Arxius de advocat | Diari La República Checa

REDACCIÓ13 Febrer, 2022
victor_canalda.jpg

Diez años han transcurrido desde la Reforma laboral del PP, aprobada por mayoría absoluta, y la convalidada el pasado día 3, con traiciones, errores en la votación y tacticismo oportunista incluidos.

Políticamente, un análisis conjunto nos lleva a la conclusión de que no cabía otra. Correlación de fuerzas débil, texto avalado por los agentes sociales, cumplimiento por la mínima de plazos autoimpuestos, y el sainete de la inmolación de los diputados de UPN. El resultado, un mínimo común que ha pergeñado esta contrarreforma laboral descafeinada.

Jurídicamente, los cambios son plausibles en algunas materias, como la contratación y la negociación colectiva, pero en otras muy importantes, como el despido, ningún cambio significativo al no incidir sobre causas, indemnizaciones ni salarios de tramitación.

Tampoco puede decirse que se trate de un mal texto normativo para el trabajador, ya que como cambios positivos cabe destacar la ratificación del contrato indefinido como troncal, eliminando el contrato de obra o servicio (muy extendido en el fraude), potenciando el fijo-discontinuo (aunque añada nuevas dudas respecto al cálculo de la indemnización), concretando el uso de los eventuales por producción o por sustitución y reduciendo sus plazos en el encadenamiento de contratos; la creación de un mecanismo RED a modo de ERTEs por causas estructurales o cíclicas, para potenciar la llamada flexiseguridad; y la fijación de prioridad aplicativa de salario y jornada de los convenios sectoriales respecto de los de empresa, entre otras.

En definitiva, aunque se parte de un acuerdo ratificado por patronal y sindicatos, y es positivo en concretas materias, ha supuesto un desencanto para quien esperaba una derogación de la reforma laboral del 2012, lo cual no puede considerarse ni de lejos, ya que no mejora ninguno de los puntos importantes de aquella, por lo que acaba dejando la sensación de que para este viaje no hacían falta estas alforjas.

Víctor CANALDA
Advocat laboralista


REDACCIÓ9 Desembre, 2020
viñuales.jpg

Me decía uno de esos hombres sabios que por suerte la vida cruza en tu camino que todo puede y debe evaluarse, cuantificarse y generar estadísticas si quieres hablar en serio de un tema. Siguiendo sus directrices, ¿cómo se cuantifica la corrupción?

España consiguió en el último año mejorar su nota y auparse hasta once puestos en la clasificación del Índice de Percepción de la Corrupción que elabora Transparencia Internacional, en el que obtiene 62 puntos, cuatro más que hace un año, y asciende desde el puesto 41 hasta el 30 de un total de 180 países, aunque sigue por debajo de la media europea, de 66 puntos.

Transparency International España considera que una economía como la española, que se sitúa entre las 15 primeras del mundo, no debería estar por debajo de los 70 puntos en el Índice de Percepción si quiere mantener su imagen y su competitividad.

Y hasta aquí los datos. Ahora pensemos lo que ello significa.

España ha sido y es un país con dirigentes que se han doblegado ante la lacra de confundir lo público con lo privado aprovechando de mil y una maneras su posición de poder para su propio beneficio. Pocas cosas puede haber más deleznables que hacer con el dinero de los demás lo que no harías con el tuyo.

Tarjetas black, 3% (o 5% que decían algunos), urbanismo a la carta, sobornos, tráfico de influencias, financiación ilegal de partidos políticos, cohecho, malversación, fraude, etc. Tantos nombres para lo mismo: hacerse más rico a costa de lo que es de todos o de tu posición para de manera directa o indirecta perpetuarte en ese mismo poder que te permitirá seguir haciéndote rico.

Nada ni nadie escapa a ese cáncer institucional. Recuerdo cuando hablaban del “oasis catalán” como Olimpo donde residían los semidioses dirigentes catalanes alejados de cualesquiera corrupciones a diferencia de la pérfida clase política del resto de España. El resto de la historia ya es archiconocida por todos.

El ser humano es fácilmente corruptible y un vistazo rápido a la Historia de este pequeño Planeta nos lo demuestra, quizás por eso el gran dramaturgo irlandés  George Bernard Shaw dijo aquello de que “Los políticos son como los pañales, deben ser cambiados con frecuencia y por la misma razón”.

Pero algo si ha cambiado estos años. La frívola impunidad de esos corruptos aupados por una ausencia de opinión pública que les hiciese sentir el aliento del castigo futuro en sus nucas, ha desaparecido. Ya no sienten que nada ni nadie puede con ellos. Ya no sienten que viven en otro mundo donde el pueblo, cual borrego, nada puede recriminarle al pastor. Ahora nosotros, “los borregos”, hemos dicho basta.

