03. Maig 2024

20 Febrer, 2018 | Pàgina 2 de 2 | Diari La República Checa

Bring to the table win-win survival strategies to ensure proactive domination. At the end of the day, going forward, a new normal that has evolved from generation.
REDACCIÓ20 Febrer, 2018

Efectius del Servei de Protecció de la Naturalesa SEPRONA) de la Guàrdia Civil de Tarragona, han inspeccionat un establiment dedicat a la reparació de vehicles a Partida Mallades, al terme municipal d’Alcanar.

Amb la finalitat de controlar el correcte tractament dels residus a la província de Tarragona, durant el matí del passat divendres, agents del SEPRONA de la Guàrdia Civil de Tortosa, es van presentar en una construcció en terreny rural del terme municipal d’Alcanar, observant com en els exteriors, varen ser distribuïts entre la vegetació diferents parts de vehicles, vessaments de combustible i altres residus perillosos per al medi ambient. La instal·lació no es trobava autoritzada per exercir cap tipus d’activitat professional, de manera que després d’obtenir autorització del propietari es va inspeccionar l’interior de la mateixa, descobrint diversos vehicles en procés de reparació i, en un local annex, diverses parts dels mateixos, així com estris, maquinària i eines d’ús professional relacionades amb la mecànica de l’automòbil.

Els residus que s’extreien es trobaven barrejats entre si, tant perillosos com no, observant com no es realitzava un seguiment correcte en la gestió dels residus que generava, determinant que els residus i peces dels vehicles no es trobaven sotmesos a un control adequat .

En conseqüència es van detectar un total de 4 infraccions administratives, confeccionant actes d’infracció per les irregularitats observades, que seran remeses a les autoritats competents en cada matèria; Ajuntament, Agència Catalana de Residus i Àrees de Medi Ambient i Indústria de la Generalitat de Catalunya, els quals són els responsables per determinar la sanció.

Aquest tipus de tallers, a més de generar un frau a la hisenda pública ocasiona un greu perjudici econòmic a la resta de professionals del sector, al mateix temps, en no poder garantir les reparacions que realitza redunda negativament en la seguretat viària.

 


REDACCIÓ20 Febrer, 2018

La pregunta del diputat del PSC també emplaça al ministeri a explicar quines actuacions té previstes, en cas d’existir, per solucionar els problemes d’aparcament de vehicles o si s’han iniciat contactes amb les administracions afectades per solucionar-los.

Joan Ruiz

Joan Ruiz, el diputat tarragoní al Congrés, ha entrat a registre una pregunta urgent a la Cambra Alta demanant al ministeri de Foment si té previst solucionar els problemes de connexió que poden tenir els usuaris de l’estació del Camp amb els municipis tarragonins (com Tarragona, Reus, Salou, etc.), l’aeroport de Reus i el Port de Tarragona un cop entri en funcionament el nou servei EVA.

“Hem considerat necessari impulsar aquesta acció al Congrés per evitar que després el Govern del PP ens digui que ningú els havia advertit de les insuficiències del servei davant l’augment del nombre de combois ferroviaris que circularan per l’estació del Camp. Lamentablement no és la primera vegada que ens veiem en la necessitat d’actuar per exigir mesures que haurien de prendre els responsables institucionals que tenen l’obligació de fer-ho”, ha reblat el diputat tarragoní.

“Hem de tenir present que Foment acaba de fer pública la propera entrada en funcionament del nou servei EVA utilitzant el traçat de les línies de l’AVE i que el primer trajecte operatiu serà la línia Madrid-Barcelona amb una sola parada a l’estació del Camp de Tarragona.”

“Així mateix, cal recordar que a partir d’aquest estiu els Euromed tindran parada a l’estació del Camp de Tarragona gràcies al nou trajecte d’altes prestacions que arribarà des del sud.”

En conseqüència, Joan Ruiz argumenta que “tot indica que això comportarà un augment considerable de l’ús de l’estació del Camp de Tarragona” el que obliga a pensar ja mateix tant en l’estacionament de vehicles com en la connexió adequada de l’estació amb els principals nuclis urbans del Camp de Tarragona.

