Arxius de sanitat | Diari La República Checa

REDACCIÓ11 Octubre, 2019
IMG_4114-1280x960.jpg

Aregio i Bladé a una sala del CDIAP

La Xarxa Sanitària Santa Tecla ha presentat aquest matí les noves instal·lacions del Centre de Desenvolupament Infantil i Atenció Precoç (CDIAP) Santa Tecla, que s’han traslladat al número 2 de la plaça Verdaguer, al bell mig del centre de Tarragona, tal com han explicat Joan Aregio, gerent de la Xarxa Tecla i Marta Bladé, directora del CDIAP.

“Aquest canvi suposa pels professionals poder treballar amb més amplitud, beneficiant la feina que fem amb els nens i també amb les famílies. Sempre és més agradable venir a fer el tractament en un espai on tot és molt més ampli i lluminós, que permet dissenyar les sessions de tractament de millor manera”, ha assegurat Marta Bladé.

Al CDIAP es tracten trastorns en el desenvolupament motor, visuals, auditius i psicomotors; trastorns en el desenvolupament cognitiu o del llenguatge; trastorns d’expressió somàtica, afectiu-emocionals; trastorns de la regulació i del comportament i trastorns de la relació i la comunicació entre altres.

“A la zona de Tarragona atenem a més de 260 nens. Des del CDIAP treballem molt amb l’atenció primària i les escoles per intentar que ens arribin els casos. No vol dir que hi hagi més casos, sinó que s’estan detectant de manera eficaç i ens arriben millor”, ha explicat la directora del CDIAP Santa Tecla.

“Actualment treballarem el mateix nombre de professionals a les noves instal·lacions, que ens permetran disposar de més espai per poder treballar i no haver de fer encaix d’horaris, ja que les sales ens permeten treballar molt millor. El cost de l’adequació de l’espai ha estat de 70.000 euros i la compra de nou material 3.000 euros”, ha detallat Bladé.

Borja VIZCARRO

VÍDEO


REDACCIÓ10 Octubre, 2019
can-ruti-metge-infermera-pacient-doctor.jpg

El col·lectiu alerta d’aquesta problemàtica

El col·lectiu d’infermeres reclama dotar de més professionals els centres sanitaris. Especialment a l’assistència primària, on han de treballar amb la meitat del personal necessari. Així ho han reclamat durant el primer congrés d’Infermeria Familiar i Comunitària, organitzat pel Col·legi Oficial d’Infermeres i Infermers de Tarragona al Palau de Congressos.

La vocal del col·legi, Glòria Carol, ha detallat que a l’Estat hi ha sis infermeres per cada miler d’habitants, mentre que en alguns països d’Europa s’arriba a nou. Carol ha alertat que a causa de l’envelliment de la població hi haurà molts més malalts crònics que requeriran una atenció mèdica més continuada.

Carol ha lamentat que a causa de l’escassetat de professionals han d’anar “de bòlit” amb l’atenció domiciliària, una assistència que va en augment. “Al domicili, amb 15 o 20 minuts no en tens prou, potser necessites una hora per cada pacient”, ha indicat, a conseqüència dels desplaçaments que s’han de fer i de la gestió del material necessari per fer les atencions.

Amb tot, ha concretat que a Primària cal el doble de professionals i ha alertat que a causa de l’envelliment de la població augmentaran els malalts crònics, per la qual cosa també caldran més professionals de la infermeria. En el congrés de Tarragona, s’hi ha reunit uns 240 professionals de la demarcació, que representen un 80% dels equips tècnics que hi ha.


REDACCIÓ9 Setembre, 2019
COMT.png

El COMT en contra d’aquesta mesura

El Col·legi de Metges de Tarragona (COMT) s’ha adherit a la declaració de l’OMC, on es reitera la necessitat que es compleixi la Llei, es preservi el nostre Sistema Nacional de Salut i es respecti el lideratge clínic del metge com a garant dels drets dels pacients.

Des del COMT, s’han mostrat en contra de les mesures proposades per algunes comunitats autònomes per intentar pal·liar la manca de metges, substituint-los per personal d’infermeria i alerten de la perillositat que suposaria, l’aplicació d’aquesta mesura pels pacients i pel mateix sistema sanitari.