No podemos asegurar que alguien no se torne corrupto, pero sí podemos decir con firmeza lo que le pasará si sucede… y debe ser un mensaje tan poderoso que les haga desistir antes, mucho antes de ni tan siquiera plantearse traicionar el respeto a la cosa pública.

Y ya que somos herederos de los Romanos, y ellos de corrupción sabían un rato, permitidme acabar con una frase del gran Cicerón que es tan actual en nuestros días como necesaria recordar:

“Servirse de un cargo público para enriquecimiento personal resulta no ya inmoral, sino criminal y abominable”. (Cicerón. Siglo I AC)

Rubén VIÑUALES
Abogado y portavoz de Ciutadans en el Ajuntament de Tarragona

 


REDACCIÓ9 Novembre, 2020
albert-rivera.jpg

Albert Rivera al servei del PP. No, no. L’exdirigent de Ciutadans no serà candidat ni militant del partit conservador.

El PP ha contractat el bufet d’advocats on treballa l’expresident taronja per redactar el recurs d’inconstitucionalitat contra la llei de lloguers aprovat pel Parlament de Catalunya.

La premsa madrilenya publica que Albert Rivera ja estaria elaborant el recurs que haurà de donar entrada al Tribunal Constitucional (TC) en les properes setmanes.

 PUBLICITAT


REDACCIÓ22 Març, 2020
joan_crua.jpg

Es un hecho público y notorio que atravesamos una de las crisis sanitarias más importantes de nuestra historia reciente. Una pandemia provocada por el coronavirus conocido como COVID-19. Crisis sanitaria que – y sea dicho de paso – será la antesala de una crisis económica asimilable a las que se irrogan tras un conflicto bélico.

El estado de alarma decretado por el Gobierno el pasado 14 de marzo de 2020 ha obligado a los ciudadanos a confinarse en sus casas, al cierre de todos aquellos establecimientos “no esenciales”, a la limitación de los trasportes y a otras muchas medidas contención temporales. Un hecho histórico y sin precedentes.

Los interrogantes legales que todo ello plantea son infinitos. No obstante, la pregunta que me viene a la mente es ¿los consumidores y usuarios tienen que seguir pagando determinadas facturas “menores y cotidianas”? El gimnasio, el comedor, el club de lectura, el pádel… ¿Y si han sido abonadas por adelantado? Ciertamente la respuesta no es ni sencilla, ni pacífica.

Nos encontramos ante lo que la doctrina considera una situación de fuerza mayor. Una situación producida por un suceso externo que, aunque hubiera sido previsto, sería inevitable o irresistible.

No quiero enmarañarme en un debate sobre la previsibilidad, o no, de esta crisis y de la tardanza, o no, en la aplicación de las medidas. La realidad de los hechos apunta en que las medidas llegan tarde y mal, máxime con los precedentes de China e Italia, pero, lo que es obvio, es que las medidas se hubieran tenido que adoptar igual. Por lo tanto, nos situamos en el espacio jurídico de la “fuerza mayor”.

La solución más justa, desde mi punto de vista, ante una situación inédita y sin precedente, sería que durante el periodo temporal de cierre por fuerza mayor l pago quede relegado a la imprescindible cuota de mantenimiento si el contrato lo prevé

Y aquí el dilema. Tanto es fuerza mayor para el consumidor, como para la empresa. El consumidor no puede gozar del pádel, pero es que su club se ha visto obligado al cierre por imperativo legal y, por ende, no le puede prestar el servicio por causas no imputables a su empresa.

La solución más justa, desde mi punto de vista, ante una situación inédita y sin precedente de fuerza mayor, sería que, aquellas facturas, suscripciones o abonos pagados por adelantado no sean reclamables durante el periodo temporal de cierre por fuerza mayor, pero, aquéllos servicios que todavía no han sido abonados por el consumidor tampoco sean sufragados durante este periodo, y en cualquiera de los dos casos, que el pago quede relegado a la imprescindible cuota de mantenimiento si el contrato lo prevé.

No obstante, veremos cuál será la respuesta de nuestros Juzgados y Tribunales a cada caso concreto.

Joan CRUA
Abogado

 


REDACCIÓ14 Febrer, 2019

Segon dia de judici. Torn per les acusacions. Torn per la Fiscalia, Advocacia de l’Estat i l’acusació popular per impugnar la vulneració de drets fonamentals, nul·litats… al·legades per les defenses.

Cap sorpresa! Tant Fiscalia (en 1:40 h.), advocacia de l’Estat (en 30 minuts) i l’acusació popular (només en 15 m.) han al·legat el que tothom esperava sobre la pulcritud de la instrucció judicial i inexistència de vulneració de cap dret.

