Arxius de césar puig | Diari La República Checa

REDACCIÓ6 Març, 2020
audiencia1-1280x689.jpg

Falten dues setmanes perquè l”excursió’ judicial del major Trapero i la resta de la cúpula d’Interior s’acabi. La darrera sessió està prevista pel 19 de març, tot coincidint amb el Dia del Pare.

Durant poc més de dos mesos, l’Audiència Nacional de San Fernando de Henares, a 25 quilòmetres de l’Audiència Nacional del carrer Gènova, tanca les seves portes pel judici de la segona part del procés. A partir de la setmana que ve, les sessions es faran des del centre de Madrid, en l’edifici al costat del Tribunal Suprem, on els líders independentistes van ser jutjats.

Trapero amb la seva advocada Olga Tubau

En les dues primeres setmanes, la presència de mitjans de comunicació a les portes de l’audiència era important. Ara mateix, queden una desena de periodistes seguint el judici. Enrere queda el show mediàtic.

A les 9 del matí, els agents de la Policia Nacional obren les portes de l’edifici, expropietat del Grup Rumasa de Ruiz Mateos, adquirit pel Ministeri de Justícia. En aquest mateix edifici s’han celebrat judicis importants i mediàtics, com el cas Gürtel. La sessió té previst començar a les 10 del matí, tot i que mai la puntualitat no és el fort d’aquest tribunal. En poques ocasions s’ha començat abans de les 10h20. No és d’estranyar que els periodistes que fan la cobertura del judici vinguin carregats de menjar. No hi ha cap bar o restaurant al costat de l’edifici judicial que està ubicat en un polígon.

Audiència Nacional a San Fernando de Henares

Els acusats, Josep Lluis Trapero, Pere Soler i Cèsar Puig, solen arribar una mitja hora abans de l’hora prevista. L’exsecretari i l’exdirector general solen arribar en un taxi compartit. El major Trapero sol arribar acompanyat de la seva advocada Olga Tubau i altres responsables policials i de la conselleria d’Interior. Tots acostumen a vestir de fosc. A les portes del jutjat sol haver-hi una càmera de TV3 i poc més. Els acusats no solen fer declaracions ni a l’entrada ni a la sortida. Els magistrats arriben en cotxes oficials i accedeixen per un dels accessos laterals de l’edifici.

Per accedir a l’edifici, és imprescindible passar per l’arc de seguretat i identificar-se. Els policies lliuren la targeta corresponent als processats, testimonis, públic i periodistes. A la planta -1 de la seu judicial hi ha dues sales adaptades. Una pels redactors i l’altre pels locutors. En totes dues, es pot seguir la sessió a través diferents pantalles de TV. Alguns periodistes – molt pocs – tenen una acreditació especial que els autoritza a accedir a la sala de vistes.

La sala està preparada per acollir mega judicis. Hi ha capacitat per a un important nombre d’advocats i representants del Ministeri Fiscal. Hi ha diferents pantalles de TV. Un cordó custodiat per dos policies del CNP separa els seients dels acusats del públic. Ara mateix els quatre seients estan buits. Els tres processats (Trapero, Soler i Puig) s’han assegut a prop dels seus defensors. La quarta acusada, la intendent Teresa Laplana, no assisteix per motius de salut. Davant dels bancs dels processats hi ha una taula per on estan ‘desfilant’ els testimonis.

La sala està presidida per dues banderes (l’espanyola i l’europea) i la foto de Sa Majestat el rei. A l’entrada de la sala de vistes, se solen concentrar públic, periodistes i alguns acompanyants dels acusats. El major Trapero no sol deixar-se veure gaire.

Els testimonis són conduïts a una sala especial abans de la seva declaració i els advocats solen mantenir-se al despatx reservat per a ells. Hi ha un detall que diferencia aquest judici del dels líders independentistes. Tot i estar prohibit l’ús del mòbil a la sala, la magistrada i presidenta del tribunal Concepción Espejel és bastant permissiva i els policies també.

