Arxius de Joan Sabaté | Diari La República Checa

RICARD CHECA7 Març, 2019
js112.jpg

És el primer subdelegat originari de Terres de l’Ebre. És un home afable i a qui li agrada parlar. Bé, més que parlar, educar, contextualitzar en el temps. És professor d’Història i això ho diu tot. Té dues passions: l’ensenyament i la política. És un home senzill, educat, modest, sensible i diplomàtic. Entén que el diàleg és la paraula clau per a pràcticament tots els conflictes. A casa comparteix les tasques domèstiques i encara li salten les llàgrimes quan pensa en el traspàs del seu fill. En una entrevista al nostre digital, Joan Sabaté parla obertament de la seva vida pública i particular. Així és l’home de confiança de Pedro Sánchez a Tarragona.

Qui és Joan Sabaté?
Una persona nascuda a Tarragona – on encara hi visc – professor de Geografia i Història i actualment subdelegat del govern espanyol a Tarragona. Sóc fill de casa de pagesos, d’un barri de pagesos i faig els possibles per no perdre els meus orígens. Sóc molt tímid. En definitiva: una persona força normal.

Què l’apassiona més, la política o la docència?
Són dues de les meves passions. Sempre m’ha interessat la cosa pública (la res publica), per això he desenvolupat diferents responsabilitats públiques. Quan em van proposar el càrrec de subdelegat del govern a Tarragona vaig entendre que era el moment.

Quan es parla de ‘res publica’ no es pot confondre amb República?
No obviem que República ve de ‘res publica’. El govern de la ‘res publica’ romana era el govern de la cosa pública. És el mateix. Una altra cosa és si entenem la forma de govern com a República o com a monarquia que és una de les variants.

S’identifica més amb la República o amb la Monarquia?
Sóc més de convicció republicana. Amb tot això crec que el pacte de transició per acceptar la monarquia va ser bo pel conjunt d’Espanya. És legítim que alguns sectors la puguin qüestionar, només faltaria, però pensi que no convindria tocar-la. Abans semblava que la dreta era monàrquica i l’esquerra republicana…

Encara hi ha dretes i esquerres?
És clar que sí.

No hem de començar a parlar d’extrema dreta i extrema esquerra?
Hi ha de tot. Els que neguen això normalment són persones que s’oposen al sistema del moviment democràtic. Ja ho deia Primo de Rivera: ‘No de dretes ni d’esquerres, ni tot el contrari’. Avui ser de dretes potser no està de moda, tot i que hi ha molta fent de dreta i per tant són els que tendeixen a dir que ser d’esquerres ja no té sentit.

La independència és de dretes o d’esquerres?
Clarament de dretes. El nacionalisme sempre és de dretes, tot i que respecto que pugui haver-hi algun independentisme d’esquerres.

No té la majoria suficient perquè els d’esquerra no s’hi ha adherit?
Potser hi ha gent d’esquerres que puguin simpatitzar amb la independència, però, conceptualment, des del punt de vista polític, sempre ha estat de dretes.

L’independentisme català no és diferent?
Hi ha moltes variants de nacionalisme. Però, insisteixo, d’entrada el nacionalisme sempre ha estat conservador i de dretes. A Catalunya potser no acaben d’assolir la majoria àmplia que reclamen perquè molta gent d’esquerres no ens sentim identificats amb aquest projecte independentista. Els socialistes sempre hem defensat que podem ser nacionalistes – ho som – però no som independentistes. Em sento catalanista transversal, però no m’identifico amb la independència.

Dues passions
Se sent més còmode fent de professor o de polític?
Són dues de les meves dues passions públiques. No sé quina és la que m’agrada més, tot i estar d’acord que la política és més cridanera.

S‘identifica amb l’actual PSC?
Sí. No cal compartir absolutament tot. Jo de vegades sóc molt crític amb el meu partit i amb el que fan alguns dels seus dirigents. Estic compromès amb el projecte internacional del socialisme democràtic i de la defensa dels drets socials i humans, dels treballadors, de la igualtat, solidaritat i llibertat.

Quin és l’estat de salut del PSC?
És bo. El PSC s’ha empetitit, però alguns dels que ens veien difunts l’any 2012 ja han desaparegut i el PSC continua sent-hi. És un projecte polític sòlid amb lligams internacionals adequats i que té un projecte important per a Espanya.

