El president de la Generalitat, Quim Torra, lamenta l’atac d’uns encaputxats que han despenjat el llaç groc de l’Ajuntament de Barcelona i ho han intentat amb el balcó de la Generalitat aquesta matinada i apel·la al dret a la llibertat d’expressió. “No volem viure amb por i no renunciarem a la llibertat d’expressió”’, ha manifestat Torra, aquest dijous durant una visita al Port de Tarragona.
El cap de govern català ha insistit en què l’escrit enviat a la Junta Electoral Central (JEC), protestant per la prohibició dels llaços, obeeix a les resolucions del Parlament, que avalen les estelades i llaços grocs als edificis públics. “És una nova vulneració de l’Estat d’un dret essencial”, ha dit. A partir d’aquí, el president ha criticat Cs per “passar-se la vida” presentant querelles i buscant la crispació, i ha instat la formació a fer política al Parlament i no als tribunals.
Dos magistrats – Luciano Varela i Ana Ferrer – del Tribunal Suprem que jutgen el procés independentista a Catalunya i que alhora formen part de la Junta Electoral Central (JEC) no van prendre part en la deliberació sobre la retirada de totes les banderes estelades i llaços grocs i també s’apartaran de totes aquelles qüestions que abordi l’organisme i que afectin o estiguin relacionades amb el procediment judicial.
Els magistrats, que van ser elegits per sorteig com a representants de la Sala II (penal) del Suprem davant la Junta Electoral Central, es van abstenir d’intervenir en la reunió d’aquest dilluns de l’organisme i tampoc no van votar la petició de Cs, que es queixava de l’exhibició a Catalunya de símbols ideològics o partidistes en edificis i espais públics.
Luciano Varela, magistrat
La Junta, encarregada de vigilar el període electoral, està formada per vuit magistrats del Tribunal Suprem elegits per sorteig, cinc catedràtics proposats pels grups i nomenats pel Congrés dels Diputats, i dos membres més nats que no tenen vot.
El màxim òrgan arbitral del procediment electoral es va reunir aquest dilluns a la una de la tarda al Congrés dels Diputats, raó per la qual el judici del procés va haver de suspendre’s durant unes hores, perquè no pot celebrar-se si no hi són presents els set magistrats del tribunal.
Símbols independentistes En la resolució que va dictar la Junta es recorda que, tant el llaç groc pels presos del procés independentista, com la bandera estelada dels independentistes “són símbols partidistes utilitzats per formacions electorals concurrents en les eleccions”.
Al seu parer, tots dos són signes que poden ser legítimament utilitzats per aquestes formacions polítiques en la seva propaganda electoral, “però no pels poders públics perquè han de mantenir una rigorosa neutralitat política”, segons la doctrina de la JEC avalada per sentències de la sala contenciosa administrativa del Tribunal Suprem.
La magistrada Anna Ferrer
Per tot això, “es requereix el president de la Generalitat de Catalunya perquè ordeni en el termini màxim de 48 hores la immediata retirada de les banderes estelades o llaços grocs que puguin trobar-se a qualsevol edifici públic dependent de la Generalitat de Catalunya”.
Aquesta decisió, i totes les que hagi de prendre la Junta en el futur que afectin o tinguin relació amb el procediment judicial que se segueix al Suprem, no comptaran amb la intervenció de Luciano Varela i Ana Ferrer per ser tots dos part del tribunal que jutja els exdirigents catalans.
La JEC ordena la retirada de símbols independentistes dels edificis públics
La Junta Electoral Central (JEC) ha requerit al president de la Generalitat, Quim Torra, que ordeni en un termini màxim de 48 hores la “immediata retirada de les banderes ‘estelades’ o llaços grocs que puguin trobar-se a qualsevol edifici públic dependent de la Generalitat”. Ho fa en atenció a una demanda de Ciutadans que havia emplaçat l’àrbitre electoral a pronunciar-se sobre els símbols independentistes i en favor de l’alliberament dels presos. Segons la JEC, “el llaç groc i la bandera ‘estelada’ són símbols partidistes utilitzats per formacions electorals que concorren a les eleccions”.
En el cas del llaç groc, segons la JEC, “perquè s’ha utilitzat per recordar a dirigents o candidats que pertanyen a formacions polítiques que es troben en situació de presó preventiva”. En el de l’estelada perquè “també s’utilitza com a símbol de determinades formacions polítiques”.
“Tots dos són signes que poden ser legítimament utilitzats per aquestes formacions polítiques en la seva propaganda electoral, però no pels poders públics que han de mantenir una rigorosa neutralitat política”.