Ara li pertoca al Tribunal Suprem decidir i, serà aquest dijous, a l’inici de la tercera sessió, quan “in voce” desestimarà les qüestions plantejades però entenc que probablement admetrà alguna prova documental o testifical proposada per alguna de les defenses en el torn de “qüestions prèvies”.

Ha cridat l’atenció, a la sessió d’avui, la qüestió d’ordre plantejada per l’acusació popular (“VOX”) sobre el “adorno” que lluïa Jordi Sánchez tot dient que semblava un “lazo amarillo con carga política”; en efecte, és un llaç groc que el Tribunal – fixant criteri – permet que aquest “distintivo” amb “simbología ideológica” ho puguin lluir els acusats en les sessions del judici oral.

I quan arribi el moment que declarin els testimonis i “VOX” vegi que alguns d’ells llueixen aquest “adorno”, també plantejaran aquesta qüestió d’ordre? Segur que sí, però m’inclino a pensar que el Tribunal també permetrà que puguin lluir el llaç groc. Serà interessant el que decideixi i més quan, fa poques setmanes, un avi de Reus cridat com a testimoni a un judici als jutjats de Reus se’l va requerir que es tragués el llaç groc.

“Murallas humanas que se lanzaron contra las Fuerzas y Cuerpos de Seguridad del Estado” ha esbitzat el fiscal Fidel Cadena per justificar l’existència del delicte de rebel·lió (violència). Com bé m’ha dit una bona amiga desprès de sentir aquestes paraules, les úniques “muralles humanes” que tenim a Catalunya són les colles castelleres i potser caldria que carreguessin un castell de gama alta davant la seu del Tribunal!

Arriba ja el moment més esperat, l’interrogatori dels processats (acusats) i tot apunta que s’iniciarà amb el vicepresident Oriol Junqueras qui respondrà, en primer terme, al previsible dur interrogatori de Fiscalia i després el de l’advocacia de l’Estat però no així a les preguntes de “VOX” que, fins no arribi al moment dels testimonis, estaran bastants dies “sense obrir boca”.

El fiscal Fidel Cadena

Com les defenses estan coordinades, sembla lògic que els advocats dels altres acusats no formulin o formulin molt poques preguntes a l’Oriol Junqueras i sigui el seu advocat l’Andreu Van den Eynde qui s’encarregui d’interrogar, durant hores, al vicepresident.

Pensem en la utopia que el judici del “procés” es celebrés a l’Audiència Provincial de Tarragona; doncs bé, en aquest cas el judici continuaria amb les declaracions dels testimonis, pèrits i per últim declararien els acusats, atès és pràctica habitual aquí a Tarragona que el acusats declarin en últim lloc per salvaguardar els seus drets i tenir la possibilitat d’escoltar el que diuen els testimonis abans de la seva declaració. Això no passarà en el judici del “procés”.

Carles Ferrer
Advocat i membre d’Advocats Voluntaris 1 d’octubre de Reus

 


REDACCIÓ13 Febrer, 2019

El judici oral del “procés” ha començat amb el tràmit previst a l’art. 786.2 LECr. que – a l’argot jurídic – s’anomena “qüestions prèvies”.

S’ha dit que el Tribunal Suprem no està acostumat a fer judicis i això s’ha notat des del minut zero. Recordem que el President de Tribunal Suprem Sr. Marchena ha iniciat el judici indicant a les defenses que només podien disposar de quaranta-cinc minuts per les seves al·legacions i quan anava donar la paraula a l’advocat de l’Oriol Junqueras i Raül Romeva, un dels magistrats li diu, a cau d’orella, que “el judici oral ha de començar amb la lectura dels escrits d’acusació i de defensa” i és en aquell moment quan dóna la paraula a la Lletrada de l’Administració de Justícia per fer el relat dels escrits d’acusacions. Ha estat la primera anècdota jurídica per aquells professionals de l’advocacia que cada dia trepitgem els tribunals de justícia i que, segurament, ha passat desapercebut pels ciutadans de peu.

En el tràmit de les “qüestions prèvies”, les parts (acusació i defensa) poden qüestionar la competència del Tribunal, la vulneració de drets fonamentals, nul·litat de la instrucció, proposició de noves proves… i es tracta d’un acte processal molt tècnic però alhora transcendental doncs sovint l’absolució d’un acusat s’assoleix en les “qüestions prèvies” quan, per exemple, el Tribunal declara la nul·litat de determinades diligències d’instrucció (intervencions telefòniques, escorcolls…) comportant deixar sense prova incriminatòria a l’acusació. Ara bé, en el judici del “procés” tot apunta – vist les anteriors Interlocutòries del mateix Tribunal Suprem – que totes les vulneracions plantejades per les defenses seran desestimades.