A títol de curiositat podem dir que la jutgessa sol beure coca-cola, mentre que els altres dos magistrats solen beure aigua en una tassa. El fiscal Rubira sol portar una cantimplora i una tassa. Cèsar Puig i alguns dels advocats, de vegades, porten les ampolles d’aigua (reciclables) disponibles en els vehicles de Cabify.

Però el més ‘interessant’ de la sessió, a banda de les declaracions dels testimonis, és, sens dubte, el moment en què el públic (solen ser amics, familiars o companys de feina dels acusats o estudiants) estableix contacte amb els processats. Les abraçades són assídues. Molts intenten transmetre una injecció d’ànims als acusats.

De fet, ara mateix, Josep Lluís Trapero té un semblant molt menys tens i carregat. Sol sortir al hall de l’edifici quan se n’adona que persones de la seva esfera professional o d’amistat s’han desplaçat a Madrid per seguir el judici en directe.

Els dijous, César Puig, Pere Soler i Trapero solen agafar l’AVE que els porta a Catalunya, on poden tenir una vida normal i allunyada de la pressió mediàtica i judicial. Han passat dos mesos de judici i encara queda el pitjor.

És important saber si el Ministeri Fiscal modificarà la tipificació de l’acusació i rebaixarà la pena sol·licitada. Cal recordar que la cúpula d’Interior està sent jutjada per sedició. Alguns podrien passar onze anys a la presó…

La defensa diu que “la cosa va bé”…

 


REDACCIÓ3 Març, 2020
césar_puig-1280x720.jpg

Continua el judici contra la cúpula de la conselleria d’Interior de Catalunya a l’Audiència Nacional. Un dels acusats és l’advocat vallenc, que en 2017 exercia les funcions de secretari d’Interior. La Fiscalia demana 11 anys de presó per un delicte de sedició.

Cèsar Puig, exsecretari d’Interior a Catalunya

Aquest matí, quan Cèsar Puig ha arribat a la seu judicial de San Fernando de Henares, compartint taxi amb l’exdirector general dels Mossos d’Esquadra, Pere Soler, ha parlat amb larepublicacheca.cat. Puig ha dit que estava fort anímicament i s’ha confessat satisfet amb el desenvolupament del judici. “Creiem que ens va bé”, però tot i això no vol cantar victòria perquè “cal veure com acaba”.

En la sessió d’avui, en què estaven citats a declarar diferents comissaris de la policia catalana, un grup d’advocats que formen part de la Plataforma Juristes per la República s’han desplaçat a Madrid, més concretament a l’Audiència Nacional per “donar ànims a Cèsar Puig”. Alguns dels juristes eren de Valls, terra natal de l’exsecretari del departament d’Interior durant el procés independentista.


REDACCIÓ26 Gener, 2020
delosCobos_trapero.jpg

El proper dilluns prossegueix el judici contra la cúpula dels Mossos d’Esquadra. El processat més mediàtic és sens dubte el major Josep Lluis Trapero per a qui la Fiscalia demana 11 anys de presó i inhabilitació per un presumpte delicte de rebel·lió.

De los Cobos, Trapero i César Puig

En el judici, que se celebra a l’Audiència Nacional de San Fernando de Henares a Torrejón de Ardoz, el Ministeri Fiscal intenta demostrar que els responsables policials van fer cas omís dels manaments judicials i no van evitar que se celebrés el referèndum independentista.

Les defenses dels acusats intentaran provar tot el contrari. El dilluns vinent, serà el torn del coronel Diego Pérez de los Cobos.

El seu  interrogatori és fonamental perquè haurà d’explicar quin paper va exercir durant els preparatius de l’1 d’octubre i si va exercir (globalment) les funcions de coordinador, dirigint i dissenyant els dispositius policials que haurien de fer complir els manaments dictats pels diferents tribunals.

Soler, Puig i Lapana a l’Audiència Nacional

Guanya importància saber si Trapero – i conseqüentment tot el cos dels Mossos d’Esquadra – estaven sota les ordres de Diego Pérez de los Cobos. De fet, el major ja va informar el tribunal que l’està jutjant que de los Cobos era qui està al davant la coordinació policial. “Hi Havia un coordinador designat i aquest era el Sr. De Los Cobos. Era el coordinador pel bo i pel dolent”, va remarcar l’excap de la policia catalana.