 

 


REDACCIÓ20 Febrer, 2018

Els alcaldes del Pacte de Berà s’han reunit aquest dimarts a Barcelona amb el ministre de Foment, Íñigo de la Serna. El membre del govern de Rajoy s’ha compromès a accelerar els tràmits per desviar els camions de l’N-340 cap a l’AP-7.

De la Serna, que s’ha reunit amb els alcaldes en una sala de l’Aeroport del Prat, no ha volgut mullar-se, avançant una data per treure els vehicles pesats de carretera nacional. S’ha limitat a dir que farà tots els esforços per “treballar amb  celeritat”.

 

De la Serna ha assegurat que «encara que Foment desitgés anunciar una data, no podem fer-ho i cal ser prudents». Segons el ministre, tots els tràmits que cal superar fins posar en marxa el desviament de camions de l’N-340 amb bonificacions per utilitzar l’autopista no estan en mans del seu Ministeri. S’ha referit així a la signatura de l’acord amb Abertis –concessionària de l’AP-7-, a l’acord per ampliar el pressupost amb 12 MEUR per assumir les bonificacions dels camions i a l’acord entre el Servei Català del Trànsit i la DGT per modificar la normativa de l’N-340.

La resposta del ministre no ha satisfet a la majoria dels batlles, els quals confiaven que, avui, coneixerien una data aproximada per procedir al desviament.  Malgrat tot, el titular de Foment ha assumit el compromís de mantenir els alcaldes informats sobre tots els avenços referents a l’aplicació d’aquesta reivindicació municipal.

Tot i la manca de concreció ministerial, els batlles han reclamat que s’aparquin els retrets polítics sobre qui és el responsable d’haver fet una promesa ara incomplerta (dir que l’1 de gener es desviarien els camions). Tots han coincidit en fer un pas endavant per resoldre un problema que afecta molta gent.

A aquesta trobada han assistit els alcaldes del Vendrell, Altafulla, Torredembarra, Creixell, Roda de Berà, Arboç, Castellet i la Gornal, Santa Margarida i els Monjos, la presidenta del Consell Comarcal del Baix Penedès i el subdelegat del govern a Tarragona, Jordi Sierra.

 


REDACCIÓ20 Febrer, 2018

Les detencions s’han produït en els departaments occitans del Gard i Tarn. Els detinguts podrien estar relacionats amb Driss Oukabir, actualment a la presó. Arran de les detencions s’han dut a terme registres en diferents.

Tres persones han estat arrestadaes a França per la seva presumpta pertinença a la cèl·lula terrorista que va atemptar el passat mes d’agost a Cambrils i a Barcelona.

Després dels atemptats de Barcelona i Cambrils, una de les principals línies d’investigació que es va obrir, i que encara roman activa, va ser la d’esbrinar possibles connexions dels membres de la cèl·lula terrorista amb terceres persones que resideixin fora d’Espanya. I en aquest àmbit, un cop més, l’estreta col·laboració de les autoritats franceses ha donat els seus fruits.

Aquesta col·laboració amb la Guàrdia Civil i els Mossos d’Esquadra, està sent clau per al correcte aclariment dels possibles vincles que ha pogut mantenir aquesta cèl·lula terrorista a l’exterior.

Els investigadors esperen que d’aquesta actuació, i de les dades obtingudes en els registres, es puguin incorporar fets rellevants sobre la relació i possible connexió dels detinguts amb els terroristes participants en els atemptats d’agost passat.
Aquestes actuacions s’emmarquen en la investigació duta a terme entre els dos països, i recollida en el mecanisme de col·laboració de l’Equip Conjunt d’Investigació, que autoritats de França i Espanya van signar el passat mes d’octubre, i que al nostre país, es troba dirigida pel Jutjat Central d’Instrucció nº 4 de l’Audiència Nacional i coordinada per la seva fiscalia. Aquests equips conjunts d’investigació es signen ad hoc entre autoritats judicials i policials dels dos països i tenen una vigència de 6 mesos.

