REDACCIÓ
El Centre Nacional de Recerca sobre Evolució Humana (Cenieh) ha liderat una recerca sobre les primeres dades geocronològiques del nord del Marroc, que revelen que les variacions mediambientals que van desencadenar el canvi en aquesta zona, d’humit a desèrtic, van ocórrer a partir del Plistocè mitjà, fa mig milió d’anys.
El geòleg Josep Parés, coordinador del programa de Geocronologia i Geologia del Cenieh ha dirigit un article publicat a la revista Geobios sobre les primeres dades geocronològiques dels sediments de la Conca d’Aïn Beni Mathar-Guefaït (Província de Jerada), al nord de l’Atles marroquí, obtingudes mitjançant magnetoestratigrafia i Ressonància Paramagnètica Electrònica (ESR), que han llançat una antiguitat d’entre mig milió i tres milions d’anys.
Aquests resultats proporcionen el primer marc cronològic per al farciment sedimentari d’Aïn Beni Mathar-Guefaït, una de les conques intermuntanyoses més extenses de l’Altiplà.
També revelen que les variacions mediambientals que van desencadenar el canvi de condicions humides a desèrtiques en aquesta zona van ocórrer a partir del Plistocè mitjà, i que les condicions més humides, de llacs, van persistir al nord de l’Altiplà almenys fins fa al voltant de mig milió d’anys.
L’objectiu principal d’aquest treball, finançat pels projectes d’R+D+i PALEOMED que lidera el Cenieh i del PALEOFRAM que lidera l’IPHES-CERCA, juntament amb la Fundació Palarq, ha estat proporcionar un marc geocronològic inicial per al farciment sedimentari d’aquesta conca basat en una combinació dels mètodes de magnetoestratigrafia i ESR, desenvolupats per Josep M. Parés i l’investigador del Cenieh Mathieu Duval, respectivament.
“Hem pogut fitar l’edat del registre paleontològic, que inclou un important jaciment amb fauna (Guefaït-4.2), l’evolució del riu Moulouya i l’activitat de les falles que delimiten la conca”, ha explicat Josep Parés.
Els autors han estudiat les roques sedimentàries de la conca que són d’origen al·luvial, a la part inferior, i lacustre/palustre a la superior.
S’ha analitzat en total un gruix d’aproximadament 140 metres de sediments, que s’han estudiat per a finalitats de paleomagnetisme, a intervals d’una mitjana de 2,5 metres, la qual cosa ha permès construir una estratigrafia de polaritat magnètica, una alternança de períodes de diferent “signe” magnètic.
Des de l’any 2006, la Conca d’Aïn Beni Mathar-Guefaït és objecte d’un projecte de recerca que dirigeix Robert Sala i M. Gema Chacón, de l’Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social de Tarragona (IPHES-A prop)
Les zones de diferent signe o polaritat així obtingudes, com si d’un codi de barres es tractés, s’han correlacionat amb l’escala de temps de polaritat geomagnètica de referència utilitzant les dades bioestratigràfiques i les observacions geològiques locals.
Des de l’any 2006, la Conca d’Aïn Beni Mathar-Guefaït és objecte d’un projecte de recerca que dirigeix Robert Sala i M. Gema Chacón, de l’Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social de Tarragona (IPHES-A prop) i Hassan Aouraghe de la Faculté de Sciences de l’Université Mohamed Premier d’Oujda (Marroc), al que recentment s’ha unit el Cenieh.
“Els estudis que estem duent a terme permetran precisar les dates de les diferents formacions geològiques i amb elles les dels jaciments de mamífers que alberguen, com el jaciment de Guefaït-4.2”, assenyala Josep Parés.
PUBLICITAT
REDACCIÓ
