28. Abril 2024

18 Desembre, 2017 | Pàgina 2 de 3 | Diari La República Checa

Bring to the table win-win survival strategies to ensure proactive domination. At the end of the day, going forward, a new normal that has evolved from generation.
REDACCIÓ18 Desembre, 2017

Va rebre, recentment, una distinció durant el sopar tradicional que celebra APPORTT. Van destacar la seva capacitat de treball i eficiència. Diu el refrany que el reconeixement triga, però quan arriba és per quedar-s’hi. El mateix diuen que sol passar en l’àrea de la justícia: tarda per no falla. Com se sap hi ha proverbis per a tots els gustos i sabors.

Eva Costa

Avui volem aprofitar aquesta secció per destacar la professionalitat, l’abnegació, l’esforç i la capacitat de treball de la primera dona que entra, amb funcions executives, a junta del Col·legi d’Agents de Duanes de Tarragona. Eva Costa n’és la tresorera. La primera dona en més de 100 anys d’història. I ocupa el lloc per mèrits propis i no per complir a les quotes feministes. S’ho ha guanyat, gràcies a la seva lluita personal, persistència i constància.

Eva Costa coneix en les seves carns el que representa ser dona en un sector (encara) força masculinitzat. És conscient que tot el que té i on ha arribat és fruit del seu esforç. Es podria dir que es tracta d’una carrera de fons, sembla que no s’arriba mai, però un cop s’hi és… es fa història.

Doncs, Eva Costa, diplomada en Recursos Humans i sòcia de l’ADEE-BWP, acaba de fer història al convertir-se en la ‘dona dels calerons’ d’una entitat tan important com és el Col·legi d’Agents Duaners.

Diuen que es tracta d’una dona “de armes tomar”, tot i la seva timidesa. Somrient i dialogant, però amb molt de caràcter, Eva Costa va trepitjar la Duana de Tarragona amb només 16 anys, on, a l’estiu, feia “petits encàrrecs”. Als 18 anys ja era apoderada i va continuar treballant fins als 20.

En 2009, després d’uns quants anys allunyada del sector, va decidir tornar-hi com a empresària i emprenedora. En la seva empresa fa de pont entre el proveïdor i el client.

L’Eva, sense soroll, però amb esforç i dedicació, ha aconseguit posicionar-se i ocupar un lloc que justament li pertany. Ha fet història en derrocar la barricada masclista d’un sector on és més normal lluir una corbata que una falda.

El món avança i són les dones com l’Eva que ho fan possible. El reconeixement pot tardar, però normalment… arriba.

 


REDACCIÓ18 Desembre, 2017

La Pobla ha programat diferents activitats pensades per passar unes festes nadalenques gaudint de l’esperit familiar que es respira en aquestes dates

Un dels ídols musicals va estar, dissabte, a la Pobla de Mafumet per fer les delícies dels seus fans. David DeMaria s’ha desplaçat al municipi de Joan Maria Sardà per presentar el seu nou treball discogràfic: ‘Séptimo cielo’. La Casa Cultural es va omplir fins a la bandera.

La nit va ser màgica, només per la música, el color sinó també per la solidaritat. El públic, per assistir al concert, contribuïa amb 5 euros, els quals anaven destinats a La Marató de TV3. De fet, aquesta ha estat un de les moltes activitats solidàries que es va dur a terme a la Pobla.

D’altra banda, i de cara a les festes nadalenques, l’Ajuntament té previstes molta ‘festa’, sobretot en família. El sopar de Cap d’Any, que se celebrarà un any més al Pavelló Municipal, ja ha completat l’aforament. Aquest àpat estarà amenitzat per l’Orquestra Esmeralda.

Una les activitats: L’hora del conte

Però, el ventall d’activitat s’allarga fins el proper 6 de gener. Entre altres opcions, el programa d’actes inclou opcions per a tots els gustos: des dels actes litúrgics al Parc infantil de Nadal, tot passant pel Concurs de pessebres, l’arribada dels tres Patges Reials, el Cagatió, l’esperada i il·lusionant i màgica visita de Ses Majestats de l’Orient.

