REDACCIÓ
La crisi ens proporciona imatges insòlites que a molts ciutadans provoca impotència. Avui dia, veure algú dormir en un banc o en un caixer, ja no resulta innovador. Ans el contrari. És una imatge a la qual ens hem acostumat. Tampoc és cap primícia veure joves i no tan joves, estrangers i autòctons, pidolant.
La manca de perspectives en el futur ha desembocat en una frustració col·lectiva i en un desànim generalitzat. No hi ha feina per tots els aturats registrats a l’Inem i els que en troben són, sovint, explotats, ja que cobren poc i la seva càrrega horària és digna de jutjat de guàrdia.
La sensació d’inseguretat és una altra realitat. Els més afligits necessiten donar a menjar a les seves famílies i fer front a les despeses que requereix la manutenció d’una llar. I no cal tenir hipoteques. Molts no tenen ni per pagar un pis de lloguer. Les ajudes governamentals no són suficients per satisfer les necessitats mensuals d’una família. 
Per més que el dret a un habitatge digne sigui quelcom que contempla la Constitució Espanyola, en la pràctica tot és ben diferent.
La pobresa al nostre país ja és una realitat, tot i que n’hi ha molts que prefereixen camuflar-la i aparentar que no en són víctimes de l’actual conjuntura econòmica.
Els centres de caritat i d’acollida estan que bullen. Les històries i drames que arriben a aquests indrets són capaços d’encongir el cor més dur. Les polítiques socials dels governs locals, autonòmics i nacional han fracassat. Prova d’això és el gran nombre de desfavorits que podem trobar als carrers.
Des de l’Ajuntament, expliquen que el protocol existent a Tarragona per socórrer els més necessitats.
La Guàrdia Urbana també hi col·labora amb els sense sostre, encaminant-los als centres d’acollida pertinents. No obstant això, intenten evitar que els carrers de Tarragona s’omplin de pidolaires. Tot i les ajudes governamentals no hi ha cap dubte que cal apostar per polítiques més eficaces i eficients per treure dels carrers les misèries humanes i evitar que Tarragona presenti unes postals… ben pobres.
REDACCIÓ
