REDACCIÓ
Afavorir la descentralització, corregir el biaix de gènere en el sector i facilitar l’accés a un públic més ampli són algunes de les propostes per a la música clàssica catalana, segons l’informe “La situació de la música clàssica a Catalunya”.
L’Associació Catalana d’Intèrprets de Música Clàssica (ACIMC) ha presentat aquest informe, encarregat al grup de recerca RESCUE de la Universitat de Barcelona (UB), amb l’objectiu d’aconseguir dades fiables que permetin prendre decisions correctes en política cultural a Catalunya.
La presentació, que ha començat amb una interpretació de la pianista Isabel Fèlix, ha anat a càrrec del doctor i president de l’ACIMC, Lluís Rodríguez, i de les doctores i autores de l’informe Magda Polo i Arlinda Garcia.
L’acte també ha comptat amb la presència del doctor i vicerector de Patrimoni històric, artístic i cultural de la UB, Agustí Alcoberro, qui ha començat lamentant que “els números no són fàcils”.
UNA APOSTA DE L’ACIMC
L’Associació ha presentat les xifres referents al 2021, primer any en què es va analitzar la situació del sector, i presentarà a final d’aquest any les referents al 2022, amb la voluntat que aquest projecte sigui anual.
El president de l’ACIMC ha assegurat que l’elaboració d’aquest informe, amb un pressupost al voltant de 9.000 euros, és una aposta important perquè existeix “una gran manca d’informació en relació amb la música, i en particular de la clàssica”.
Arlinda Garcia també ha destacat la necessitat de crear “des de zero” una base de dades que representi entitats, concerts, beneficiaris de subvencions, entre altres usuaris, i figures que es relacionin amb el sector.
CENTRALISME TERRITORIAL
Les dades de l’estudi del 2021 han mostrat una presència desequilibrada de la música clàssica al territori, ja que 7 de cada 10 equipaments dedicats a la seva programació es troben a Barcelona.
Unes xifres que milloren en el cas dels festivals, ja que el 40,1% d’ells se celebren a la província de Lleida, el 29,9% a la de Barcelona, el 24,8% a la de Girona i el 5,1%, a la de Tarragona.
BIAIX DE GÈNERE
En relació amb el biaix de gènere, l’informe exposa que el 2021 només el 8,6% dels compositors programats eren dones, amb les romàntiques Clara Wieck i Pauline Viardot-García, i la barroca Barbara Strozzi al capdavant.
Magda Polo ha assenyalat que “el gran biaix de gènere” és una problemàtica que ha de cuidar-se, ja que la representació femenina encara s’agreuja més en el cas de les dones compositores catalanes, que suposen el 0,5% del total de programacions.
També en relació amb les diferències entre gèneres, l’estudi apunta que un terç dels intèrprets són dones, i Polo ha comentat que s’ha de treballar en “la desestigmatització de certs instruments”, que s’associen generalment als homes.
FINANÇAMENT DESIGUAL
A nivell econòmic, les autores de l’estudi han exposat que una sola entitat, l’Orquestra Simfònica del Vallès, rep el 20% de la totalitat del pressupost de les subvencions de l’Institut Català de les Empreses Culturals (ICEC).
Les 5 primeres entitats s’emporten gairebé la meitat del pressupost (49,6%) i, en conseqüència, un 65% de les entitats reben menys del 15% total de l’import de les ajudes de l’ICEC.
CONCLUSIONS PER AL SECTOR
Rodríguez ha identificat 10 conclusions generals per al sector de la música clàssica catalana, entre les quals s’inclouen la reducció de les dificultats de trobar informació i el fàcil accés d’aquesta música a un públic més ampli.
També és necessari afavorir la descentralització per aconseguir programació estable “més enllà de Barcelona”, i corregir el biaix de gènere, impulsant polítiques de rectificació per “fomentar i normalitzar” el paper de les dones en la clàssica.
El president d’ACIMC ha apuntat que és “fonamental” apostar per la recerca i la difusió del patrimoni català perquè, per exemple, el 2021 cap compositor programat del període fins al segle XVI era català.
En l’àmbit econòmic, es considera que s’ha d’oferir un finançament equitatiu en ajudes i en subvencions, que hauria d’anar acompanyat d’un increment del pressupost, ja que existeix un “falta de finançament de la clàssica en general”.
PUBLICITAT
REDACCIÓ