L’Ajuntament també hi compta amb la col·laboració de diferents grups musicals, com potser el cas de “Pinocho, un musical para soñar” (23 de desembre. 19 h), espectacle finalista dels BroadwayWorld Spain 2015 en la modalitat de millor musical infantil; “Boig Nadal” (25 de desembre, 19 h), una combinació teatral de dansa i màgia amb Souldance i Mag Albert; “El Mag d’Oz” (29 de desembre, 19 h), que ofereix un gir inesperat al gran clàssic sobre la història de la Dorothy i els seus inseparables companys; i “Toy Musical the Story” (5 de gener, 12 h), un espectacle que convidarà l’espectador a reflexionar i entendre que una joguina no mor mai i que pot fer feliços a molts nens.

Clica aquí per consultar el programa de les festes

 


REDACCIÓ18 Desembre, 2017

Tot feia preveure que seria un èxit. Centenars d’autobusos, vols i cotxes privats van sortir de Catalunya en direcció a la capital belga per participar en la Marxa de la llibertat al cor d’Europa. En organitzar el viatge a Brussel·les vaig optar per desplaçar-me en cotxe, sent conscient que m’esperaven (o millor dit, ens esperaven, perquè no hi vaig anar sol) 1.300 quilòmetres per endavant. Sortíem des de Barcelona. En cotxe teníem la possibilitat d’anar-nos aturant per estirar les cames i anar canviant de conductor. Ningú no ens havia dit que seria un viatge de plaer, tot i que, després de la manifestació teníem previst, com la majoria dels catalans, fer una «mica» de turisme. Havíem organitzat pernoctacions a Brussel·les, Luxemburg i París.

Vam sortir dimecres ben d’hora de Barcelona. Unes 13 hores de viatge. No sóc el millor conductor del món i encara menys quan la foscor s’imposa. Vam patir alguna retenció a la Junquera, a causa de les obres i del gran nombre de cotxes, amb un complement o altre de color, que volia travessar la frontera.

Durant el viatge, fèiem porres sobre el nombre de manifestants i després intentàvem saber què li passava pel cap a Puigdemont davant d’aquesta mostra de solidaritat.

El «monotema» va dominar pràcticament totes les converses. Davant i darrere nostre circulaven molts cotxes i autobusos amb matrícula espanyola. Tothom volia arribar d’hora a la capital de la democràcia europea. En la primera aturada per omplir el dipòsit –estirar les cames i fer un cafetó– veiem els bars atapeïts de clients catalans. Les bufandes i els llaços grocs els delataven.

En una de les parades, en una estació de servei a Nancy, vam ser-hi més temps, ja que havíem de matar el cuquet. Al nostre costat dinava l’exdegà del Col·legi d’Advocats de Tortosa i la seva família. Ens va explicar que la Junta Electoral havia ordenat els Mossos d’Esquadra controlar una assemblea extraordinària dels lletrats per assegurar-se que, per exemple, no empraven l’expressió «presos polítics». Censura en tota regla.

La foscor començava a ser la protagonista. La conducció es feia més complicada perquè en algunes parts del trajecte la neu recomanava prudència. A les 9 del vespre vam fer la darrera parada abans d’arribar al nostre destí. Feia molt fred. Estàvem a zero graus i la ‘rasca’ es feia notar. A Barcelona, la temperatura era d’11 graus.

Entre els voluntaris / Foto: J.C. de la Monja

Finalment, a les 23,40 arribàvem a l’hotel. Més que sopar ens venia de gust una bona dutxa i un bon llit. Volíem estar relaxats per tot el que havíem de viure l’endemà. Curiosament, ja havia estat a Bèlgica, però no havia viscut la mateixa sensació.

