Arxius de raül romeva | Diari La República Checa

REDACCIÓ8 Maig, 2021
jutges.jpg

Una jutgessa de Barcelona investiga l’exconseller Raül Romeva i nou ex càrrecs de la Generalitat per presumptament fer contractes i concedir subvencions “almarge de les competències” en Exteriors, en alguns casos suposadament per promocionar el procés independentista a l’estranger.

En la interlocutòria, la magistrada obre la investigació i entre els investigats que ordena citar estan el llavors secretari general de la Conselleria d’Exteriors; els exsecretaris generals de l Diplocat; i el secretari de Govern, Víctor Cullell.

Aquesta causa va començar per una denúncia de la Fiscalia per presumpta prevaricació, malversació i falsedat documental, que es basa en un informe del Tribunal de Comptes sobre el finançament de la política exterior de Catalunya entre 2011 i 2017, segons el qual hi va haver algunes activitats “alienes a les finalitats “previstes que suposadament van tenir com a objectiu donar a conèixer el procés sobiranista i aconseguir suports internacionals.

A partir d’aquest informe i de la denúncia de la Fiscalia la jutgessa accepta investigar si la Conselleria d’Exteriors va atorgar una “subvenció directa” de 40.000 euros a la Federació d’Organitzacions Catalanes Internacionalment Reconegudes (FOCIR), i altres presumptes contractacions directes.

Víctor Cullell parla amb Quim Torra

La jutgessa investigarà la contractació d’un informe sobre la política europea de defensa, que segons el fiscal estava “indiciàriament encaminat a l’elaboració de les estructures d’un hipotètic estat independent”, i remarca que la Generalitat no tenia competències per encarregar-lo.

La denúncia també inclou l’encàrrec d’un estudi acadèmic sobre l’estatus que podria tenir a la UE una regió que s’independitzés d’un Estat membre, i la contractació “sense justificació acreditada” d’un espai coworking a Brussel·les entre maig i novembre de 2017.

PUBLICITAT


REDACCIÓ7 Maig, 2020

Les juntes de tractament de les presons de Lledoners i Mas d’Enric han ampliat les hores de sortida d’Oriol Junqueras, Carme Forcadell i Raül Romeva en aplicació de l’article 100.2 del reglament penitenciari. D’aquesta manera, podran recuperar les hores que no han pogut sortir per culpa del confinament pel coronavirus.

Abans de l’estat d’alarma, tant Junqueras com Romeva sortien sis hores tres dies a la setmana. Ara, el president d’ERC podrà sortir quatre dies un màxim de 12 hores diàries i, l’exconseller d’Exteriors, 10 hores quatre dies a la setmana.

Des de l’inici del confinament, Junqueras no ha pogut treballar a la Universitat de Vic, com feia, perquè el centre estava tancat per la Covid-19. Ara, se li ha autoritzat un canvi de lloc de treball i desenvoluparà la seva tasca de recerca universitària al monestir de Poblet, a Vimbodí i a Poblet.

A Poblet és on hi ha l’arxiu del president Josep Tarradellas i també els documents del lehendakari Iñigo Urkullu sobre el seu intent de mediació entre Carles Puigdemont i Mariano Rajoy després de l’1 d’octubre del 2017. Es tracta de 300 registres, entre correus, missatges i notes, que Urkullu va dipositar-hi abans d’anar a declarar com a testimoni al judici del Suprem.

Romeva, que treballa en una associació privada en el marc d’un projecte vinculat als acords de pau de Dayton, que van posar fi a la guerra de Bòsnia, continuarà fent la mateixa feina, tot i que se li ha modificat el contracte per ampliar l’horari.

Forcadell no pot sortir 
A l’expresidenta del Parlament, Carme Forcadell, també se li amplia l’horari de sortida. En el seu cas, com li passa a Jordi Sànchez, no podrà sortir perquè encara no es pot fer voluntariat.
Forcadell estava autoritzada a sortir tres dies a la setmana durant un màxim de 9 hores diàries. El centre penitenciari de Mas d’Enric li permetrà fer-ho durant 12 hores diàries, després d’una modificació horària plantejada per l’associació on fa tasques de voluntariat.

