REDACCIÓÉs intenció del govern espanyol que l’administració de la Justícia es digitalitzi. L’objectiu no és criticable. Ans el contrari. Tot el que sigui contribuir a la celeritat i modernització de la justícia és força positiu i, òbviament, desitjable. Doncs bé, on resideix el problema del certificat digital en l’ús de l’aplicació LEXNET?
L’advocat Joan Crua en el seu perfil de Facebook evidencia que “gràcies a uns cavallers amb vestit i corbates molt cares tornem a la tecnologia de fa 10 anys”. El togat recorda que hi haurà l’obligació d’utilitzar un lector d’USB i una targeta personal i intransferible que “no pot duplicar-se”.
Joan Crua afirma sense tabús que tant el “maleït lector com la joiosa targeta no han portat més que a la bogeria” perquè falla sempre. En to jocós, el lletrat diu que “ja veig tots els advocats d’Espanya fent cua a MediaMarket per comprar un ordinador portàtil perquè senzillament “l’escrit que no has acabat al despatx i ho acabes a casa, sense lector i la targeta no el podràs fer arribar”.
Modernització?
En la seva opinió, és inadmissible – o com a mínim “estrany” – que, avui dia, quan es pot fer transferències des del mòbil s’hagi d’anar amb un portàtil “sempre” al damunt per llegir les notificacions, quan “ara ho faig des del meu mòbil”. A banda d’aquest inconvenient, Crua alerta pel fet que quan vagis amb el portàtil, el lector i la targeta sempre a sobre, resa per trobar Wifi. Perquè fins on jo sé, (encara) no hi ha 4G en un portàtil”.
Negoci?
L’advocat critica tanmateix el fe que el lector costi entre 3 i 4 euros en les grans superfícies i “ens el venguin per 24 o 25 euros”. Crua veu aquí un “negoci molt productiu”, el qual permet que els “cavallers segueixin portant vestits i corbates molt cars”. “No poden actualitzar a tecnologia moderna, No!!! El negoci del lector i de la targeteta és molt productiu”, afegeix.
Per estalviar-se, de moment, tot l’enrenou i mentre no arriba “el viatge en el temps seguiré gaudint de les meves notificacions en mòbil, tauleta, ordinador del despatx, ordinador de casa, ordinador d’hotels, de casa de la meva mare, o senzillament, demanar-li a la secretària que em miri el correu”, conclou Joan Crua, conscient que molts advocats li fan costat en aquesta crítica.
REDACCIÓ