Dijous, dia de la Constitució espanyola, vam aixecar-nos d’hora. Una dutxa i un esmorzar reforçat i calmat. Vam repassar la premsa. El menjador estava a vessar de catalans que lluïen complements de color groc. Les estelades i les senyeres també marcaven presència.

Vam decidir anar, primer, a la Grand Place. La intenció era agafar el metro fins a l’estació de Merode. La missió va ser pràcticament impossible.

Milers i milers de persones s’aglomeraven en les estacions. Als carrers passava exactament el mateix. El groc i les estelades evidenciaven que tots teníem el mateix destí. La manifestació tenia prevista començar a les 11 del matí. A dos quarts d’onze ja era impossible caminar pel parc du Cinquantenaire i per l’avinguda de la Renaissance.

Els sentiments brollaven. I ja no era tant per l’independentisme, com pel patriotisme. Era curiós veure Brussel·les convertida en una ciutat catalana. La imatge era impressionant. El panorama és inoblidable. Teníem ganes d’explicar a la nostra gent, a Catalunya, al món, allò que estava passant a Brussel·les. Els whatsapps eren constants. Hi havia moments que les línies estaven col·lapsades. A les 11,13 hores va començar a moure’s la capçalera de la manifestació. Carles Puigdemont era el gran absent. La republicana Marta Rovira va afegir-s’hi amb alguns minuts de retard. La marxa, amb destí a la place Jean Rey, va seguir a bon ritme, sempre al so de consignes independentistes i de llibertat.

Les primeres estimatives parlaven de 20.000 manifestants. Una xifra que la policia belga, que va acompanyar tota la marxa, després va situar en els 60.000. La marea humana era brutal. La calor humana feia que la baixa temperatura fos més suportable. Davant el Parlament europeu hi havia una barricada policial, però els manifestants es van comportar i després de la foto «oficial», van fer un «estrepitós» silenci.

El moment més impressionant i mogut (almenys per als periodistes) va ser quan Carles Puigdemont s’incorporà a la capçalera de la manifestació. Els fotògrafs i càmeres s’havien tornat bojos. La gent l’aclamava amb crides de «president, president».

Carles Puigdemont, lluint una bufanda groga, estava visiblement emocionat. Estava paint que 60.000 persones s’haguessin desplaçat fins al seu exili per donar-li escalf. Es va fer algunes fotos amb els que aconseguien trencar el cinturó de seguretat. Estava plovent i, tot i això, els manifestants no desertaven.

En apropar-se a l’escenari muntat per a l’ocasió, el president cessat va poder apreciar una exhibició castellera, la qual va deixar algun policia belga impressionat. Després d’algunes actuacions musicals, totes ben triades, va arribar l’hora dels parlaments. Sobraven, tot s’ha de dir, els discursos de la CUP i de la Marta Rovira (ERC). Els missatges dels exconsellers Clara Ponsatí i Toni Comín van ser breus però amb molt de sentiment.

Carles Puigdemont va ser l’encarregat de tancar l’acte. El seu discurs va ser emotiu. El seu semblant evidenciava cansament i alhora alegria i gratitud. La marea humana es va dissoldre al so d’Els Segadors. El groc s’ha convertit en el color de l’esperança. Ara Bèlgica i Catalunya ja estan unides gràcies a la sang que els nostres bombers van donar a l’Hospital Central de Brussel·les. El sentiment catalanista va perdurar durant tot el pont i els belgues (i el món) van poder constatar que el de Catalunya és un poble pacífic i solidari. És que Rajoy té raó quan diu que «los catalanes hacen cosas».

De tornada a casa, vam fer els 1.300 quilòmetres carregats d’orgull de pertànyer a un poble com el català i amb ganes de fer fora un article que a banda d’injust és, digui el que digui Rajoy i la Junta Electoral, antidemocràtic.
La política s’ha de fer fora dels tribunals. Perquè a la justícia li convé, per ser justa, estar allunyada del poder polític.

