REDACCIÓ
La construcció d’un nou país hauria de tenir en compte les persones i la seva activitat sobre el territori i és per aquest motiu que des d’una política d’esquerra els eixos social i ambiental han de ser la columna vertebral de la construcció de la Catalunya del 2016.
El debat intern que va experimentar la CUP durant el període “ Mas si/ Mas no” va palesar les diferents visions de Catalunya que aquesta formació té en l’àmbit metropolità de Barcelona i en la resta del territori i l’efecte que aquest fet va tenir en les seves decisions. Una CUP que prioritza els aspectes socials a l’àmbit metropolità mentre a la resta del territori prioritza la defensa de la terra.
És important no arribar a aquesta polarització de prioritats i saber-les combinar intel·ligentment per donar una adequada resposta a la ciutadania en la nova República Catalana.
A les portes de la manifestació per la defensa de l’Ebre aquest diumenge de febrer, quan escric aquestes línies, em ve al cap la importància que té la gestió unitària dels nostres recursos hidrològics per evitar conflictes territorials als quals ens intenten portar altres forces polítiques.
El darrer Govern de CIU va ultimar la modificació del Pla de Gestió de Districte de Conca Fluvial de Catalunya concloent que les conques internes de Catalunya són deficitàries- sense considerar la recuperació del terciari de la depuradora del Prat, les dessaladores i la més que necessària recuperació d’aqüífers proposades pel govern tripartit d’esquerres- i que, per tant, calen aportacions externes en forma de transvasaments . De l’Ebre? On qui decideix els cabals és l’estat espanyol? Un clar exemple d’inhibició alhora de defensar el territori i els seus recursos
Un altre exemple és el de la gestió de l’energia.
L’actual legislació estatal impedeix el govern de Catalunya decidir quina font d’energia ha de subministrar electricitat, i tampoc determinar quan tancar les centrals nuclears al nostre país perquè tot i estar assentades en el nostre territori, un espai que pot autosubministrar-se 100% amb energies renovables en un curt període de temps, no en tenim les competències. Ni tant sols podem evitar els talls de llum de famílies en situació de pobresa energètica perquè totes les nostres propostes legislatives són sistemàticament tombades per un tribunal d’una constitució que ens ofega social i ambientalment.
Podem i seguirem desgranant múltiples exemples de la manca de capacitat de solucionar problemàtiques socials per la manca de gestió dels nostres recursos ambientals.
Aquest període de transició nacional ens confereix l’oportunitat de repensar un país on unes competències tant bàsiques com les de la gestió de l’energia o la dels recursos hídrics recaiguin en un govern que posi pel davant les persones en un territori gestionat social i ecològicament sostenible.
Elisenda FORÉS
Secretària d’
REDACCIÓ