Teniu un bon líder?
Diria que és excel·lent. A Miquel Iceta l’anem descobrint a poc a poc. És un polític extraordinari amb una lucidesa intel·lectual i una capacitat excepcional.

Creu que vivim l’època de la política-espectacle? Ven més…?
Forma part de la mateixa política, però no és una novetat. Si mirem enrere, ja en la segona república en els mítings hi havia una part de teatralització i escenificació. Es feien en les places de bous i en grans teatres i s’emprava una oratòria cuidada i grans gesticulacions. Per tant, la política-espectacle sempre ha estat present. El que considero impresentable és la política d’insults o on s’acaba escopint un ministre.

Quan veu que acusen el president Sánchez de col·laborar amb els colpistes què pensa?
És una barbaritat, fruit de la deriva d’alguns partits quan perden el govern i passen a l’oposició. S’ha entrat en la radicalització. I és un error. La deriva és equivocada perquè fuig de les posicions més centrades. Pablo Casado i Albert Rivera s’equivoquen. Espero que el PP no torni a recuperar el govern.

On està el diàleg per resoldre el conflicte entre Espanya i Catalunya?
Continua havent-hi malgrat la tensió. N’hi ha hagut moltes converses. Però hem de reconèixer que la situació és complexa i delicada.

Però els independentistes no demanen res senzill…
Entre el tot i el no-res hi ha molt d’espai pel diàleg. Tot i això, cal tenir en compte que el govern d’Espanya mai no acceptarà un diàleg per fixar els terminis perquè Catalunya marxi d’Espanya.

Com veu Catalunya en l’actualitat?
Hi ha una situació de desgovern, fruit d’una manca de diàleg. Això està generant importants problemes de governabilitat.

Des del balcó del seu despatx es pot veure totes les manifestacions que es fan a la Plaça Imperial Tàrraco… Ha sortit a la balconada durant alguna concentració?
No. Alguns podrien interpretar com una provocació de mal gust. No ho faré.

Em limito a treballar
Com és el seu dia a dia?
És llarg. M’aixeco a dos quarts de 7 del matí i surto cap a Tarragona cap a tres quarts de vuit. Un cop al despatx comença una jornada de visites i reunions matí i tarda. A la nit també tinc compromisos.

Quantes reunions pot assistir durant el dia?
A unes 6 o 7. A vegades demano que em reservin algun moment perquè jo pugui escriure, pensar, reflexionar o fer trucades. Malgrat tot, intento atendre les sol·licituds que requereixen la meva intervenció o presència.

El seu antecessor, Jordi Sierra, va deixar el llistó molt alt… Quina petjada vol deixar?
La petjada persona no em fa perdre la son. Vull que es percebi a tota la província que des del govern de la nació estem vetllant per les necessitats de la ciutadania. Em limito a treballar per resoldre els problemes dels ciutadans, dels municipis i del territori.

És difícil venir de la ‘cinquena província’ i fer-se notar a Tarragona?
No tinc cap pretensió de fer-me notar en l’àmbit personal. Em preocupa i ocupa l’acció del govern. És la meva missió. He tingut càrrecs municipals i nacionals. No sóc un paracaigudista, sóc una persona del territori. És la primera vegada que una persona de Terres de l’Ebre ocupa el càrrec de subdelegat del Govern i m’agradaria que això servís per donar més sensibilitat en la zona del sud. Espero que el nostre sud es consideri menys sud des del punt de vista de l’abandonament o del desinterès polític.

Llars d’infants…
Normalment els ciutadans veuen com les administracions es passen la pilota per no assumir responsabilitats…
Ningú accepta les culpes, però cal tenir en compte les competències limitades i establertes. Només cal que hi hagi lleialtat institucional per evitar problemes. Les temptacions de responsabilitzar l’altre és molt típic.

Vostè també ho va fer quan era alcalde de Tortosa…
Hi ha coses específiques que depenen del govern d’Espanya i de la Generalitat. Com a alcalde em vaig queixar quan els assumptes pendents no depenien del govern municipal.

