17 Novembre, 2017 | Pàgina 2 de 2 | Diari La República Checa
xxx Partners
REDACCIÓ17 Novembre, 2017El tribunal ja ha rebut documentació en relació a les propietats de Mas, Ortega, Rigau i Homs “per afermar la quantitat que resta pendent”.
El Tribunal de Comptes iniciarà l’embargament de les propietats de l’expresident Artur Mas i els exconsellers Francesc Homs, Irene Rigau i Joana Ortega per valor de 2,4 milions, que són els diners que resta pendent d’afermar dels 5,2 milions pendents per la consulta il·legal del 9 de novembre.
Ahir, el tribunal va rebre altres 400.000 euros, que si se sumen a les anteriors aportacions, la quantitat total dipositada és de 2,8 milions.
El Tribunal ha iniciat els tràmits per a comprovar la situació actual d’aquests béns.
Es tracta d’un tràmit trigarà a resoldre diversos dies i que s’estima que aproximadament duri una setmana.
REDACCIÓ17 Novembre, 2017La llista del PDeCAT a Tarragona ha provocat un veritable terratrèmol entre les fileres demòcrates. La sorpresa ha estat total i absoluta. Ningú esperava que un republicà i una socialista poguessin protagonitzar una llista confeccionada per l’independentista Carles Puigdemont.
Curiosament, en aquesta convocatòria electoral, el PDeCAT ha perdut influència, ja que a la llista no hi ha cap militant de referència.
Els dos primers llocs de la llista estan reservats per l’advocat republicà Eusebi Campdepadrós i l’ex subdelegada del govern espanyol a Tarragona, l’exsocialista Teresa Pallarès (es va donar de baixa del PSC el 2012).
El president Puigdemont ha decidit reservar el número 3 per a l’alcalde de Valls, Albert Batet, deixant al marge el tarragoní Jordi Sendra. El president de la Cambra de Comerç, Andreu Suriol, tancarà candidatura de Tarragona al Parlament de Catalunya.Euseb
La candidatura feta per Carles Puigdemont des de Brussel·les ha provocat un dalt baix en l’autoestima de més d’un exdiputat, perquè estava convençut que comptaria amb la confiança del president.
REDACCIÓ17 Novembre, 2017El president Carles Puigdemont i els quatre consellers que l’acompanyen a Brussel·les, Toni Comín, Meritxell Serret, Clara Ponsatí i Lluís Puig, compareixeran, aquesta tarda, per primera vegada davant del jutge belga que haurà de decidir sobre la seva extradició a Espanya.
Primer els prendrà declaració un per un. Estan citats a les 14 h i es pot allargar tot el dia, tal com ja va passar el 5 de novembre passat, quan es van lliurar a la justícia belga, tan bon punt va arribar l’ordre de detenció.
Compareixen a la Cambra del Consell, el tribunal de primera instància que haurà de decidir sobre el “contingut” de les ordres europees de detenció i lliurament emeses contra el president i els consellers cessats per l’Audiència Nacional.
Després el jutge decidirà. I no té cap obligació de fer-ho immediatament. La defensa del president Carles Puigdemont, i dels seus quatre exconsellers que es troben a Brussel·les, al·legaran davant la justícia belga que l’ordre de detenció emesa per Espanya no aclareix els seus suposats delictes, sinó que és una venjança política.
Els advocats confien que el jutge haurà de rebutjar les “euro-ordres” perquè en elles l’Audiència Nacional no va imputar cap acte “punible”, destacava ahir el diari flamenc De Standaard.
Les ordres d’arrest i detenció emeses per les autoritats espanyoles, que són idèntiques per als cinc, fan referència a cinc violacions del codi penal espanyol: delicte comès per un càrrec públic, desobediència, rebel·lió, amotinament i malversació de diners públics.
Espanya “no contempla cap fet punible individual, sinó només les seves decisions polítiques, que coneixia tothom i per les quals van ser elegits democràticament”. “Per tant, només són processats per la seva opinió política. El jutge belga ha de rebutjar la seva entrega”, han conclòs els advocats.
Extradició en campanya
En el cas que el jutge decideixi complir amb l’extradició, tampoc serà immediata. Els advocats poden recórrer, i ho poden fer en dues instàncies. Primer, al mateix jutge d’instrucció, i després, si rebutgen el recurs, a la sala d’apel·lacions.
Tot plegat pot allargar el tràmit uns 20 dies. I podria coincidir en mig de la campanya electoral. Si fos així, hi hauria un intens moviment judicial a menys de 15 dies de les eleccions amb part dels candidats amb l’amenaça de la presó.
Però si es justifica que hi ha circumstàncies excepcionals, el procés es pot allargar fins a 60 o 90 dies.
Si, tot i els recursos que puguin presentar els advocats, la justícia belga decideix extradir el president Carles Puigdemont i els consellers, els portarien directament a Madrid.
Primer a una comissaria on es farà la filiació a Espanya. I després es donaria trasllat a l’Audiència Nacional que el prendria declaració i establiria les mesures cautelars, tal com va passar amb el vicepresident Oriol Junqueras i la resta de consellers.
Els terminis també van lligats a les hores de sortida i arribada a Madrid. Si arribessin de tarda, és més que probable que haguessin de passar la nit anterior a l’interrogatori de l’Audiència Nacional en un calabós de la comissaria de la policia.
Tampoc està clar que els interrogui Carmen Lamela, que porta tot el cas. Puigdemont i la resta de consellers passaran a mans del jutge que hi hagi de guàrdia en el moment que arribin a Espanya. Si Lamela no està de guàrdia, no els interrogarà. I la policia no els pot fer esperar a comissaria fins que la jutgessa estigui de guàrdia. Una altra cosa serà que coincideixi amb els horaris de Lamela o que hi hagi un canvi de torns.
En el cas del vicepresident i els consellers, el fiscal va presentar la querella just quan la jutgessa que ja havia tancat a la presó Jordi Sánchez i Jordi Cuixart tenia torn de guàrdia. Seria molt estrany que Lamela fes coincidir la seva guàrdia amb l’arribada dels polítics a Espanya.
REDACCIÓ17 Novembre, 2017
Marta Rovira, la secretària general d’ERC, ha revelat que el govern espanyol “va amenaçar” per “múltiples vies” amb enviar l’exèrcit i amb “morts als carrers” si Carles Puigdemont mantenia els seus plans de la independència. El president Carles Puigdemont, els consellers i els diputats del bloc independentista no estaven disposats a fer-se responsables ni a assumir un escenari de “violència extrema” a Catalunya.
Rovira ha explicat que el govern de Rajoy va fer arribar a Carles Puigdemont aquestes amenaces per “múltiples vies”, sense identificar les fonts que ha titllat de “molt contrastades i fiables”.
Segons la número dos d’ERC, el Govern tenia previst un “escenari de violència extrema” amb l’enviament de l’Exèrcit i l’entrada de “armes” a Catalunya, amb “morts als carrers”, “sang” i amb l’ús de ” bales “i no de pilotes de goma,” com en el referèndum de l’1-O “, contra la població civil:” no estàvem disposats a assumir un escenari de violència extrema “, ha dit.
Per això, Rovira ha assegurat que a partir del 10 d’octubre hi va haver una “reflexió” al Govern i als partits sobiranistes sobre els plans de proclamar la independència.