La JEC traslladarà aquest acord a les Juntes Electorals Provincials de Catalunya i recorda que es pot interposar un recurs contenciós-administratiu a la Sala Tercera del Tribunal Suprem en un termini de dos mesos.
El president del tribunal que està jutjant els líders independentistes pel procés ha dictaminat que no farà que cap dels acusats retiri el llaç groc que porta a la solapa.
El jutge Manuel Marchena ha pres aquesta decisió després que l’advocat de Vox, que es persona com a acusació particular, s’ha insurgit contra el fet que alguns acusats llueixin el llaç groc, el qual simbolitza la llibertat dels presos polítics arran del referèndum de l’1 d’octubre.
Marchena ha informat que adoptarà la doctrina del Tribunal Europeu dels Drets Humans sobre símbols ideològics. D’aquesta manera el jutge del Suprem no prohibirà que Jordi Sánchez llueixi el llaç groc a la solapa de la seva jaqueta.
El tribunal només impossibilitarà que els lletrats portin aquest símbol, recordant que l’article 37 de l’Estatut General de l’Advocacia, el qual estableix que els advocats compareixeran vestint togues sense distintiu de cap classe.
Cal recordar que Jordi Sánchez també fa servir un bloc de notes amb la coberta groga.
Senyors del Diari Digital República Checa, no m’agraden els llaços, no m’agrada que s’embruti la ciutat, però amb matisos…
La ciutat està molt bruta, sí però no precisament de llaços. Cada dia al carrer Pare Palau -per dir-ne un per on passo sovint- hi trobo més de 3 caques de gos, al meu pàrquing litres i litres de pixum… la ciutat està en un grau de degradació i porqueria màxima!!
La decoració de llaços no m’agrada però intentin mirar vostès la cara dels que els posen i la cara dels que els treuen… En unes cares hi veuran amor i en unes altres ràbia i odi…
Per centrar-me en els llaços els hi diré que no m’agraden aquest tipus de manifestacions a les quals vostès es refereixen: col·locació de llaços, cartells, adhesius, grafitis… Però els hi diré que ja fa uns anys que ho entenc i que ho mig respecto, sempre i quan aquestes accions no es realitzin directament sobre el patrimoni… he vist com algunes creus gammades han aparegut damunt d’una escultura de Martorell o d’una Font pública, o com un llaç groc pintat apareixia damunt d’una escultura pública d’un autor reconegut i amic a una rotonda dels afores… això no es pot ni tolerar ni respectar i fa mal al qual en realitza l’acció i per tant deslegitima el seu missatge…
Àlvar Calvet
Però senyors del digital La República Checa, quines opcions tenen aquestes persones per a manifestar-se davant de les greus accions d’un estat demòfob? Quines opcions tenen aquestes persones per a poder expressar-se? Hi han llocs a la ciutat destinats a poder exercir lliurement la llibertat gràfica d’expressió?, llocs on es puguin posar eslògans i accions concretes? No creuen vostès que posar aquests llaços -si oblidem la seva significació- guarneix alguns indrets malmesos, bruts i abandonats de la ciutat, que ens costen més de 21 milions d’euros l’any? M’agradaria recordar que l’origen del llaç groc és als estats Units com un senyal d’amor… Aquests llaços són una acció pacífica per la qual cosa i davant dels fets tan injustos que s’estan patint ho trobo magnífic.
No m’agraden els llaços però els tolero per allò que signifiquen i representen!!! Volen que parlem de l’ocupació injusta i abusiva de la via pública? Els hi puc posar centenars d’exemples de persones que fent ús i abús del seu lloc o de la seva situació de personatge públic la utilitzen com i quant volen!! Tenim exemples i molts, per exemple cada any un grup polític cobreix el mirador (balcó) de la ciutat amb una gran bandera republicana (espanyola), volen que continuem parlant d’ocupar sense gens de respecte la via pública? Mirin l’hemeroteca i vegin el que fa aquest mal govern a la ciutat: ocupació personal i a cops partidista d’espais patrimonials quan es vol i com es vol (amfiteatre, Museu d’història, Pretori, etc. Em sembla escandalós i digne de denúncia i multa)…
Seguim parlant de l’ocupació dels espais sense respectar als ciutadans que l’habitem i que paguem impostos? Doncs mirin el que va permetre el senyor alcalde amb una sèrie de senyors que es tiraven amb paracaigudes amb unes banderetes o banderoles (per la seva dimensió no pas pel significat, que respecto per a qui li agradi, tot i que no em reconec en aquella bandera), i seguim: fa 4 anys – vostès mateixos en van fer menció – la vicepresidenta de Societat Civil Catalana a Tarragona, va sortir al balcó de l’Ajuntament (la casa de totes i de tots) al costat d’una altra senyora d’un partit ja en extinció i van penjar al balcó una bandera republicana espanyola… tot això no els hi semblen abusos? Veuen com segons com es miri això dels llaços pot representar una minúcia agradable i decorativa? I amb significacions plurals i diverses. (Veure enllaç de la wiquipèdia).
