12. Maig 2024

Març 2018 | Pàgina 3 de 29 | Diari La República Checa

Bring to the table win-win survival strategies to ensure proactive domination. At the end of the day, going forward, a new normal that has evolved from generation.
REDACCIÓ28 Març, 2018
ricardCheca.png

La detenció de Carles Puigdemont ha estat un cop de destral per a tots els independentistes. Ningú no s’ho esperava. I quan dic ningú em refereixo també als il·luminats (i il·luminades) que ara van de tertúlia en tertúlia alimentant la seva saviesa empírica. En aquests moments tinc sentiments contraposats. No puc dir ni que estic content ni que estic extremadament infeliç. L’expresident Puigdemont, persona que és molt hàbil i intel·ligent, sabia a què s’exposava sortint de Bèlgica. Per tant, vull pensar que la seva detenció formava part de les possibilitats previstes en el seu full de ruta. No vull creure que el CNI el va agafar desprevingut. I, al cap i a la fi, aquest era el desenllaç previst.

Però aquesta situació no es pot perpetuar ad eternum. Cal avançar i desfer el nus polític que ha acabat a les mans d’una justícia cega, sorda i ràpida (només quan li convé). És obvi que estic emprenyat. No només per la detenció de Puigdemont, sinó també per l’empresonament dels diputats. Crec que el jutge Llarena s’ha passat de frenada. Em sembla bé que estigui fent jurisprudència per fer minvar el suflé independentista, però, caram, ni 8 ni 88! Ja sé que em vindreu amb la retòrica de sempre, que si s’han violat les lleis i que si tots som iguals en un estat de dret. Aquesta lliçó ja la tinc apresa. El problema és que la justícia hauria de ser justa i implacable per a tothom. Es digui com es digui, sigui independentista o no.

El jutge Llarena, en la meva humil opinió, s’està extralimitant. Quan vaig llegir les seves interlocutòries vaig quedar perplex i decebut perquè pensava que els seus fonaments eren realment indestructibles i indiscutibles. I resulta que no és així.

Honestament, crec que el posicionament de la justícia espanyola (en aquest cas) no contribueix a la seva bona imatge. No podem estar acusant tothom del delicte d’odi per rapejar, fer tuits, dissentir del govern central o, fins i tot, de l’actuació policial i judicial. No podem convertir Espanya en una democràcia dictatorial. Estic cansat de tot plegat. Els «d’allà» ho judicialitzen tot i estan ancorats en la prepotència repugnant, i els «d’aquí» no tenen plans alternatius ni una ruta creïble definida. S’han enquistat en el greuge permanent i en el victimisme. Així, no arribarem enlloc.

Els ciutadans volem estabilitat, recuperar les institucions i que desaparegui el maleït 155. Per això, cal altura de mires, intel·ligència i col·locar els interessos del país per damunt de les estratègies partidistes. Sí, sí, és horrorós que polítics i dirigents socials estiguin a la presó i d’altres a l’estranger, però hi ha d’haver sortides possibles.

Potser, en alguns casos cal donar a entendre que hem perdut per acabar cantant victòria. Només la intel·ligència i l’amor per Catalunya ens faran sortir d’aquest pantà farcit de trampes i que ens incita a la violència. Si no som capaços de formar govern ja, el millor és plegar veles. No podem atribuir la culpa de mantenir el 155 a Madrid. És únicament i exclusivament nostra.

Els ciutadans –em refereixo també als independentistes – comencem a estar tips d’aquesta manera de fer i estar en la política. Els llacets grocs estan molt bé, però no n’hi ha prou.

Ricard CHECA
Periodista

 


REDACCIÓ28 Març, 2018

                                 Hola Gabriel

Hoy hace un mes que te fuiste ¡ llevándote tanto amor !. Hijo mío, si hubieses podido verlo… te has hecho el campeón del cuento, eras “CARLITOS” y todos veían tu belleza infinita. ¿Te acuerdas de esa peli y su final?. ¿Recuerdas cuando se te saltaron las lágrimas y dijiste “ese soy yo, ponla otra vez mamá”?.

Hijo mío me hubiese gustado tanto, tanto, tanto que hubieses sentido tanto amor por todas partes, de gente buena donde no cabe protegerse con escudos ni armaduras… todos reunidos ante ti con el único fin de verte sonreír de nuevo. Amor mío escribo estas líneas y no se como seguir… hoy hace un mes que te arrancaron de la tierra, un mes desde que mi vida no deja de tambalearse por tu ausencia. Un mes de la más oscura maldad y pesadilla que nunca hubiese querido que tuvieras y nunca hubieses podido tener…

Afortunadamente el consuelo más alentador es saber que te fuiste feliz y no sentiste el peso de la más injusta atrocidad sobre ti. Amor mío, ¿sabes que?… vi un video de la película Nemo mientras te buscábamos… ¡Sí de Nemo¡.