 

COMUNICAT del COMT
i de l’Assemblea General de Col·legis Oficials de Metges (CGCOM):

1. El CGCOM sempre ha defensat el treball multidisciplinari i una atenció integral, i col·laborativa, però no es pot admetre que, davant la falta de metges, la solució que es proposa des d’alguns serveis autonòmics de salut sigui substituir metges per personal d’infermeria.
2. Les professions titulades, regulades, col·legiades i amb reserva d’activitat com la professió mèdica, tenen un règim de garanties i la seva pròpia justificació en un exercici competent, de qualitat i amb plena seguretat en atenció a l’interès públic i la seguretat dels pacients.
3. Com a condició per a accedir a l’exercici de la Medicina es fa necessària la protecció del títol per tal d’impedir l’accés a l’exercici a persones no qualificades. Les administracions sanitàries són les primeres que han de vetllar per això i perquè es compleixi la legislació vigent, tant a Espanya com a Europa.
4. La manca de metges amb la titulació requerida no pot ser justificació per a la seva substitució per altres professionals sanitaris ni tan sols amb caràcter d’excepcionalitat ni de manera transitòria, ja que, si es porta a terme, seria il·legal, generaria desigualtat social i posaria en risc la seguretat dels pacients.
5. Amb mesures com aquesta s’ignora l’alta capacitació adquirida al llarg d’un mínim de 10 anys en la formació de grau i especialitat, de la qual es deriva la responsabilitat de la professió mèdica sobre la salut de la població.
6. Davant situacions de necessitat, especialment per a places de difícil cobertura, el CGCOM sol·licita a les administracions sanitàries l’adopció de mesures d’incentivació i fidelització.
7. El CGCOM porta anys alertant dels problemes derivats de les decisions adoptades per raons exclusivament economicistes, la manca de planificació de recursos humans, la manca de reposició davant les jubilacions, la precarietat en l’ocupació, i l’absència d’estímuls laborals, econòmics i professionals que han generat una fugida de talent a altres països i una dificultat creixent en cobrir diversos punts assistencials.
8. Tant des del CGCOM com des de les diferents Organitzacions Mèdiques d’àmbit internacional, en què està integrada la corporació mèdica espanyola, entre elles, principalment, la Unió Europea de Metges Generalistes / de Família (UEMO), la Unió Europea de Metges Especialistes (UEMS) i la mateixa Associació Mèdica Mundial (AMM), hem defensat l’assistència sanitària d’alta qualitat que brinden els equips multidisciplinaris de professionals sanitaris, cadascun dels quals fa la seva contribució per a la millor atenció al pacient.
9. Totes les organitzacions mèdiques defensen i promouen el necessari paper de lideratge clínic que han d’exercir els metges com a únics responsables de la prevenció, diagnòstic clínic, tractament, terapèutica i rehabilitació dels pacients per a la coordinació de l’atenció multidisciplinària. En tots els països europeus, els metges són l’eix central de l’assistència sanitària i confiem que les administracions públiques continuïn garantint una assistència de qualitat, respectant els àmbits competencials legals i els molt rellevants espais específics dels diferents professionals sanitaris.
10. El CGCOM, en la seva funció d’ordenació i regulació de la professió mèdica, defensarà en totes les instàncies la competència professional del metge, el seu lideratge clínic assistencial i, sobretot, la millor assistència possible per als nostres ciutadans.


REDACCIÓ28 Agost, 2019
can-ruti-metge-infermera-pacient-doctor.jpg

Infermera atenent a una pacient

És una de les notícies sanitàries més importants de l’any. La Generalitat de Catalunya ha impulsat un decret que permetrà al personal d’infermeria català poder prescriure i receptar productes sanitaris i més de 1.000 medicaments que no necessiten recepta mèdica.

Per fer-ho el personal d’infermeria de Catalunya, uns 45.000 en exercici, hauran de complir dos requisits. Per una banda acreditar la titulació del Grau d’Infermeria o l’equivalent; i acreditar el mínim d’un any d’exercici al sistema català de salut. En cas de no poder-lo acreditar, la Generalitat impartirà cursos gratuïts per homologar aquesta última acreditació.

Aquesta acreditació capacitarà el col·lectiu d’infermeria per poder indicar, utilitzar i autoritzar la dispensació i prescripció de més de 4.700 productes sanitaris, com apòsits, gases o bosses d’ostomia; i de més d’un miler de medicaments no subjectes a prescripció mèdica, que són la majoria de productes no finançats pel sistema de salut.

Es tracta d’una mesura pionera en l’àmbit de salut de l’estat espanyol i del sistema sanitari de Catalunya. No obstant això, col·lectius professionals com els Col·legis de Metges catalans alerten que la mesura impulsada per la Generalitat és quelcom arriscada, ja que consideren que el col·lectiu no té les capacitats suficients per a prescriure medicació als pacients.


