Encara estic astorat per la forma com encaren els nostres diputats el concepte de transparència. No puc deixar d’experimentar sensacions desencontrades al veure com la majoria dels nostres representants al Parlament de Catalunya estan ‘forrats’.
Recentment, s’ha publicitat els béns personals de ‘sus señorias’ i confesso que he quedat de pedra. A alguns m’agradaria preguntar com han aconseguit estalviar tants diners i viuen tan còmodament en una època de crisi que ha contribuït a fer desaparèixer la classe baixa.
El més escandalós és que hi ha un diputat que està en la política durant més de tres dècades i només ha declarat un piano valorat en 11 mil euros. Aixó em sorprèn i em cabreja perquè crec que ens prenen per idiotes.
Davant aquests fets, els àvids inspectors de l’Agència Tributària haurien d’intervenir-hi de forma immediata i investigar la provinença d’alguns béns i com s’han esfumat d’altres.
Durant la precampanya per les municipals el candidat socialista a l’alcaldia de Tarragona també va informar públicament que només tenia 500 euros al banc. Jo encara no entenc per què ho va fer. Veient aquests casos, és normal i acceptable que la ciutadania es reboti i es distanciï encara més de la política i sobretot dels polítics. És inadmissible que hagi famílies on no hi ha cap ingrés i els diputats continuen fent l’agost a costa de l’erari públic. No estic dient que no s’ho mereixen.
Parlo d’igualtat i equitat en un moment en que augmenta de forma ferotge la diferència entre la classe baixa i mitjana. S’hauran de revisar un sistema que està desfasat i que està resultant injust i insultant. L’acumulació de càrrecs, els sous desorbitats, les dietes escandaloses i els plusos per participar en aquesta comissió o consell d’administració haurien de tenir els seus dies comptats.
La regeneració política passa per netejar tota aquesta brutícia. La transparència no és això i els diputats ho saben… És normal que en una república bananera mai s’arribi a saber quants diners tenen al banc els encorbats…
Llàstima!!!
Ricard CHECA
Periodista