REDACCIÓ
Com a qüestió prèvia, reconèixer que haver d’ajornar els jocs és un entrebanc, o un inconvenient gran. Sense tabús i sense embuts.
Següent… és un cop a la il·lusió de molta gent que ha cregut i creu encara avui en ells, començant pels voluntaris, als que els devem una disculpa i una abraçada enormes pel treball que ja estan realitzant, i que ara els demanarem que allarguin un any més. Em sap molt de greu per aquestes persones i per la il·lusió de la ciutat en general. I els devem una disculpa.
En segon lloc, els jocs segueixen sent una oportunitat per la ciutat. Tant si es fan al 2017 com si es fan al 2018. Signifiquen per començar rebre unes inversions d’un total d’uns 50 milions d’€, a canvi d’hipotèticament 12 milions que hi posaria la ciutat. Per tant, un benefici inversor per Tarragona en infraestructures esportives de 38 milions d’€.
Amb aquest escenari, si seguim pensant que és una oportunitat per la ciutat, tot i el problema que suposa l’ajornament, hem d’aprofitar bé l’any de més que tenim. Jo estic convençut que ho podem fer. Hem de plantejar el repte de millorar tots i cadascun dels aspectes dels jocs. I començar per aquells que depenen de l’organització directament, la transparència i la implicació ciutadana. Per seguir amb les infraestructures, amb els entorns, i amb la pròpia organització.
I per acabar. Qüestions negatives que suposa l’ajornament… el més clar, el sobrecost…
Doncs bé, en aquest punt el que penso és: “qui no ha complert les obligacions?” l’Estat, no?
Doncs hem d’aconseguir que sigui l’estat qui pagui l’increment que comporta que l’estat no hagi posat els diners que va comprometre amb la ciutat pels jocs.
I per últim, hem de reflexionar si amb aquest in pass no valdria la pena la celebració d’un referèndum, per assegurar que anem tots a una, i que a la ciutadania realment l’interessa mantenir la celebració. Penso que val la pena l’esforç i el risc.
Carles CASTILLO
Diputat del PSC al Parlament de Catalunya
REDACCIÓ
