REDACCIÓ20 Maig, 2021
El màster interuniversitari en Tecnologies d’Hidrogen neix per oferir coneixements innovadors i avantguardistes en el camp de l’economia de l’hidrogen i les seves tecnologies associades
El Grup Repsol-Petronor, la URV, la UPC, la Mondragon Unibertsitatea, la Universitat del País Basc/Euskal Herriko Unibertsitatea, la Universitat Politècnica de Catalunya, la Universitat Rovira i Virgili i la Universitat de Saragossa aposten per la creació d’un màster de Tecnologies d’Hidrogen. L’oferta formativa estarà localitzada en quatre ubicacions: Bilbao, Barcelona, Tarragona i Saragossa i s’impartirà sincronitzadament.
Seguint les estratègies europees al voltant de les tecnologies de l’hidrogen, s’ha creat aquesta unió d’entitats de referència tant del món industrial com universitari, que té l’objectiu de desenvolupar les tecnologies de l’hidrogen en la indústria, i que necessitarà un equilibri entre els perfils d’enginyeria formats a la universitat i els provinents de la formació professional.
L’hidrogen és un dels vectors energètics amb major potencial per reduir la dependència de combustibles fòssils i l’emissió de gasos d’efecte hivernacle. L’aposta institucional per aquestes tecnologies en l’anomenada transició energètica és clara, ja que els projectes per desenvolupar l’hidrogen verd com a font neta d’energia sumaran una inversió mundial de més de 250.000 milions d’euros fins a l’any 2030.
Aquest màster sorgeix de la iniciativa motora de l’aula de coneixement del Corredor Basc de l’Hidrogen (BH2C), un gran projecte institucional i empresarial per convertir Euskadi en un gran hub de l’economia productiva verda i liderar un nou model energètic. De la mà de Repsol-Petronor i amb la participació activa de més de 78 organitzacions entre empreses i centres de coneixement.
PUBLICITAT
L’Associació de Veïns i Veïnes de La Mora-Tamarit ja té l’estudi urbanístic que va encarregar a la Universitat Politècnica de Catalunya. L’anàlisi pretén donar resposta a les principals problemàtiques actuals i futures que es donen al barri. En aquest sentit, els habitants de la urbanització consideren que hi ha “la necessitat de concretar i localitzar els nous espais públics, equipaments i dotacions imprescindibles per a la població resident”. De fet, aquest estudi permet posar la primera pedra per “convertir l’àmbit de la Mora-Tamarit en una unitat administrativa descentralitzada” dins de Tarragona.
En matèria ambiental, el projecte proposa una nova plantació d’arbrat sobre els carrers i la renaturalització de la Riera de la Mora, tant de les vores com de la llera per tenir aigua permanentment. En l’àmbit urbanístic, es planteja -entre altres- la reordenació del tràfic per poder millorar ambientalment els carrers i aprofitar millor l’aparcament sobre els vials; la creació d’una plaça central de caràcter cívic que actuï com a element d’identitat i que aporti noves activitats terciàries al voltant; la consolidació del Passeig Marítim i el seu perllongament cap a la Torre de la Mora, incloent-hi la consolidació i urbanització del camí de Ronda per a vianants que permeti un bon recorregut vora el Mar i l’accés a les platges; la reserva per equipaments futurs a curt i mitjà termini: Escola bressol a l’actual aparcament al costat de la Riera, equipament social i esportiu i reserva per a futur equipament educatiu al conjunt d’espais públics centrals actuals i equipament esportiu/usos alternatius a l’entrada de la Mora.
El Morell ja 
