REDACCIÓ
La Conselleria d’Educació de la Generalitat preveu implantar un nou Batxillerat general a uns 20 centres el proper curs 2022-2023. Serà el primer desplegament del decret de Batxillerat que està ultimant la Conselleria i que remetrà als centres a finals de mes per demanar les seves aportacions.
Es començarà per centres que siguin de nova creació o que assumeixin Batxillerat per primer cop, i que ja hagin experimentat amb la hibridació; poden ser públics o privats.
El text, segons han explicat aquestes fonts, preveu “obrir la porta” a una expansió gradual del Batxillerat general, que es planteja com un programa molt configurable als gustos de l’alumne i que té en compte que els estudis superiors cada vegada són menys acotats.
Els alumnes podran escollir-les lliurement, mentre que fins ara estaven cenyits a cursar les optatives de la modalitat de Batxillerat que haguessin triat
Així, a primer de Batxillerat, de les 14 hores actuals de matèries comunes es passarà a 12, les de modalitat passaran de 12 a 9 i la quota restant servirà per ampliar les hores de matèries optatives de 4 a 9.
Els alumnes podran escollir-les lliurement, mentre que fins ara estaven cenyits a cursar les optatives de la modalitat de Batxillerat que haguessin escollit; fins i tot podran escollir assignatures de Formació Professional si es cursen al mateix institut, i es buscarà compatibilitzar ensenyaments artístics, musicals o d’idiomes.
A segon de Batxillerat es mantindran les 14 hores de matèries comunes, les 12 de matèries de modalitat i les 4 d’optatives.
Les optatives de primer es repartiran en tres franges: una anual i dues trimestrals , de manera que els alumnes podran cursar fins a sis optatives diferents en un sol curs.
A més, el decret preveu introduir la visió competencial al currículum de Batxillerat i partir la modalitat artística en dos: la musical i d’arts escèniques, i la visual i plàstica.
Les fonts d’Educació també han avançat que el canvi a Batxillerat, que es fa en coordinació amb el Ministeri d’Educació, també va en la línia d’adaptar les proves d’accés a la universitat, que són més memorístiques.
La Conselleria també ha justificat el canvi de qualificacions a Primària i ESO de l’esborrany del decret de Currículums, segons el qual els suspensos passaran a ser de ‘no aconsegueixo’ a ‘en procés d’èxit’.
Aquestes fonts han explicat que “en un paradigma d’educació competencial no s’entén que un alumne no hagi après res”, si bé han recordat que el decret està en fase d’elaboració participativa i no han descartat canvis.
Aquestes veus del departament també han lamentat que la desaparició de l’assignatura de Filosofia del currículum d’ESO és causada pel decret estatal, i per la mateixa raó – la provisionalitat de l’esborrany – no han descartat mantenir-la a Catalunya.
PUBLICITAT
REDACCIÓ