Ricard CHECA
Brussel·les

 


REDACCIÓ18 Desembre, 2017

Un veí de Miami Platja, de 36 anys, va ser detingut per la Policia Local de Cambrils després de conduir de forma temerària i per portar, amagats al seient del darrere, 3,2 quilos de marihuana, repartits en 8 paquets.

Passaven 5 minuts de 2/4 de 12 del vespre, quan patrulles de la Policia Local de Cambrils de vigilància per les zones de Belianes i de Ravella, van detectar la circulació d’un vehicle marca Citroën C5 amb plaques de matricula britànica a velocitat inadequada i de manera temerària per la carretera de Montbrió. Els agents van procedir a aturar el cotxe a la zona de la Cooperativa Agrícola, a qui van intervenir substàncies prohibides.

Els policies va arrestar el conductor  per un delicte contra la salut pública. A més, van comprovar que el vehicle transitava il·legalment, donat que constava en els registres policials com a donat de baixa definitiva per a circular.

 


REDACCIÓ18 Desembre, 2017

En Carles Castillo (número dos de la llista socialista per Tarragona), quan fa referència a la immersió lingüística, en les seves xerrades i intervencions, ens explica: “Jo sóc fill de la Immersió Lingüística. Sense aquesta hi hauria escoles en català per les classes pudents i en castellà per les classes populars. Gràcies a l’Escola Pública catalana la cohesió va ser possible”. Quanta raó té.

El franquisme va ser una etapa duríssima per l’escola, no només aquí sinó arreu de l’Estat. Però convindrem que en aquelles parts del territori on la utilització de la llengua pròpia s’havia desterrat tan sols a la vida familiar, per perseguida i menyspreada pels “vencedors”, el resultat va ser que en aquestes Comunitats s’omplís “d’analfabets” de la seva pròpia llengua. Només amb l’esforç i la voluntat de la gent dels nuclis obrers, o l’empeny dels sectors de la burgesia catalana, que tenien més mitjans econòmics i accés a una cultura més completa, es va poder omplir el vuit imposat.

Amb l’arribada de la Generalitat la normalització de la llengua va ser un dels principals objectius (per no dir el principal), i calia com fos cobrir el dèficit educatiu que els quaranta anys de foscor havien eliminat. D’aquí que l’escola pública es convertís en un element essencial per la integració i cohesió d’una societat dividida per motius lingüístics.

Va ser a Sta. Coloma de Gramenet on es va portar a terme la primera aplicació del Programa d’Immersió Lingüística (PIL) en el curs 1983-84, amb una població d’alumnes majoritàriament castellanoparlants. I tot mercès a l’esforç d’unes quantes famílies, que volien que els seus fills estudiessin i fossin educats en català. Un record i reconeixement al primer centre a aplicar-ho: l’Escola Rosselló-Pòrcel.

L’experiència va ser tot un èxit i en el curs 1989-90 la immersió lingüística era present en més de 700 escoles (més de cinquanta-dos mil alumnes), i des de les hores, i gràcies a un ample consens entre les forces polítiques i educatives d’aquest país, el programa inicial va anar prenent forma i consolidant-se com una de les millors escoles públiques de l’Estat amb unes estadístiques que, a la resta de l’Estat, les contemplen com un mètode a seguir per l’estabilitat, pel grau de l’educació i per damunt de tot, pel que significa d’integració i bon fer del personal docent de les escoles, instituts i universitats.

Convé remarcar que, durant aquesta campanya electoral, la gran majoria dels partits han apostat per seguir amb el model iniciat ara fa trenta-quatre anys, i només dos estan posant en dubte la seva incidència en la societat.

Em deia fa pocs dies la Directora d’una de les Escoles de Torredembarra: “La meva gran preocupació d’aquestes eleccions és que guanyin aquells que no volen l’actual model educatiu i que se’n vagi tot enlaire”.

