Arxius de llaços grocs | Diari La República Checa

REDACCIÓ2 Abril, 2019
quimtorra.jpg

El president de la Generalitat, Quim Torra

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha acordat imputar el president de la Generalitat, Quim Torra, arran de la querella del Ministeri Públic que l’acusa de desobediència per no complir l’ordre de la Junta Electoral de retirar els llaços grocs de edificis públics.

En la seva querella, Fiscalia  constatava que Torra va desatendre el mandat de la Junta ‘conscientment i deliberadament’, mantenint ‘encara que fos de manera encoberta o simbòlica’ símbols i cartells ‘de la mateixa naturalesa ideològica i partidista, representativa únicament dels postulats d’una part de la societat’, en al·lusió a la pancarta que Torra va penjar posteriorment al Palau de la Generalitat, a la Plaça Sant Jaume.

 


REDACCIÓ29 Març, 2019
jordo_sánchez_llaçgroc.jpg

Jordi Sánchez llueix un llaç groc a la solapa

Els familiars dels acusats en el procés independentista i el públic que assisteixen al judici que s’està duent a terme al Tribunal Suprem s’ha trobat amb una sorpresa desagradable tot just en el primer control d’accés a l’edifici judicial. Una agent de la Policia Nacional obligava – amablement, això sí – a retirar els llaços grocs de les solapes. “Està prohibit exhibir llaços dins del Tribunal”, expliquen al nostre digital un familiar de Josep Rull, informant que tant el públic com els familiars són obligats a dipositar els seus mòbils a l’entrada principal. Tot i això, passava el filtre les autoritats.

La consellera de Justícia, Ester Capella, ha exhibit el llaç groc sense cap entrebanc.

Quan els periodistes s’han assabentat del que estava passant amb la restricció dels llaços, els serveis de l’alt tribunal han decidit frenar qualsevol mena de polèmica i evitar que l’excés de zel d’una agent – nova en aquestes funcions – alimentés un debat mediàtic estèril.

De seguida, s’ha corregit l’error i a la tarda el públic ja va poder lluir el símbol de suport als polítics presos sense cap problema. Són moltes les persones que assisteixen al judici amb un llaç groc a la solapa o amb un complement d’aquest color. Alguns dels acusats també l’exhibeixen. Jordi Sánchez porta un llaç i una llibreta grocs.

 


REDACCIÓ29 Març, 2019
carles_pellicer.jpg

Carles Pellicer ha obeït a la Junta Electoral

L’alcalde de Reus, Carles Pellicer, ha acatat, sense polèmiques, la resolució de la Junta Electoral de Reus que l’ordenava retirar la pancarta de suport als presos de la façana de l’Ajuntament. Segons asseguren des del consistori reusenc la lona ja no és visible, així com tampoc el llaç groc que l’acompanyava.

L’acord s’havia dictat després de la denúncia que van interposar el Partit Popular, Ciutadans i l’Associació Aixeca’t-Levántate. En la resolució feta pública aquesta tarda, la Junta Electoral de Reus havia donat a Pellicer un termini màxim de 12 hores per complir l’ordre. Segons fonts municipals, l’alcalde presentarà recurs abans de 24 hores, termini màxim fixat també per l’organisme electoral.

L’organisme també havia dictaminat que els funcionaris del consistori reusenc no poden lluir els llaços grocs mentre treballen, ja sigui dins o fora del període electoral.

En aquest sentit, fonts municipals asseguren que no els “consta que cap funcionari porti llaç groc”, per tant, afirmen que no prendran “cap mesura concreta”. Sobre aquesta qüestió, la Junta Electoral de Reus ha resolt de manera diferent a la que ho va fer la Junta Electoral de Zona en el cas d’Amposta, que va desestimar la petició de prohibició per part del PP.

Al Baix Camp s’ha qualificat d’infracció l’actuació dels treballadors públics i s’ha recordat a Pellicer que té l’obligació de “vetllar pel compliment del principi de neutralitat dels funcionaris públics”.
El regidor del PP de Reus, Sebastià Domènech, ha “exigit” a Pellicer el compliment de la resolució.

 


REDACCIÓ26 Març, 2019
valls_llaços.jpg

La Junta Electoral ordena la retirada dels llaços grocs i pancartes

La Junta Electoral de Zona ha ordenat als ajuntaments de Valls i d’Amposta que retirin llaços grocs i pancartes a favor dels presos de les façanes dels edificis consistorials, després de sengles denúncies presentades pel PP. En el cas de Valls, dona 48 hores a l’equip de govern i ordena els Mossos que verifiquin el 29 de març a les tres de la tarda si s’ha retirat la simbologia especificada.