REDACCIÓ16 Agost, 2019
laia.jpg

Aquesta setmana hi ha hagut una concentració de mig centenar de persones a les portes de l’Hospital Joan XXIII de Tarragona, convocades pel grup de treball en defensa de la sanitat pública. Desafiant les supersticions, el dimarts 13, sota la intensa calor d’un migdia de ple agost, es va denunciar el tancament de llits a l’estiu als diferents hospitals públics de Catalunya.

Es tracta d’una pèrdua de llits (es tanquen plantes i es rebaixa l’activitat dels quiròfans) que té lloc any rere any com a conseqüència del no cobriment de les vacances dels i les professionals dels centres sanitaris. Les conseqüències del tancament de llits, evidentment, les patim les usuàries i els usuaris així com els mateixos treballadors i treballadores, perquè ni la malaltia fa vacances, ni la cura de la salut tampoc.

La crua realitat, en primer lloc, és que d’una banda es produeixen els “clàssics” col·lapses a les urgències i d’altra banda l’acumulació de persones que són donades d’alta de les urgències i que han d’esperar per poder ser hospitalitzades als boxes, i són tractades allà fins que no hi ha llits lliures. En segon lloc, el tancament de llits i la reducció de l’activitat quirúrgica a l’estiu empitjora encara més les desesperants llistes d’espera i comportarà sobrecàrregues assistencials al setembre.

I malgrat tot plegat, això no és res més que la punta de l’iceberg. Segons les dades que ens faciliten els sindicats, només a l’Hospital Joan XXIII des que van començar les retallades s’han perdut definitivament 200 professionals i 100 llits. El pressupost de salut s’ha incrementat fins a superar el de fa una dècada, però les retallades no s’han revertit. La gran afavorida per aquestes retallades que van començar el 2010 ha estat la sanitat privada: la crisi ha servit per apuntalar el neoliberalisme i possibilitar que els serveis públics esdevinguin una font de lucre segura. Calia desballestar la sanitat pública per afavorir les mútues i la idea de “saltar-se les llistes d’espera” ha quallat entre qui s’ho pot permetre.

Igualment, els directius de tota la xarxa de centres concertats gestionats per ens que, suposadament, no tenen ànim de lucre han pogut fer créixer els seus projectes que els proporcionen suculents beneficis a costa de l’erari públic. No ens cansarem de recordar els sous astronòmics dels directius de centres com la Xarxa Santa Tecla, el Pere Mata o l’EBA Muralles Salut, en temps de crisi. Segons diversos mitjans em refereixo als 125.031,48 euros, 160.672,04 euros i 97.922 euros, que es van arribar a retribuir respectivament de forma anual.

És per això, que no podem limitar-nos a reivindicar un major pressupost en sanitat, que també, sinó que cal acabar amb la concertació públic-privada i construir un únic model 100% públic per a usuaris i professionals, per garantir que la totalitat dels diners públics es destini única i exclusivament a la cura de la nostra salut en les millors condicions possibles. Els diners, de totes i tots, hi són, es tracta d’impedir que ningú no es lucri a costa de la nostra malaltia.

Laia ESTRADA
Portaveu del grup municipal de la CUP a l’Ajuntament de Tarragona


REDACCIÓ13 Agost, 2019
sanitat-publica.jpg

Concentració a Joan 23 / Nació Digital

El Grup de Treball en Defensa de la Sanitat Pública s’ha manifestat, un any més, a les portes de l’Hospital Universitari Joan XXIII per denunciar les retallades que s’estan duent a terme als centres sanitaris tarragonins i de la resta de demarcació. Una trentena de persones han donat suport a aquesta concentració.

Segons una de les activistes del Grup de Treball, Marisa Cañón, durant aquest estiu a la demarcació s’han tancat uns 136 llits als hospitals del Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre. “Estem totalment en contra d’aquestes mesures perquè la salut no fa vacances, les malalties no fan vacances, i ja hem assumit com a normal una situació que es repeteix cada estiu”, ha assegurat Cañón.

“No es cobreixen baixes, no es contracta personal, es tanquen llits, es redueixen serveis i baixa la qualitat de l’assistència perquè no donem l’abast”, ha lamentat l’activista.”I tot això en uns mesos on la població de Tarragona es multiplica per tres i, per tant, es generen col·lapses amb molta més facilitat, ha afegit Marisa Cañón.

