DANI MARTINEZ: Un abric de pell

Em faig creus quan reculo tres mesos enrere. Segurament, aquella “escena” ha passat a la Història com un dels moments més ridículs que ha protagonitzat mai l’alcaldessa de Madrid, Ana Botella, en els darrers temps.La imatge en qüestió correspon a la candidatura olímpica de Madrid. A les poques hores del moment “relaxing cup of café con leche in Plaza Mayor”, Internet bullia, amb un infinit de comentaris, parodies i sarcasmes al respecte. I no era per menys.
Amb el pas dels dies, i donada la quantitat d’’espectacles’ als que assistim a diari, creia que la gent oblidaria la posada en escena de l’edil de la capital espanyola. Però no ha estat així. I de motius no en falten.
Com pot ser que la màxim responsable d’una ciutat no deixi de protagonitzar episodis cada cop més rocambolescs? Sembla ser que els escàndols formen part del seu quotidià, malgrat digui que tot ha estat un “pols polític” contra ella.
En qüestió d’hores, Madrid va passar de ser una capital reconeguda per la seva Història, Cultura i Arquitectura per esdevenir la capital de  la brossa o, tal com va dir un col·lectiu de treballadors madrilenys, la capital de la “merda”.
Un cop més tot ha estat el resultat de decisions que no són més que els fruits que han donat un arbre podrit. Aprofitant la situació dèbil per la que està travessant el país, tant la política nacional com la municipal, sembla ser que només interessa (re)ajustar els pressupostos. Unes decisions que, per no variar, afecten, en primer lloc, al ciutadà. Davant d’això és normal que el treballador es queixi i s’indigni.
Amb aquest teló de fons, encara recordo el moment en que Ana Botella va sortir per televisió, al costat mateix d’una de les “muntanyes” de brossa, recolzant els primers treballadors que van començar a recollir les escombraries amuntegades a la capital. Aquesta imatge passaria més o menys desapercebuda si no fos perquè anava vestida amb un “discret” abric de pell. Que oportú!!!
Està clar que no es pot jutjar a les persones per la seva forma de vestir, però sí per tot el conjunt de decisions i accions que duu a terme. Com va dir en el seu moment Pablo Iglesias, director de La Tuerka: “Ana Botella fa riure, és la imatge del patetisme i la personificació del ridícul”.
Dani MARTÍNEZ
Periodista