S’espera que en aquest judici, el coronel esclareix algunes ombres i dubtes del procés, el qual manté en la presó els principals líders independentistes. En aquesta ocasió, la defensa dels quatre processats voldran trobar incoherències i contraccions. El judici es reprendrà aquest dilluns a dos quarts de 10 del matí.

 


REDACCIÓ23 Gener, 2020
cesarPUIG.jpeg

El vallenc César Puig ha intentat desmuntar el full acusatori del Ministeri Fiscal. Malgrat la insistència – i alguns missatges grollers i despropositats – del fiscal Pedro Rubira, l’exsecretari d’Interior ha intentat rebatre, amb coherència, totes les acusacions i insinuacions sobre la seva participació en els preparatius o celebració del referèndum independentista.

La presidenta del Tribunal, Concepción Espejel (que va exercir també a l’Audiència de Tarragona) ha hagut d’intervenir per demanar que acusat i fiscal no entressin en diàleg entre ells. Pedro Rubira ha espetat: “Ells venen aquí amb la idea de dir el que volen”, un comentari que ha merescut la reprovació de la magistrada.

Puig ha explicat fil per randa les seves competències institucionals pel càrrec que ostentava. Ha volgut deixar clar que no tenia “res a aportar en qüestions operatives o estratègiques” en relació al referèndum i que només s’encarregava de gestionar “els recursos” per complir amb les ordres judicials.

A preguntes del fiscal Pedro Rubira, Puig ha dit que les úniques reunions que va mantenir amb el major Trapero eren per parlar, precisament, de recursos i de com complir els mandats de la fiscalia i del TSJC. “Més vehicles, un helicòpter… Em peticionaven qüestions concretes per complir les necessitats de l’1-O”, ha dit Puig.

El jurista vallenc també s’ha referit la reunió amb l’exsecretari d’Economia, Josep Lluís Salvadó, on – tal i com va declarar Trapero – la Conselleria d’Economia pretenia obtenir dades fiscals i d’empreses a través dels Mossos.

Puig ha dit que no coneixia el contingut de la reunió abans que es produís i que, posteriorment, va demanar disculpes al major perquè “no tenia cap sentit plantejar competències futures, tot i que havia estat una vella reivindicació, amb les persones que hi havia allà”.

El judici continua dilluns amb l’interrogatori del responsable de la Guàrdia Civil, Diego Pérez de los Cobos.

 


REDACCIÓ20 Gener, 2020
Dolors-Ferre.jpg


Josep Lluis Trapero ha arribat al polígon de San Fernando de Henares acompanyat de la seva defensora i els altres tres processats. A l’exterior de l’Audiència Nacional, hi havia desenes de càmeres i fotògrafs que volien captar la imatge del dia.

L’alcaldessa de Valls, asseguda en la quarta fila

Les temperatures eren baixíssimes. Amenaçava nevar. Cap independentista esperava el major dels Mossos per donar-li suport. Ni una crida, ni una pancarta, ni un llaç groc, ni una estelada. Res de res. Tampoc hi havia cap representant del govern de la Generalitat, liderat per Quim Torra. En el judici dels líders polítics que va tenir lloc al Suprem sí que hi van acudir. El president Torra, també.

A la sala de vistes, l’únic càrrec electe que hem pogut veure ha estat l’alcaldessa de Valls, Dolors Ferré (Junts per Catalunya) i dues regidores del consistori. Les polítiques s’han desplaçat a l’Audiència Nacional per donar suport a l’exsecretari d’Interior, el vallenc Cèsar Puig.

TRAPERO: Tenia indicis que (per a aquest tipus de coses) no confiaven en mi. Tot el contrari. Desconfiança? No, el següent

La batlle vallenca i les dues membres del seu equip de govern han assistit a la jornada del matí i ha tornat a Catalunya a la tarda per imposició de la seva agenda institucional.