En aquesta primera sessió ha quedat clar una cosa, l’excel·lència de l’advocacia catalana que, durant quasi set hores, han desgranat totes i cadascuna de les vulneracions de drets fonamentals en la instrucció portada a terme pel Magistrat Sr. Llarena, s’ha qüestionat el fet de l’aportació per l’acusació (Ministeri Fiscal i advocacia de l’Estat) d’atestats policials del jutjat d’instrucció núm. 13 de Barcelona quan moltes de les defenses no estan comparegudes en aquest procediment i no han pogut vetllar si en aquest jutjat de Barcelona s’han vulnerat o no drets fonamentals, s’ha denunciat que les defenses encara no tenen al seu abast tota la prova documental que el Tribunal ha admès…

Els membres del govern (Oriol, Raül, Josep, Jordi, Quim, Dolors, Meritxell, Santi i Carles), la Presidenta del Parlament (Carme) i els presidents de l’ANC i ÒMNIUM (els Jordis) estan en bones mans, en brillants juristes que han posat difícil la decisió del Tribunal Suprem però, com tot apunta, desestimarà totes i cadascuna de les vulneracions que han denunciat. Tant de bo m’equivoqui!!!

Preveu l’art. 786.2 LECr. que “El jutge o el tribunal ha de resoldre en el mateix acte el que sigui procedent sobre les qüestions plantejades” però – després del torn de les acusacions – el Tribunal, segurament divendres, decidirà “in voce” i posposarà la seva fonamentació jurídica a la sentència que es dictarà.

Contra la decisió que adopti el Tribunal Suprem sobre les “qüestions prèvies” “no s’hi pot interposar cap recurs, sens perjudici de la pertinent protesta i que la qüestió pugui ser reproduïda, si s’escau, en el recurs contra la sentència” però contra la sentència del Tribunal Suprem no cap a un recurs ordinari (vulneració del dret a la doble instància), només cap a un recurs extraordinari d’empara davant el Tribunal Constitucional.

Tinc clar que el Tribunal Suprem, només cal veure les resolucions que ha anat dictant, desestimarà totes les “qüestions prèvies” que tan brillantment han estat exposades per les defenses i serà, després de passar el “filtre” del Tribunal Constitucional, quan – dintre d’uns quants anys – quan el TEDH tingui l’última paraula.

Carles FERRER
Advocat

 


REDACCIÓ25 Novembre, 2018

Mucha gente habla de los fantasmas. Pero pocos los han visto. Al menos sin ser de cuerpo presente. Pero hoy en día, en boca y en boga está el uso de la palabra “fascista”, “nazi”… y pocos, los menos, saben exactamente cuan ajustado, o poco ajustado, es utilizar dicha palabrería. Y es trascedente, porque sólo un uso ajustado es acorde al dolor que experimentaron los que realmente sufrieron el nazismo y el fascismo.

La palabra fascismo tiene su origen en el latín; Los “fasces” eran un haz de 30 varas que representaban a las tribus romanas y que llevaban, como símbolo de poder los “lictores” – una especie de guardaespaldas- cuando acompañaban a los cargos públicos romanos más relevantes en sus cometidos oficiales, los cónsules en la época de la República. Los fasces eran, por tanto, un símbolo de poder. Y el poder no es ni bueno ni malo. Lo es, lo uno o lo otro, su uso. Sucede que, como siempre, los que vienen después se apropian de los símbolos de los de antes, y Mussollini,

Mussollini, que quería ser Emperador de Abisinia,  lideraba una fuerza de choque revolucionaria en los convulsos años de entreguerras, llamada “ fasci di combattimento” que fue el embrión del partido nacional fascista con voluntad de emular la Roma inmortal. Una vez más, lo de fascista venía por las fasces, símbolo de unión y poder. Más o menos afortunadamente, la falange española con su yugo y sus flechas reproduce el esquema. Las similitudes son varias. José Antonio y Mussolllini acabaron igual.

Por contaminación, fascismo fue lo que hizo Mussollini. Instaurar una dictadura, con un sistema económico intervenido, y con una voluntad de imposición colonial, parámetro este último que hoy en día podemos desnaturalizar como síntoma nosológico de lo que hoy es fascismo, pero los dos primeros permanecen.

A partir de este extremo, llamar fascista a Rivera, es una tontería suprema. Rivera es ultraliberal. A él lo que le va es la Escuela de Chicago y que el Ibex campe a sus anchas. El mercado va sólo. No creo que pretenda implantar una dictadura, aunque sí es un nacionalista español. Pero eso no convierte a uno en fascista. Como tampoco lo convierte ser nacionalista catalán. El nazismo es la versión germánica del fascismo pero con más ciencia, técnica y método kantiano, sin las perturbaciones que lo latino y el mediterráneo comporta, con un componente igualmente criminal pero modo industrial.

