Arxius de empreses | Diari La República Checa

REDACCIÓ1 Octubre, 2019
visita-terra-alta-1280x960.jpg

El CCTA tindrà oficina de Cambra Reus

El Consell Comarcal de la Terra Alta (CCTA) tindrà una oficina descentralitzada de la Cambra de Comerç de Reus, així ho han acordat la presidenta del CCTA, Neus Sanromà i el president de la Cambra de Comerç de Reus, Jordi Just, en una visita de la delegació de Comerç reusenca a l’ens comarcal terraltenc.

“Aquesta iniciativa s’emmarca en la voluntat de tenir més penetració territorial de la nova etapa a la Cambra de Reus, iniciada el passat mes de maig després del procés electoral, i que té en aquest objectiu un dels seus eixos prioritaris” asseguren des de la Cambra de Comerç de reusenca.

El seu president, Jordi Just, ha reiterat que “a la nostra demarcació tenim 5 comarques i hem de ser capaços d’arribar a totes les empreses d’aquest territori amb la mateixa intensitat, perquè la distància geogràfica no sigui un obstacle per als empresaris que necessitin els nostres serveis”.

Per la seva banda, la presidenta del Consell Comarcal, Neus Sanromà, ha coincidit en el fet que “tot allò que suposi un benefici per al teixit econòmic de la comarca és molt ben rebut, i sens dubte que la Cambra ens pot aportar molt en aquest camp”. Sanromà s’ha mostrat convençuda d’explorar “altres sinergies que segur que generarà aquesta nova col·laboració entre el Consell i la Cambra i els tècnics dels dos organismes”.


REDACCIÓ16 Setembre, 2019
corporate-games-1280x866.jpg

Reus prendrà el relleu a Terrassa

Gran notícia pels esportistes i les empreses de la província de Tarragona. Reus acollirà la segona edició dels Corporate Games 2020, un esdeveniment esportiu pioner a Catalunya on participen empreses amb l’objectiu d’incentivar la pràctica esportiva i els bons hàbits saludables, entre els treballadors de les empreses tarragonines.

L’anunci va tenir lloc durant la clausura dels Corporate Games celebrats aquest cap de setmana a Terrassa. Josep Cuerba, regidor d’Esports de l’Ajuntament de Reus, acompanyat també per Carles Prats, van ser els encarregats d’anunciar l’acolliment d’aquesta cita esportiva, que se celebrarà l’any vinent a la capital del Baix Camp.

Reus prendrà doncs el relleu de Terrassa on s’han estat celebrant fins al diumenge els primers Corporate Games, en l’àmbit català. En l’edició egarenca han arribat a participar quasi 1.900 treballadors, d’un centenar d’empreses i corporacions de tot el territori del Vallès Occidental.

 


REDACCIÓ12 Setembre, 2019
visita-priorat-1280x850.jpg

Trobada de Cambra Reus al CC Priorat

La Cambra de Comerç de Reus ha iniciat contactes amb els Consells Comarcals del Baix Camp, Conca de Barberà, Priorat, Ribera d’Ebre i Terra Alta perquè acullin oficines de l’ens cameral, per intentar apropar els seus serveis als empresaris d’aquestes comarques i que no s’hagin de desplaçar cap a les oficines de Reus.

El president de la Cambra de Reus, Jordi Just, ha començat al Priorat la ronda de visites als Consells Comarcals per explicar el projecte. El president del Consell Comarcal del Priorat, Xavier Gràcia, el conseller d’Empresa, Lluís de l’Arca, el cap de l’àrea de Promoció Econòmica, Josep M. Coll, i el gerent Joan F. Reig, han vist la proposta amb bons ulls “per les facilitats que pot aportar als empresaris de la comarca”.