Es desconeix si l’absència de personatges destacats de la política catalana entre el públic assistent és una estratègia o és perquè, tal com ha dit Trapero durant el seu interrogatori referint-se als governants: “tenia indicis que (per a aquest tipus de coses) no confiaven en mi. Tot el contrari. Desconfiança? No, el següent”. També hi ha la possibilitat que els acusats hagin fet saber que la presència de polítics els pot perjudicar.

 


REDACCIÓ9 Juliol, 2019

El major Josep Lluís Trapero

L’Audiència Nacional ja ha fixat data pel judici contra el major José Lluís Trapero i l’excúpula dels Mossos d’Esquadra. Serà el 20 de gener del 2020.

La secció primera de l’Audiència Nacional jutjarà el comanament policial de rebel·lió, arran dels esdeveniments del 20 de setembre del 2017 i de la jornada del referèndum independentista, considerat il·legal pel Tribunal Constitucional.

També seran jutjats pels mateixos delictes l’exsecretari d’Interior, el vallenc César Puig i l’exdirector dels Mossos d’Esquadra, Pere Soler. La intendent Teresa Laplana serà jutjat pel delicte de sedició.

Es preveu que el judici que se celebrarà a Madrid es prolongui fins al 19 de març, coincidint amb el Dia del Pare.

 


REDACCIÓ5 Juliol, 2019

La Sala d’Apel·lació de l’Audiència espanyola ha ratificat la competència del tribunal per a jutjar el major dels Mossos Josep Lluís Trapero, l’ex-secretari general d’Interior  César Puig, l’ex-director dels Mossos Pere Soler i la intendent Teresa LaplanaLa fiscalia espanyola acusa els tres primers del delicte de rebel·lió i de sedició a Laplana, pels successos del 20 i 21 de setembre de 2017 i la jornada de l’1 d’octubre.

En una sentència, els magistrats de la Sala d’Apel·lació desestimen el recurs plantejat per César Puig, al qual es va adherir Pere Soler, contra la interlocutòria de la Secció Primera de la Sala Penal del passat 22 de febrer, que va confirmar la seva competència per enjudiciar els fets.

La resolució, que no entra a considerar la veracitat o no dels fets, fa seus els  arguments ‘molt encertats i fundats’ exposats amb ‘enorme profusió’ en la resolució de la Secció Primera i recorda que la competència legal perquè la Sala Penal de l’Audiència enjudiciï presumptes delictes de rebel·lió.

En relació amb l’aclariment denunciat en el recurs pel suposat canvi de criteri respecte d’altres resolucions dictades en el passat per la Sala Penal de l’Audiència espanyola, el Tribunal exposa que l’acte recorregut funda la competència d’aquest òrgan de manera correcta en les normes esmentades, que ‘són les que expressament se li atribueixen sense caràcter extensiu algun, com una manifestació clara de l’especialització de l’Audiència espanyola en matèria de delinqüència grupal organitzada’.

‘En conseqüència, la seva doctrina, única impugnable en aquest recurs que versa sobre delicte de rebel·lió i connexos a ell (les sedicions que persegueixen fins rebels són igualment competència d’aquesta Audiència espanyola) és plenament encertada, havent de procedir a la seva confirmació, precisament per exercir la funció unificadora a què respon el recurs d’apel·lació davant aquesta Sala d’apel·lació, que és la primera vegada que es pronuncia sobre aquest tema’, conclou la sentència.


REDACCIÓ11 Abril, 2019

L’exsecretari general d’Interior, César Puig

L’exsecretari general d’Interior Cèsar Puig ha afirmat aquest dimarts que la relació amb els responsables del Ministeri de l’Interior durant els atemptats del 17 i 18 d’agost del 2017 va ser “bona” i “fluïda” tenint en compte les “circumstàncies dramàtiques que vam tenir”. Puig, que ha comparegut al Parlament a la Comissió d’Investigació dels atemptats, ha assenyalat que feia anys que els Mossos d’Esquadra es preparaven davant possibles atemptats, però ha reconegut que el 2015, quan la cúpula d’Interior d’aleshores es va posar al capdavant de la conselleria, el cos patia una “absoluta mancança d’un equipament modern per fer front a una amenaça terrorista”.

