No puc amagar el meu descontentament amb el Ministeri Fiscal. Per ser més concret he de dir que estic realment enfadat, crispat i decebut amb el fiscal general de la Fiscalia Anticorrupció, Manuel Moix.
Crec que l’actitud poc clara del fiscal en cap, en el cas Lezo, no contribueix, en absolut, a la credibilitat del paper constitucional i social del ministeri fiscal. Ans el contrari. El fet que se’l relacioni amb alguns dels implicats amb la trama liderada per l’expresident de la Comunitat de Madrid, Ignacio González, empresonat per un escàndol de corrupció, és indubtablement negatiu per a la seva reputació i per la imparcialitat professional. I la majoria dels fiscals són excel·lents professionals.
Resulta pertorbador que a l’exmandatari madrileny se l’hagués informat que seria detingut en el marc de l’operació Lezo. I encara ho és més quan s’intenta fer creure que uns alts càrrecs del govern tenien informació privilegiada al respecte. Però l’assumpte es torna més perillós i greu quan, sense cap fonament aparent, es relleva el fiscal principal del cas Lezo i els que treballaven en la investigació del 3% – cas Torredembarra, denunciat per l’exregidora Montserrat Gassull – al jutjat del Vendrell.
Tot això em grinyola i em fa bullir els budells. Aquests episodis no ajuden a millorar la imatge de la justícia i sobretot la del Ministeri Fiscal. Manuel Moix, en declaracions a la premsa, va insistir que la seva conducta havia estat exemplar. No obstant això, entenc que el Sr. Foix hauria de ser rellevat del càrrec, atenent que, ara per ara, no disposa de la confiança imprescindible per continuar sent el màxim responsable de la lluita contra corrupció a Espanya. Considero que els que administren la justícia i persegueixen delinqüents no només hauran de ser impol·luts com també semblar-ho. La seva professionalitat i honestedat hauaran de ser immaculades.
Qualsevol pisca de sospita, ha de ser motiu més que suficient perquè el fiscal general de l’estat el substitueixi. Un altre fet que em provoca malestar té a ver amb la proposta del fiscal Moix de responsabilitzar els mitjans de comunicació per les filtracions. El Fiscal hauria de saber que les fuites d’informació han existit sempre i continuaran existint, encara que la llei ho penalitzi.
Perquè en això de les filtracions el que estigui lliure de culpes que llenci la primera pedra. I el Sr. Manuel Moix ho sap. Potser fora molt més interessant que el fiscal cap anticorrupció hauria de preocupar-se més en fer bé la seva feina i deslliurar-se de sospites que voler matar el missatger.
Ricard CHECA
Periodista
REDACCIÓ3 Novembre, 2020
La Fiscalia Anticorrupció estaria investigant unes despeses pagades amb targetes de crèdit que usaven el rei emèrit Joan Carles I, la reina Sofia i alguns dels seus néts.
La notícia avançada pel digital elDiario.es assegura que els pagaments s’haurien fet entre els anys 2016 i 2018. O sigui, el rei emèrit ja havia abdicat i per tant ja hauria perdut la seva inimputabilitat com a cap d’estat.
REDACCIÓ
El Ministeri Fiscal ha demanat aquestes mesures cautelars, que el jutge del TSJC Carlos Ramos resoldrà aquest divendres, després de prendre declaració com investigat l’exconseller i ara diputat no adscrit del Parlament, per la seva presumpte paper d’intermediació en el pagament de comissions d’empresaris a CDC.
