27. Abril 2024

Arxius de sous | Diari La República Checa

REDACCIÓ24 Març, 2022
diners2.jpg

 

En els darrers mesos estem observant com el preu de molts productes està pujant sense aturar-se. Per contra, els sous no s’incrementen, i cada cop és més difícil arribar a finals de mes. Això és el que s’anomena inflació. De fet, tots sentim a parlar d’aquest fenomen econòmic, però què ho provoca?

Comencem pel principi. Amb la pandèmia, ha sorgit una crisi d’escassetat de matèries primeres. Això ha encarit els costos de producció de la majoria de productes. Per tant, el marge de benefici de les empreses ha disminuït considerablement, provocant que moltes hagin decidit vendre més car. A més, el seu nivell de producció ha baixat. Si l’oferta baixa, però la demanda es manté igual, s’apugen els preus.

Posem per exemple que som un pagès que venem directament les nostres pomes. Independentment del pes, sempre venem a un euro per unitat, comptant que tenim centenars de pomes. De sobte, tenim una mala collita i només tenim unes poques desenes de pomes. El que farem és augmentar el preu de les pomes per a poder continuar guanyant diners.

A la situació actual se li ha de sumar les pujades en el preu de la llum i el combustible, augments que encareixen més els costos de producció. Les vages de sectors com el transport també contribueixen al fet que hi hagi menys oferta, perquè el producte no arriba als supermercats que han de cobrir la demanda. Els preus tornen a escalar.

La pregunta que ens fem és per què no apugen els sous? Senzillament perquè les empreses no poden fer-ho. Si s’han encarit els costos de producció, incrementar els sous suposaria més pèrdues. Així és com té lloc la inflació. Una possible solució a aquest fet podria ser la imposició de preus màxims a segons quins productes.

PUBLICITAT



REDACCIÓ17 Gener, 2022

El Parlament paga 1,7 milions anuals a funcionaris que no hi treballen i tenen més de 60 anys. Segons publica el diari ‘Ara’ hi ha 21 treballadors acollits al règim que s’anomena “llicència per edat”. Aquesta figura, que existeix des del 2008, permet que els funcionaris que porten més de 15 anys treballant al Parlament i tinguin més de 60 anys cobrin durant 5 anys sense treballar, fins a arribar a la jubilació.

Segons publica el diari, arran d’una petició de transparència, fins a 21 funcionaris del Parlament estan acollits a aquesta figura, entre ells, dos exsecretaris generals que cobren més de 10.000 euros al mes. Els que cobren menys i que estan en aquesta mateixa situació són els uixers auxiliars, que cobren 3.800 euros mensuals.

La meitat de les persones en llicència per edat són funcionaris dels rangs més alts de la cambra (A1), que s’emporten la part més grossa del pastís. Les xifres individuals són dispars perquè depenen de la categoria del funcionari, però de mitjana les retribucions més baixes van des de gairebé els 4.000 euros al mes per catorze pagues –uixers auxiliars o telefonistes– fins als 10.000 euros mensuals en el cas dels exsecretaris generals o excaps de departament. O cosa que és el mateix: entre 56.000 i 140.000 euros l’any sense treballar durant un màxim de cinc anys.

A causa de la política de protecció de dades del Parlament, no es pot saber el sou exacte de les persones que estan en llicència per edat i el diari ha de fer un càlcul aproximat. El Parlament ha lliurat les retribucions bàsiques i els complements que perceben els funcionaris acollits a aquest règim, però ha facilitat els triennis que cobren agrupant tots els empleats públics del mateix nivell.

PUBLICITAT


REDACCIÓ8 Novembre, 2021

El Govern vol pujar el sou un 2% als treballadors

El Govern ha proposat un increment del 2% del sou dels treballadors públics per al 2022. La consellera de la Presidència, Laura Vilagrà, ha presidit aquest dilluns la Mesa de la Negociació de la Funció Pública i ha informat als sindicats de les negociacions per a l’aprovació dels pressupostos de la Generalitat de l’any vinent, que inclouen aquest augment retributiu del 2% per al personal de l’Administració.

“Són uns pressupostos socials per sortir de la crisi sanitària, social i econòmica”, ha afirmat Vilagrà. En paral·lel, la Generalitat també ha anunciat que l’oferta d’ocupació pública ordinària per al 2021 inclou 5.152 places, una xifra condicionada per la taxa de reposició estipulada per la Llei de Pressupostos de l’Estat per al 2021.

“Són moments complexos, i com a servidors públics ens cal ser avantguarda a la ciutadania per a la reconstrucció i per al retorn de drets”, ha continuat la consellera de la Presidència, que ha posat de manifesta que la voluntat del Govern és aplicar l’increment retributiu per al 2022 “fins al límit màxim del qual autoritzi la normativa bàsica estatal”.

D’altra banda, i pel que fa a la productivitat, l’avantprojecte de Llei de pressupostos possibilita l’abonament d’aquest complement que fins ara estava limitat per les anteriors lleis de pressupostos. El text inclou, a més, una disposició addicional per acumular el 2022 l’import equivalent al 50% d’aquest complement que s’havia d’aplicar en l’exercici 2021.

PUBLICITAT


REDACCIÓ26 Febrer, 2016

Abans de formalitzar el nou equip de govern, format per ERC, CiU i Ara Reus, el consistori baixarà el sou dels regidors.

reus_
Moment de la signatura del pacte

L’objectiu de rebaixar els sous és evitar que sigui costós per a la ciutadania, ja que cobra més un regidor de govern que un de l’oposició.

Excepte l’alcalde Carles Pellicer, també senador, la regidora Montserrat Vilella, també diputada al Parlament de Catalunya i l’edil d’Hisenda, Joaquim Enrech, també de CiU, tots els regidors tenen una dedicació del 100%.

Els portaveus de CiU, Ara Reus i ERC van signar ahir el pacte de govern i van anunciar que els republicans assumiran les carteres de Sanitat i Joventut, Transparència i Participació.

A més, la portaveu d’ERC, Noemí Llauradó, serà també la segona tinent d’alcalde.

ERC ja havia anunciat que es donava un termini d’un mes per negociar la seva entrada al govern de Reus i en aquestes converses, ja s’havia posat sobre la taula la rebaixa de sous.

El govern de Reus segueix sense tenir majoria absoluta, ja que els tres partits sumen 11 regidors.