REDACCIÓ
Virgilio occupato no buona scuola. Aquesta afirmació, en forma de pintada, estava escrita a una de les parets del Liceu Virgilio. Desconeixia que l’ocupació d’escoles com a mitjà de protesta de l’alumnat és una tradició molt italiana.
Sembla que durant més de dues setmanes, des del 26 de novembre concretament, aquesta escola pública de renom del centre de Roma, amb 1500 alumnes d’edats compreses de 15 i 18 anys, ha estat ocupada per dues centenes d’estudiants com a pressió perquè fossin ateses les seves reivindicacions. Demandes, que algú els hi adjunta l’adjectiu de banals, o molt banals, què responen a assenyalar millores circumscrites a les normes i mancances de l’escola o a l’actitud del director. Si aquestes demandes reivindiquen un lloc, la institució es resenteix.
Hem d’entendre que la nostra convivència en una institució de caràcter educatiu, no passa per un estat d’harmonia, on l’objectiu d’aquest és acontentar a tothom sense cap mena de pudor. Si tenim en compte l’ètica com a pràctica, aquesta contempla que les relacions tenen implícit el conflicte, i que aquesta és una condició inherent a l’ésser humà.
Les dinàmiques d’una ètica què treballa per a la producció d’un saber, o d’una experiència en relació a la praxi, s’articula a partir de la diferència, i aquesta no ho entén d’una altra manera. Tota institució, com així tot individu que treballa en ella, és donat a la repetició en els seus actes i els seus dirs. Però quin és el fet al qual em refereixo quan utilitzo aquesta paraula? Doncs, busco el sentit de repetició per tal de modificar-la, aplicant-la quan aquesta bloqueja i obtura qualsevol decisió o moviment.
Aquest fet no ens deixa triar, li costa renunciar, i per tant no deixa cap espai per poder aventurar-se a altres decisions i a altres actituds on l’atzar i la sorpresa sostinguin el desig de separar-se del que un intenta ser. L’acció i el discurs són creadors d’espais i en aquest estem obligats a conviure.
Aquests espais vénen sostinguts pel conjunt normatiu que conté o hauria de contenir l’ordre discursiu d’una institució i que legitima els diferents actes que es despleguen en aquesta quan treballem.
El lloc d’on jo parlo amb l’altre i em relaciono amb l’altre, l’acció educativa i el discurs que la sosté, han de crear un espai on subjecte i agent de l’educació trobin alguna cosa a veure amb la seva pròpia ubicació respecte al temps i al lloc, i d’aquesta manera es puguin donar aquests possibles espais on podem aparèixer. El què es tradueix és un ser per l’altre i això mai hauria de ser considerat com a banal.
Armand MEDINA
Educador Social
REDACCIÓ
