REDACCIÓUn dels motius més comuns pels quals els acomiadaments acaben sent declarats improcedents en els jutjats és pels defectes formals de les cartes d’acomiadament. Recordem que, d’acord amb els arts. 53 i 55 de l’Estatut dels treballadors (ET), la carta d’acomiadament és el document que ha de facilitar-se al treballador amb l’explicació motivada i detallada de les causes per les quals es procedeix a l’extinció laboral, sigui l’acomiadament motivat per raons objectives o disciplinàries.
La recent Sentència del Tribunal Suprem de 12 de Maig de 2015 (Número de Recurs 1731/2014) unifica doctrina en matèria de requisits de forma en cas d’acomiadament objectiu i determina expressament i sens gènere de dubtes els elements que jurisprudencialment es venen requerint perquè l’acomiadament no sigui declarat improcedent per motius aliens al fons.
Estableix, en resum, aquesta resolució la importància de determinar un contingut mínim de la comunicació empresarial, amb la finalitat d’evitar la indefensió del treballador acomiadat, doncs ha de conèixer de forma suficient la “causa” de l’extinció per poder defensar-se adequadament. Així doncs, amb aquest propòsit garantista, la “causa” es constitueix com a element essencial de l’objecte probatori del judici, en tant que al demandat no se li admetran altres motius d’oposició a la demanda que els continguts en la comunicació escrita per justificar l’acomiadament.
Sobre la interpretació de la normativa d’aplicació (arts. 53 i 55 ET) el TS ve a assenyalar el següent:
– La necessària correlació entre “causa” de l’acomiadament objectiu i “fets que el motiven” en el disciplinari, constituint-se el factor motivador com a element essencial de les cartes d’acomiadament.
– En tots dos casos, perquè pugui ser declarada la procedència de l’acomiadament, les dades fàctiques han de quedar perfectament reflectides en la comunicació escrita, amb aportació de documentació que ho justifiqui; i aplicant-se les normes jurídiques corresponents, han de poder produir l’efecte jurídic pretès per l’empresa, que no és un altre que l’extinció del contracte. Concretament, per a l’acomiadament objectiu, es tractaria de les dades fàctiques que engloben el concepte de “causes econòmiques, tècniques, organitzatives o de producció”.
– La raó de la importància de la concreció de causes és perquè única i exclusivament els fets continguts en la comunicació escrita podran posteriorment ser objecte de prova i contradicció en el corresponent judici, sent la càrrega de la prova per a l’empresari, que estarà obligat a demostrar que concorrien efectivament les causes al·legades.
– Es requereix, així mateix, que existeixi correlació entre les causes relatades en la carta d’acomiadament i l’oportunitat de la mesura.
– A més, la procedència de l’acomiadament solament podrà decretar-se, tractant-se d’extinció objectiva, quan complerts els requisits formals s’acrediti la concurrència de la causa legal indicada específicament en la comunicació escrita.
– La comunicació escrita, per a la seva validesa formal, ha de proporcionar al treballador un coneixement clar, suficient i inequívoc de les causes que s’invoquen com a constitutives de l’acomiadament objectiu amb la finalitat de que, comprenent el treballador sense dubte racional l’abast de les causes, pugui impugnar la decisió empresarial i preparar els mitjans de prova que cregui convenients per a la seva defensa.
– En ésser l’acomiadament objectiu una decisió unilateral i exclusiva de l’empresari, sense control previ sobre les causes, la censura es durà a terme un cop hagi tingut lloc, mitjançant el procés iniciat pel treballador cessat impugnant l’acomiadament. Per això, s’estableix com a obligació essencial per a la validesa de l’acomiadament objectiu que l’empresari comuniqui clarament i per escrit l’extinció amb expressió detallada de les seves causes.
Respecte a la comunicació clara i per escrit expressant la causa, el TS assenyala que el significat de la paraula “causa” es refereix no al tipus genèric de causa d’acomiadament (per exemple, la reestructuració de la plantilla, el canvi en els productes o en els processos de producció) o a la causa remota que genera les dificultats o situacions negatives de l’empresa en la qual es produeix l’acomiadament (per exemple, la crisi econòmica o les noves tecnologies) sinó a les concretes dificultats o situacions econòmiques negatives de l’empresa al·legades per l’empresari per justificar la decisió extintiva.
Són aquestes expresses dificultats o situacions econòmiques negatives les que constitueixen, veritablement, les causes motivadores que han de justificar l’acte d’acomiadament. Per tant, no és una causa abstracta la que ha de detallar-se en la carta d’acomiadament, sinó una causa concreta i vinculada a la decisió extintiva, en tant que reflecteix la incidència en l’empresa d’uns determinats fets o circumstàncies que s’incardinen en el tipus de causa o possible causa remota.
Encara que existeixen casos singulars en què s’ha acceptat la suficiència de la carta d’acomiadament quan es remetia a un acord aconseguit amb les seccions sindicals dins del marc d’un acomiadament col·lectiu, o en què s’integrava amb la documentació que s’acompanyava, el normal és que s’hagi d’expressar amb detall l’abast de la causa, evitant-se d’aquesta manera l’ús d’afirmacions simplement genèriques invocades com a suport de la decisió empresarial, i que poden servir per a qualsevol acomiadament, econòmic o productiu, de qualsevol empresa i intervenint qualsevol condició, sense fer tan sols una mínima referència a les dades fàctiques que constitueixen el supòsit en què es troba realment l’empresa que decideix prescindir del treballador.
Així, està prohibit l’ús d’expressions imprecises i abstractes com a “situació molt difícil i complicada”, ni pot obviar-se o completar-se en seu judicial el contingut de la carta presumint que les causes eren conegudes pel treballador, o utilitzar-se afirmacions sense entitat ni transcendència relacionades amb l’extinció.
En qualsevol cas, conclou el TS, una cosa és determinar el contingut formalment mínim de la carta d’acomiadament per causes objectives, per tal de delimitar l’àmbit del procés d’acomiadament i evitar la indefensió del treballador, i una altra, valorar les circumstàncies concurrents per concloure sobre l’existència real de les causes objectives al·legades en l’extinció contractual, la qual cosa es s’ha de veure en l’anàlisi dels motius de fons que necessàriament també ha de donar-se.
Víctor CANALDA
Advocat especialista en Dret laboral
@VictorCanalda
REDACCIÓ