I no li falta pas raó. L’ofensiva que tant C’s com el PP han fet contra l’actual model educatiu és per espantar-se. Agafats a una falsa idea que a les escoles s’adoctrina els nens i nenes a favor de la independència, han anat rascant entre qui creu que a Catalunya el castellà és una assignatura residual. Naturalment amb l’objectiu de treure uns vots, jugant amb la sensibilitat de molts pares. La sensibilitat o els sentiments juguen en aquestes eleccions un paper que és, em permeto dir, massa important, oblidant a voltes les qüestions de fons (les retallades patides, la manca de pressupost per les escoles bressols, la reducció del personal docent…)

Però és clar que aquests dos partits no tenen, a priori, intenció de revertir aquesta situació, és més, les polítiques en l’àmbit estatal així ens ho indiquen. Per tant podem dir que, o almenys pensar, que el seu objectiu no és un altre que desfer el model que tant ha ajudat Catalunya a tenir una societat sense complexos ni divisions per motius de la llengua.

Ens cal doncs un compromís més ferm en les polítiques educatives en la nova etapa que hauria d’obrir-se a partir del 21D. Un ample compromís per incrementar les partides pressupostàries, una dedicació ferma per seguir garantint la qualitat de l’ensenyament, el que comporta destinar més diners i, si com tots tenim clar, l’educació és la base d’una societat més moderna, més solidària, més comprensiva, cal començar per l’etapa de 0-3 anys. Les escoles bressol són fonamentals i no podem seguir fent caure la responsabilitat a les espatlles d’unes administracions locals que han anat suplint allò que li correspon a altres institucions més fortes econòmicament.

Per acabar, repeteixo les paraules d’en Carles Castillo: “Gràcies a l’Escola Pública catalana la cohesió va ser possible”. No ho perdéssim pas

Jordi SOLÉ
Regidor del PSC a Torredembarra
@jordisolef

 


REDACCIÓ18 Desembre, 2017

Era un perfecte desconegut quan va ‘aparèixer’ en la política activa en les comarques de Tarragona. El republicà va compaginar les funcions de regidor a l’Ajuntament de Valls amb les de delegat del govern. Òscar Peris va ser destituït del càrrec de representant governamental arran de l’aplicació del 155. Avui és el cap de llista d’ERC al Parlament. No té dubtes que hi ha presos polítics i que l’estat ha defenestrat el govern legítim a cops de porra. Nega que el procés hagi entrat en via morta. Peris, que pretén acumulant el càrrec de regidor i diputat, es compromet a ser la veu del territori a la cambra catalana. Admet haver estat vigilat per les forces de l’estat… 

Peris exhibeix un cartell propagandístic

Ha estat una sorpresa encapçalar la llista d’ERC?
Sempre he estat a la disposició del partit i al servei del país. I en aquesta contesa electoral la millor forma de defensar el país és estar a ERC i encapçalar aquesta candidatura.

Des de quan és independentista?
Des de jove. L’avi era d’ERC i el pare també. Per fer república no hi ha millor opció que ERC.

Com veu que dues persones properes a ERC hagi fet el traspàs a la llista del president Puigdemont (Eusebi Campdepadrós i Teresa Pallarès)?
No em poso a valorar llistes. Desitjo molta sort a qualsevol candidatura sobiranista.

Oriol Junqueras vol ser president però està empresonat…
Són, sens dubte, unes eleccions anòmales, arran del 155, que ha arribat amb ganes d’ocupar les institucions legítimes del país. Tenir caps de llista empresonats és un cap únic a Europa.

Les enquestes diuen que ERC s’imposaria a Ciutadans…
Hem de ser prudents. El millor sondeig és a les urnes.

Ser cap de llista, ha estat un premi després d’haver estat cessat com a delegat del govern?
No ho crec. Les persones no són importants. El que compte és el projecte. El meu partit té persones preparades per enfrontar qualsevol repte.

