REDACCIÓ10 Agost, 2015
Anna Solé encapçalarà la llista d’Unió per Tarragona. Diu que va sentir por quan el partit li va comunicar que representaria els democristians. Casada i amb dues filles, la diputada se sent afortunada per poder viure, en primera línia, un moment històric pel país. Entén que encara no estem preparats per declarar la independència i defensa el diàleg. Sensible i senzilla, Anna Solé assegura que fugirà de l’enfrontament amb Convergència, perquè l’objectiu és sumar i mai contribuir per trencar. En l’àmbit personal, Solé es confessa controladora i no suporta els mesquins. “Em desmunto quan un amic em falla. Encaixo molt malament la decepció”, revela una persona que sol donar més que rebre. 
REPUBLICA CHECA – Quina sensació va experimentar quan li van dir que seria la cap de llista d’Unió al Parlament de Catalunya?
ANNA SOLÉ – D’emoció i responsabilitat.
RC – Què espera fer durant la legislatura vinent?
AS – No faré més del qual vaig fer com a diputada. Intentaré que la dona tingui veu en la política.
RC – El partit tenia dues opcions: Josep Maria Prats i Anna Solé. Per què creu que et van escollir?
AS – No sabria contestar. Només puc dir que vaig sentir por, perquè tindràs responsabilitat en un futur que no el veiem massa clar. El no controlar la situació em provoca neguit. La incertesa fa por i sobretot en un moment d’aquesta envergadura històrica.
“T’ho has pensat bé?”
RC – A qui va trucar després de saber que seria la cap de llista?
AS – Al meu marit.
RC – Què li va dir?
AS – M’ha tocat.
RC – I la seva reacció?
AS – Ell em va entendre, tot i haver-me recordat allò de “t’ho ha pensat bé?”
RC – I vostè s’ho ha pensat bé?
AS – En els primers moments vaig tenir molts dubtes.
RC – Seran les primeres eleccions després del divorci de Convergència i Unió. Quin paper tindrà Unió durant la campanya?
AS – Per la meva manera de ser i per allò que conec d’Unió estic convençuda que es lluitarà per evitar els enfrontaments i la polèmica amb Convergència.
RC – Quines seran les bases de la vostra campanya?
AS – En el poc temps que tenim farem els possibles perquè es visualitzi el nostre projecte i que la gent se n’empapi. Haurem d’anar a la recerca dels electors que hi creuen i s’identifiquen amb el nostre projecte.
RC – Em pot dir quines són les principals línies programàtiques?
AS – Passarà pel vessant nacional, l’econòmic i social. Intentarem que la solució política sigui dialogada i pactada i en l’àmbit econòmic tindrem en compte els emprenedors i farem els possibles perquè la gent se senti recolzada.
Destapar la caixa de trons
RC – Defenseu una Catalunya independent?
AS – No en les circumstàncies que s’estan plantejant. En aquest moment tenim altres dependències (sense Europa no som res) i no és oportú fer trencaments arbitraris. Seria destapar una caixa de trons que no afavoreix a cap de les parts. Hem d’esgotar la via del diàleg pel més difícil i impossible que sembli.
RC – Però reconeix que hi ha un conflicte institucional…
AS – És recent. És un conflicte provocat després de l’any 2003. Va governar el PP i no se sentia a parlar d’independència amb aquesta magnitud i intransigència. Sempre hi ha hagut un centralisme que ens ha anat comprimint i hem topat amb un govern immobilista. Sense diàleg tot serà molt més difícil i incert.
RC – El dia 28-S caminarem cap a la independència?
AS – Crec que no estem preparats per assumir un trencament d’aquesta envergadura. Hem de ser realistes. Hi ha un percentatge que no supera la meitat més u dels catalans que volen la independència. Nosaltres defensem el dret a decidir.
M’agraden els reptes
RC – Està d’acord que Artur Mas s’ha dedicat més a defensar el procés sobiranista que a governar?
AS – Sí que s’ha governat, però amb moltes dificultats i en una conjuntura econòmica molt complexa. És cert que es podria dedicar més temps i imaginació a l’hora de governar tenint en compte la situació excepcional que vivim.
RC – Diu que no estem preparats per ser independents…
AS – No. No estem preparats a escala d’estructures d’estat ni en l’àmbit polític.
RC – Vostè diu que va sentir por quan li van comunicar que seria la cap de cartell d’Unió pel 27-S… Això és positiu perquè evidencia un apurat sentit de la responsabilitat. Oi?
AS – Crec que sí. M’agraden molt els reptes però reconec que em fan por i sobretot quan la incertesa és un dels factors omnipresents.
RC – Durant la passada legislatura vostè va convidar moltes persones al Parlament amb l’objectiu de donar-lo a conèixer als ciutadans… Ho continuarà fent?
AS – Crec que és una de les nostres missions. Que coneguin el que fan els diputats i on treballem per defensar els interessos dels ciutadans i del país. Entenc que represento un poble i que estic al servei de la gent. Hem de convertir l’allunyament polític en apropament i fer que la gent sàpiga de què parlem. És una manera d’evitar la crítica basada en el desconeixement.
No fa massa que vaig plorar
RC – Com es descriu com a persona?
AS – Sóc discreta, però controladora. Mano molt.
RC – Quina paraula sol emprar amb insistència?
AS – Gràcies.
RC – La darrera vegada que va plorar?
AS – No fa pas massa.
RC – A banda dels reptes polítics que altres situacions li fan por?
AS – Que alguns dels meus pateixi alguna malaltia greu.
RC – Li agrada convidar els seus amics a casa seva?
AS – Molt. Tinc la sort de tenir una casa més o més gran i m’agrada acollir els meus amics a casa.
RC – Té animals de companyia?
AS – No, perquè no els puc cuidar i crec que no és just tenir-los sent conscient que passaran el dia sols.
RC – Una dona ha de ser necessàriament feminista?
AS – No. M’he sentit algun cop malament quan et tenen en compte només per donar compliment a la llei de paritat. En més d’una ocasió m’hi he negat. La dona s’ha de fer valer per la seva intel·ligència, sensibilitat, preparació i experiència.
Al Parlament en tren
RC – Creu que és cap de llista per ser dona?
AS – No. En absolut. Es buscava el millor perfil i el millor encaix. No s’ha tingut en compte el sexe.
RC – Què li posa dels nervis?
AS – La mentida.
RC – Doncs, al Parlament no és pròpiament una església…
AS – Ja ho sé.
RC – Quin llibre està llegint?
AS – La noia del tren.
RC – Anirà en tren al Parlament?
AS – Sempre vaig en tren i generalment en regional.
RC – Es considera una persona afortunada?
AS – I tant.
