Soraya declara entre glop i glop

“Prefereixo fer servir aquest terme en les meves respostes”. L’exvicepresidenta del govern espanyol, Soraya Sáenz de Santamaría, ha entrat en la sala on s’està jutjant ‘Procés’ disposada a imposar el ritme. I ho ha aconseguit, en part. Somrient i seriosa a estones, segura de vegades, dubitativa d’altres, la que va ser mà dreta de Mariano Rajoy ha aprofitat el seu testimoni per contrarestar les tesis independentistes i defensar la seva gestió.

Ha estat la tercera a declarar aquest dijous, com a part d’una curiosa barreja política de testimonis que han començat amb un Joan Tardà reivindicatiu (“aquest judici és una venjança”) i un Artur Mas alliçonador, que s’han trobat davant un implacable i fins i tot alguna cosa agressiu fiscal Javier Zaragoza.

Els tres van ser citats a petició de Vox, els advocats s’han estrenat avui interrogant. A Soraya, entre altres coses, per “l’article de protecció constitucional”, és a dir, el 155, que ella ha defensat a capa i espasa per “escapçar” el govern de la Generalitat.

També per les imatges que es van veure a la televisió el 20 de setembre a la Conselleria, titllades, un i un altre cop, de “violentes” per l’exvicepresidenta, i l’1 d’octubre, que no són, ha dit, “agradables a la vista”.

A Zaragoza ha relatat les reunions que va tenir amb Oriol Junqueras en què mai va tractar el referèndum. “Lògicament es va negar a parlar d’aquest tema?”, li ha preguntat el fiscal. “Lògicament”. El president del tribunal, Manuel Marchena, ha demanat llavors moderació al representant del Ministeri Públic, en la jornada que segurament ha motivat més intervencions del magistrat.

Junqueras, impertèrrit, mirava a Santamaría assegut darrere del seu advocat i no a la banqueta, una posició més discreta que aquest dijous han triat altres tres acusats, tots d’ERC: Raül Romeva, Carme Forcadell i Dolors Bassa.

Però no ha estat fins a les preguntes de l’advocat de Junqueras, de caràcter més polític que jurídic, quan Santamaría ha començat a llançar dards.

En el seu terreny, la que va ser la dama de ferro del PP ha demanat al lletrat que deixés d’usar l’expressió “actuacions policials” durant l’1-O, en el que per a ella van ser “actuacions judicials o actuacions policials sota manament judicial”. “Prefereixo fer servir aquest terme”, ha sentenciat.

I ha seguit retraient que els que no preserven la convivència a Catalunya no són els governs centrals sinó “altres institucions, especialment la Generalitat”, i negant que les manifestacions contra la Policia i Guàrdia Civil després del referèndum fossin, com deia el lletrat, “escraches”.

“Jo sé el que és viure un escrache i el que es va viure a Catalunya no era un escrache, era un assetjament violent”. Ha estat el seu moment cim. Somrient, conscient que l’interrogatori jugava a favor seu, l’exvicepresidenta manejava les pauses a glops d’aigua i fins i tot ha fet ús d’aquesta tècnica tan habitual en política de començar les frases que serveixen de crossa.

“Un govern democràtic respecta la llibertat d’expressió, el que no pot fer és incomplir les decisions judicials, el que no pot fer és generar episodis violents”, ha dit elevant el seu to, en general inalterable i fins i tot mecànic.

Però el seu to i la seva actitud han flaquejat una mica en l’interrogatori de l’advocat de Joaquim Forn, Xavier Melero, que li ha qüestionat sobre l’operatiu policial.

Per a Melero, l’únic que ha saludat Santamaría quan, acabat l’interrogatori, esperava per sortir, era una “testimoni reticent” perquè repetia com una “clàusula d’estil” que va manar a 6.000 policies i guàrdies civils a Catalunya, per fer complir l’ordre judicial i la convivència social.

A Santamaría se li ha començat a esborrar el somriure, ha titubejat quan Marchena l’ha instat a respondre si els va enviar per donar suport a substituir els Mossos. “No li puc dir …”.

El següent advocat, Jordi Pina, ha començat batallant: “Això no és un debat polític i vostè fa de política”. Marchena, un cop més, ha hagut d’intervenir. “Debats no, ni encreuament de retrets”. Però el debat va seguir, i les opinions també. I massa sovint.

“La televisió de vostè no té res a veure amb la que veig jo”, li ha dit Pina després que ella reconegués que “dos o quatre” persones van ser ferides l’1-O, entre murmuris del públic que han merescut la censura del jutge president.

Marchena ha tallat un cop més, ratllant preguntes de “manifestament improcedents” i destacant la “generositat” que té el tribunal amb les preguntes.

Però ha estat l’advocada de Carme Forcadell la que ha posat a Santamaría en un major compromís. “No ho sé”, ha reconegut just abans d’acabar les dues hores d’interrogatori quan la lletrada li ha preguntat per la publicació de la Declaració Unilateral d’Independència (DUI) i els seus efectes jurídics.

“Ja!”, S’ha escoltat llavors entre les últimes files del públic, reservades a familiars i curiosos, un retret que ha tornat a tallar Marchena i ha posat fi a l’interrogatori per anar a dinar.