 


REDACCIÓ24 Març, 2020
foto_3600823.jpg

Junqueras i Romeva al Parlament

Oriol Junqueras i Raül Romeva han recusat els dotze magistrats del Tribunal Constitucional per suposada manca d’imparcialitat. Els dos líders independentistes han acusat el tribunal de ser “parcial” perquè tots els seus membres han participat en decisions sobre el procés.

Els posicionaments als quals es fa referència són tant la invalidació de decrets, lleis i resolucions vinculades al procés; la investigació per desobediència dels líders independentistes, i l’admissió a tràmit per part del TC d’alguns recursos dels sobiranistes, que consideren que s’hauria fet com a maniobra per no “internacionalitzar” la causa.

Aquesta recusació per part de Junqueras i Romeva arriba abans que el tribunal hagi de revisar el recurs d’empara que van presentar el 13 de març. Els dos dirigents demanen al TC que anul·li la sentència del Suprem i que els deixi en llibertat de forma immediata.

Remarquen que el Suprem ha considerat que, tot i que no existeix la possibilitat de recusar l’òrgan en si mateix, sí que es pot recusar les persones concretes basant-se en motius concrets. L’escrit considera que el tribunal ja ha tingut contacte amb la causa, “per més provisional i limitada que hagi estat la valoració de les conductes” dels dos independentistes.

 


REDACCIÓ28 Gener, 2020
foto_3601100.jpg

L’exconseller ha demanat l’amnistia pels presos

Sens dubte una de les afirmacions més importants d’avui. L’exconseller Raül Romeva ha demanat l’amnistia. “És la manera com es resolen els grans conflictes a escala internacional”, ha assegurat durant la segona intervenció a la comissió d’investigació del 155, aquest dimarts al migdia al Parlament.

Romeva ha defensat la via del diàleg i la negociació, però ha afegit que cal prendre’s “seriosament” la condició “política” de la situació, perquè d’aquesta manera “s’imposi” l’amnistia. D’altra banda, l’exdiputat ha instat els partits unionistes -absents a la comissió- a “deixar de fer patir la gent que no s’ho mereix”, i evitar la “bronca” i el “combat estèril”.

“El patiment té un límit, ja toca que ens mirem als ulls i ens arrenquem algun somriure”, ha reblat. “Tant és els qui estem a la presó o quanta gent hi passarem”, ha remarcat l’exconseller, que ha insistit que el que s’està perseguint és una ideologia.

Per Raül Romeva, que s’ha volgut mostrar optimista, també ha afegit que està “convençudíssim” que tard o d’hora l’independentisme guanyarà. Sobretot després de les victòries que hi ha hagut a escala internacional, on Romeva té dipositades totes les esperances.


REDACCIÓ29 Maig, 2019

Romeva ha estat suspés per estar en presó preventiva

Raül Romeva ha estat suspès de les seves funcions com a senador. La Mesa del Senat ha pres aquesta decisió amb l’únic vot en contra del PNB, que considera que calia demanar un suplicatori i que la suspensió fos votada pel ple del Senat.

Com que és una suspensió emparada en la Llei d’enjudiciament criminal i no en el Reglament del Senat, la suspensió té caràcter retroactiu des del 21 de maig, data en què es va constituir el Senat.

Això ha tingut l’efecte que ERC, que va presentar un escrit per a la constitució del seu grup amb deu senadors, 9 de ERC més un d’EH Bildu, no s’hagi pogut constituir en grup, ja que ERC havia deixat 4 a Junts perquè pogués tenir grup.

No obstant això, la Mesa ha donat cinc dies a ERC perquè pugui esmenar l’escrit, per considerar que ERC no podia saber quan el dia 27 va presentar la constitució del seu grup. Aquest termini coincideix plenament amb el fet que la setmana que ve el Parlament Basc elegirà als seus senadors autonòmics, un dels quals correspon a EH Bildu, que podria sumar als de esquerra per tenir i als 10 senadors exigibles.

 

 


REDACCIÓ15 Març, 2019

Les defenses es queixen de la parcialitat de Marchena

La defensa de l’exvicepresident de la Generalitat, Oriol Junqueras, i de l’exconseller Raül Romeva van presentar una queixa formal davant del Tribunal Suprem en què acusen el magistrat Manuel Marchena, el president del tribunal que jutja el procés independentista, d’haver suplantat ahir les acusacions en interrogar el major Josep Lluís Trapero.