Soñaba que cuando aparecieras y lo vieras te ayudaría a iluminar de nuevo esos ojazos de vida. ¡ Hablaban de ti Gabriel ¡ y todos los pececitos de la peli te buscaban por tierra, mar y aire como a Nemo. Y así fue Gabriel, te buscamos por tierra, mar y aire.

Nunca podrías imaginar el revuelo que montamos para encontrarte. Vinieron muchos policías, bomberos, grupos de protección civil, corredores, espeleólogos, montañeros, escaladores y miles de voluntarios a patear todas las montañas de tus siempre añoradas y bien vividas Hortichuelas y Las Negras. También helicópteros, Gabriel, los mejores medios a tus pies, a los de papá y míos, para que volvieses con nosotros. ¡Si vieses con las ganas y fuerzas que te buscaban “te caerías de culo”. ¿Y sabes qué?, que aunque no te encontraron porque ya no estabas…, te amaron ¡ tanto ¡que se olvidaron de sus vidas por unos días para entregarse a ti y a tu eterna sonrisa.

Hoy hace un mes mi amor y todavía se mantiene esa marea de enorme amor que has generado y surgen miles de propuestas de gente buena, como en la canción, cuyo fin no son ellos mismos sino hacer un mundo mejor contigo como estandarte. Te gustaría saber que todo el mundo te llama “Pescaíto” y sabe que querías ser biólogo marino. De hecho, me han dicho que te han contratado en el cielo ¡ fíjate sin haber terminado la carrera ya estás haciendo lo que te apasionaba ¡.

Sueño con que te estén tratando bien y estés maravillado de nadar a tu antojo por el mar. Conociéndote seguro que ya has bajado a la llanura abisal y has encontrado el “Megalodón”; seguro que has nadado y jugado con los delfines y les has contado que tu ya sabías desde bien pequeñito que respiraban por el espiráculo.

Quiero imaginarme tu cara de asombro al poder ver la “Calavera Portuguesa”, a la “Avispa de mar” y seguro que miles de medusas más que no hemos visto ni en libros ni en documentales. Y por lo que te tengo “calao”, seguro que te las has ingeniado para hacerte un amigo Yokai que te cante a menudo eso de “soy afable, achuchable y super amable” que tanto te gustaba.

Espero que cuando tengas frío o salgas mojado o te marches a dormir, no tengas reparo en pedirle a los ángeles que se nos fueron antes que te hagan un “paquetito” y te abracen como un bebé, como a ti te gustaba. Si lo haces, ya verás como me sientes e incluso puedes oler el cariño y la ternura que siempre me has producido. Seguro que sientes como, desde que naciste, no he dejado de enamorarme cada día más de ti y enorgullecerme sorprendida de cómo has ido creciendo.

No hay madre en el mundo, “cuchifrito”, que sienta más orgullo que yo de haberte tenido y contribuir a tu grandeza. ¡ Hijo ¡, ha sido un orgullo caminar contigo estos ocho años. ¡ Me has enseñado tanto ¡, que no tendré palabras ni lágrimas con las que pueda describirte como hiciste que cada día quisiese ser mejor persona para criarte bien y que tu sonrisa fuera una constante en tu vida.

¿Sabías que cuando me enfrentaba a algo que me asustaba tu eras el norte que me hacía desplegar las velas y no dejar nunca de intentar hacerte un gran hombre?. Esa era mi responsabilidad Gabriel, pero contigo fue, tan fácil y tan intensamente mágico, que se derrumbaban todos los muros que nos ponían por delante. Pasé de escuchar en mis pensamientos a Serrat con sus versos de “a menudo los niños se nos parecen”, a la “Disciplina sin lágrimas” que tu amiga Carmen me descubrió. Y tú te crecías cada día; asombraba ver como querías superarte y como tus aspiraciones e inquietudes, lejos de la conducta habitual de cualquier niño, se tornaban en “girasoles” y canto a los valientes.

¡ Ah ¡ ¿Sabes?, no te conté algo que te va a gustar. ¿Recuerdas aquella tarde, andando por el paseo marítimo de vuelta a casa que nos cruzamos con Nadia mientras tarareábamos ajenos a todo, “Girasoles”?. Si lo recuerdas, te gustará saber que miles de niños y adultos cantan y ponen girasoles y luz en sus miradas cada mañana. Son esa gente buena que no miran para otro lado y que ahora cuidan a papá y a mamá. A toda esa marea de gente quiero darle hoy las gracias en tu nombre por su respeto, ayuda, desinterés, y por hacernos la vida un poco más fácil a nosotros y al resto.