Des del 26 de juny del 2015, data en què el Ministeri de l’Interior va elevar a 4 el Nivell d’Alerta Antiterrorista (NAA), les Forces i Cossos de Seguretat han detingut 227 terroristes gihadistes a operacions realitzades a Espanya i a l’exterior ja un total de 272 des de principis de 2015.

 


REDACCIÓ20 Febrer, 2018

Té 37 anys i és més aviat discret i observador. Analitza abans de parlar i escolta abans de comprometre’s. El tracte amb la gent sol ser excel·lent. Diu que res no ha canviat d’ençà que és l’alcalde de Constantí. Potser el seu tarannà no, però les canes evidencien preocupació i alguna pressió. Oscar Sánchez (PSC) ens rep al seu despatx per fer un repàs del seu mandat. Durant l’entrevista, el telèfon i la porta no paren. Explica, amb il·lusió, les petites obres que es faran al poble. De fet, assegura que les persones són la seva principal prioritat. No descarta presentar-se a la reelecció sempre que tingui la confiança dels seus conciutadans. Enalteix la dedicació dels regidors i la professionalitat dels funcionaris. Sánchez està decidit a posar Constantí en el mapa. No li agraden les fanfarroneries i és conscient que l’alcalde és una persona més del poble. “Sí, sí, estem al servei del poble i no a la inversa”, recorda. Intenta allunyar l’autoritarisme de la gestió municipal i promoure la transparència

L’alcalde durant l’entrevista

Quin balanç fa d’aquests tres anys de mandat?
És molt positiu. El nostre compromís és amb les persones. Ens vam presentar per intentar resoldre els problemes dels nostres conciutadans. El nostre objectiu no és electoral.

Quins són aquests problemes?
Sobretot econòmics. L’atur, la formació i el micro urbanisme. Però el que més ens preocupa és que algunes persones per més que s’esforcin no arriben a final de mes.

Vostè com a alcalde com pot ajudar perquè la gent arribi a final de mes?
La taxa d’atur a Constantí era molt elevada. En 2015 fregàvem el 25% i ara el novembre del 2017 havíem passat al 15%. Estem fent molts esforços per aconseguir promocionar l’ocupabilitat.

El què, per exemple?
Qualsevol empresa que contracti, com a mínim sis mesos, un aturat de Constantí, inscrit a la nostra borsa de treball, pot beneficiar-se d’una subvenció de 3 mil euros. L’Ajuntament també disposa d’incentius econòmics pels emprenedors del municipi i facilitem l’assessorament. Insistim tanmateix en la formació dels aturats de llarga durada perquè puguin estar preparats per a les necessitats que puguin sorgir en les empreses del nostre polígon industrial. L’Ajuntament ha rebut per primera vegada una subvenció de 90 mil euros de la Generalitat per a formació homologada.

Sánchez mira per la finestra del seu despatx

Els aturats amb més de 50 anys ho tenen més difícil, oi?
Sí, aquest és el nostre handicap. I els joves que no tenen formació. El nostre govern ha potenciat els plans d’ocupació rotatoris però som conscients que això és una petita ajuda, és temporal. Els aturats també haurien de fer els possibles per reciclar-se. Nosaltres, com a ajuntament, estarem al seu costat per a aconsellar-los.

Intentem no mentir als ciutadans
Quins canvis ha registrat, a escala personal, d’ençà que és alcalde?
No ha canviat gaire cosa. Som un poble petit i tots ens coneixem. Potser ara la gent em comenta més les seves preocupacions…

Què li diu la gent quan li atura pel carrer?
Sobretot em fan saber que es nota un canvi de rumb. Em diuen que ara hi ha més sensibilitat a ajuntament i que els escolten.

Els escolteu però no sempre podeu resoldre els seus problemes…
És obvi. Però ningú ens podrà acusar de mentir. Si no podem ajudar, ho diem la veritat i no ens comprometem a la lleugera. Si no depèn de nosaltres, no podem enganyar la gent. No vull enganyar a ningú perquè un dia deixaré de ser alcalde.