En el seu escrit, de 10 pàgines i a què ha tingut accés el nostre digital, els lletrats subratllen la necessitat de preservar “la deguda imparcialitat” del tribunal i denuncien que Marchena va formular una pregunta “clarament de càrrec” que anteriorment havia vetat al fiscal, que volia indagar sobre la reunió en la qual Trapero va instar Junqueras, l’expresident de la Generalitat Carles Puigdemont i l’exconseller d’Interior Joaquim Forn a complir la legalitat de l’1-O.

Marchena té pressa per acabar el judici, atenent que hi ha eleccions generals el proper 28 d’abril

Totes les defenses s’han coordinat per a presentar queixes en què denuncien les “restriccions” als seus interrogatoris i qüestionen que es limiti l’exhibició de vídeos com a prova a la sala.
Fan èmfasi que la “prova videogràfica” – interdita per Marchena – és necessària per a confrontar les declaracions de testimonis en el judici, en el qual la setmana que ve comencen a comparèixer diversos dels guàrdies civils citats.

Anuncien que sol·licitaran que es projectin els vídeos quan el testimoni hagi de reconèixer-se en alguna filmació o quan declari fets incompatibles o divergents amb el que està recollit en els enregistraments.
En la seva opinió, no permetre la seva visualització durant la celebració del judici afecta el dret de prova i defensa.
Protesten així mateix per la decisió de Marchena de no permetre’ls argumentar les seves protestes quan no se’ls permet fer una pregunta o presentar una prova.

Andreu Van Eyden és advocat de Junqueras

La defensa de Junqueras i Romeva subratlla en el seu escrit que aquesta “situació d’indefensió absoluta” s’arrossega des de la fase d’instrucció, on el jutge Pablo Llarena ja va restringir les seves intervencions.
Critiquen que ara, “sota el pretext de la igualtat d’armes”, es limitin formalment els drets tant de l’acusació com de la defensa, quan aquesta última “té una posició privilegiada” en un sistema penal que atorga l’acusat la presumpció d’innocència.

Els advocats sostenen que les preguntes de la defensa han de ser acceptades quan puguin influir en la decisió i recorda que hi ha centenars de testimonis citats que no han declarat mai en el procés i respecte als quals es troben en inferioritat de condicions, ja que la Fiscalia si els ha interrogat en altres procediments dels quals són part.

 

LLEGEIX LA DENÚNCIA: AQUI 4_5787358656290882820 (1)

 


RICARD CHECA19 Febrer, 2019

Raül Romeva durant el judici

L’exconseller d’Exteriors Raül Romeva, que afronta una petició fiscal de 16 anys de presó, s’ha definit al Tribunal Suprem com “un home de pau” que sempre ha defensat el dret a l’autodeterminació amb la convicció que és legal i ajuda a resoldre conflictes.

Aquestes són 10 de les principals frases de Romeva (ERC) en la seva declaració, en què únicament ha respost a les preguntes del seu advocat, Andreu Van den Eynde:

– “És un judici polític”. “Em considero un pres polític”.

– Va veure violència l’1-O? “Sí, és clar que sí. Vaig veure violència. La que van exercir de manera incomprensible i injustificada les forces i cossos de seguretat de l’estat. Lamentablement hi va haver violència, cosa que ens costarà oblidar durant molt de temps per la cruesa i el seu caràcter clarament contraproduent” .

– Sobre la DUI: “Va ser una declaració política que ens donava un mandat que havíem de gestionar mitjançant una negociació multilateral”. “La nostra determinació per arribar a una taula de diàleg i negociació era i continua sent indestructible”.

– Sobre si van impulsar un alçament: “En absolut. Les úniques armes que hi ha hagut han estat les de la Guàrdia Civil, cap altra. És absolutament perniciós pretendre que hi ha hagut un alçament quan els fets demostren exactament el contrari”. “Manifestar-no és alçar-se, protestar no és un tumult i opinar no és delicte”.