Sandra Ramos i Laia Estrada

D’altra banda, en relació al col·lapse de les urgències, Montse Sans ha declarat que “estalviar diners mai pot ser una excusa quan hi ha professionals disponibles que necessiten bones condicions per treballar” i ha lamentat la “massificació de les urgències en espais que no estan habilitats per a l’assistència sanitària com els passadissos”.

En la concentració d’aquest matí també s’ha vist a diversos polítics tarragonins, com la regidora de la CUP Tarragona, Laia Estrada, i membres del PSC de Tarragona, com la seva portaveu municipal, Sandra Ramos i el secretari d’organització socialista, Joan Sanahujes.


REDACCIÓ15 Juliol, 2019
hospital.jpg

El PSC denúncia les retallades d’estiu a l’hospital

El PSC de Tarragona ha presentat una moció a l’Ajuntament de Tarragona, per discutir en plenari, posicionant-se frontalment en contra de les retallades que afectaran l’Hospital Joan XXIII aquest estiu i demanen a la Generalitat que s’encarregui de revertir aquesta situació.

Els socialistes insten a mantenir una plantilla de treballadors per poder cobrir i garantir les necessitats sanitàries durant aquest estiu, tenint en compte el caràcter territorial del centre hospitalari i el gran número de població vacacional a la Costa Daurada.

Seran 37 llits els que romandran tancats durant els mesos de juliol i agost, 11 dels quals de la secció de Pediatria

La portaveu del grup municipal socialista, Sandra Ramos, entén que “aquest detriment es deu a la manca de voluntat de no voler reposar els llocs de treball durant el període de vacances. Tot i que el departament de Salut explica que la clausura és per motius de manteniment”.

“En total, seran 37 llits els que romandran tancats durant els mesos de juliol i agost, 11 dels quals de la secció de Pediatria que suposaran una reducció de gairebé del 50% dels llits en aquesta planta. Pel que fa a la reducció de quiròfans, tancarà tota la tercera planta i només operaran els quiròfans centrals”, ha assegurat la portaveu del PSC.

B.V.

 


REDACCIÓ8 Juliol, 2019
IMG_2059-1280x960.jpg

Treballadors de l’ICS davant MC Mutual a Tarragona

El sindicat CGT de Tarragona s’ha concentrat a les 11 del matí davant de la seu de MC Mutual per denunciar la greu situació que pateixen les treballadores sanitàries de l’Institut Català de la Salut (ICS), que gestiona caps tarragonins i l’Hospital Joan XXIII a la capital de la demarcació.

Aina Muñoz, portaveu i delegada sindical de CGT Tarragona a l’Hospital Joan XXIII ha estat contundent: “La situació que patim les treballadores embarassades a l’ICS és insostenible. La mútua només té en compte una valoració ergonòmica que no és certa perquè res del que diu la mútua es correspon amb el que diu la SEGO”.

La SEGO és la Societat Espanyola de Ginecologia i Obstetrícia, que vetlla per la bona praxi i els drets de les embarassades. “La mútua no està tenint en compte els tractats de la SEGO, ni els riscos laborals que patim, com contagis de virus que afecten els fetus, rsicos pels efectes de la radiació dels aparells radiològics, agressions, etc“, ha assegurat Muñoz.

Aina Muñoz delegada de CGT a Joan XXIII

“Portem amb aquesta situació més de 2 anys i és un problema que afecta la majoria de treballadores de l’ICS a Catalunya. Creiem que es tracta d’un endarreriment econòmic per estalviar-se les prestacions a les treballadores en gestació”, ha denunciat la portaveu de CGT Aina Muñoz.

Borja Vizcarro

 

Podeu veure totes les declaracions al següent vídeo:

VÍDEO

 

 


REDACCIÓ6 Juny, 2019
francisco_dominguez.jpg

El diputat Francisco Domínguez

Ciutadans ha aconseguit que la Comissió de Salut del Parlament aprovi mesures per millorar l’atenció sanitària a Tarragona. El diputat taronja Francisco Domínguez ha explicat que “la proposta, aprovada per unanimitat, destaca que es garantirà que la ciutat de Tarragona tingui atenció pediàtrica durant les 24 hores i cada dia de l’any a l’atenció primària”.
Ha lamentat que “a causa de les retallades dels últims anys, els pares, quan els seus fills estan malalts durant la nit o els caps de setmana, els porten o bé a un CAP on no hi ha pediatres o bé a un hospital com el Joan XXIII, el que provoca el col·lapse de les urgències d’aquests centres amb patologies que no són pròpies d’aquest nivell assistencial”.

