02. Maig 2024

Arxius de rocio leon psc | Diari La República Checa

REDACCIÓ8 Març, 2016

 

Rocio León
Rocio León

OPINIOCommemorem, un any més, el 8 de març amb l’esperit de lluita que sempre ens ha impulsat en aquest empeny permanent per assolir una societat en la què la igualtat entre homes i dones sigui autènticament real.

En aquesta lluita encara ens queda molt camí per recórrer. De fet, aquests darrers anys hem patit retrocessos a varis nivells. Hem vist com els Governs conservadors volien tornar a recloure les dones en l’àmbit domèstic. Hem vist com la diferència salarial entre homes i dones s’ampliava, enlloc de reduir-se. Hem vist com els estereotips masclistes no tan sols es reproduïen sinó que es reforçaven. Hem vist com el nombre de dones assassinades víctimes de la violència de gènere creixia.

Podem i tenim l’obligació de redreçar aquesta injusta situació i fer-ho des de la lluita feminista, la que ens ha fet avançar i combatre amb eficàcia el tradicional rol masclista històricament hegemònic.

No vull, malgrat tot, donar un missatge de pessimisme. Ans el contrari, molt han canviat les coses, a millor, des dels temps en què els i les socialistes vàrem impulsar les primeres i modestes quotes de participació de les dones en el món institucional del país fins a fer realitat el concepte de paritat política. És un camí farcit d’èxit col·lectius impulsats pels i les socialistes des de l’esquerra: llei integral contra la violència de gènere, llei d’igualtat, llei de salut sexual, reproductiva i de interrupció voluntària de l’embaràs, llei del matrimoni entre persones del mateix sexe, llei de dependència, implantació de la coeducació, etc.

L’avanç, tot i que encara insuficient, ha estat innegable durant els anys de Govern de progrés. La consecució d’èxits col·lectius en la vertebració d’una societat més justa, més digna i més igualitària han estat reals. Són canvis que van millorar la vida de les dones i van millorar, per tant, la nostra societat.

Ara cal posar el comptador a zero i fer un nou pas endavant col·lectiu. Els nous objectius estan clars i la mateixa realitat social ens els indiquen: cal impulsar, com defensem els i les socialistes, un gran pacte institucional i polític contra la violència de gènere, autèntica xacra social que esdevé la vessant més dramàtica i cruel de la desigualtat.

Cal acabar amb les diferències salarials entre homes i dones (com és possible que encara avui dia les dones tinguem menys retribucions que els homes per fer la mateixa feina?). Apostem decididament per una economia de la igualtat que elimini les barreres en l’accés al treball, la permanència i la promoció de les dones a càrrecs directius i de responsabilitat on històricament hem estat marginades.

Inexcusable! Hem d’acabar amb la vergonya col·lectiva de la prostitució i del tràfic d’éssers humanes amb finalitats d’explotació sexual. Encara ara en ple segle XXI hem de conviure, com a societat, amb aquesta forma d’esclavitud? La lluita per la seva eradició és un deure moral que tenim tots i totes.

Lluitar contra el masclisme també implica lluitar per l’educació perquè és en l’univers més jove on cal acabar amb la reproducció dels estereotips masclistes que sempre hem patit. Aquesta formació en igualtat entre ambdós sexes ha d’incloure tots els nivells, des d’infantil fins a la universitat i els estudis superiors, sense exclusions.

Finalment, la consecució d’una societat igualitària també suposa defensar la llibertat de les dones sobre la nostra maternitat, defensar els nostres drets sexuals i reproductius.

Vull, en darrer terme, retre homenatge en un dia com avui a totes les dones que durant la història ens van precedir en aquesta lluita permanent per assolir la igualtat real a la nostra societat. Dones heroiques com Clara Campoamor o Victòria Kent que van ser insultades, estigmatitzades i agredides per defensar els drets de les dones. Vull retre homenatge a totes les dones valentes que, com vosaltres, cada dia lluiteu en la vostra vida quotidiana per conquerir nous espais de llibertat. La vostra lluita beneficia a tots, homes i dones, perquè sense les dones no hi ha democràcia plena ni igualtat real. Seguim amb la lluita!

Rocío LEÓN
Membre de l’executiva del PSC de Tarragona

 


REDACCIÓ23 Febrer, 2015

El Parlamento Europeo pidió a las Instituciones Europeas en 2008 una resolución para declarar un Día Europeo por la Igualdad Salarial en toda la Unión Europea. Los diferentes países no se han puesto de acuerdo en la fecha. España conmemora este día el 22 de febrero.

No hay dirigente político que se precie que no incluya en sus discursos la igualdad versus desigualdad. De tan manoseada, acaba perdiendo su significado, se convierte en una especie de “buenos días”.

Igualdad, la gran reivindicación de las izquierdas, transversal, enemiga de la injusticia social, abarca o  debería abarcar todo, debería señalar especialmente la gran desigualdad, la gran injusticia, la más grande: la desigualdad entre mujeres y hombres.igualdad salarial

Nos gobiernan desde el pensamiento de que la mujer es inferior al hombre. El gobierno del PP atenta contra la libertad de las mujeres (en esta semana hemos tenido muestras flagrantes: obligar a ser madres a jóvenes de 16 y 17 años; suprimir la libertad vigilada a condenados por violencia de género; custodia de menores a maltratadores,…) insiste en someternos y no reconocernos como iguales.

Esta ideología de la inferioridad no permite ver algo tan evidente como que a igual trabajo igual salario.

Desde que gobierna el PP, España ha caído 19 puestos en el informe sobre la brecha de género que realiza cada año el Foro Económico Mundial. La peor nota la obtiene en oportunidades económicas donde ocupa el puesto 84. España ha perdido ocho puestos solo en el último año.

Cada año se calculan los días que las mujeres deberían trabajar para alcanzar retribuciones equivalentes a las que reciben los hombres en 35 años; con referencia de salarios de 2012, las mujeres deberían trabajar 46 años y medio.

Las políticas de austeridad son las causantes del aumento de las desigualdades sociales, el empobrecimiento de la clase trabajadora y el incremento de la brecha salarial. La fotografía que hace UGT es devastadora:

  • El 28,1% de las mujeres estaban, en el año 2012, en situación de riesgo de pobreza o exclusión social.
  • El 75,21% de la jornada laboral a tiempo parcial es desempeñada por mujeres. Una de cada cuatro trabajadoras tienen jornada laboral a tiempo parcial, trabajadoras que no han percibido nunca salarios que superen los 11.000 euros anuales brutos.
  • Varios sectores de actividad superan el 30% de diferencia entre mujeres y hombres.
  • En el sector de la Educación se ha triplicado la brecha salarial en los últimos 5 años.
  • El peor retribuido de todos los sectores, el de la Hostelería, emplea en nuestro país a 700.000 mujeres.
  • Sólo 5 Comunidades Autónomas tienen una brecha salarial inferior a la media nacional, del 23,93%.

Es urgente tomar decisiones que eliminen la discriminación salarial, como reconocimiento del derecho fundamental a la igualdad entre mujeres y hombres, para evitar el empobrecimiento de las mujeres trabajadoras y para impulsar la recuperación económica de nuestro país.

Son necesarias normas laborales que combatan el sexismo y regulen esta disfunción del mercado laboral.

Los recortes en el Estado de Bienestar han disminuido la presencia de mujeres en el mercado de trabajo. El recorte del empleo público afecta a materias que son fundamentales para posibilitar que muchas mujeres trabajen.

Esta sociedad, este país, no se merece un gobierno que gobierna contra las mujeres.

Rocío LEÓN