Arxius de sant raimon de penyafort | Diari La República Checa

La temperatura amena convidada a fer un tomb i a gaudir dels paisatges de Tarragona. De nit, les vistes encara són més idíl·liques. Al que es passejaven pel Moll de Costa del Port s’aturaven per apreciar el vaixell luxós que ‘decorava’ aquella zona de la Marina Port Tàrraco, just al costat del Tinglado 1.

En aquest mateix indret, s’havien donat cita més de 300 dones i homes del dret. Sí, sí, jutges, fiscals, advocats i procuradors, diputats, regidors i familiars. Un ‘poti poti‘ organitzat amb motiu de la celebració de Sant Raimon de Penyafort, el patró dels togats. Una col·lecció de cotxes de luxe s’havia ‘colat’ per donar una mica més de glamur a l’acte social.

L’ambient era distès i agradable. Molts dels convidats han aprofitat l’avinentesa per lluir els seus millors vestits. Les corbates dels homes ha estat complement més vistós. Els colors dels vestits pràcticament tots foscos, es tracta d’una professió tradicional i molt formal, però homes han intentat trencar motllos en triar alguns colors: pantalons vermells, corbates amb tons força cridaners com és el verd i el fúcsia. Alguns advocats també han optat pel llacet. Però no hi ha dubte que les dones – algunes, tampoc cal passar-se – en saben molt de lluir ‘tipito‘ i fer que pràcticament tot els encaixi que ni un guant.

Hi havia ‘modelitos‘ per sucar-hi pa. També hi havia algun cas daltonià perquè la barreja de colors no casava ni pel Jutjat de Pau. També s’ha pogut veure sabates amb talons que semblaven bastides. Caminar era practicament missó imposible.

Inicialment, el photocall instal·lat en un dels extrems de l’entrada del Tinglado se sentia sol. Alguns li miraven de reüll mentre feien la primera copa o degustaven el piscolabis.Tots sabem que l’àrea del Dret requeix discreció, formalitat, res d’excès de protagonisme, per això ningú no volia ficar la pota ni pecar de presumit. Un cop el degà Manel Abiac ha ‘inaugurat’ el photocall, el fotògraf ja no donava l’abast.
Ja a l’interior del Tinglado, cadascú aposentat en les seves respectives cadires – els llocs estaven reservats amb noms i cognoms – la temàtica de conversa era molt diversa, tot i que el Dret, la Justícia i alguna sentència o cas específic mereixia una atenció especial. Però aquesta trobada serveix, sens dubte, per estrènyer lligams i parlar de forma despreocupada i, en definitiva, demostrar que la relació entre els diferents agents de la justícia sap conviure.

La pilota del Nàstic que servia per decorar les 26 taules en alguns casos va servir per obrir la ‘veda’ de les conversacions que va acabar, en alguns casos, una temàtica ‘variopinta‘. Per trencar el gel sempre va bé allò de preguntar de quina promoció ets i quins profes vas tenir. El problema – que en un no res deixa de ser-ho – rau quan al costat d’un llicenciat (ara diplomat) en Dret pot asseure una dentista, una dissenyadora o fins i tot el xofer ocasional del mateix conseller de Justícia.

A mesura que passen els minuts i després de fixar-nos en pràcticament totes les pintures de l’exposició que decora el Tinglado 1, els temes de conversa ja van sortint alegrement. Sorgeixen les primeres rialles, les primeres selfies i el primer brindis.

Tot això regat amb aigua Bezoya i vi del Duero. Sort que el cava era català. Bé, però la nit no convidava a nacionalismes. Segurament que en la majoria de les taules poc s’ha parlat de política. Però molt de la necessitat de construir el fòrum de la justícia encara que el conseller Carles Mundó – que no va assistir al sopar per respondre a altres compromisos – havia reiterat que no es faria per qüestions pressupostàries.

Les hores anaven passaven, i es notava que la gent s’anava animant. El soroll de la sala s’anava incrementant, però no s’ha registrat xivarri. És que els togats i ‘Sus señorias‘ saben mantenir el ‘tipus’ i la correcció dins i fora de la sala de vistes. Després de sopar, ha tingut lloc un sorteig en benefici de la Fundació ICAT.

El president del Grup dels Joves Advocats de Tarragona, Lluís Escoda, s’ha convertit en el speaker de la nit. Inigualable en el tracte i simpàtic perquè sí, Escoda ha fet de mestre de cerimònies i ha posat el marxa la ruleta de la sort, canviant les boles per les mans innocents. Però sembla que no tan innocent, si tenim en compte que en més d’una ocasió hem pogut sentir la paraula ‘tongo‘. Carles Castillo, sí, sí, l’exregidor, convertit en diputat al Parlament de Catalunya, va fer de mà innocent i, vet aquí i li toca un Ipad. Tongo? No, home no. Excés de sort. Ja diu el refrany: “Afortunat en l’amor i desafortunat en…‘.

L’ambient s’havia anat animat. Molts ja s’havien tret l’americana. El degà Manel Albiac ha convidat els presents a fer un brindis per la Justícia i per tots els que la fan possible. Per a alguns la nit no s’havia acabat. Tarragona i els seus paisatges conviden a continuar passejant … Alguns dels presents s’han fet un grup de Whatsapp, perquè com deia el ministre durant el lliurament de les noves cèdules professionals: Sant Raimon de Penyafort és quan un vol.
En fi.. és de justícia dir que ha estat una bona vetllada.

FOTO GALERIA

[foogallery id=”53638″]