Com per exemple?
Llars d’infants. Recordem que l’educació és responsabilitat de la Generalitat. El problema és que els ajuntaments en els anys de vaques grasses van construir llars d’infants, però amb l’arribada de la crisi les coses han començat a complicar-se, sobretot per manca de pressupost. Estan assumint una competència que no és seva.

Creu que haurien de tornar a ser responsabilitat de la Generalitat?
Jo crec que sí. Dels 0 als 16 anys l’educació hauria de ser pública i completament gratuïta. El fet que el tram dels 0 als 3 anys no estigui incorporat és quelcom que s’hauria de canviar.

I per què no es fa?
Perquè els governs de la Generalitat els va bé que es facin càrrec els ajuntaments. Crec que els responsables municipals ho fan millor per proximitat, però hem de ser conscients que hi ha el problema del finançament. Estan prestant un servei fonamental però no és competència municipal.

Tot és útil
Alcalde, senador, subdelegat… on se sent més útil?
La proximitat et fa sentir més útil perquè tens una percepció d’immediatesa. Fent de parlamentari m’he sentit útil, perquè estàs generant unes lleis que acaben repercutint en la ciutadania i com a subdelegat és la representació i coordinació de la tasca governamental en tota la província i a l’hora de fer la intermediació entre les institucions. Tots els càrrecs tenen la seva utilitat.

Què sent quan alguns partits defensen la fi de les autonomies?
Una barbaritat i contrària a l’esperit constitucional. Espanya és un estat compost, no és federal però és fortament descentralitzat. Crec que hauríem d’anar cap a un estat federal per atendre realitats com la nostra. Hi ha part d’Espanya que tenen sentiments d’identitat i particularitats històriques. El pas que es va donar durant la transició ha permès una descentralització, no s’hauria de revertir. Som dels països més descentralitzats de la Unió Europea. Però és cert que segurament cal una reestructuració del Senat. Hem d’anar més endavant, no podem fer marxa enrere. Fer-ho, generaria tensions d’alt risc que no tenen res de positiu.

Com encara que el PSOE hagi perdut Andalusia, gràcies a d’irrupció de VOX?
Són dues males notícies. No és bo que l’extrema dreta arribi a les institucions amb tot allò que això comporta. És legítim que pugui tenir seguidors, però a mi no m’agrada.

Potser els socialistes no ho van fer bé a Andalusia…
Segurament, cal ser autocrític i aprendre dels missatges que ens passen els ciutadans.

És la prova que la ciutadania està cansada de què els polítics els ignorin?
La sensació d’abandonament és legitima, sobretot quan no s’està donant solució, des del govern o l’administració pública. Cal corregir les polítiques i adoptar mesures socials perquè ningú no se senti exclòs.

Demagògia política
La demagògia política és bona?
No. Tot el contrari. És fer servir l’oratòria i l’escenificació per confondre i enganyar la població. Això no és nou. Els períodes de crisi i de convulsió són terrenys adobats per als demagogs. Sempre hi ha gent disposada a emprar paraules gruixudes i solucions fàcils a problemes complexos.

A què es deu la irrupció de VOX?
No podem oblidar que hi ha gent jove que pot simpatitzar amb idees franquistes. Vox és un extracte de l’extrema dreta. El context econòmic i el descontentament polític acaben influint. La gent acaba votant a aquests fenòmens més extrems perquè veu que la política tradicional no resol els seus problemes.

Ha deixat d’anar mai a votar?
No. En democràcia és legítim abstenir-se, però si volem millorar les coses, hem d’anar a votar.

Per evitar el gran índex d’abstenció, votar hauria de ser obligatori?
No. L’obligació no resol la desafecció que comporta l’abstenció.

Què provoca la desafecció política?
La corrupció és un tema gravíssim que s’hauria de combatre. Votar hauria de servir per rebutjar la corrupció del sistema democràtica.

Entén la tolerància popular amb la corrupció?
És un drama que ens hauria de preocupar a tots. Vivim en una societat del pecat i del perdó. Si arribem i deixem que hem estafat Hisenda, la gent ens aplaudeix perquè ens consideren uns valents. A altres països no es presumeix d’això. Una societat que accepta i tolera la corrupció té un greu problema.

