REDACCIÓ8 Febrer, 2014
El passat mes de desembre es va aprovar la llei d’avortament més restrictiva de la democràcia, “Llei de Protecció de la Vida del Concebut i dels Drets de la Dona Embarassada”. El 80% de la població, segons les enquestes, està en contra d’aquesta nova llei. Una absoluta contradicció amb la decisió política, causada per una “majoria absoluta conservadora” atorgada a les últimes eleccions i que encara li quedaran més cartutxos per llençar en forma de decisions extretes del NO-DO.
Alberto Ruiz-Gallardón, ministre de Justícia, ha convertit el que fins ara era un dret en un delicte. Tots aquells avortaments fora del marc legal seran declarats delicte, amb un càstig pel metge que ho practiqui, de fins a tres anys de presó, i fins a sis anys d’inhabilitació. Sempre s’ha dit que un bebè neix amb un “pa sota el braç”, però, tal i com es presenten les coses, ens veurem obligats a substituir la barra de pa tradicional per la integral.
El dret ha avortar es redueix només a poder acollir-se en cas de violació i de “greu perill per a la vida o salut física o psíquica” de la dona. Se suprimeix, d’aquesta manera, la interrupció per causa de malformacions fetals de qualsevol grau. A què ens porta tot això? És una absoluta vergonya que haguem de consentir tal despropòsit. No només haurem de fer les maletes per trobar feina a altres països, sinó també per avortar lliurement. Si el que pretén el govern és que Espanya continuï sent un país ple de gavines taronges i blaves s’equivoca. Vol que la taxa de natalitat pugi? En comptes de crear delictes del que és un dret, pot ser seria més adient crear drets socials per motivar, en aquest cas, a les mares, tal com fan a Finlàndia des de fa 75 anys. Regalant un paquet de maternitat, un regal del govern, obert per a totes les dones que esperen un bebè.
En el que conté tot el que necessita el nadó en els seus primers mesos de vida: una caixa de cartró on, els nous finlandesos, fan la seva primera becaina. A Finlàndia els bebès, independentment de l’estatut econòmic dels seus pares, neixen de la mateixa manera: dins una caixa de cartró. Un recent informe assegura que les mares finlandeses són les més felices del món. Un país on la dona és molt important i on totes les seves decisions són les que prioritzen. Seria convenient prendre l’exemple, que malament no els hi va, i no castigar al creixement natural de la societat. Ens pensem un país desenvolupat i no despertem dels anys seixanta i setanta. Una caixa de cartró plena de roba pel nadó no crec que ho regalés aquest govern, però sí un exemplar del llibre Florido pensil.
Santiago CORDÓN
Graduat Social
