Arxius de Junta Electoral Central | Diari La República Checa

REDACCIÓ20 Març, 2019
llaços_grocs.jpg

El síndic ordena que es faci cas a la Junta Electoral Central

El Síndic de Greuges, Rafael Ribó, ha recomanat a la Generalitat retirar de forma “excepcional” els llaços grocs i les estelades durant el període electoral. En roda de premsa, Ribó ha explicat que es va adreçar al president de la Generalitat, Quim Torra, divendres passat per dir-li que adoptés les mesures oportunes per materialitzar l’ordre de la Junta Electoral Central (JEC), però que Torra li va sol·licitar aclarir alguns punts de la resolució.

Per això el Síndic ha resolt aquest migdia que durant la campanya electoral les administracions públiques no poden exhibir llaços i estelades fins al final del procés electoral. Ribó manté el mateix criteri exposat en una resolució el setembre de 2018.

 


REDACCIÓ12 Març, 2019
puigdemont-1.jpg

Carles Puigdemont no ho té fàcil per trepitjar Espanya

“En el termini de cinc dies des de la proclamació, els candidats electes hauran de jurar o prometre acatament a la Constitució davant la Junta Electoral”. Així s’expressa l’article 224.2 de la Llei Electoral espanyola sobre les actes electorals.

Per tant, el pla de Carles Puigdemont queda trastocat. I és que l’expresident de la Generalitat, que resideix a Waterloo, assegura que tornaria a Espanya si surt elegit eurodiputat perquè tindria “immunitat”. No és cert!!! Seria immune una vegada que disposés de l’acta, per la qual cosa hauria d’acudir a Madrid, a la Junta Electoral, on recolliria la mateixa i prometria o juraria la Constitució, una cosa que s’ha de fer presencialment.

Això sí, en el moment en què trepitgés territori nacional seria detingut, ja que sobre ell segueix pesant una ordre de detenció. Segons va expressar l’expresident, el que regeix és el Reglament de l’Eurocambra, però això tampoc és correcte.

Fonts del Parlament Europeu expliquen que és la llei electoral de cada Estat membre la que mana. “En el cas d’Espanya és la Junta Electoral Central la qual diu si es compleixen o no els requisits dels eurodiputats”, expliquen.

“La responsabilitat de les institucions europees acaba en el moment en què es fixa la data electoral, previ requeriment del Consell”, afegeixen les mateixes fonts. D’aquesta manera, una vegada que es tanquin les urnes el 26 de maig, el Parlament Europeu requerirà a cada Estat la llista de diputats elegits, i s’obre el termini perquè juren o prometin el seu càrrec.

Puigdemont, d’altra banda, tampoc podria agafar-se a processos telemàtics de recollida d’actes que es poguessin haver donat en altres països. “És igual el que succeís en altres estats membres en casos similars”, esgrimeixen, perquè les institucions europees no estan “per sobre” de la llei electoral nacional.

En qualsevol cas, la immunitat dels eurodiputats que ja han pres possessió del seu escó suposa que no poden ser investigats, detinguts, ni processats per les opinions expressades o els vots per ells emesos.

No obstant això, aquesta protecció no pot invocar-se en cas que un diputat hagi comès un delicte o les autoritats judicials competents tinguin sospites al respecte.

 


REDACCIÓ12 Març, 2019
judici_procés-1.jpg

Dos magistrats – Luciano Varela i Ana Ferrer – del Tribunal Suprem que jutgen el procés independentista a Catalunya i que alhora formen part de la Junta Electoral Central (JEC) no van prendre part en la deliberació sobre la retirada de totes les banderes estelades i llaços grocs i també s’apartaran de totes aquelles qüestions que abordi l’organisme i que afectin o estiguin relacionades amb el procediment judicial.

Els magistrats, que van ser elegits per sorteig com a representants de la Sala II (penal) del Suprem davant la Junta Electoral Central, es van abstenir d’intervenir en la reunió d’aquest dilluns de l’organisme i tampoc no van votar la petició de Cs, que es queixava de l’exhibició a Catalunya de símbols ideològics o partidistes en edificis i espais públics.

Luciano Varela, magistrat

La Junta, encarregada de vigilar el període electoral, està formada per vuit magistrats del Tribunal Suprem elegits per sorteig, cinc catedràtics proposats pels grups i nomenats pel Congrés dels Diputats, i dos membres més nats que no tenen vot.

El màxim òrgan arbitral del procediment electoral es va reunir aquest dilluns a la una de la tarda al Congrés dels Diputats, raó per la qual el judici del procés va haver de suspendre’s durant unes hores, perquè no pot celebrar-se si no hi són presents els set magistrats del tribunal.

Símbols independentistes
En la resolució que va dictar la Junta es recorda que, tant el llaç groc pels presos del procés independentista, com la bandera estelada dels independentistes “són símbols partidistes utilitzats per formacions electorals concurrents en les eleccions”.

Al seu parer, tots dos són signes que poden ser legítimament utilitzats per aquestes formacions polítiques en la seva propaganda electoral, “però no pels poders públics perquè han de mantenir una rigorosa neutralitat política”, segons la doctrina de la JEC avalada per sentències de la sala contenciosa administrativa del Tribunal Suprem.

La magistrada Anna Ferrer

Per tot això, “es requereix el president de la Generalitat de Catalunya perquè ordeni en el termini màxim de 48 hores la immediata retirada de les banderes estelades o llaços grocs que puguin trobar-se a qualsevol edifici públic dependent de la Generalitat de Catalunya”.

Aquesta decisió, i totes les que hagi de prendre la Junta en el futur que afectin o tinguin relació amb el procediment judicial que se segueix al Suprem, no comptaran amb la intervenció de Luciano Varela i Ana Ferrer per ser tots dos part del tribunal que jutja els exdirigents catalans.

 


REDACCIÓ11 Març, 2019
llaços-grocs.jpg

La JEC ordena la retirada de símbols independentistes dels edificis públics

La Junta Electoral Central (JEC) ha requerit al president de la Generalitat, Quim Torra, que ordeni en un termini màxim de 48 hores la “immediata retirada de les banderes ‘estelades’ o llaços grocs que puguin trobar-se a qualsevol edifici públic dependent de la Generalitat”. Ho fa en atenció a una demanda de Ciutadans que havia emplaçat l’àrbitre electoral a pronunciar-se sobre els símbols independentistes i en favor de l’alliberament dels presos. Segons la JEC, “el llaç groc i la bandera ‘estelada’ són símbols partidistes utilitzats per formacions electorals que concorren a les eleccions”.

En el cas del llaç groc, segons la JEC, “perquè s’ha utilitzat per recordar a dirigents o candidats que pertanyen a formacions polítiques que es troben en situació de presó preventiva”. En el de l’estelada perquè “també s’utilitza com a símbol de determinades formacions polítiques”.
“Tots dos són signes que poden ser legítimament utilitzats per aquestes formacions polítiques en la seva propaganda electoral, però no pels poders públics que han de mantenir una rigorosa neutralitat política”.

La JEC traslladarà aquest acord a les Juntes Electorals Provincials de Catalunya i recorda que es pot interposar un recurs contenciós-administratiu a la Sala Tercera del Tribunal Suprem en un termini de dos mesos.

 




RCPRESS no es fa responsable de les opinions expressades pels usuaris i col·laboradors. El contingut d’aquestes són a títol personal de l’autor

NOTA LEGAL   |   POLITICA DE PRIVACITAT I COOKIES



Newsletter