Just ha reiterat que “la raó de ser d’aquest mandat a la Cambra és fer arribar a tot el territori la nostra feina en favor de la competitivitat de les empreses, ja sigui en els programes de suport a la internacionalització, la formació, l’orientació als emprenedors, entre altres serveis”. La proposta d’oficines que s’ha presentat al Priorat, es traslladarà en les pròximes setmanes als Consells Comarcals de la Conca de Barberà, la Ribera d’Ebre i la Terra Alta.

El president de la Cambra també va mantenir contactes amb els representants de la DOQ Priorat i la DO Montsant, així com de diverses empreses d’aquesta comarca amb l’objectiu de “conèixer de primera mà les seves impressions i inquietuds per anar afinant en tot allò que els puguem ajudar des de la Cambra als sectors econòmics del territori”.


REDACCIÓ18 Juny, 2019
ambiente_celebracion_Schutz.png

Schütz Ibèrica va celebrar el 50 aniversari

Schütz Ibèrica va celebrar el passat 14 de juny el seu 50 aniversari a les seves instal·lacions de Vila-seca. En aquest esdeveniment van assistir els actuals i antics col·laboradors i van gaudir d’una festa on es va fer un repàs de la seva història a través d’un audiovisual.

La companyia va iniciar el seu camí el 1969 amb tan sols 6 treballadors i una petita línia de producció de bidons metàl·lics. Als anys 70, es van començar a instal·lar al territori grans empreses que, amb el temps, es van convertir en futurs clients de la companyia.

Actualment, l’empresa compta amb més de 250 empleats repartits entre les diferents plantes que té el grup a tot el país: Vila-seca, el Pla de Santa Maria i la zona centre.

Tal com va afirmar el Conseller Delegat de Schütz Ibèrica, Sergio Castán: “Hem crescut de la mà de la indústria a Tarragona i gràcies a grans clients que, com nosaltres, estan arrelats i compromesos amb el nostre territori”.

“Al llarg de tots aquests anys, hem fet grans inversions per ampliar les nostres instal·lacions i activitats”, va explicar Andreas Weiss, Director General de Schütz Ibèrica. La companyia treballa amb més de 1.500 clients de sectors tan diversos com el químic, l’agrícola, el farmacèutic i l’alimentari.

B.V.

 


REDACCIÓ22 Març, 2017

Per origen de les empreses en municipis de més de 50.000 habitants, els municipis amb major oferta de grans empreses són Castelldefels, 8,7%; Prat de Llobregat, 7,4%; i Tarragona, 7,1%. A Catalunya, hi ha 217 empreses comercials que facturen més de 50 milions d’euros, mentre que el 82% de les empreses facturen menys de 600.000 euros.

negocis___Catalunya té 101.319 comerços i 86.418 empreses comercials, amb una densitat comercial mitjana de 13,47 establiments per cada 1.000 habitants, segons el primer cens d’establiments comercials de Catalunya elaborat per la Generalitat i que s’ha presentat avui.

En xifres absolutes, la ciutat de Barcelona té la major part dels establiments, 26.144, tot i que és Girona el municipi de més de 75.000 habitants amb una major densitat comercial, 16,67 establiments per cada 1.000 habitants.

Durant una de les jornades de la Setmana del Comerç, que organitza la Generalitat, la directora de comerç de la Generalitat, Muntsa Vilalta, ha explicat que el cens és una “eina” que permet disposar d’informació actualitzada de l’activitat comercial a Catalunya.

Diversitat de negocis
L’objectiu d’aquesta eina és fer una radiografia del sector a Catalunya i aportar coneixement de l’actual situació del comerç, negocis_per tal d’optimitzar les polítiques públiques impulsades per la Generalitat en l’àmbit del comerç.

El 34% dels comerços catalans són d’alimentació, seguit dels establiments dedicats a l’equipament de la persona, 18,26%, i dels comerços d’equipaments de la llar, 16,92%.

El 91,9% de les empreses comercials són unipersonals o tenen fins a cinc treballadors, mentre que un total de 176 empreses tenen més de 500 treballadors.