En el cas d’Amposta, el marge que es dona és de 12 hores. En aquest segon cas, el PP també demanava que es prohibís als funcionaris públics exhibir llaços grocs en l’exercici de les seves funcions. La Junta Electoral de Zona no ha tingut en compte aquesta petició.

Segons les resolucions de la Junta, alineades amb les que ha fet la Junta Electoral Central en relació als edificis públics de la Generalitat, la col·locació d’aquesta simbologia “vulnera flagrantment” la neutralitat del consistori. L’acord es pot recórrer davant la Junta superior

D’altra banda, la gestora de Ciutadans a Reus ha presentat davant la Junta Electoral de Zona una sol·licitud perquè l’Ajuntament retiri la pancarta que diu ‘Llibertat Presos Polítics’ i el llaç groc de la façana de l’edifici.

 


REDACCIÓ21 Març, 2019
foto_cartells-indepes.jpg

La Junta Electoral Central denúncia davant la Fiscalia al president de la Generalitat, Quim Torra, després que aquest es negués primerament a retirar els llaços grocs dels edificis públics i després d’haver canviat avui la pancarta de la balconada per una amb un llaç blanc.

La JEC ordena els Mossos a retirar les pancartes independentistes

Els magistrats no només han decidit obrir-li un expedient sancionador, sinó denunciar-lo a la Fiscalia per desobediència i ordenar als Mossos d’Esquadra que retirin les noves pancartes amb llaços blancs que el Govern ha fet penjar tant del Palau de la Generalitat com de les conselleries.

De poc han servit les darrers al·legacions presentades per Torra en les quals assegura que ja “no hi ha estelades o llaços grocs a les seus de la Generalitat de Catalunya”. Els magistrats no accepten la solució imaginativa del Govern per esquivar la retirada de la simbologia.

El president havia sol·licitat també que es desestimés la nova denúncia presentada per Ciutadans, que inclou una petició d’exigir als Mossos que retirin els llaços i les pancartes i que es posi el cas en mans de la Fiscalia.

 

 


REDACCIÓ21 Març, 2019
2019-03-19_Cstorredembarra-1280x720.jpeg

Ciutadans a Torredembarra ha denunciat, davant la Fiscalia de l’Audiència Provincial de Tarragona, a l’actual alcalde i la regidora de Patrimoni, Eduard Rovira i Núria Batet, com a possibles responsables dels danys causats a la façana de l’Ajuntament per la col·locació d’una pancarta separatista.

El fanatisme i la irresponsabilitat dels separatistes a Torredembarra han causat danys irreparables en l’edifici

El portaveu municipal de la formació taronja, Toni Cruz, ha explicat que “el Castell Nou de Torredembarra, seu de l’Ajuntament des de finals de 1990, és una edificació renaixentista del segle XVI catalogada com Ben Cultural d’Interès Nacional en la categoria de Monument Històric” pel que “foradar les pedres de la seva façana per a instal·lar ancoratges de ferro que sostinguin pancartes podria incórrer en un delicte per danys a béns de valor històric amb penes de presó de sis mesos fins a tres anys segons l’article 323 del Codi Penal”.

Denúncia a la Junta Electoral
El partit d’Albert Rivera també  ha denunciat l’ajuntament davant la Junta Electoral Provincial per “l’incompliment de la resolució de la Junta Electoral Central que obliga al Govern i als ajuntaments a garantir la neutralitat de tots els edificis públics, especialment en període electoral”. Finalment, Toni Cruz, ha volgut matisar que “el fanatisme i la irresponsabilitat dels separatistes a Torredembarra han causat danys irreparables en l’edifici més emblemàtic del municipi”.

 


REDACCIÓ20 Març, 2019
llaços_grocs.jpg

El síndic ordena que es faci cas a la Junta Electoral Central

El Síndic de Greuges, Rafael Ribó, ha recomanat a la Generalitat retirar de forma “excepcional” els llaços grocs i les estelades durant el període electoral. En roda de premsa, Ribó ha explicat que es va adreçar al president de la Generalitat, Quim Torra, divendres passat per dir-li que adoptés les mesures oportunes per materialitzar l’ordre de la Junta Electoral Central (JEC), però que Torra li va sol·licitar aclarir alguns punts de la resolució.

Per això el Síndic ha resolt aquest migdia que durant la campanya electoral les administracions públiques no poden exhibir llaços i estelades fins al final del procés electoral. Ribó manté el mateix criteri exposat en una resolució el setembre de 2018.

 


REDACCIÓ20 Març, 2019
el_catllar.jpg

La Junta Electoral de zona de Tarragona dona dotze hores a l’Ajuntament del Catllar perquè retiri de la façana del consistori una pancarta que inclou la frase ‘Llibertat preses i presos polítiques’ i un llaç groc imprès.