Som el país de la picaresca…
És real i està acceptat socialment. Hem de perseguir la corrupció amb totes les armes de l’estat. Tota, de dalt a baix. Comença amb la multa de trànsit i acaba buidant les arques de l’estat. Hem de tenir legals de tolerància zero. Tot això per l’educació.

He comès molts errors
Per cert, es penedeix d’haver fet alguna cosa…
Home, tots tenim els nostres més i menys. He comès molts errors, però no recordo. No obstant això, em dol haver perdut amistat per l’acció política. Em fa mal pensar que he perdut amics de tota la vida per l’acció política. Si pogués fer marxa enrere, faria alguna cosa diferent per no perdre aquestes amistats. M’ha passat unes quantes vegades. Perdre un amic és molt greu.

I això?
Coses de la política… Segurament que he pres alguna decisió política… En fi…

Sol anar a missa?
No sóc de missa dominical, però sóc creient. He casat per l’església i he batejat els meus fills i sempre que puc vaig a missa.

Quan ha de parlar amb l”ésser superior’ a quin sant s’encomana? Quines pregàries fa?
Prego pels meus i pels altres. Quan has passat moments realment difícils, la pregaria es converteix en necessària.

En l’àmbit personal que li fa més temor?
Vaig perdre un fill i em fa molta por perdre que li pugui passar a l’altre.
Si pogués obrir el bagul dels records i detenir-se en algun moment concret… quin seria?
La infantesa ocupa un lloc especial i predominant. La família, l’entorn…

A casa, qui es dedica a les tasques domèstiques?
La meva dona i jo. Vaig a comprar sovint i cuino. La rentadora, ens alternem. Ella és metgessa, per tant tenim vides força complicades.

Teniu alguna animal d’estimació?
Vam tenir-ne un. Era un gos que es deia Leo. Va agafar una malaltia al cap de quatre anys i el vam perdre. Fèiem senderisme junts. Vaig plorar. Era un amic, fidel, intel·ligent i intuïtiu.

Plora molt?
Quan cal. Sé plorar.

La darrera vegada…
Quan penso en el meu fill Joan…

Per cert, què sap cuinar?
La paella em surt prou bona.

Paella per a Casado, Torra i Sánchez
Tenint en compte els moments convulsos que vivint, a qui convidaria a una paella, intentant així resoldre el conflicte?
Sánchez, Torra, Pablo Casado… Els faria una bona paella, marinada amb un bon vi, sense passar-se (riu). És important que estiguin lúcids per poder parlar i arribar a acords importants…

No seria una paella amb arròs bomba, oi?
(riu) L’arròs bomba va bé si has d’escalfar la paella, però al Delta hi ha d’altres arrossos…

Quins valors no ha volgut perdre tot dedicant-se a la política?
La solidaritat, caritat, empatia amb els que pateixen, la fraternitat i la igualtat. He intentat estar sempre atent i predisposat a col·laborar i donar resposta a aquells que més necessiten.

No són presos polítics
Canviant de tema: els polítics presos haurien d’estar en llibertat?
No m’agrada que siguin a la presó i ho dic des del més profund respecte pel sistema judicial.

La justícia viu moments difícils, oi?
Crec que totes les institucions viuen moments difícils, sobretot a nivell de credibilitat. S’ha entrat en una deriva perquè certs sectors han centrat les seves crítiques sobre els jutges, contribuint a la desautorització del poder judicial. La judicatura espanyola no té més deficiències que l’europea. És obvi que tot és millorable, però el descrèdit del sistema judicial depèn molts dels atacs i d’alguns errors comesos, com potser el cas de les hipoteques o de la sentència de la manada.

S’ha demonitzat els llaços grocs?
És una opció molt legitima. Cadascú ha de portar el que vulgui. Només caldria. Una altra cosa ben diferent és l’ús d’aquesta simbologia en espais públics i institucionals. Hi ha el perill que es pugui vulnerar la neutralitat institucional i donar l’aparença d’una cosa que, en realitat, no és. No tots som independentistes i sort que tenim diferents opcions a la societat catalana.

Posaria un llaç groc a la solapa?
Sóc capaç de tot menys de posar un element que pretén avalar un fet de desobediència i desordre constitucional. És cert que em preocupa la condició dels polítics empresonats, però no comparteixo el fons de la qüestió. No poden dir que no va passar res.