¿Pablo Casado es fascista?  No. Pablo Casado es un partidario del status quo, reaccionario, conservador, de derechas, lo que ustedes quieran. Pero pregúntenle a algún italiano de los años 20 y 30 que se enfrentó al fascismo si hablamos de lo mismo. Pensará que se están riendo de su desgracia. Un jurista docto Calamandrei, definió el fascismo como algo parecido a la negativa a considerar posible que el adversario tenga la razón. Yo me oscurezco ante Calamandrei, pero pienso que igual pensaba en que el fascismo niega la posibilidad al adversario de tener la razón y, además, cualquier razón. Ahí …Pablo Casado y Rivera empiezan a perfilarse, pero no lo suficiente.

Si quieren amenizar el asunto, pongan en juego el Franquismo, que es más fácil de definir, aunque se simplifica. La francofilia, parece confundirse con el franquismo que es un modo de proceder, en honor a la verdad muy parecido al fascismo italiano. Con el nazismo, los tres son sistemas políticos totalitarios. Pero distintos.

Al final, creo que el término fascista, tan en boga se utiliza porque le da juego al que lo usa para proclamarse, a renglón seguido, como antifascista. Defensor de la esencia de la verdad, su verdad, que puede ser la ley, la moral o un trapo de colores. De lo bueno y lo correcto. Es este el germen, otra vez, en la eterna rueda de la historia, del nuevo fascismo. El de los que creen que tiene la razón y no admiten, ni a efectos dialécticos que puedan estar equivocados. También hay otro ismo…es el imbecilismo. Abunda. Pero se diferencia del nazismo, el franquismo y el fascismo, en que los que lo siguen no saben, realmente, que lo hacen. Lo sufren en silencio.

 

David ROCAMORA
Abogado

 

 


REDACCIÓ28 Juliol, 2015

Un dels motius més comuns pels quals els acomiadaments acaben sent declarats improcedents en els jutjats és pels defectes formals de les cartes d’acomiadament. Recordem que, d’acord amb els arts. 53 i 55 de l’Estatut dels treballadors (ET), la carta d’acomiadament és el document que ha de facilitar-se al treballador amb l’explicació motivada i detallada de les causes per les quals es procedeix a l’extinció laboral, sigui l’acomiadament motivat per raons objectives o disciplinàries.

canalda3
Victor Canalda és advocat

La recent Sentència del Tribunal Suprem de 12 de Maig de 2015 (Número de Recurs 1731/2014) unifica doctrina en matèria de requisits de forma en cas d’acomiadament objectiu i determina expressament i sens gènere de dubtes els elements que jurisprudencialment es venen requerint perquè l’acomiadament no sigui declarat improcedent per motius aliens al fons.

Estableix, en resum, aquesta resolució la importància de determinar un contingut mínim de la comunicació empresarial, amb la finalitat d’evitar la indefensió del treballador acomiadat, doncs ha de conèixer de forma suficient la “causa” de l’extinció per poder defensar-se adequadament. Així doncs, amb aquest propòsit garantista, la “causa” es constitueix com a element essencial de l’objecte probatori del judici, en tant que al demandat no se li admetran altres motius d’oposició a la demanda que els continguts en la comunicació escrita per justificar l’acomiadament.

Sobre la interpretació de la normativa d’aplicació (arts. 53 i 55 ET) el TS ve a assenyalar el següent:

– La necessària correlació entre “causa” de l’acomiadament objectiu i “fets que el motiven” en el disciplinari, constituint-se el factor motivador com a element essencial de les cartes d’acomiadament.

– En tots dos casos, perquè pugui ser declarada la procedència de l’acomiadament, les dades fàctiques han de quedar perfectament reflectides en la comunicació escrita, amb aportació de documentació que ho justifiqui; i aplicant-se les normes jurídiques corresponents, han de poder produir l’efecte jurídic pretès per l’empresa, que no és un altre que l’extinció del contracte. Concretament, per a l’acomiadament objectiu, es tractaria de les dades fàctiques que engloben el concepte de “causes econòmiques, tècniques, organitzatives o de producció”.

– La raó de la importància de la concreció de causes és perquè única i exclusivament els fets continguts en la comunicació escrita podran posteriorment ser objecte de prova i contradicció en el corresponent judici, sent la càrrega de la prova per a l’empresari, que estarà obligat a demostrar que concorrien efectivament les causes al·legades.

– Es requereix, així mateix, que existeixi correlació entre les causes relatades en la carta d’acomiadament i l’oportunitat de la mesura.

– A més, la procedència de l’acomiadament solament podrà decretar-se, tractant-se d’extinció objectiva, quan complerts els requisits formals s’acrediti la concurrència de la causa legal indicada específicament en la comunicació escrita.