El parlamentari s’indigna davant del fet que la Comissió de Salut no hagi aprovat la proposta perquè el CAP Muralles reobri a les nits. “Aquesta mateixa Comissió ja va aprovar, durant la passada legislatura, una resolució perquè aquest centre no tanqués a partir de les nou del vespre, però no s’ha aplicat, i ara els dos socis del Govern l’han tombat”. Per tant, Domínguez, es pregunta: “si el CAP Muralles no obre a les nits ni durant tot el cap de setmana, a quin centre d’atenció primària podrem oferir el servei de pediatria?” i ha lamentat la “incoherència de Junts per Catalunya i ERC en la votació de les propostes d’avui”.

D’altra banda, Ciutadans ha aconseguit el compromís del Govern d’identificar, abans de finals d’any, els instruments necessaris per afavorir la retenció de talent als hospitals públics de fora de Barcelona i millorar la cobertura de les guàrdies hospitalàries. En aquest sentit, Domínguez ha explicat que “l’hospital Joan XXIII té problemes per cobrir les guàrdies de Medicina Interna, per la falta d’aquests especialistes, i per això les cobreixen metges d’altres disciplines o metges residents”. “Es tracta d’una situació que s’ha de revertir i, per això, celebrem que tots els grups hagin votat a favor de la proposta de Cs d’estudiar i implantar mesures per redreçar-la”, ha conclòs.

 


REDACCIÓ14 Maig, 2019
eea644c9-0953-401f-962b-a63d1b27ad63-1280x768.jpg

Carlos Calderón de Centrats per Tarragona

La sanitat tarragonina ha entrat en escena en aquesta campanya electoral. En els últims mesos s’han anat filtrant diverses notícies sobre l’estat dels serveis sanitaris, des dels hospitals fins als CAP‘s d’atenció primària, que en alguns casos tant professionals com usuaris es troben en situacions precàries.

Carlos Calderón de Centrats per Tarragona ha mantingut una reunió amb el president del Col·legi de Metges de Tarragona, Fernando Vizcarro, i amb la seva vicepresidenta primera, Concepción Abril, per tractar l’estat de la sanitat tarragonina.

D’aquesta reunió, Calderón s’ha compromès a tractar la problemàtica mitjançant la creació d’un interlocutor sanitari amb el món de la Salut que obligui l’Ajuntament “a fer realitat les seves paraules buides de suport a la Sanitat de Tarragona”.

Aquesta figura de nova creació hauria de ser una persona independent, provinent del sector i vinculat a la conselleria de Salut municipal de cara a garantir-ne operativitat i canals de comunicació constants. Tindria la capacitat per convocar reunions periòdiques entre el regidor/a encarregat de l’àrea i els agents de la salut a Tarragona (des d’entitats col·legials fins a proveïdors sanitaris) per debatre i acordar mesures de protecció i estímul del sector de la salut a la ciutat.

Calderón i Vizcarro reunits al COMT

“Aquesta és l’única manera que entenem vàlida per convertir en fets constatables les paraules de suport buides de contingut real per part del món polític local”, ha afirmat Calderón. Entre els principals temes de l’agenda es trobarien el seguiment dels compromisos adquirits per part de la Generalitat de construcció del nou Hospital Joan XXIII i la necessitat de recuperar especialitats en aquest centre públic.

Dr. Vizcarro: “Els MIR marxen de Tarragona perquè no se’ls ofereix futur”

D’altra banda, el president del Col·legi de Metges de Tarragona, Fernando Vizcarro ha volgut reclamar suport de les entitats locals per fer valdre a Barcelona les necessitats “de la segona àrea metropolitana de Catalunya”. I en aquest sentit ha posat com a exemple positiu la mobilització duta a terme per la societat civil tarragonina per ampliar l’horari de la unitat d’Hemodinàmica.

Des del Col·legi també s’ha transmès la preocupació per la fuita de metges de Tarragona. “Els metges que acaben el MIR a Tarragona no tenen projecte de futur perquè no hi ha possibilitats d’entrar en plantilla”, afirma Vizcarro, i la necessitat de fer front a la “manca de recanvi” de doctorats universitaris per regenerar el professorat de la Facultat de Medicina.

B.V.




RCPRESS no es fa responsable de les opinions expressades pels usuaris i col·laboradors. El contingut d’aquestes són a títol personal de l’autor

NOTA LEGAL   |   POLITICA DE PRIVACITAT I COOKIES


Newsletter