Puig ha afirmat que les relacions amb el ministeri durant la gestió de la resposta als atemptats van ser “bones”, si bé també ha apuntat que va considerar un “error” que es decidissin reunir a la delegació del govern espanyol i no al Departament d’Interior aquell 17 d’agost a la nit. En la mateixa línia s’ha expressat en la seva compareixença a la comissió l’exdirector general de la Policia d’aquells mesos, Pere Soler, que també ho va considerar un “error” però de la mateixa manera ha assenyalat que les relacions van ser bones.

L’exsecretari general d’Interior ha admès que els Mossos patien el 2015 un “dèficit” d’equipament per fer front a l’amenaça terrorista i ha afirmat que el van intentar solucionar amb plans de contingència, si bé les “circumstàncies polítiques van frenar” aquesta resposta. “Una policia moderna, si no està ben equipada, no és una policia moderna”, ha advertit als diputats. Puig ha atribuït aquesta mancança en equipament a la crisi econòmica, que es va “encavalcar” amb el desplegament dels Mossos.

Puig amb l’aleshores conseller d’Interior, ara empresonat

De la seva banda, Soler ha afirmat que el gran nombre d’habitatges buits a Catalunya és un “drama” i “un dels grans problemes de seguretat del país”, sobretot amb referència a les plantacions de marihuana o a la venda de droga. Els terroristes del 17-A van preparar els explosius que volien fer servir en en un xalet que estava buit a Alcanar (Monstià).

El que era director general de Protecció Civil el 2017, Joan Delort, ha suggerit la creació d’un centre d’urgències “supralocal” per a grans emergències, tipus el CUESB (Centre d’Urgències i Emergències Socials de Barcelona), “o bé per la via del concert o amb un mínim de recursos propis d’atenció social”. L’objectiu d’aquest centre, ha assenyalat, seria millorar l’atenció als familiars, perquè segons ha raonat, si bé l’atenció mèdica va ser “excel·lent”, el 17-A es van trobar que els familiars arribaven en molts hospitals diferents.

 


REDACCIÓ8 Gener, 2019

César Puig és jurista

L’exsecretari general d’Interior, el vallenc César Puig, és el nou director de Serveis Consultius i de Coordinació Jurídica de la Generalitat de Catalunya.

Puig, que està acusat de rebel·lió per l’Audiència Nacional com a conseqüència del referèndum de l’1 d’octubre, substitueix en el càrrec Dolors Feliu. Aquest canvi té a veure amb una reorganització del gabinet jurídic del govern català.

Dolors Feliu, que recupera la seva plaça com a advocada de la Generalitat, va escriure un llibre – Octubre al carrer – sobre el referèndum. Fa una crònica sobre els mesos previs a la consulta independentista i la repressió policial per part de govern espanyol.

 


REDACCIÓ2 Novembre, 2018

Trapero, Forn, Puig i Soler, tots estan imputats pel procés

El vallenc Cèsar Puig podria passar 11 anys a la presó si resulta condemnat del delicte de rebel·lió que sol·licita la Fiscalia, en el seu escrit d’acusació en relació al ‘procés’. El Ministeri Públic demana per l’exsecretari general d’Interior els mateixos anys que pel major dels Mossos Josep Lluís Trapero i l’exdirector general de la policia catalana, Pere Soler.

Fins ara, tots tres estaven processats a l’Audiència Nacional per delictes de sedició i organització criminal però ara el ministeri públic ha unificat criteri amb la resta d’encausats al Tribunal Suprem, on manté la rebel·lió.

L’única excepció és la de la intendent Teresa Laplana, a qui el Ministeri Fiscal manté l’acusació per sedició i demana 4 anys de presó.

 




RCPRESS no es fa responsable de les opinions expressades pels usuaris i col·laboradors. El contingut d’aquestes són a títol personal de l’autor

NOTA LEGAL   |   POLITICA DE PRIVACITAT I COOKIES


Newsletter