– La comunicació escrita, per a la seva validesa formal, ha de proporcionar al treballador un coneixement clar, suficient i inequívoc de les causes que s’invoquen com a constitutives de l’acomiadament objectiu amb la finalitat de que, comprenent el treballador sense dubte racional l’abast de les causes, pugui impugnar la decisió empresarial i preparar els mitjans de prova que cregui convenients per a la seva defensa.

– En ésser l’acomiadament objectiu una decisió unilateral i exclusiva de l’empresari, sense control previ sobre les causes, la censura es durà a terme un cop hagi tingut lloc, mitjançant el procés iniciat pel treballador cessat impugnant l’acomiadament. Per això, s’estableix com a obligació essencial per a la validesa de l’acomiadament objectiu que l’empresari comuniqui clarament i per escrit l’extinció amb expressió detallada de les seves causes.

ACOMIADAMENTRespecte a la comunicació clara i per escrit expressant la causa, el TS assenyala que el significat de la paraula “causa” es refereix no al tipus genèric de causa d’acomiadament (per exemple, la reestructuració de la plantilla, el canvi en els productes o en els processos de producció) o a la causa remota que genera les dificultats o situacions negatives de l’empresa en la qual es produeix l’acomiadament (per exemple, la crisi econòmica o les noves tecnologies) sinó a les concretes dificultats o situacions econòmiques negatives de l’empresa al·legades per l’empresari per justificar la decisió extintiva.

Són aquestes expresses dificultats o situacions econòmiques negatives les que constitueixen, veritablement, les causes motivadores que han de justificar l’acte d’acomiadament. Per tant, no és una causa abstracta la que ha de detallar-se en la carta d’acomiadament, sinó una causa concreta i vinculada a la decisió extintiva, en tant que reflecteix la incidència en l’empresa d’uns determinats fets o circumstàncies que s’incardinen en el tipus de causa o possible causa remota.

Encara que existeixen casos singulars en què s’ha acceptat la suficiència de la carta d’acomiadament quan es remetia a un acord aconseguit amb les seccions sindicals dins del marc d’un acomiadament col·lectiu, o en què s’integrava amb la documentació que s’acompanyava, el normal és que s’hagi d’expressar amb detall l’abast de la causa, evitant-se d’aquesta manera l’ús d’afirmacions simplement genèriques invocades com a suport de la decisió empresarial, i que poden servir per a qualsevol acomiadament, econòmic o productiu, de qualsevol empresa i intervenint qualsevol condició, sense fer tan sols una mínima referència a les dades fàctiques que constitueixen el supòsit en què es troba realment l’empresa que decideix prescindir del treballador.

Així, està prohibit l’ús d’expressions imprecises i abstractes com a “situació molt difícil i complicada”, ni pot obviar-se o completar-se en seu judicial el contingut de la carta presumint que les causes eren conegudes pel treballador, o utilitzar-se afirmacions sense entitat ni transcendència relacionades amb l’extinció.

En qualsevol cas, conclou el TS, una cosa és determinar el contingut formalment mínim de la carta d’acomiadament per causes objectives, per tal de delimitar l’àmbit del procés d’acomiadament i evitar la indefensió del treballador, i una altra, valorar les circumstàncies concurrents per concloure sobre l’existència real de les causes objectives al·legades en l’extinció contractual, la qual cosa es s’ha de veure en l’anàlisi dels motius de fons que necessàriament també ha de donar-se.

 Víctor CANALDA
Advocat especialista en Dret laboral
@VictorCanalda


REDACCIÓ4 Setembre, 2014

ENTREVISTA

A l’advocat David Peña no li agraden les mitges tintes. És conegut per dir el que pensa tal com raja. Lidera la Plataforma Cívica d’Advocats del Camp de Tarragona, la qual intenta contribuir per millora del sistema judicial. En aquesta entrevista, el lletrat fa un repàs a la situació actual de la Justícia. David Peña reclama, essencialment, més independencia per part dels magistrats i fiscals. En la seva opinió, la Justícia actualmente és el braç executor del poder polític.

david peña
David Peña en un acte de la Plataforma

REPUBLICA CHECA – La vostra Plataforma comença a donar les primeres passes… Quines accions teniu previstes?

DAVID PEÑA – Durant aquests mesos de l´any 2014 hem fet dues conferències públiques, amb personalitats de la realitat judicial de l´estat espanyol. Però la tasca del dia a dia de la nostra Plataforma passa per fer peticions davant dels col·legis professionals, òrgans judicials i Fiscalia, per demostrar que som un col·lectiu d´advocats implicats en la maquinària judicial.

Recentment hem interposat queixes contra un secretari judicial, i contra un jutge instructor, degut a una possible manca de diligència professional amb lesió de drets fonamentals dels ciutadans.

RC – Comença l’any judicial amb una activitat frenètica. Creu que la corrupció està desbordant els jutjats?

