REDACCIÓ
És el torn dels testimonis. Després de set sessions de judici i la declaració dels 12 acusats, avui es podrà escoltar la veu de personatges clau en el que ha passat a Catalunya durant el “Procés”, sense anar més lluny Mariano Rajoy, Artur Mas o Soraya Sáenz de Santamaría.
Joan Tardà, diputat d’ERC al Congrés, serà el primer testimoni a entrar a la Sala de Plens del Suprem, pel qual, després d’ell, desfilaran l’expresident de la Generalitat Artur Mas, l’exvicepresidenta del Govern Soraya Sáenz de Santamaría i l’exministre d’Hisenda Cristóbal Montoro.
L’actual president del Parlament, Roger Torrent, ha comunicat que no pot declarar demà a l’haver ple a la cambra catalana, si bé el tribunal encara no s’ha pronunciat al respecte.
Ja a la tarda està fixada la testifical de Mariano Rajoy, de l’excoordinadora general del PDeCAT Marta Pascal, de l’expresidenta del Parlament Núria de Gispert i els exdiputats de la CUP Eulàlia Reguan i Antonio Baños.
L’arribada de testimonis de semblant pes polític (avançada pel calendari electoral, per evitar que es produeixi durant la campanya) situa al tribunal que presideix Manuel Marchena davant de dos nous reptes: complir els temps que ha fixat i complir la promesa de no permetre interrogatoris ideològics.
El primer d’ells sembla complicat, ja que hi ha tres acusacions i dotze defenses personades i, com determina la llei i a diferència del que passa amb els acusats, els testimonis no tenen dret a no contestar alguna d’elles.
El president del tribunal, Manuel Marchena, tractarà que les preguntes no s’allunyin dels fets coneguts o de les competències que tenien els testimonis, però tot i així serà difícil complir aquests terminis quan alguns dels esmentats tenien tal altes responsabilitats.
Pel que fa al segon repte, respon a un compromís adquirit per Marchena en les qüestions prèvies, quan Jordi Cuixart va demanar expurgar de l’escrit d’acusació de Vox tot el seu contingut ideològic.
La qüestió és si els advocats d’aquest partit (entre els quals es troba el seu secretari general, Javier Ortega Smith) sortiran demà de la letargia a què els han sotmès els acusats en negar-se a respondre a cap de les seves preguntes. A partir de demà, ningú podrà eludir-les.
Entre els protagonistes que (si es compleixen els terminis) testificaran matí, destaca el nom de Mariano Rajoy.
Serà la segona ocasió en què testifiqui en un judici penal, si bé aquesta vegada ho farà en qualitat d’expresident i no de líder de l’Executiu, com va passar amb el cas Gürtel. A diferència de llavors, ho farà des d’una taula situada davant el tribunal.
Rajoy va ser president del Govern durant tot el “Procés”, de manera que són molts els fets pels quals es pot demanar la seva opinió, incloses les converses que fins a l’últim moment es van mantenir per impedir la Declaració Unilateral d’Independència (DUI), segons el testimoni de l’exconseller Santi Vila.
El mateix passarà amb l’exvicepresidenta Soraya Sáenz de Santamaría, encarregada de l’anomenada “operació diàleg”, mentre que a Cristóbal Montoro li tocarà donar compte sobre la suposada malversació de fons públics, ja que en el seu moment va assegurar que no es van destinar partides per finançar l’1-O, afirmació que després va tractar d’esmenar.
Però abans que ells, parlarà Artur Mas, que figurava entre els investigats inicialment, però va quedar fora del processament per decisió del jutge Pablo Llarena.
L’obligació de respondre a totes les parts no és l’única diferència entre els acusats i els testimonis, hi ha una altra més rellevant: l’obligació de dir la veritat sota amenaça d’incórrer en un delicte de fals testimoni, castigat de sis mesos a dos anys de presó.
No obstant això la llei especifica que cap testimoni pot ser obligat a contestar una pregunta que li pugui “perjudicar materialment o moralment i d’una manera directa i important” llevat que els delictes tinguin “summa gravetat per atemptar a la seguretat de l’Estat, a la tranquil·litat pública o la sagrada persona del Rei o del seu successor”.
La llei també impedeix que es formulin “preguntes capcioses ni suggestives” o utilitzar la “coacció, l’engany, la promesa” o altres artificis per induir-los a declarar en un sentit o l’altre.
REDACCIÓ