Són presos polítics?
No. Són polítics presos.

 


REDACCIÓ19 Gener, 2019
joan_sabate-1.jpg

El gran debat polític del moment, malgrat que la situació és complexa i les problemàtiques sovintegen, és sobre el projecte  de Pressupostos Generals  de l’Estat. Hi haurà o no pressupostos? És un bon projecte de pressupostos?

El projecte dels  P.G.E respon  a un increment  important tant en els ingressos (7,9%) com en les despeses (5%). Són uns pressupostos ben equilibrats que entre altres coses, han de permetre reduir l’endeutament públic. Amb  tot però, representen sobretot un gran esforç en despeses socials (57%). Això  vol dir increment  de les pensions, increment de les ajudes a la Dependència, més beques per als estudiants, ampliació del subsidi per l’atur de llarga duració, als majors de 52 anys, entre moltes altres millores.

Joan Sabaté

L’esforç en despeses socials va acompanyat d’un important paquet d’inversions, que s’incrementen globalment i  en números rodons en un 5%, però sobretot a Catalunya que representen  més de 2.200 milions de euros, dit d’una altra manera, un increment del 65% respecte  als darrers pressupostos del PP. Així mateix les inversions  del Grup Foment, o sigui del Ministeri de Foment  amb les empreses públiques que se’n deriven, representen el 19.2% del total  d’inversió a Espanya, donant compliment a allò que s’estableix a l’Estatut d’Autonomia de Catalunya. D’aquets recursos per a inversions, 242,33 milions  d’euros van a Tarragona,  destinats a l’autovia A-27, a la xarxa ferroviària, al Port i l’Aeroport, a la neteja  de l’embassament  de Flix, el parador Nacional de Turisme  de Tortosa, etc…

És un projecte de pressupostos que respon als paràmetres clàssics del Keynesianisme, es a dir a les polítiques  clàssiques de la socialdemocràcia, que van portar a la creació i manteniment de l’estat del benestar a Europa. Increment de la pressió fiscal, amb un increment a les  rendes més altes, l’ increment de l’IRPF per als ingressos superiors als 130.000 euros anuals i fort augment de les despeses  socials i de la  inversió, amb una política fiscal  progressiva   i redistributiva. Tot  i que les  forces polítiques conservadores parlen d’augment “brutal”   de la pressió fiscal i d’espoli, és molt més senzill: que pagui més   qui més te, i a l’hora de utilitzar els recursos públics per redistribuir la riquesa mitjançant mesures  de protecció social.

Les mesures fiscals i de protecció social però, no són suficients   si no  van acompanyades de creixement  econòmic generador de riquesa. El Keynesianisme  clàssic aposta  per utilitzar els pressupostos públics per estimular l’economia mitjançant la inversió pública. En el fons, aquest és el debat: o bé  baixar la pressió fiscal i “qui més en pela, més en menja” o dit d’una altra manera, “campi qui pugui” deixant desprotegits amplis sectors de la població, especialment els més febles, en definitiva política d’austeritat i de retallades en serveis socials   (recepta liberal del PP – CIU dels darrers anys), o bé  l’aposta progressista de   major  despesa pública com va fer  l’administració demòcrata dels EEUU,  amb Barack Obama,  que els va permetre  sortir de la crisi molt més aviat i amb major  cohesió social.

Aquest és el debat: donar suport o no a uns pressupostos que si s’apliquen contribuiran          clarament a millorar les condicions de vida de la gran majoria de les persones. Es Tracta de decidir  entre polítiques liberals  d’austeritat i retallades o polítiques  social-demòcrates d’estímul al creixement  i les despeses social.

Tot el demés, és fer “volar coloms” i com diu  l’Eclesiastès  1:9, “No hi ha res de nou sota el sol”.

Joan SABATÉ
Subdelegat del Govern a Tarragona

 


REDACCIÓ19 Desembre, 2018
sanromà-1280x960.jpg

Isaac Sanromà, aquest dimecres, a la cambra reusenca

Isaac Sanromà, el president de la Cambra de Comerç de Reus, ja ha contestat al subdelegat del govern espanyol a Tarragona en relació al baixador a l’Aeroport de Reus proposat per Joan Sabaté.

