REDACCIÓ
Un total de 46 periodistes van ser assassinats el 2021 al món en el marc de l’exercici de la seva professió, la dada més baixa dels últims 20 anys, segons l’informe anual de Reporters Sense Fronteres (RSF), que, tanmateix, destaca que el nombre de reporters empresonats suposa un rècord històric.
El nombre de periodistes empresonats arbitràriament ha augmentat un 20% el 2021 respecte a l’any anterior fins a assolir els 488, entre ells 60 dones, mentre que 65 estan segrestats i dos estan desapareguts.
RSF posa èmfasi que “mai”, des de la creació del balanç anual el 1995, el nombre de periodistes retinguts havia estat tan alt, situació que atribueix principalment a la situació a Birmània, on es va instaurar una junta militar després del cop d’Estat de l’1 de febrer; Bielorússia, per la repressió després de la reelecció d’Alexander Lukaixenko; i la Xina, on s’hauria “intensificat” el control a Hong Kong.
La Xina es manté per cinquè any consecutiu com “la presó més gran de periodistes del món”, amb 127 periodistes detinguts. Per darrere figuren Birmània, amb 53; Vietnam, amb 43; Bielorússia, amb 32; i Aràbia Saudita, amb 31.
En el cas de la Xina, si bé el nombre de periodistes empresonats a la Xina continental ha disminuït lleugerament, l’augment de les detencions a Hong Kong ha contribuït a fer que el conjunt de periodistes presos pugi un dos per cent a nivell nacional.
RSF apunta que el gegant asiàtic és a més el país que empresona més dones, entre elles la guardonada amb el Premi RSF 2021, Zhang Zhan. En aquest sentit, assenyala que fins ara mai s’havia comptabilitzat un nombre tan alt de dones periodistes detingudes per exercir la seva professió i que a Bielorússia hi ha més dones que homes a la presó, 17 per 15, respectivament, entre elles Daria Tchoultsova i Katsiarina Andreyeva .
Per la seva banda, a Birmània hi ha nou dones empresonades, entre elles Ma Zuzar, que es troba en aïllament a la presó d’Insein i que va ser una de les encarregades de la cobertura de les manifestacions que van esclatar contra la junta després del motí del febrer.
Així mateix, al Vietnam hi ha quatre dones empresonades, entre elles Pham Doan Trang, que va ser guardonada el 2019 amb el Premi RSF a l’Impacte, després de ser condemnada per “propaganda contra l’Estat”. A l’Iran, la periodista i activista Narges Mohamadi, que ja va estar vuit anys empresonada, va tornar a presó al novembre, cosa que n’eleva a tres el nombre de periodistes detingudes al país.
RSF recull a més la situació de periodistes com el xinès Jimmi Lai, que va complir 74 anys a la presó després de ser sentenciat per participar en protestes “no autoritzades”; Dawit Issak, que juntament amb Seyoum Tsehaye i Temesgen-Gebreyesus porten més de 20 anys a la presó a Eritrea; i Ali Abuluhum i Pham Chi Dung, sentenciats a 15 anys de presó a Aràbia Saudita i Vietnam, respectivament, les sentències més dures el 2021.
L’organització recorda a més el cas del periodista Raman Protasevich, detingut al maig després que les autoritats bielorruses desviessin a Minsk un vol de passatgers, i Julian Assange, que s’exposa a una condemna de fins a 175 anys de presó si és finalment extradit als Estats Units des del Regne Unit.
DESCENS DEL NOMBRE D’ASSASSINATS
Per contra, el nombre de periodistes assassinats ha caigut per primera vegada des del 2003 per sota dels 50, fet que l’organització atribueix a “la baixa intensitat dels conflictes armats” i “la mobilització d’organitzacions en defensa de la llibertat de premsa, com a RSF, per posar en marxa mecanismes nacionals i internacionals de protecció”.
Tot i això, RSF ressalta que aquesta xifra implica que gairebé un periodista és assassinat cada setmana al món per exercir la seva professió i ha recordat que, segons les seves dades, els periodistes assassinats van ser deliberadament assenyalats.
En aquest sentit, indica que Mèxic és el país del món on més periodistes han estat assassinats durant l’últim any, amb set, seguit per l’Afganistan, amb sis. Darrere hi figuren l’Índia i el Iemen, amb quatre periodistes assassinats a cadascun d’aquests països.
RSF detalla que 30, el 65%, va ser assassinat intencionadament pel fet de ser periodistes, mentre que els altres 16 van ser assassinats en l’exercici de les seves funcions. Del total, 42 eren homes i quatre eren dones, mentre que 18 van ser assassinats i zona de conflicte i 28 a zona de pau.
Entre les periodistes assassinades aquest any figuren les tres col·laboradores de mitjans afganesos Shahnaz Rufi, Saadia Sadat i Mursal Vahidi, mortes en dos atacs reivindicats pel grup gihadista Estat Islàmic. La quarta dona assassinada és Rasha Abdul·là al-Harazi, morta en un atemptat amb bomba lapa a Adén.
L’organisme ressalta a més que tres de cada cinc periodistes han estat assassinats a països que no estan oficialment en guerra i fins i tot la Unió Europea (UE), considerada la zona del món més segura per exercir el periodisme, s’ha vist afectada.
Així, van ser assassinats el periodista de la cadena grega Star TV Giorgios Karaivaz, que investigava corrupció al si de la Policia, i el periodista neerlandès i assessor de testimonis en casos criminals Peter de Vries, fet que suposa l’any més mortífer a Europa des de 2015, quan va tenir lloc l’atemptat contra la redacció de ‘Charlie Hebdo’.
Entre els periodistes morts en zones en conflicte figuren els espanyols David Beriain i Roberto Fraile, assassinats quan feien un documental sobre la caça furtiva a l’est de Burkina Faso, i el fotògraf indi Danish Siddiqui, que va guanyar el Premi Pulitzer el 2018 i qui va morir en un atac dels talibans a l’Afganistan.
RSF recorda que Mèxic enllaça per tercer any consecutiu el seu lloc com a país més perillós del món per a la premsa i lamenta la “impunitat gairebé total per l’absència de reformes ambicioses” per fer front a la situació i “l’espiral de violència”, que “no sembla poder aturar-se mai”.
D’altra banda, deu països concentren les tres quartes parts dels assassinats, amb Mèxic i l’Afganistan al capdavant, amb 47 cadascun. Per darrere figura Síria, amb 42; Iemen i Índia, amb 18; Iraq, amb 17; Pakistan, amb 16; Filipines, amb 15; Somàlia, amb tretze; i Colòmbia, amb nou. A la resta de països han estat assassinats 77 periodistes en aquest període.
Pel que fa a segrestats, la xifra ha augmentat un tres per cent des del 2020 per situar-se en 65 –60 locals i cinc estrangers–, amb Síria al capdavant, amb 44. Per darrere figuren l’Iraq, amb onze; Iemen, amb nou i Mali, on aquest any va ser raptat Olivier Dubois.
Estat Islàmic figura com el principal responsable d’aquests segrestos, amb 28, cosa que representa més del 40% a nivell mundial. Finalment, dos periodistes estan desapareguts: Jorge Moltzin Centlal i Pablo Felipe Romero, tots dos originaris de l’estat mexicà de Sonora.
(Notícia de Catalunya Press)
PUBLICITAT
REDACCIÓ