La veritat no sempre fa amics…
Ni enemics. La veritat ben explicada no té per què ser dolenta. La gent vol que siguem honestos i que no es vengui fum. La gent ho agraeix. Tinc clar que formo part del poble i que circumstancialment estic a la política. La meva principal preocupació és mirar als ulls de la gent quan deixi el càrrec d’alcalde i tenir la sensació que no he enganyat mai a ningú per un grapat de vots.

Què volia dir quan parlava que l’ajuntament (ara) està format per persones més sensibles i empàtiques? Abans no era així?
Cal remarcar que es refereixen als polítics. Els funcionaris són exemplars. El problema és que abans hi havia un tripartit i això alentia la presa de decisions. Hi havia alguna inoperància. Avui intentem que tot sigui molt més àgil, malgrat la burocràcia.

Es tenia més en compte els interessos de partit que la ciutadania?
Podria ser.

Sánchez escoltant alguns conciutadans

Vendre Constantí
Des que vostè és alcalde s’ha notat que mediàticament es parla molt més de Constantí… És intencionat?
Constantí, geogràficament, és un municipi important, té un polígon industrial considerable i crec que tenim l’obligació de vendre’ns a l’exterior. Tenim un potencial històric, cultural, natural,… i això no s’ha sabut vendre.

I això?
Era un tarannà de l’anterior govern.

Diuen que a vostè li agrada més el carrer que el despatx…
M’agrada estar al carrer i comprovar les inquietuds de la gent. No vull tancar-me en un despatx i allunyar-me de la meva gent. Tinc la sort de tenir regidors molt entregats i que estimen el poble. Són bons gestors. Això fa que tot sigui molt més fàcil. A Constantí, l’alcalde és un més del poble.

Al carrer es veuen moltes obres… Amb quins diners es fan?
L’Ajuntament des del punt de vista econòmic sempre ha fet una bona tasca. És cert que en els darrers anys no s’ha fet gaire inversió i tot estava molt aturat. Quan vam arribar vam voler fer algunes inversions però sempre de forma racionalitzada. Hem invertit més en les persones. La inversió de l’anterior alcalde era de 40 euros d’inversió per cada ciutadà i ara passem als 200 euros.

Doncs, s’està gastant més… oi?
No. El capítol de les despeses corrents ha rebaixat un 5%. Hem passat dels 8,5 milions d’euros el 2012, als 8,1 milions, el 2016.

Com s’explica que s’inverteixi més i es gasti menys?
La clau implica gestionar millor la despesa corrent. No oblidem que abans no hi havia cap inversió i no es tenia en compte la despesa corrent. Estem fent petites obres que són importants pel poble: pavimentació, canvi de canonades, abastiment d’aigua… Estem intentant fer un Constantí més amable i pensat per la gent.

Quan acabi el mandat, on podrem trobar l’obra d’aquest govern municipal?
El nostre govern ha apostat sobretot per les persones, l’ocupabilitat, la formació, la neteja… A vegades són accions que no es veuen però que es perceben.

Unir el poble
És real la divisió del poble: les ‘600 vivendes’ i el centre?
Una de les nostres preocupacions ha estat posar fi a aquesta situació. Hem volgut unir el poble, organitzant actes i activitats que aplegui tothom sense distinció.

Es presentarà a la reelecció?
A mi m’agradaria molt, però vull deixar clar que si no tinc la confiança del poble i del meu partit no ho faré.

Vostè insisteix molt en la participació de la gent… Si es torna a presentar, tindrà en compte les propostes del poble?
Òbviament. Crec que no hauríem d’oblidar que estem al servei de la gent i que els ciutadans han d’identificar-se amb el seu poble i si possible amb el seu alcalde. Per norma tinc en compte l’opinió de la gent i de les entitats.

Les entitats…?
Sí, les socials i culturals. És un goig veure com organitzen actes de tot tipus, aconseguint dinamitzar el poble.