D’acord amb les paraules de Sanromà, el suggeriment del subdelegat no satisfà els interessos de la capital del Baix Camp, ja que el que es necessita és d’una estació ferroviària intermodal al sud de l’aeroport i no un simple baixador. Si es tira endavant la fórmula avançada per Joan Sabaté, es cometrà un “error històric”.

Sanromà entén que l’estació dóna sentit al Corredor del Mediterrani, perquè esdevé un element “clau” per la competitivitat de l’aeroport.

El president cameral, en una trobada amb els periodistes, ha felicitat els dirigents polítics per l’escenari d’unitat en defensa de l’estació, tot i que hauria d’haver començat molts anys abans. Sanromà entén que l’aeroport de Reus haurà de ser la quarta pista del Prat, tot i que reconeix que Girona lluitarà pel mateix.

 

VIDEOS


REDACCIÓ17 Desembre, 2018
IMG_20181217_121056-1280x1707.jpg

El subdelegat del govern espanyol a Tarragona, Joan Sabaté, ha comparegut davant els mitjans per fer balanç dels sis primers mesos al capdavant de la institució a més d’exposar les principals línies de treball per aquest 2019

Joan Sabaté ha destacat que seria millor projectar un baixador a l’Aeroport de Reus i no una estació intermodal. Tot i que ha admès que tampoc hi ha un projecte fet, i ha assegurat que si el territori ho demana de manera consensuada, com està passant, “segurament s’haurà d’atendre” la demanda.

De totes maneres, considera que “tenint l’estació del Camp de Tarragona a 10 quilòmetres de distància, el que seria recomanable és fer una mena de baixador perquè es poguessin aturar els trens, recollir i deixar passatgers, i no una altra gran estació paral·lela a l’altra”.

“El consens del territori és molt important i el Ministeri de Foment segur que ho tindrà en compte”, ha reiterat.

Sabaté també ha mencionat les destrosses importants per culpa dels forts aiguats del novembre. “Des de la subdelegació vam actuar de manera immediata”, ha reconegut el subdelegat del Govern, que també ha aprofitat per confirmar que els Mossos d’Esquadra ja han detingut al jihadista que rondava per Tarragona.

 

 


REDACCIÓ12 Desembre, 2018
quimica-e1544652635692-1280x745.jpg

L’Associació d’Empreses Químiques de Tarragona (AEQT) s’integrarà a un grup de treball que redactarà el reglament de les xarxes tancades – que ha de permetre abaratir el cost de l’energia-, i que va ser aprovat pel consell de ministres divendres passat. Així, els ho ha traslladat el subdelegat del govern espanyol de Tarragona, Joan Sabaté, en una reunió aquest dimecres amb els representants del sector químic.

Sabaté també ha anunciat la visita del secretari general d’Indústria, Raúl Blanco, el proper gener, quan està prevista la primera trobada tècnica amb els agents del territori per engegar la redacció del projecte.

“Respon a una demanda del sector i va directament a afavorir la seva competitivitat, perquè la competitivitat és garantia de futur pel territori, per les persones, famílies i, en definitiva, pel país, no podríem fer-ho sense la col·laboració i la complicitat de la indústria química”, ha constatat Sabaté.

 

VIDEOS


REDACCIÓ17 Setembre, 2018

L’exposició estarà oberta fins el 2 de novembre de 2018 amb horari de visita de 9:00 a 17:30 hores, de dilluns a divendres

El subdelegat del Govern a Tarragona, Joan Sabaté, ha inaugurat una exposició de pintura de l’artista Manuel Aguado amb el títol de “El trazo azul”.

L’acte ha tingut lloc a la sala Sota d’aquesta institució.

Manuel Aguado Amado va néixer a Estepona, Màlaga i ara resideix a Tarragona. Ell és un artista amateur de pintura acrílica abstracta, també és aficionat a la fotografia. L’exposició compta, a més a més, amb un visionat de les fotos sobre la vida quotidiana a Haití que va fer durant una estada a aquest país per raons de treball entre els anys 2012 y 2014.




RCPRESS no es fa responsable de les opinions expressades pels usuaris i col·laboradors. El contingut d’aquestes són a títol personal de l’autor

NOTA LEGAL   |   POLITICA DE PRIVACITAT I COOKIES


Newsletter