REDACCIÓ18 Desembre, 2017
Va rebre, recentment, una distinció durant el sopar tradicional que celebra APPORTT. Van destacar la seva capacitat de treball i eficiència. Diu el refrany que el reconeixement triga, però quan arriba és per quedar-s’hi. El mateix diuen que sol passar en l’àrea de la justícia: tarda per no falla. Com se sap hi ha proverbis per a tots els gustos i sabors.
Avui volem aprofitar aquesta secció per destacar la professionalitat, l’abnegació, l’esforç i la capacitat de treball de la primera dona que entra, amb funcions executives, a junta del Col·legi d’Agents de Duanes de Tarragona. Eva Costa n’és la tresorera. La primera dona en més de 100 anys d’història. I ocupa el lloc per mèrits propis i no per complir a les quotes feministes. S’ho ha guanyat, gràcies a la seva lluita personal, persistència i constància.
Eva Costa coneix en les seves carns el que representa ser dona en un sector (encara) força masculinitzat. És conscient que tot el que té i on ha arribat és fruit del seu esforç. Es podria dir que es tracta d’una carrera de fons, sembla que no s’arriba mai, però un cop s’hi és… es fa història.
Doncs, Eva Costa, diplomada en Recursos Humans i sòcia de l’ADEE-BWP, acaba de fer història al convertir-se en la ‘dona dels calerons’ d’una entitat tan important com és el Col·legi d’Agents Duaners.
Diuen que es tracta d’una dona “de armes tomar”, tot i la seva timidesa. Somrient i dialogant, però amb molt de caràcter, Eva Costa va trepitjar la Duana de Tarragona amb només 16 anys, on, a l’estiu, feia “petits encàrrecs”. Als 18 anys ja era apoderada i va continuar treballant fins als 20.
En 2009, després d’uns quants anys allunyada del sector, va decidir tornar-hi com a empresària i emprenedora. En la seva empresa fa de pont entre el proveïdor i el client.
L’Eva, sense soroll, però amb esforç i dedicació, ha aconseguit posicionar-se i ocupar un lloc que justament li pertany. Ha fet història en derrocar la barricada masclista d’un sector on és més normal lluir una corbata que una falda.
El món avança i són les dones com l’Eva que ho fan possible. El reconeixement pot tardar, però normalment… arriba.
Un dels ídols musicals va estar, dissabte, a la Pobla de Mafumet per fer les delícies dels seus fans. David DeMaria s’ha desplaçat al municipi de Joan Maria Sardà per presentar el seu nou treball discogràfic: ‘Séptimo cielo’. La Casa Cultural es va omplir fins a la bandera.
Tot feia preveure que seria un èxit. Centenars d’autobusos, vols i cotxes privats van sortir de Catalunya en direcció a la capital belga per participar en la Marxa de la llibertat al cor d’Europa. En organitzar el viatge a Brussel·les vaig optar per desplaçar-me en cotxe, sent conscient que m’esperaven (o millor dit, ens esperaven, perquè no hi vaig anar sol) 1.300 quilòmetres per endavant. Sortíem des de Barcelona. En cotxe teníem la possibilitat d’anar-nos aturant per estirar les cames i anar canviant de conductor. Ningú no ens havia dit que seria un viatge de plaer, tot i que, després de la manifestació teníem previst, com la majoria dels catalans, fer una «mica» de turisme. Havíem organitzat pernoctacions a Brussel·les, Luxemburg i París.
Vam sortir dimecres ben d’hora de Barcelona. Unes 13 hores de viatge. No sóc el millor conductor del món i encara menys quan la foscor s’imposa. Vam patir alguna retenció a la Junquera, a causa de les obres i del gran nombre de cotxes, amb un complement o altre de color, que volia travessar la frontera.
Les primeres estimatives parlaven de 20.000 manifestants. Una xifra que la policia belga, que va acompanyar tota la marxa, després va situar en els 60.000. La marea humana era brutal. La calor humana feia que la baixa temperatura fos més suportable. Davant el Parlament europeu hi havia una barricada policial, però els manifestants es van comportar i després de la foto «oficial», van fer un «estrepitós» silenci.
Passaven 5 minuts de 2/4 de 12 del vespre, quan patrulles de la Policia Local de Cambrils de vigilància per les zones de Belianes i de Ravella, van detectar la circulació d’un vehicle marca Citroën C5 amb plaques de matricula britànica a velocitat inadequada i de manera temerària per la carretera de Montbrió. Els agents van procedir a aturar el cotxe a la zona de la Cooperativa Agrícola, a qui van intervenir substàncies prohibides.
En Carles Castillo (número dos de la llista socialista per Tarragona), quan fa referència a la immersió lingüística, en les seves xerrades i intervencions, ens explica: “Jo sóc fill de la Immersió Lingüística. Sense aquesta hi hauria escoles en català per les classes pudents i en castellà per les classes populars. Gràcies a l’Escola Pública catalana la cohesió va ser possible”. Quanta raó té.
Era un perfecte desconegut quan va ‘aparèixer’ en la política activa en les comarques de Tarragona. El republicà va compaginar les funcions de regidor a l’Ajuntament de Valls amb les de delegat del govern. Òscar Peris va ser destituït del càrrec de representant governamental arran de l’aplicació del 155. Avui és el cap de llista d’ERC al Parlament. No té dubtes que hi ha presos polítics i que l’estat ha defenestrat el govern legítim a cops de porra. Nega que el procés hagi entrat en via morta. Peris, que pretén acumulant el càrrec de regidor i diputat, es compromet a ser la veu del territori a la cambra catalana. Admet haver estat vigilat per les forces de l’estat… 
Xavier Garcia Albiol no amaga que li agrada tenir “responsabilitats econòmiques” en el govern que sorgeixi a partir del 21 de desembre a Catalunya. En l’opinió del candidat a la presidència de la Generalitat, això suposaria una garantia d’autoritat i credibilitat.
Els ‘Avis i àvies per la llibertat’ de Reus han lliurat aquest dilluns a l’oficina del Síndic de Greuges més de 200 cartes de queixa per les prohibicions de manifestació que els ha imposat la Junta Electoral Provincial de Tarragona.
