29. Abril 2024

5 Juny, 2017 | Pàgina 2 de 2 | Diari La República Checa

Bring to the table win-win survival strategies to ensure proactive domination. At the end of the day, going forward, a new normal that has evolved from generation.
REDACCIÓ5 Juny, 2017

Els estibadors inicien aquest dilluns tres jornades de vaga. Dilluns és festiu a Barcelona i, segons han indicat fonts del Port, l’activitat serà la mateixa d’un diumenge. A Tarragona, en canvi, no és festa i es preveu l’activitat de sempre.

estivadoresL’aturada serà durant les hores imparells de les 8 del matí del dilluns a 8 del matí del dimarts, la mateixa franja horària per les altres dues jornades de vaga, convocades per dimecres i divendres. En la darrera reunió mantinguda amb la patronal dijous passat els sindicats van decidir mantenir les jornades de vaga després d’un “canvi de discurs” de la patronal que, segons asseguren, “ja no es compromet amb la subrogació dels treballadors”.

La vaga del sectors afectarà el moviment de diverses mercaderies als ports. A les instal·lacions de Barcelona els estibadors mouen vehicles; contenidors amb materials com mobles, menjar refrigerat, roba, electrodomèstics; granels com cafè, soja i cacau, i també ferralla o materials siderúrgics. Dels vehicles que passen pel Port de la capital catalana, la majoria són de Seat. Aquesta empresa, però, no preveu tenir grans problemes, ja que des de fa mesos que està avançant tot el que pot les exportacions dels vehicles que fabrica i ha deixat espai a la planta de Martorell per acumular totes aquelles unitats que no podria enviar a causa d’una eventual vaga d’estibadors. El 45% dels cotxes que es fabriquen a Martorell s’envien per via marítima, la majoria pel port de Barcelona.

Després de la reunió mantinguda dijous passat amb Anesco, els sindicats van assegurar sentir-se “enganyats” després d’un “canvi de discurs” de la patronal respecte a la reunió del passat 23 de maig. En aquest sentit, la Coordinadora Estatal de Treballadors del Mar, Antolín Goya, assegura que la patronal “no garanteix” la subrogació i no es compromet “en res”.

estibadorsD’aquesta manera, s’havien trencat les negociacions entre patronal i sindicats, que afirmaven que l'”única eina” que els quedava als treballadors per aconseguir que les empreses “assumeixin” el principi d’acord era exercir el dret a la vaga. Així, els sindicats van decidir mantenir la vaga pels dies 5, 7 i 9 de juny i divendres van presentar un preavís de nova vaga que començarà el 14 de juny amb una aturada de 48 hores ininterrompudes i continuarà durant les hores imparells dels dies 19, 21 i 23 del mateix mes.

Per la seva banda, en un comunicat Anesco reiterava el seu compromís per garantir l’ocupació dels actuals treballadors de l’estiba i assenyalava que va demanar als treballadors constituir la comissió negociadora del conveni d’un nou acord marc per a la regulació del sector i negociar simultàniament els punts que hauran de ser definits a nivell de cadascun dels ports, segons apuntava. Així mateix, la patronal va denunciar “vagues encobertes” dels estibadors en diverses empreses i va assegurar que des de dijous s’estaven produint descensos de producció del 70% respecte al ritme de treball habitual.


REDACCIÓ5 Juny, 2017

OPINIOActua de manera que tractis a la humanitat, sigui en la teva persona o en la de qualsevol altre, sempre, al mateix temps, com una finalitat, mai com un mitjà.

La segona formulació de l’imperatiu categòric de Kant és un respecte a la humanitat com a tal. Un respecte a la societat en tant que formada per individus lliures i dotats de drets i deures, en diríem avui. El deure de respectar és un deure que tenim vers a les persones per tractar-se d’éssers racionals, portadors d’humanitat; res a veure amb qui sigui cadascú en particular.

JORDI_DOMINGOEn tant que persones, socials, sociables i que vivim en societat, només serem capaços d’assolir el desenvolupament de totes les nostres capacitats, en una societat que tingui el més alt grau de llibertat. Una societat on existeixi un permanent antagonisme entre els seus membres però a la vegada la més ferma de les determinacions i garanties dels límits d’aquesta llibertat per tal que pugui ser consistent amb la llibertat dels altres.

Llibertat protegida per un corpus legal extern al propi individu i vinculat a una constitució civil, justa però restrictiva alhora per la pròpia necessitat que ens imposem nosaltres mateixos. Les persones som, per naturalesa, propenses a les llibertats sense límits, raó per la que ens veiem obligats a assumir aquesta condició restrictiva per a conviure en una societat lliure i justa, coneixedors que solament així podrem avançar socialment. La pròpia constricció legal permet que ens disciplinem, fent dels nostres desitjos i projectes de millora social l’art forçós que permet germinar les llavors de la prosperitat.

La vida política lliure es caracteritza per una autonomia consistent en que les lleis civils que la regulen no ens són imposades sinó que tenen el seu origen en la pròpia societat civil. La voluntat d’una comunitat social organitzada en una estructura d’Estat, és la font de la llei civil que obliga universalment a tots els membres d’aquesta comunitat. És així perquè el seu origen, el poder legislatiu de l’Estat, representa universalment a tots els seus membres.

Un dels grans reptes que tenim en el nostre futur més immediat, és el de l’establiment d’una societat que administri el dret entre els seus membres. Que l’administri d’una forma moralment inqüestionable i inqüestionablement justa.

Els deures individuals que ens hem imposat per conviure en la constrictiva societat actual, els complim bé pel propi deute moral bé per l’ús per part de l’Estat d’un dels seus trets definitoris: l’ús de la força i la coerció.

El motor del nostre actuar moral de compliment del deure, no és el compliment literal de la llei de la que ens em dotat. Com a molt, el motor n’és la consciència de la llei. La mateixa consciència que ens aboca com a individus a dotar-nos d’una nova descripció del dret.

De la urgència del canvi de paradigma i de la nova forma d’administrar el nou dret del que ens hem de dotar, pocs dubtes existeixen.

Ningú no assevera que els drets als que estem sotmesos en tant que societat mundial, o com a integrants d’una societat civil europea, són inqüestionables ni inamovibles. El sòl fet de pensar-ho és en sí una fal·làcia.

És quan reduïm l’escala de la societat quan aquestes fal·làcies es converteixen en dogma. A nivell de comunitat social dependent de l’Estat espanyol, ens trobem aquesta formulació contradictòria: el dret que pocs accepten ja com a constrictor vàlid per permetre el creixement de la comunitat, es converteix en el dogma de l’imperi de la llei.

Deia Kant que mai podrem saber com són les coses en sí mateixes perquè només podrem saber com són per a nosaltres. Per molts de nosaltres, el formar part d’una comunitat civil dotada d’un nou dret i organitzada a l’entorn d’un nou Estat Català, lliure i sobirà conforma la condició necessària per poder avançar en la construcció d’una societat més equilibrada, justa i sostenible. Conforma l’expressió més sublim de llibertat.

Jordi DOMINGO
Enginyer Tècnic Agrícola i estudiant de Dret
@jdomingoce