Tarragona disposa d’oferta
Per origen de les empreses en municipis de més de 50.000 habitants, els municipis amb major oferta de grans empreses són Castelldefels, 8,7%; Prat de Llobregat, 7,4%; i Tarragona, 7,1%.

empresa_Les ciutats de més de 50.000 habitants amb més oferta autòctona o empreses del mateix municipi són Lleida (77%), Terrassa (75,3%) i Barcelona (74,9%).

Una altra dada destacada del cens és que el 92% dels establiments comercials de Catalunya i el 78,9% de la seva superfície de venda es troba dins dels que s’anomena trama urbana consolidada i a la ciutat de Barcelona, ​​aquest percentatge arriba al 99, 4%.

El cens conclou que Catalunya està integrada principalment per ciutats compactes i cohesionades, amb oferta comercial majoritàriament ubicada dins de nuclis urbans, un tret característic del model comercial català.

 


REDACCIÓ18 Agost, 2015

ENTREVISTA

 

 

Joaquim Sendra és el president de la patronal PIMEC a Tarragona. Afirma que les empreses estan en un punt d’inflexió moderat però que no a totes les afecta per igual. Considera que la morositat continua sent un dels problemes més grans del país a causa de l’economia submergida. Un problema que l’agència tributària no pot combatre perquè no té servei de submarinistes. Està convençut que BCN World es farà i que els jocs del 2017 s’han de fer sense que suposin una motxilla per generacions posteriors.

 

REPÚBLICA CHECA – Hi ha una certa millora en la salut de les empreses?
JOAQUIM SENDRA –
Ara mateix estem en un punt d’inflexió, de cert alè però que encara és fluix i no està afectant a tothom per igual. Hem de ser previnguts perquè n tots els sectors, ni a dins dels propis sectors, de les empreses ho estan rebent igual, en general, si agafem tots els sectors si que hi ha una lleugera millora pel que fa a les ventes, a la contractació.

Joaquim Sendra, president de PIMEC Tarragona
Joaquim Sendra, president de PIMEC Tarragona

RC – Les empreses que aposten per la internacionalització ‘sobreviuen’ millor?
JS –
Per descomptat. El repte ara és mantenir això. Quan tot torni a anar bé, aquelles empreses petites que vam aconseguir que anessin a mercats internacionals per vendre millor, és important que no deixin de vendre a l’exterior quan millori el mercat interior. Evidentment, les empreses que han venut a l’exterior s’han mantingut molt més que les altres.

RC – Hi ha administracions d’altres països que faciliten la creació d’empreses.
JS –
Bé, ara pensava que tu i jo no som persones que estiguem preparades per córrer maratons. Per la nostra qüestió física, per la preparació, tothom té una certa capacitat per fer una cosa. Potser podríem jugar a bàsquet o handbol. Doncs Espanya porta en el seu ADN el fet de no estar preparada per fer empresa. No és una qüestió temporal sinó que són molts segles de tradició cultural i econòmica destinada a no fer empresa. Espanya és un país molt funcionarial, molt regulador però no és un lloc abonat o perfecte per anar a desenvolupar una empresa.

RC – Per tant, entenc que a fora és més fàcil.
JS –
L’altre dia parlava amb un empresari de PIMEC que ha obert una oficina a Londres i les facilitats que ha tingut. No només per obrir ràpid, sinó que l’han trucat, s’han posat a la seva disposició, li han ofert finançament i ajudes. Em deia ‘no m’ho puc creure’. Això passa perquè són conscients que això crea riquesa i la riquesa, alhora, crea llocs de treball de qualitat. Aquí ens queixem que no n’hi de treballs de qualitat però per fer-ne hi ha d’haver empreses. Aquí a Espanya no treballem en aquesta línia, parlem molt però no hi ha una actitud enfocada a aconseguir això.