Llista única
Com és que no heu fet llista única?
Hem fet un front ampli, on tothom ha passat un rasclet pel seu entorn. Crec que és bo trencar aquestes dinàmiques de blocs. Hem de proporcionar a la gent diferents opcions ideològiques. Això fa que ningú se senti exclòs a l’hora d’exercir el seu dret de vot. El bloc 155 ha fet una llista unitària? Doncs, per què l’hauríem de fer nosaltres?

El candidat durant l’entrevista

Puigdemont ha de ser el cap de govern?
Carles Puigdemont continua sent el president legítim de Catalunya.

Fins quan?
Sempre el reconeixerem com a president legítim. No obstant això, els resultats del dia 21 de desembre dibuixaran una configuració diferent. Cal esperar.

Veu amb bons ulls que hi hagi un govern a Catalunya i un altre a Brussel·les?
No contemplo aquests escenaris. No hi ha opcions: o guanyem o el bloc 155 ens arrasarà. Coaccionen el nostre model educatiu, censuren els mitjans de comunicació…

Calen garanties
Honestament, creu que el procés està perdent pistonada?
No. A partir dels cops de porra indiscriminats de l’1 d’octubre, aquest país ha donat un tomb i interpel·la molt la voluntat de defensar les seves institucions.

Desconfieu de l’estat al punt de demanar a Europa que controli de prop el resultat electoral?
Ens preocupa les anomalies del vot exterior i per correu. Només volem més garanties.

Els dos possibles caps de govern independentistes tenen problemes amb la justícia… Marta Rovira seria una bona opció?
No m’agrada fer futurologia, sobretot quan els escenaris són tan canviants. Primer hem de guanyar clarament i després hem d’analitzar les opcions que saber com recuperar les nostres institucions.

Espanya és un país democràtic?
L’estat espanyol està patint serioses mancances democràtiques. L’aplicació de l’article 155 de la Constitució és, no ens enganyem, inconstitucional.

Què pensa fer al Parlament com a diputat?
Estic, com sempre, al servei del país i de la província.

Deixarà el càrrec de regidor a Valls?
Tinc un compromís amb els vallencs i no em plantejo deixar la regidoria. Però ja en parlarem.

Óscar Peris moments després de l’entrevista

Com a viure l’1 d’octubre, atenent que era el delegat del govern a Tarragona?
Va ser una situació dantesca i perplexa.

On era aquell dia?
Entendrà que no pugui dir massa cosa.

Durant la campanya el ‘monotema’ ha assumit tot el protagonisme, no creu que s’hauria d’eixamplar el ventall de les propostes per resoldre els problemes ciutadans?
Estic d’acord. Però recordem que estem citats a les urnes per un estat que ha entrat a Catalunya a cops de porra. Són unes eleccions anòmales.

Episodis millorables
Vostè admet que els líders del procés es van passar de frenada, per això estan a la presó?
Abans que res, estan a la presó per coherència i haver complert les promeses electorals. Hi ha moments o episodis que amb passar del temps ens adonarem que podrien ser millorables…

Hi ha escoltes telefòniques de la Guàrdia Civil que evidencia que alguns governants, com és el cas de Lluís Salvadó, donaven instruccions per destruir documents compromesos. Això no ens permet pensar que des de l’independentisme es podria haver tingut alguna actitud delictiva?
És normal intervenir converses privades de càrrecs electes d’aquest país? És normal que siguin vigilats, seguits i fotografiats?

Vostè creu que va ser vigilat?
No ho descarto. Tots ho estem o hem estat en un moment determinat.

Sembla que a la Junta Electoral no li agrada el color groc i encara menys llaços amb aquest color…
A això em refereixo quan parlem de manca de qualitat democràtica. No és normal que hi hagi partits que es dediquin a empaitar la societat civil quan manifesta el seu suport a representants electes o a líders associatius. Expressar solidaritat qüestiona el resultat electoral?

