REDACCIÓ
Excel.lentíssim. Sr. Ángel Xifré
Delegat del Govern de la Generalitat a Tarragona
El motiu de la meva carta és per poder transmetre-li el meu punt de vista respecte al trasllat del CRAE de Voramar del Serrallo. Soc un dels 1600 veïns dels Pallaresos, que hem signat el manifest en contra d’aquest moviment.
Aquest trasllat, què segons vostè l’edifici no reuneix les condicions, el considerem una arbitrarietat i una expulsió en tota regla dels joves de la ciutat de Tarragona. Suposa el desarrelament del seu lloc habitual de residència, la rodalia amb el seu entorn familiar i allunyar-se del que fins ara era la seva llar, amb una platja a mil metres de distància, un port, centres comercials, activitats per a joves, etc…
Penso que portar-los a un poble dormitori, en un entorn rural, on hi ha unes zones verdes, dos col·legis (un en barracons) i un institut, no els va ajudar a prosperar a la vida, ja que quan compleixin 18 anys, no trobaran ni habitatge ni feina, perquè no n’hi ha. És un fet que aquests nois necessiten una oportunitat a la vida i hem de brindar-se-la, però així la Sra. Ester Cabanes de la DGAIA no se la donarà.
També hi he detectat uns interessos que es troben darrere d’aquesta expulsió, a través dels mitjans, he vist el projecte de renovació de façana marítima de Tarragona, cosa que alegra, ja que el podrem gaudir tots, però creiem que no és una simple coincidència. Nosaltres entenem que és aparcar els joves lluny, perquè no siguin visibles produint un profund desarrelament.
A mesura que això ha anat prosperant, hem detectat altres interessos econòmics amb les empreses que es fan càrrec d’aquests centres amb el concert de la Generalitat. Molts mitjans de comunicació citen el cost per infant i més de 5.500 euros sense imputar el corresponent de la DGAIA. D’altra banda, les famílies acollidores només arriben una mitjana de 500 euros per infant i més. Jo crec, tal com explicita la Declaració de Drets de l’Infant de l’ONU, signada per Espanya i Catalunya, que el desenvolupament integral del nen implica estar en família, i es consideren diverses possibilitats per a això (família pròpia, extensiva, acollida o d’adopció), evitant al màxim estar intern en un centre.
Totes les notícies i informació que tenim dels CRAE són terrorífiques, disposo de més de 25 articles de premsa, treballs acadèmics de pedagogia, etc… Hi podem veure el patiment dels joves, de les seves famílies, dels funcionaris, de les forces de l’ordre i de la societat. Des de qui pren la decisió d’internar-los, que és un funcionari i no un jutge, fins a la poca responsabilitat de la DGAIA que no assumeixen les seves innates responsabilitats des que ingressen fins que surten del centre.
Hem estat informats que la DGAIA pretén explicar-nos que és un CRAE. Nosaltres ho desitgem, però no perquè sigui un monòleg, sinó per tenir un diàleg i ens donin una resposta a les nostres inquietuds.
Aprofito l’ocasió per a saludar-lo molt atentament.
Xavier R.F.
(Autor degudament identificat)
REDACCIÓ