Impostos
RC – Pel que fa als impostos, aquí es paga més que a l’estranger?
JS –
La qüestió no és si paguem més o menys sinó que el problema és que aquí cada vegada en som menys els que paguem impostos. Els mateixos serveis públics o inversions s’han de fer amb menys impositors. Han tancat moltes empreses, hi ha molt frau fiscal i hi ha entre el 20 i 25% d’economia submergida. L’Agència Tributària espanyola no va a buscar aquest tipus de frau sinó que es dirigeix a buscar els que tenim el cap sobre la línia d’aigua. Els que queden submergits, com que no es veuen no els busquem. El problema és que l’agència tributària no té servei de submarinistes. Només té gent a la coberta del vaixell buscant aquell que trauen el cap per sobre de l’aigua per exprimir-los cada vegada més.

Sendra en una jornada a la seu de la patronal
Sendra en una jornada a la seu de la patronal

RC – Les empreses grans paguen menys impostos que les pimes.
JS –
Paradoxalment és així. Amb l’estudi que hem fet a PIMEC es demostra que les grans empreses acaben pagant uns tipus d’efectius que estan entre el 5%i el 10%, sent generosos. En canvi, les pimes un 25%. Les grans empreses que mouen el 40% del PIB paguen menys que les pimes que mouen el 60%. Com deia abans, aquest país no té ADN per fer empresa i si l’aconsegueixes fer, la feina és mantenir-la.

Independència
RC – S’està parlant molt de la independència, això podria afectar a les vendes fora de Catalunya?
JS –
Quan vas a comprar un producte a un supermercat, mires si l’empresa és d’un país que s’ha declarat independent o mires la qualitat, el preu, l’envàs? Que hi pot haver algú que compri el producte per qüestions polítiques, també. Però en la piràmide d’escollir un producte, els principals paràmetres són i seguiran sent aquests. Els productes catalans seguiran tenint mercat si són de qualitat i competitius i els equipaments i els béns industrials igual.

RC – La independència espanta a les pimes?
JS –
Por no però prudència si. Abans de qualsevol canvi, les empreses estem pendents De l’entorn que ens mostra possibilitats però també amenaces. Els canvis sempre generen preocupacions i si en el nou escenari els empresaris detecten oportunitats les aprofitaran o pel contrari, si detecten amenaces les neutralitzaran com han fet fins ara.

RC – Pagarien menys impostos en una Catalunya independent?
JS –
L’altre dia vaig sentir l’explicació del cap de l’Agència Tributària de Catalunya que va dir que aplicaria el model suec o danès i és un model interessant. No és un model coercitiu ni de persecució, sinó que més aviat és col·laboracionista i més implicat. Però tot i així, haurem d’estar alerta perquè si l’Agència Tributària catalana no té submarinistes, hi haurà o hi seguirà havent una part d’economia submergida, haurem d’estar al cas. Segons els càlculs que han fet uns i altres, penso que el benefici econòmic és evident, es pot discutir el mètode i segons aquest en sortiran uns impostos o un altres, però ara caldrà veure aquests diners com s’utilitzen, quines polítiques econòmiques es faran. De tot això també en farà de Catalunya un país que pensi en riquesa, en empresa, en economia o en farà un país cooperativista o funcionarial, h haurem de veure.

sendra-jNous projectes
RC – BCN WORLD, es farà o no?
JS –
Segurament es farà però possiblement no amb aquest nom. Amb altres actors o nous actors que encara no han sortit, amb més fases o menys, amb més anys o menys però alguna cosa es farà. Només això ja és positiu pel territori. Hi ha gent que diu que és un fracàs i no és així. Als terrenys on hi anirà només hi havia quatre garrofers i s’han fet uns passos endavant a nivell legislatiu perquè aquí s’hi pugui instal·lar una activitat econòmica i turística potent. I això és el que hem de demanar, que s’hi instal·li alguna cosa molt potent. Segur que es fa, segur. Serà Peralada, Hard Rock, el malaisi o tots tres junts. El que hem de fer és donar la benvinguda i vetllar perquè sigui respectuós amb el territori, el medi ambient i positiu i beneficiós pel territori.

