REDACCIÓSegons la normativa laboral, tot el temps que un treballador dedica a la seva empresa no té la mateixa consideració. En aquest sentit, existeixen termes i conceptes que es refereixen a còmputs temporals diferenciats, com són la jornada, el temps efectiu de treball, el període de descans o l’horari, entre molts altres.
Aquesta és una temàtica molt extensa, i anirem dedicant articles futurs a definir-ne les característiques d’uns i altres. Com a punt d’inici, determinar que el temps de treball en el nostre Ordenament Jurídic té la seva regulació, partint dels principis programàtics dels articles 35, 37 i 40 de la Constitució Espanyola, i d’acord amb el marc europeu d’ordenació del treball previst en la Directiva 2003/88/CE, del Parlament Europeu i del Consell, de 4 de novembre de 2003, en els articles 34 a 38 de l’Estatut dels treballadors (ET).
Els citats preceptes estatutaris defineixen i regulen la jornada, els descansos, els permisos i les vacances. En el que ara interessa, que és el concepte de “jornada de treball” i les seves implicacions sobre el temps efectiu en que es realitza, direm que doctrinalment s’ha dit que equival al temps de serveis efectivament prestats pel treballador com a pagament del seu deute d’activitat. Per la seva banda, la jurisprudència s’ha referit a la jornada efectiva de treball com el temps que, en còmput diari, setmanal o anual, dedica el treballador a la seva comesa laboral que li és pròpia (Sentència del Tribunal Suprem de 21 d’octubre de 1994) i, en termes de l’art. 34.5 ET, és el temps en què el treballador es troba en el seu lloc de treball.
L’article 34 ET dota als convenis col•lectius o contractes de treball de potestat per establir la jornada en el seu àmbit competencial, sempre amb un topall de 40 hores setmanals de treball efectiu, de mitjana en còmput anual, i respectant un termini de 12 hores entre la finalització d’una jornada i l’inici de la següent. A banda, s’estableix en 9 hores diàries el màxim d’hores ordinàries de treball efectiu, llevat que per conveni col•lectiu o acord entre empresa i representants dels treballadors s’estableixi altra distribució del temps diari de treball. Per últim, haurà de donar-se com a mínim un interval de 15 minuts de descans en jornades diàries continuades de més de sis hores.
Aquesta regla de dret mínim necessari, a priori, no sembla gaire problemàtica. Ara bé, en el còmput de temps de treball efectiu que integra la jornada, en que s’han de tenir en compte els descansos durant la jornada, és quan han estat necessaris pronunciaments del Tribunal Suprem per resoldre els supòsits controvertits.
En aquest sentit, algunes situacions com els desplaçaments d’anada i tornada del lloc de treball, les pauses per “l’entrepà”, les guàrdies de localització i presència o el temps emprat en el lliurament d’armes dels vigilants jurats han estat objecte de resolucions judicials en que s’ha determinat casuísticament si aquests intervals concrets integraven o no temps efectiu de treball, doncs les conseqüències són clarament molt diferents en diversos aspectes de la relació laboral, com el còmput màxim de la jornada o la retribució d’aquests terminis, així com els efectes de la Seguretat Social i la prevenció de riscos laborals.
En relació als concrets desplaçaments d’anada i tornada del lloc de treball, la legislació espanyola es limita a establir que el còmput de la jornada de treball es realitzarà, tant a l’inici com al final de la mateixa, havent d’ésser el treballador present en el seu lloc de treball. Per tant, excepte en casos específics com el temps invertit per un vigilant de seguretat en els desplaçaments entre el dipòsit d’armes i el centre on presta els seus serveis (Sentència del Tribunal Suprem de 18 de setembre de 2000), la conseqüència és que el desplaçament del treballador des del seu domicili al centre de treball, i a l’inrevés, no es considera ni jornada ni temps efectiu de treball.
No obstant, aquest proppassat dia 9 de setembre hi ha hagut un pronunciament del Tribunal de Justícia de la Unió Europea que ha modificat aquest règim per a centenars de milers de treballadors comunitaris, i al qual ens referirem en el proper article. Com avançament del mateix, direm que ha modificat radicalment la situació mantinguda fins a l’actualitat i ha posat fre a situacions d’abús manifest respecte als empleats.
Víctor CANALDA
Advocat i professor de Dret del Treball en la Universitat Oberta de Catalunya
@VictorCanalda