S’han fet algunes intervencions de millora en el polígon industrial…
Estava una mica abandonat i estem arreglant alguns accessos, enllumenat, seguretat viària, recollida de residus…

Constantí és un poble segur?
Jo diria que sí. Els fets delictius s’han anat reduint. Intentem convocar sempre que és possible la Junta Local de Seguretat. Els Mossos col·laboren molt amb la nostra policia local i això s’hi agraeix molt.

Ha creat mecanismes de control per evitar casos de corrupció?
Hem apostat molt per la transparència.

Intento ser l’alcalde de tothom
Constantí és independentista?
Si tenim en compte els resultats del 21D, m’atreviria a dir que no.

Va passar malament durant els moments més àlgids del procés…?
No. Tinc molt clar que he de ser i vull ser l’alcalde de tothom. La guerra independentista no passa per l’alcaldia. Jo escolto a tothom i tinc l’obligació d’ajudar a tothom sigui o no independentista.

Però com veu la situació política actual?
La meva solució no passa per la independència, però reconec que hi ha molta cosa que ha de canviar. No podem continuar com estem. El sistema de les comunitats autònomes va funcionar bé, però està esgotat.

Se sent còmode amb una Catalunya controlada per l’estat, arran del 155?
Estic centrat en la gestió municipal. I instaria els polítics a seure i posar-se d’acord, per sentit de la responsabilitat i pel bé del país. Defenc la reforma de la Constitució.

I quines reformes proposa?
Haurà de ser una constitució humanista, adaptada al ‘carrer’, realista, moderna…

El seu partit defensa un Estat Federal…
Una Espanya Federal. Tenim un Senat que l’únic que fa és de tràmit administratiu…

I què pensa del Tribunal Constitucional?
S’haurà de canviar. No pot ser que el govern de torn pugui manipular aquest tribunal que és, com hem vist, un dels més importants del país.

Que pensi en tothom
Imagini’s que troba Carles Puigdemont, què li diria?
Que pensi en tots els catalans.

És possible que dos presidents no siguin capaços de seure per solucionar el conflicte català?
Ho trobo ridícul i irresponsable.

Tenim presos polítics?
Crec que no haurien d’estar a la presó. S’està fent un ús extrem de la presó preventiva. Però no són presos polítics. Crec que l’Audiència Nacional i el Tribunal Suprem estan creant una jurisprudència perquè això no torni a passar. Estem davant d’una acumulació d’errors que no beneficia a ningú.

 


REDACCIÓ20 Febrer, 2018

La cerimònia de comiat tindrà lloc aquest dimecres al Tanatori de Tarragona, a partir de les 11 del matí. 

El dimarts començava amb una pèssima notícia. Ens havia deixat, després de mesos d’una gran lluita contra el càncer, el company Joan Castell. Tenia 30 d’anys i actualment treballava com a periodista esportiu a Onda Cero de Tarragona.

Feia mesos que Joan Castell lluitava contra aquesta malaltia. Va estar hospitalitzat en diverses ocasions. La fortalesa i les ganes de viure del comunicador eren contagiants. Al seu perfil de Facebook solia transmetre missatges carregats de positivisme i d’una valentia humana poc habitual.

Joan Castell, llicenciat en Periodisme, havia començat la seva trajectòria professional en el digital esportiu ‘Reus24.com’, un mitjà centrat en l’actualitat de la capital del Baix Camp. També va passar per Radiotelevisió de Cambrils o pel digital Tarragona21, on era col·laborador.

Castell s’havia especialitzat fonamentalment en informació vinculada a l’esport. De fet, Castell era un periodisme que practicava diferents modalitats esportives.

La seva mort ha generat commoció i una intensa mostra de missatges de condol a les xarxes socials. Diferents alcaldes i presidents de clubs esportius han fet arribar a la família les seves condolences.

El nostre digital s’afegeix al dol per la pèrdua del nostre company i amic i fa arribar a la família i amics el seu més sentit condol en aquest moment tan difícil.