DP – La corrupció existeix i existirà, i els jutjats instructors no estan preparats per poder investigar supòsits de gran corrupció en la qual estiguin implicats polítics o gent de l´entorn polític.

Els jutjats instructorS passen setmanes senceres de guàrdia per atendre delictes menors com robatoris, furts, alcoholèmies, baralles nocturnes, amenaces entre veïns…

El poder legislatiu fa lleis per col·lapsar els jutjats instructors amb temes menors, i així els jutges quasi no tenen temps de dedicar-se a temes relacionats amb corrupció econòmica.david peña a

Justícia diferent

RC – Vostè creu que hi ha justícia per a diferents categories de ciutadans?

DP – Personalment i desprès de més de 16 anys fent d´advocat defensor he pogut detectar que existeix una justícia “ràpida” per delictes que cometen determinats col·lectius (furts, robatoris, relacionats amb seguretat del trànsit, violència de gènere…) i una justícia “lenta” per delictes que cometen altres col·lectius (suborns, malversacions, estafes, apropiacions indegudes, delictes societaris…).

Vostè mateix pot jutjar quin perfil social comet un tipus de delictes i quins són els altres tipus de delictes…

RC – Quins canvis hauria d’experimentar la Justícia?

DP – En primer lloc cal una Justícia independent – però mentre el Poder Judicial nomeni càrrecs en el Consejo General del Poder Judicial i en la Fiscalia General de l´Estat – la independència no existirà.

En segon lloc, cal que la Fiscalia no estigui en el mateix edifici que els jutjats, ja que molts jutges sense criteri i personalitat acaben fent processalment allò que el Fiscal els hi diu. I així, no existeix imparcialitat tampoc. Cal jutges i magistrats independents.

Espanyols aforats

RC – Es parla molt de posar fi a l’abús de la impunitat. Qui creu que ha de ser aforat?

DP – Segons l´art. 14 de la Constitució tots els espanyols som iguals, i aleshores cap espanyol hauria de ser aforat. No podem permetre que determinades persones per ser polítics o jutges tinguin dret a ser enjudiciats en jutjats i tribunals especials.

RC – La justícia està preparada per jutjar casos de la magnitud de Jordi Pujol?

DP – La situació actual de l´Administració de Justícia és complexa, i una personalitat com un expresident d´una comunitat autònoma hauria de ser un cas normal. Però arriba A un punt que hem pogut veure que aquest ciutadà no ha estat detingut per la policia, ni tampoc ha estat – de moment – convocat a cap actuació judicial, i això demostra que estem en una situació anormal. Qualsevol persona que fa un furt al metro de Barcelona o a PortAventura és detinguda per la policia, i un senyor que porta anys cometent algun delicte de perfil econòmic alt de moment… no.

Vicis vs taxes

RC – Les costes de la justícia són ‘justes’?

DP – El ciutadà que va a un judici ha d´entendre que això no és gratuït. La ciutadania ha d´entendre que el cost temporal i el cost econòmic són dues realitats de la Administració de Justícia. Un judici pot demorar anys, i durant aquest anys han de pagar-se costes com procuradors, advocats, pericials, i ara les taxes. Per una entitat bancària és evident que pagar tot això és més fàcil que per un ciutadà mig, però si un ciutadà mig vol litigaR ha d´entendre que té un cost i en cas de victòria final podria recuperar els imports destinats a costes processals.

La gent no té problemes per pagar-se vacances, o vicis com els cafetons i el tabac, però a la hora de ficar-se en judicis sembla que tot hauria de ser gratis, i això no és així. El ciutadà ha d´entendre que tot té un cost, i la Justícia també.

RC – La justícia ha millorat amb el ministre Gallardón?

DP – No es pot culpar el Sr. Gallardón de tots els mals de l´Administració de Justícia. Aquest senyor porta poc temps al càrrec, i les grans lleis que tenim en marxa: Codi Penal, lleis processals són, majoritàriament, anteriors a ell.

El Sr. Gallardón ha estat molt criticat pels col·legis professionals a causa de les taxes, i evidentment que les taxes no fan cap bé a la Justícia, però els ciutadans que no tenen mitjans econòmics no paguen taxes perquè tenen dret al benefici de la justícia gratuïta.

Pacte entre Pujol i Madrid

L'advocat David Peña
L’advocat David Peña

RC – Hi ha casos que sorgeixen ara, a pocs mesos d’una convocatòria electoral. Creu que podria haver interessos polítics al darrere?

DP – La Justícia és una mena de braç executor del poder executiu. A la història recent de l´Estat espanyol tenim precedents que així ho demostren: Mario Conde és un clar paradigma.

