REDACCIÓReus ha estat sempre reconeguda com una ciutat eminentment comercial, activitat que s’ha projectat en dues vessants. D’una part, els mercats municipals i l’activitat diària dels botiguers nodreixen la demanda local i comarcal i, de l’altra la redistribució dels productes del camp, mitjançant les empreses exportadores, nodreixen la demanda d’arreu de Catalunya i de la UE.
El comerç botiguer té una forta implantació a la ciutat. La concentració d’aquesta activitat al centre de Reus, que és on hi ha menys densitat de població, denota clarament com l’activitat dels comerços de Reus van dirigits principalment a cobrir la demanda de productes de la gent de fora ciutat, tant dels habitants residents a la comarca com del turisme de la Costa Daurada.
El pes específic del sector a Reus i a la comarca és evident i està fora de qualsevol mena de dubte. La tradició comercial de la nostra ciutat és reconeguda arreu des d’èpoques molt reculades. Molts dels botiguers, comerciants i empresaris provenen de nissagues reusenques amb llarga tradició en aquesta activitat econòmica.
El coneixement de l’ofici, el tracte, servei i atenció necessaris per conèixer i satisfer la demanda del client, transmès en molts casos de pares a fills, i en d’altres recolzats amb estudis universitaris, esvaeix qualsevol mena de dubte respecte l’entrega i dedicació
de qui fa de la gestió d’una empresa, gran, mitjana o petita, la seva font d’ingressos.
El botiguer ja sap el què i com ha de vendre; són els seus propis diners els que estan en joc. I el botiguer també sap que quan la ciutat va bé, quan rutlla i
és viva, el seu projecte empresarial se’n veu beneficiat. És en aquest punt on l’administració local ha de ser molt curosa amb el tracte que els dispensa.
Marxants, comerciants dels mercats, botiguers, … tots coneixen l’important paper que juguen tant en l’economia local com en l’estat d’ànim dels reusencs. És molt trist passejar-se pels carrers de Reus i veure com van desapareixen comerços, veure com carrers que abans estaven plens de vida, ara només són simples carrers de pas.
El govern local ja emprèn iniciatives per mirar d’afavorir el comerç botiguer, però té el govern local en compte les opinions i necessitats del comerciant
quan emprèn aquestes iniciatives? Ara que han posat fil a l’agulla per regular el comerç dels marxants de Reus, han fet un correcte estudi de les seves
necessitats i mancances?
Alhora d’elaborar normes reguladores, les administracions acostumen a dictar una sèrie de deures i obligacions respecte a l’activitat que vol regular, i molt sovint s’oblida de l’apartat dels drets a què obligar-se. Hauran previst en el nou reglament de mercats no sedentaris, o mercats de marxants, dotar-los de punts de connexió a l’enllumenat o a xarxes segures de wi-fi amb seguretat, que permeti facilitar el pagament amb targeta, o dels serveis bàsics a disposició dels clients com seguretat, lavabos i atenció sanitària d’urgència?
Àlfred PITARCH
ERC Reus
REDACCIÓ