La resolució es deriva d’una denúncia ciutadana amb motiu de les eleccions del 28 d’abril. El compte enrere de les dotze hores començarà quan el consistori rebi la notificació, un fet que fins a la una de la tarda no s’havia produït, segons fonts municipals. L’alcalde del municipi és Joan Morlà, de la formació independent Units pel Catllar (Unicat) i designat cap de llista d’ERC a les municipals del 26 de maig.

D’altra banda, la Junta Electoral de zona del Vendrell ha rebut una queixa per la presència d’un llaç groc a la façana de l’Ajuntament de Creixell (Tarragonès). L’òrgan ha demanat a la Policia Local que confirmi l’existència d’aquest element abans de prendre una decisió al respecte.

L’alcalde de Creixell és Jordi Llopart, del PDeCAT.De moment, les Juntes Electorals de Reus, Valls i Tortosa no han dictat cap resolució similar.

 


REDACCIÓ14 Març, 2019
m_torra2-1280x960.jpg

Quim Torra pàrlant amb els periodistes

El president de la Generalitat, Quim Torra, lamenta l’atac d’uns encaputxats que han despenjat el llaç groc de l’Ajuntament de Barcelona i ho han intentat amb el balcó de la Generalitat aquesta matinada i apel·la al dret a la llibertat d’expressió. “No volem viure amb por i no renunciarem a la llibertat d’expressió”’, ha manifestat Torra, aquest dijous durant una visita al Port de Tarragona.

El cap de govern català ha insistit en què l’escrit enviat a la Junta Electoral Central (JEC), protestant per la prohibició dels llaços, obeeix a les resolucions del Parlament, que avalen les estelades i llaços grocs als edificis públics. “És una nova vulneració de l’Estat d’un dret essencial”, ha dit. A partir d’aquí, el president ha criticat Cs per “passar-se la vida” presentant querelles i buscant la crispació, i ha instat la formació a fer política al Parlament i no als tribunals.

 


REDACCIÓ12 Març, 2019
judici_procés-1.jpg

Dos magistrats – Luciano Varela i Ana Ferrer – del Tribunal Suprem que jutgen el procés independentista a Catalunya i que alhora formen part de la Junta Electoral Central (JEC) no van prendre part en la deliberació sobre la retirada de totes les banderes estelades i llaços grocs i també s’apartaran de totes aquelles qüestions que abordi l’organisme i que afectin o estiguin relacionades amb el procediment judicial.

Els magistrats, que van ser elegits per sorteig com a representants de la Sala II (penal) del Suprem davant la Junta Electoral Central, es van abstenir d’intervenir en la reunió d’aquest dilluns de l’organisme i tampoc no van votar la petició de Cs, que es queixava de l’exhibició a Catalunya de símbols ideològics o partidistes en edificis i espais públics.

Luciano Varela, magistrat

La Junta, encarregada de vigilar el període electoral, està formada per vuit magistrats del Tribunal Suprem elegits per sorteig, cinc catedràtics proposats pels grups i nomenats pel Congrés dels Diputats, i dos membres més nats que no tenen vot.

El màxim òrgan arbitral del procediment electoral es va reunir aquest dilluns a la una de la tarda al Congrés dels Diputats, raó per la qual el judici del procés va haver de suspendre’s durant unes hores, perquè no pot celebrar-se si no hi són presents els set magistrats del tribunal.

Símbols independentistes
En la resolució que va dictar la Junta es recorda que, tant el llaç groc pels presos del procés independentista, com la bandera estelada dels independentistes “són símbols partidistes utilitzats per formacions electorals concurrents en les eleccions”.

Al seu parer, tots dos són signes que poden ser legítimament utilitzats per aquestes formacions polítiques en la seva propaganda electoral, “però no pels poders públics perquè han de mantenir una rigorosa neutralitat política”, segons la doctrina de la JEC avalada per sentències de la sala contenciosa administrativa del Tribunal Suprem.

La magistrada Anna Ferrer

Per tot això, “es requereix el president de la Generalitat de Catalunya perquè ordeni en el termini màxim de 48 hores la immediata retirada de les banderes estelades o llaços grocs que puguin trobar-se a qualsevol edifici públic dependent de la Generalitat de Catalunya”.

Aquesta decisió, i totes les que hagi de prendre la Junta en el futur que afectin o tinguin relació amb el procediment judicial que se segueix al Suprem, no comptaran amb la intervenció de Luciano Varela i Ana Ferrer per ser tots dos part del tribunal que jutja els exdirigents catalans.

 




RCPRESS no es fa responsable de les opinions expressades pels usuaris i col·laboradors. El contingut d’aquestes són a títol personal de l’autor

NOTA LEGAL   |   POLITICA DE PRIVACITAT I COOKIES


Newsletter