REDACCIÓ
Ara pot semblar impossible, però en els darrers dos anys Xavier Sabaté i Carles Castillo (avui enfrontats amb el debat de la renovació com a escenari detonant) havien arribat a dinar junts amb assiduïtat.
Els unia, per aquell temps, els retrets comuns a l’entorn de gestió més immediat de l’alcalde de Tarragona, Josep Fèlix Ballesteros.
De fet, Sabaté animava fins i tot Castillo a jugar fort per reclamar un lloc de privilegi a les llistes del PSC… al Congrés dels Diputats.
És a dir, l’aposta era fer moure la cadira al llavors coordinador del grup del PSC a la Cambra, el reusenc Francesc Vallès, i a l’actual secretari d’Organització socialista a la federació del Camp de Tarragona, Joan Ruiz.
Tot se’n hauria anat en orris, però, per un tweet. El que promou Castillo en favor de les primàries i que marquen l’inici de la mobilització de la gent del seu entorn que creu arribada l’hora de matar el pare.
Perquè la militància afí entén que la lluita s’ha de dur a terme de forma immediata, i aquest corrent d’opinió d’un Castillo que s’havia llençat a la piscina després de perdre plaça a la llista de Ballesteros, es va fent tan gran que per a poder-ho controlar ha de canviar el pas i renunciar a encapçalar la candidatura a Madrid (que diverses fonts apunten era la seva intenció inicial) per jugar-s’ho tot a les primàries per les autonòmiques.
Com explicava una font socialista consultada, “al final és com Bruto, que acaba pegant la punyalada a Cèsar”.
J.S.
REDACCIÓ