La meva opinió personal sobre el cas de “Jordi Pujol” abans del 9 de Novembre és que existeix un pacte entre la família Pujol i el govern de Madrid. El Sr. Pujol durant els anys 80 i 90 tenia tant de poder a Catalunya que mai es va plantejar dur a terme una consulta sobre la independència o Estat propi, i ara que Artur Mas es planteja de fer-ho, des de Madrid hauran “consultat” a Jordi Pujol com intentar aturar-ho i per això ha esclatat aquest escàndol.

RC – El ciutadà té motius per confiar en la justícia?

DP – El ciutadà mig que hagi passat algun cop per la Administració de Justícia tinc dubtes que tingui una confiança absoluta en la Justícia. Una Justícia lenta no és Justícia i si és incoherent tampoc és justícia.

Però hem de pensar que les coses milloraran, i que els jutges i magistrats algun dia podran ser realment independents.

Condicionar les garjoles

RC – Què fa la vostra Plataforma per millorar alguns dels aspectes judicials?

DP – La nostra Plataforma intenta fer pinya al voltant de la figura de l´advocat penalista. L´advocat penalista és essencial en un Estat de Dret, ja que sense advocats que defensin els drets dels ciutadans, com el dret a la llibertat dels ciutadans, no existeix Estat de Dret.

En relació a actuacions recents: 1.- Hem fet instància demanant a la presidència de l´Audiència Provincial que condicionin amb dignitat l´espai de les garjoles destinades als detinguts en la planta baixa de l´edifici del Palau de Justícia i un altre perquè els detinguts puguin entrevistar-se amb els seus defensors.  2.- Hem demanat que s´apliqui el protocol de la Directiva 2013/48 de la Unió Europea, relativa a què els advocats ens entrevistem abans de la declaració amb els detinguts.

 RC


REDACCIÓ24 Agost, 2014

titol_estiu

Carles Ferrer, advocat

 

A la cartera porto un dòlar de la sort

Carles Ferrer és advocat i durant uns quants anys va ser vice degà del Col•legi d’Advocats de Reus. Li agrada molt la seva professió. Està descontent amb la gestió del ministre Gallardón. Diu que a la vida no es pot perdre mai la il•lusió ni els valors. Amb un sentit de l’humor acurat i amic dels seus amics, Carles Ferrer porta a la cartera un dòlar de la bona sort. A l’estiu? Relax, deixar passar el temps i una cerveseta ben freda.

 

REPÚBLICA CHECA – L’estiu és temps de…  

CARLES FERRER – Desconnexió, d’oci, de no mirar el rellotge…

RC – A una guingueta ve de gust…

CF – Una cerveseta ben fresca

RC – Banyador o toga?

CF – Banyador. A l’estiu la toga a l’armari

RC – Què és la darrera cosa que un pot perdre?carles ferrer

CF – La il·lusió per realitzar els projectes.

RC – Piscina o llac?

CF – Cap de les dos, platja i “xiringuito”

RC – El viatge impensable…

CF – M’agrada viatjar i qualsevol racó del món és bonic. Tinc molts llocs pendent d’anar-hi.

RC – A l’estiu és de boig…

CF – És la millor època de l’any.

RC – A la cartera portes?

CF – Un dòlar de la bona sort

RC – Amb qui no et llançaries a la piscina?

CF – Amb qualsevol persona que em reportés sensacions negatives.

RC – Aniries a pescar amb …

CF – Alguna persona que pogués parlar tota la nit mentre esperes si “pica” algun peix.

RC – Senyera o estelada vermella o blava?

CF – Estelada blava

RC – Un bon vermut?

CF – Vermut de Reus amb escopinyes

RC – A qui demanaries posar-te crema solar?

CF – No m’hi poso, però amb la persona amb qui anés a la platja.

RC – En què t’hi fixes en la gent?

CF – En la seva manera de ser, en el seu caràcter, en la seva personalitat.

RC – Una indumentària d’estiu…

CF – Bermudes i polo.

RC – Una nit de marxa o una peli romàntica?

CF – Una nit, a una terrassa al costat del mar, amb un bon sopar i un gintònic.

RC –  El teu xoriço predilecte.

CF – No hi ha cap “xoriço” fins que no se’l declari culpable per sentència ferma. Tot i així, m’estimo més el pernil.

RC – La justícia mereix vacances?

CF – La justícia mereix una reestructuració profunda. No anem bé amb un Llei d’Enjudiciament Criminal de 1882 i amb l’actual ministre de justícia.

RC – Quina és la teva pitjor mania?

CF – No en tinc

RC – Catalunya és…

CF – El meu país i serà un estat independent

 

 




RCPRESS no es fa responsable de les opinions expressades pels usuaris i col·laboradors. El contingut d’aquestes són a títol personal de l’autor

NOTA LEGAL   |   POLITICA DE PRIVACITAT I COOKIES


Newsletter