Una vintena de persones han replantat una setantena d’arbres autòctons al riu Glorieta, al terme municipal d’Alcover, per lluitar contra la proliferació d’espècies exòtiques invasores.
N’és un exemple l’ailant, una planta d’origen xinès que afecta la biodiversitat pròpia de la zona. L’associació CEN ha impulsat l’acció, que s’emmarca en el conveni de custòdia fluvial entre l’entitat, l’Agència Catalana de l’Aigua i els Ajuntaments d’Alcover i Mont-ral.
Paral·lelament, a pocs metres de la zona reforestada, els ecologistes han denunciat als Agents Rurals el vessament d’aigües amb sediments a la llera del riu per part d’una empresa d’àrids i formigó del polígon d’Alcover. L’entitat cataloga la situació de “catàstrofe ecològica”.
Cranc de riu ibèric. Foto: Jesús Ortiz La invasió del cranc vermell americà està acabant amb la població autòctona del cranc de riu ibèric. Per aquest motiu, i amb les alarmes posades, des de l’Associació CEN (Conservació dels Ecosistemes Naturals) han posat en marxa un projecte que té per objectiu salvar-lo.
Ara mateix la població d’aquest crustaci està força amenaçada, i no només a Catalunya, sinó a tota la Península. Aquesta espècie es troba cada cop més arraconada en rius d’aigües fredes i netes, llocs on l’invasor no hi pot arribar, ha dit Jesús Ortiz, president de l’Associació, en declaracions a La República Checa.
El riu de la Glorieta, que neix a les muntanyes de Prades, és un dels pocs punts del Camp de Tarragona on la població d’Austropotamobiuspallipes, nom científic del cranc de riu ibèric, està millor.
Amb l’objectiu de preservar una espècie que cada cop està més amenaçada i que ha patit una forta davallada dels seus exemplars, l’Associació CEN lidera una iniciativa per erradicar el cranc americà.
Les tres opcions que existeixen per ‘fer fora’ als crancs americans són agafar-los un per un, i manualment, de nit (és quan surten), col·locar trampes, que es recullen al matí, o mitjançant la pesca elèctrica. En quest últim mètode “es tracta de generar un corrent que atrau els crancs cap a nosaltres”, d’aquesta manera resulta més fàcil atrapar-los. “Però aquesta tècnica no la podem utilitzar per falta de recursos”, ha dit Ortíz.
El cranc americà, que pot resultar més gran i és reprodueix més que l’autòcton, va arribar a les nostres terres cap als anys 70. Precisament perquè es reprodueix més (fa dues postes l’any d’entre 100 i 200 ous) es tractava d’una carn barata, però la cosa no va sortir bé. I el que abans havia de ser una avantatge ara s’ha transformat en un mal de cap i un perill per al cranc de riu ibèric.
A més a més, el cranc foraster és portador d’un fong que resulta letal per l’autòcton, fet que complica, encara més, la seva supervivència.
Amb l’objectiu de preservar-lo, l’Associació CEN, i amb el suport de l’Ajuntament d’Alcover, ha portat el projecte “Salvem el cranc de riu ibèric al riu Glorieta” a Verakami. Una plataforma web on tots aquells que vulguin solidaritzar-se i ajudar a la supervivència del cranc podran fer una aportació econòmica.
Dani Martínez
REDACCIÓ28 Febrer, 2022
REDACCIÓ