Por guardar la rabia y mantener los “pescaítos” en sus corazones, haciendo que tu marcha tenga cierto sentido. A Almería, España y cada rincón que se ha llenado de tu amor con solo ver tu sonrisa (¡ imagina si te hubiesen conocido ¡), a todos y todas

¡Muchísimas gracias ¡

Patricia RAMIREZ DOMÍNGUEZ
Madre del Gabriel (El pequeño pescaíto)

 


REDACCIÓ28 Març, 2018

La millora de l’Avinguda Carles Buigas de Salou és finalista al premi d’arquitectura S.ARCH International Conference on Architecture & Built Environment + Award, que se celebrarà al maig a Venècia (Itàlia).

El tram pintat amb grans lunars grocs i elements decoratius com bidons amb lluminàries ha arribat a la recta final d’aquests premis, a la categoria d'”Urban / Landscape”.

La S.ARCH (Architectures Sostenible) és una plataforma internacional on els professionals, investigadors i líders de la indústria es reuneixen i intercanvien coneixements i experiències sobre l’arquitectura i l’entorn construït.

El premi S.ARCH es concedeix al millor projecte finalitzat i al millor disseny conceptual i les seves implementacions exemplars a tot el món, i pretén reconèixer els nous desenvolupaments en arquitectura sostenible, amb especial atenció als models de construcció i disseny que utilitzen recursos locals.

L’anunci formal del guanyador i la cerimònia de lliurament tindrà lloc el 23 de maig a Venècia.

 


REDACCIÓ28 Març, 2018

La policia espanyola ja ha detingut els dos Mossos d’Esquadra que acompanyaven Carles Puigdemont quan va ser arrestat a Alemanya el diumenge passat, poc després de creuar la frontera amb Dinamarca. En el moment de la detenció, Puigdemont viatjava amb destí a Brussel·les, on té la seva residència.

Les detencions dels Mossos ( Xavier G. F. i Carlos P. L.) són fruit de les investigacions arran de l’ordre de la Fiscalia de l’Audiència Nacional per un delicte d’encobriment, segons fonts del Ministeri de l’Interior. Un dels agents ha estat arrestat, avui, a tres quarts d’una quan ha arribat en un vol procedent de Brussel·les, mentre que l’altre un quart d’hora més tard a les immediacions del seu domicili.

La Comissaria General d’Informació de la policia espanyola va obrir una investigació als dos mossos i va enviar aquest mateix dimarts un informe a la Fiscalia un informe per determinar si els dos agents, més les altres persones que l’acompanyaven, han comès alguna conducta delictiva per haver ajudat Puigdemont en el seu recorregut europeu.

 


REDACCIÓ28 Març, 2018

L’Associació d’Advocats Voluntaris 1 d’Octubre haurà de pagar 2 mil euros per personar-se com a acusació popular en la querella interposada arran de les càrregues policials que van tenir lloc a Mont-roig durant la jornada del referèndum de l’1 d’Octubre. La justícia reclama 2.000 euros de caució perquè, argumenta, l’associació no és part perjudicada.

La direcció de l’entitat, en el seu compte de Twitter, ha confirmat que procedirà al dipòsit de la quantia sol·licitada judicialment, tot recordant que els treballs dels lletrats no és remunerat. Per aquest motiu, agraeixen les “aportacions” econòmiques per part dels ciutadans, per fer “front a despeses indefugibles com aquesta”.

Les persones interessades a col·laborar amb l’Associació podran contactar-la a través del següent correu.

 


REDACCIÓ28 Març, 2018

Ara sí. El jutge Llarena, que sempre havia denegat que Carles Puigdemont pogués formar part de la causa que instrueix perquè no estava localitzable, ara diu que l’expresident podrà presentar recurs contra l’acusació de delicte per rebel·lió i malversació. Curiosament, ja no se’n parla de sedició.

Així, Puigdemont, tal com succeeix amb els exconsellers Ponsatí i Puig, podrà ser part de la causa que investiga el jutge del Suprem.

Fa una setmana els ho va denegar argumentant que no estaven localitzables i ara ho ha acceptat perquè Puigdemont està detingut a Alemanya i Ponsatí i Puig estan en tràmits a Escòcia i Bèlgica, respectivament.

