Després de parlar reiteradament amb urbanistes, arquitectes, tècnics de diferents administracions, geògrafs, veïns, hem trobat un punt general de coincidència en què el Pla d’Ordenació Municipal de Tarragona és un mal instrument. Està fet amb els mateixos criteris que el Pla General de l’any 1984 i amb la mateixa lògica de creixement per extensió, amb poca preocupació pel malbaratament de recursos naturals, històrics i paisatgístics.
Tenim, doncs, un planejament urbanístic fet amb la lògica del segle XX. La lògica de la bondat del creixement continuat i il·limitat, allunyat dels criteris de l’urbanisme actual de sensibilitat mediambiental i de priorització de la conservació, recuperació i regeneració dels centres històrics i dels espais amb alt valor social.
Que ha passat des de l’aprovació inicial del POUM, l’any 2010, fins ara? Bàsicament tres coses, que considerem que han de ser motiu de reflexió:
1.- S’ha demostrat que les previsions demogràfiques estaven absolutament exagerades. La previsió desbocada de creixement servia per justificar la necessitat d’haver d’ocupar grans extensions a la zona de Llevant que ara són un pulmó per a la ciutat.
2.- Estem patint els efectes d’una crisi devastadora 10 anys després que s’iniciés. Crisi originada en la sobreoferta immobiliària, que va provocar una escalada especulativa dels preus de l’habitatge i que ha acabat amb centenars de milers de pisos buits i centenars de milers de famílies expulsades de casa seva. Altres conseqüències són l’índex d’atur més alt d’Europa, la precarització del mercat laboral i l’exili laboral forçat de molts joves. Sembla lògic que alguna cosa hàgim après d’aquesta crisi. Els dos enormes plans parcials de la zona de Llevant segueixen la mateixa lògica de sobreoferta immobiliària que tan dramàtiques conseqüències ens ha portat.
3.- La consciència cada cop més compartida de la necessitat d’actuar activament per frenar l’escalfament global i les conseqüències del canvi climàtic. La Carta d’Aalborg, recollida a l’Agenda 21 de l’Ajuntament de Tarragona, adverteix de la necessitat de preservar els espais naturals i de prioritzar la recuperació de les zones degradades.
A Tarragona s’està intensificant el problema de la pèrdua de qualitat de l’habitatge i dels espais comuns a la zona centre. Bàsicament la part sud de la Rambla i la Part Baixa. Precisament, aquella zona històrica de Tarragona, la de fa 150 anys, que li dóna caràcter i la fa diferent d’altres ciutats. La recuperació d’aquesta part de la ciutat hauria de ser la prioritat del planejament urbà, juntament amb l’aproximació entre Centre, Ponent i Nord, convertint el Francolí en un parc fluvial i en el gran connector i cohesionador de Tarragona. Necessitem una sola Tarragona, un Centre fort i un Llevant verd.
Val a dir que, de la mateixa manera que hi ha un reconeixement general que el POUM no és un instrument útil, hem detectat en alguna persona una mena de conformisme que té com únic argument que va costar massa fer el POUM, per a què ara ens plantegem revisar-lo. És evident que si un instrument perjudica la ciutat, ens n’hem de desfer. I ho hem de fer sense mandra i sense por perquè el futur de la gent de Tarragona es mereix el màxim esforç.
Pau RICOMÀ
Portaveu grup municipal ERC-MES-MDC
REDACCIÓ25 Abril, 2017
L’alcalde de Reus, Carles Pellicer, com a amfitrió, va inaugurar l’acte amb unes paraules de satisfacció cap al sector químic, un motor de progrés del nostre territori. Posteriorment, els membres de l’Assemblea General de l’AEQT es van reunir a porta tancada per afrontar els temes principals de la gestió de l’Associació. Les vuit comissions que disposa l’AEQT han presentat els seus informes semestrals, a més de l’informe de Corporate Compliance.
La vicepresidenta del govern espanyol, Soraya Sáenz de Santamaria, es desplaçarà a Tarragona aquest dimarts, a les 11 del matí, per presidir a la signatura del 