RC – Els Jocs Mediterranis són una oportunitat o una hipoteca?
JS –
Nosaltres sempre hem defensat el mateix. És una gran oportunitat però creiem que això no ha de servir per crear més deute a l’Ajuntament i que tampoc ha de servir per fer unes grans inversions que suposi una gran motxilla per dècades posteriors, com ha passat en altres casos. S’han de fer les inversions necessàries i han d’estar ben pensades i sobretot que quedin per l’ús de la població i que no hagin d’estar tancades perquè no es pot pagar el manteniment. S’ha d’aprofitar l’oportunitat perquè això és un pol d’atracció que pot aportar beneficis. I també és un esdeveniment esportiu molt important. Si no recordo malament, Barcelona també va ser seu d’uns jocs cap a l’any 1910, més o menys, i dècades més tard va ser la seu dels Jocs Olímpics. Qui diu que Tarragona no acollirà d’aquí a uns anys unes olimpíades?

RC – Les grans empreses ja hi han posat el nas però quin paper hi jugaran les pimes?
JS –
Les grans empreses, com les constructores per exemple, acabaran contractant pimes i autònoms locals i això és positiu. Des de PIMEC reclamem que l’Ajuntament vetlli perquè els pagaments als autònoms i petites empreses locals siguin en els mateixos terminis en els quals l’ajuntament farà efectiu el pagament a les grans empreses, perquè ja coneixem la morositat pròpia de les grans empreses. Si no ho fa així, el que estarà fent és empobrir el territori i enriquint a grans empreses amb seu a Madrid o altres llocs i empobrint ciutadans i empresaris de Tarragona. Si no ho fa així, haurem de denunciar-ho i els estarem molt a sobre.

Jornada sobre Energia al Port de Tarragona
Jornada sobre Energia al Port de Tarragona

Canvi necessari
RC – Què es necessita perquè la situació de les Pimes faci un gir?
JS –
Unió i associar-se. Defensar els seus interessos a través de les associacions empresarials i que siguin representatives de les pimes, no dels que diuen que ho són i després no fan res per elles. Com ha passat amb la CEOE, que ha fet unes esmenes a la llei de contractació pública en la qual es carregava qualsevol possibilitat que una pime accedís a un concurs públic. Que facin unió i força.

RC – Per part de l’estat, què es necessita?
JS –
Jo sóc molt pessimista. Cada quatre anys, quan venen eleccions, es parla de simplificació administrativa, de reducció de tràmits però no s’acaba transformant en una realitat. Per exemple, amb la llei d’intervenció integral de l’administració, vam haver de lluitar més d’una dècada per aconseguir un canvi en aquesta llei perquè la gran majoria d’activitats de pimes, que tenien una afectació important pel medi ambient entressin, a l’annex que se’n deia del règim de comunicació. Perquè fins aleshores havien d’esperar que l’administració els hi donés el permís per poder treballar. Abans, les empreses treballaven sense tenir llicència d’activitat perquè podien tardar dos o tres anys en rebre-la. Quan passava alguna cosa, llavors els deien que no tenien llicència però que havien de fer, estar-se parats, quan s’ha fet una inversió en maquinària que aquesta ja estarà obsoleta quan es pugui treballar? Això va costar molt d’entendre. El que hem aconseguit és que l’empresa pugui obrir legalment.

RC – Perspectives de futur?
JS –
Venim d’on venim, només poden ser positives. Sembla que tot gira una mica millor. Passi el que passi el 27S, hem de ser optimistes perquè l’economia té el seu propi esdevenir, a vegades s’apropa més a la política però que té el seu curs. Les perspectives són positives, segur.

Jonathan OCA // Tarragona
jonathan@larepublicacheca.com




RCPRESS no es fa responsable de les opinions expressades pels usuaris i col·laboradors. El contingut d’aquestes són a títol personal de l’autor

NOTA LEGAL   |   POLITICA DE PRIVACITAT I COOKIES


Newsletter