En termes pràctics això vol dir que a partir d’ara els advocats de Puigdemont, Ponsatí i Puig rebran la notificació de totes les resolucions i les podran recórrer. L’excap de govern gaudeix ara de tots els drets reconeguts a un investigats.

 


REDACCIÓ28 Març, 2018

Els preus, de mitjana, estaran entre els 30 o els 35 euros per quilo de mona. Hi ha força demanda per les mones de les quatre colles castellers

El Gremi de Pastissers Artesans de les comarques tarragonines confia que hi haurà enguany un repunt de les vendes de mones, sobretot de les figures de xocolata, i que se superaran les 50.000 mones venudes l’any passat. El vicepresident del gremi, Josep Gonzàlez, ha alertat de la competència deslleial de les figures “d’hipotètica xocolata” o “succedanis de xocolata amb greixos vegetals”, que venen les grans superfícies comercials i que ha estat la causa, els últims anys, de la caiguda de les vendes a les pastisseries.

Però el sector de les comarques de Tarragona confia plenament en la remuntada aquesta Pasqua ja que aquesta és també la tendència que es nota des de fa un temps durant els caps de setmana i dies festius. “Creiem que és una desviació. La gent ha deixat de gastar en productes de marca blanca i quan es posa alguna cosa a la panxeta vol que sigui cosa bona”, ha defensat Gonzàlez.

Les mones preferides enguany tornen a ser les de crema pastissera i fruites però també remunten les tradicionals de brioix amb ou a la zona del Camp de Tarragona. Entre les figures de xocolata repeteixen les de personatges infantils de moda: els gossos de la Patrulla Canina, els Trolls o els personatges de La Guerra de les Galàxies, amb Darth Vader entre els preferits.

Algunes pastisseries fins i tot s’han animat a recuperar les figures fetes amb esferes i ous de xocolata o les figures planes fetes amb plantilla, un petit homenatge als antics pastissers que ha tingut una gran acollida entre la clientela i estan funcionant molt bé. També repeteixen les mones de les quatre colles castelleres de Tarragona i altres colles, com les d’Esparraguera o Granollers, ja han demanat a la pastisseria Conde de Tarragona, que en té la patent, que els en facin una de pròpia.

 


REDACCIÓ27 Març, 2018

L’exdiputat del Partit Popular, Rafa Luna, ha generat una encesa polèmica a les xarxes socials. L’assessor del subdelegat del govern espanyol a Tarragona ha decidit posar-se mans a l’obra i fer comptes sobre els diners estalviats arran de l’aplicació de l’article 155 de la Constitució espanyola. 

Luna, en el seu perfil de Facebook, ha recordat que, fins ara, s’han despatxat 260 càrrecs de confiança del govern català. Un acomiadament massiu que representa, segons Rafa Luna, un estalvi per a les arques públiques d’1.943.971,11 euros mensuals.

Però, tot i això, l’assessor polític de la Subdelegació del Govern espanyol a Tarragona, ressalta, sense cap menes de complexos que “la vida continua, això sí amb un estalvi” pràcticament de dos milions d’euros. Una afirmació que ha indignat alguns usuaris, sobretot per part d’aquells que han estat víctima del 155 i que es troben a l’atur.

La polèmica no s’ha fet esperar. Els comentaris a favor i en contra s’han disparat. Alguns d’ells han obtingut resposta de l’exparlamentari.

 

FACEBOOK DE RAFA LUNA

 


REDACCIÓ27 Març, 2018

Els Mossos d’Esquadra han descartat que l’assassinat per asfíxia d’una dona, aquest passat diumenge a Tarragona, sigui un cas de violència masclista. 

La masia on va aparèixer el cadàver

L’autor confés del crim és un ciutadà lituà de 30 anys, que passarà demà a disposició judicial i que, tot i que coneixia la víctima, no mantenia cap tipus de relació de parella amb ella, de manera que el cas no es tracta com a violència de gènere.

La dona era de nacionalitat espanyola, tenia 45 anys, era veïna de Tarragona i va morir per asfíxia aquest passat diumenge en una casa en molt mal estat, a peu d’una rotonda molt transitada de la carretera T-11, l’autovia que uneix Tarragona i Reus.

La zona, un dels principals accessos a la capital, està habitada per persones en situació molt precària que viuen en cases en mal estat com la que van ocórrer els fets i en barraques.

Precisament, va ser un dels veïns qui va alertar la policia després d’haver revelat el detingut, presumptament, que havia matat una dona.

El detingut és a la comissaria central dels Mossos d’Esquadra a Tarragona des de diumenge i demà passarà a disposició del jutge de guàrdia.