Permetin-me senyors que per acabar i per posar ritme al text els hi posi la lletra i la melodia –els hi dic amb els ulls humits- de la cançó originària dels llaços grocs com a símbols!!… si els uns fossin tan creatius com els altres tindríem un gran país, segur!!
Ja he complert pena tornaré, i vull saber si ets meu o ja no ets meu. Per carta, ja vaig dir-te: Em deslliuren aviat.
Ja saps què has de fer, si encara em vols i m’ho vols dir. Saps com m’ho has de dir. Lligant amb un llaç groc el roure del camí.
Han passat tres anys. Has pensat en mi? Si miro, i el roure no duu el llaç lligat, no baixaré, de l’autobús. Si vols, culpa’m a mi.
Que el roure sense el llaç, que ja no em vols voldrà dir. Tornaré a casa. T’ho vaig dir. I vull saber el què és meu i el què no és meu. Sols tu és qui té la clau de la presó d’on vull sortir.
Ja saps què has de fer, si encara em vols i m’ho vols dir. Saps com m’ho has de dir. Lligant amb un llaç groc el roure del camí.
Han passat tres anys. Has pensat en mi? Si miro, i el roure no duu el llaç lligat, no baixaré de l’autobús. Si vols, culpa’m a mi. Que el roure, sense el llaç, que ja no em vols ens voldrà dir. Sols tu és qui té la clau de la presó d’un vull sortir.
Ja saps el que has de fer, si encara em vols i m’ho vols dir.
Cent cintes vaig veure al roure Cent cintes vaig veure al roure Cent cintes vaig veure al roure
Els ‘avis per la llibertat’ han penjat llaços grocs
De ben segur que hi ha altres formes de manifestar les nostres discrepàncies i de reclamar l’atenció per allò que es pugui considerar una injustícia. No pot ser que la via pública i el material urbà i el patrimoni hagin de ‘carregar’ les culpes dels que defensen una causa i dels que estan en contra de la mateixa.
Potser, l’administració hauria de cercar mecanismes i trobar solucions per tal d’evitar que s’embruti els espais públics i emblemàtics. No és de calaix que es passi el dia (pre)ocupats amb una qüestió que, fora de l’esfera política, on es pot resoldre el conflicte entre Espanya i Catalunya. El fet que uns posin llaços i uns altres els treguin no abona en absolut a la (bona) convivència.
Que cadascú vulgui ‘decorar’ casa seva, els seus balcons i les seves propietats, no hi ha res a dir, però s’haurà de frenar que els espais públics hagin de ser els aparadors de totes les reivindicacions, amb cartells, pintades i adhesius inclosos…
Algú està cridat a posar pau i a pensar que la via pública és de tothom. La neteja la paguem tots, fins i tot els que estem en contra de la brutícia propagandística. Ara cal, més que mai, sentit comú i seny. Quelcom que a hores d’ara brilla per la seva absència.
Un cop passades les eleccions, el col·lectiu ha convocat una gran concentració per dissabte amb la intenció de “recuperar el temps perdut” durant la campanya electoral.
Els ‘Avis i àvies per la llibertat’ de Reus han lliurat aquest dilluns a l’oficina del Síndic de Greuges més de 200 cartes de queixa per les prohibicions de manifestació que els ha imposat la Junta Electoral Provincial de Tarragona.
A finals de novembre, aquest ens els va prohibir manifestar-se per demanar la llibertat dels “presos polítics” i, després que canviessin el seu lema, dilluns de la setmana passada els va comunicar que tampoc es podien concentrar per la “defensa dels Drets Humans”.
Per aquest motiu, durant els darrers dies s’han seguit trobant a la plaça del Mercadal de la capital del Baix Camp per recollir de signatures de suport i aconseguir adhesions a la carta, en què denuncien que s’han conculcat els seus drets fonamentals de reunió i llibertat d’expressió.
REDACCIÓ14 Març, 2019
Senyors del 
REDACCIÓ
Els ‘Avis i àvies per la llibertat’ de Reus han lliurat aquest dilluns a l’oficina del Síndic de Greuges més de 200 cartes de queixa per les prohibicions de manifestació que els ha imposat la Junta Electoral Provincial de Tarragona.