Ha somiat mai arribar a ser diputat?
No. No m’havia passat mai pel cap.

Peris posa al costat de la reusenca Noemi Llauradó

Vostè ha emergit en la política discretament i després ha sortit disparat com una fletxa…
Fa dos anys estava en l’empresa privada. Però sempre he tingut un compromís amb el país, sempre en silenci i sense transcendència mediàtica…

La seva relació amb la premsa ha estat dura?
No. Tot el contrari. Ha estat cordial, distesa i de proximitat.

Fem una porra de cara al 21D?
No són amants de fer porres ni de les porres. No vull fer prediccions. Tenim companys a la presó i a l’exili.

Què demanarà als reis…
Que els meus companys surtin de la presó, tot i que com a republicà no hi crec en els reis.

 


REDACCIÓ18 Desembre, 2017

Albiol confia que els principals objectius del nou executiu, articulat per partits constitucionalistes, ha de ser retornar la normalitat i la certesa a l’economia catalana. Només així, ha dit, Catalunya tornarà a ser motor econòmic d’Espanya i les prop de 3.000 empreses que en els últims mesos han traslladat la seva seu social tornaran a la comunitat.

Xavier Garcia Albiol no amaga que li agrada tenir “responsabilitats econòmiques” en el govern que sorgeixi a partir del 21 de desembre a Catalunya. En l’opinió del candidat a la presidència de la Generalitat, això suposaria una garantia d’autoritat i credibilitat.

El candidat ha destacat que el seu partit ha acreditat que “té autoritat i credibilitat i sap gestionar les dificultats econòmiques”, tal com ha demostrat el ministre Luis De Guindos a la greu crisi que ha viscut Espanya en els últims anys.

Per això, Albiol ha expressat la seva predisposició a assumir aquelles carteres del nou Govern que estiguin relacionades amb l’àmbit econòmic.

 


REDACCIÓ18 Desembre, 2017

L’alcalde de Reus, Carles Pellicer, ha aprofitat la trobada tradicional de Nadal amb els periodistes per revelar que es presentarà a la reelecció. Pellicer ha fet un balanç de l’activitat duta a terme per seu executiu i ha avançat algunes novetats de cara al 2018.

La primera prova de prova serà l’aprovació del pressupost, el qual, de moment, no compta amb els suports necessaris per tirar-los endavant. No obstant, l’edil reusenc és optimista i assegura que res no està perdut. Ans el contrari, està convençut que els comptes municipals es podrien aprovar entre la segona i la tercera setmana de gener.

En declaracions als representants dels mitjans de comunicació, l’alcalde (PDeCAT) ha manifestat la seva tristesa pel fet que Ciutadans hagi emprat la part “més miserable” de la política per fer valer les seves estratègies polítiques i atacar els seus companys de consistori.

VIDEO

 


REDACCIÓ18 Desembre, 2017

Un cop passades les eleccions, el col·lectiu ha convocat una gran concentració per dissabte amb la intenció de “recuperar el temps perdut” durant la campanya electoral.

Els ‘Avis i àvies per la llibertat’ de Reus han lliurat aquest dilluns a l’oficina del Síndic de Greuges més de 200 cartes de queixa per les prohibicions de manifestació que els ha imposat la Junta Electoral Provincial de Tarragona.

A finals de novembre, aquest ens els va prohibir manifestar-se per demanar la llibertat dels “presos polítics” i, després que canviessin el seu lema, dilluns de la setmana passada els va comunicar que tampoc es podien concentrar per la “defensa dels Drets Humans”.

Per aquest motiu, durant els darrers dies s’han seguit trobant a la plaça del Mercadal de la capital del Baix Camp per recollir de signatures de suport i aconseguir adhesions a la carta, en què denuncien que s’han conculcat els seus drets fonamentals de reunió i llibertat d’expressió.