– Van promoure una insurrecció popular? “És impossible. Ho fèiem tot a so de bombo i platerets, amb llum i taquígrafs. Volíem dialogar, però sempre trobàvem davant cadires buides, telèfons penjats i portes tancades”.

– “Sempre he defensat el dret a l’autodeterminació. Ho entenc com un dret que evoluciona i que ha incorporat nous supòsits, com un especialment significatiu, que funciona molt bé per al cas de Catalunya, que porta a defensar-lo en la mesura que s’ha intentat tot abans”. “No va contra la Constitució, és un dret legal, legítim i no és delicte”.

– “Si algú creu que l’exercici del dret a l’autodeterminació és una quimera o una cosa anecdòtica, una dada: des de 1900, en tot el segle XX i el que portem de XXI, hi ha hagut 106 referèndum d’autodeterminació, d’ells 54 des de 1991 . D’aquests 54, 26 sense el consentiment de l’Estat matriu”.

– Sobre si es defineix com a independentista: “Fonamentalment com un demòcrata, com un republicà i com un europeista. Però seguint la lògica d’Oriol Junqueras, circumstancialment ‘estic’ independentista” … Fins 2010 no ‘vaig estar independentista’, ‘estava’ federalista. El punt d’inflexió va ser la sentència de l’Estatut”.

– “La carpeta catalana incomodava i incomoda encara avui. Only doctrinaris davant un debat incòmode es tapen les orelles i emmordassen als altres”. “Si estem aquí (al Suprem) és perquè els que havien de fer política no ho van fer i els van passar a vostès, els tribunals, la decisió de respondre a una qüestió que els afecta a ells. No assumeixin aquesta responsabilitat, retornin aquesta carpeta on mai va haver de sortir: la política”.

– “Demano si us plau que algú em digui quan el meu Departament va actuar de forma il·lícita. No ho van a trobar ni una sola vegada”. “No he vist ni una sola acció duta a terme per la meva departament que sigui constitutiva de delicte. Si cap acció era constitutiva de delicte, en base a què es consideren malversació les despeses sobre accions lícites? Em dirigeixo als demòcrates, és delirant que se’ns acusi”.

 


RICARD CHECA19 Febrer, 2019

Raül Romeva declarant davant el Suprem

Després de l’interrogatori de la Fiscalia i Advocacia de l’estat a l’exconseller Jordi Turull que ha sumat més de quatre hores, ha arribat el torn de Raül Romeva.

L’extitular d’Exteriors de la Generalitat s’ha presentat davant el tribunal del ‘Procés’ com un “pres polític”, de manera que no va respondre a la Fiscalia perquè, igual que va fer l’exvicepresident Oriol Junqueras, considera que s’enfronta a ” un judici polític”.

Romeva s’ha referit així a la quarta sessió del judici del ‘Procés’ que se celebra al Tribunal Suprem, acusat d’un delicte de rebel·lió agreujada per malversació pel qual s’enfronta a 16 anys de presó.

L’exconseller, empresonat, ha arrencat el seu interrogatori assegurant que no respondrà a les preguntes del ministeri fiscal perquè “considera això un judici polític”, en la mateixa línia que va al·legar Junqueras la setmana passada, amb qui comparteix advocat defensor, Andreu Van den Eynde, única part a la qual va a contestar a les preguntes que formuli.

I ha afegit: “Avui fa 365 dies que estic a la presó i em considero un pres polític”.

 


REDACCIÓ12 Febrer, 2019

Andreu Van den Eynde, l’advocat d’Oriol Junqueras i Raül Romeva

Andreu Van den Eynde, l’advocat d’Oriol Junqueras i Raül Romeva, ha arrencat el ‘judici excepcional’ del “Procés” amb un al·legat polític de l’independentisme i del dret a l’autodeterminació en una “causa que penalitza i atenta al dret a protestar, ja que “el que fan els catalans és protestar”. I protestar, assegura, és legítim.

Després de cinc minuts d’aspectes tècnics, Van den Eynde ha deixat les qüestions prèvies a un costat per defensar el dret a decidir del poble de Catalunya i del Parlament a debatre sobre la independència, aspectes que l’Estat ha “criminalitzat” com també ha fet amb la protesta i la llibertat d’expressió. Eynde assegura que tots els drets de la Constitució han estat restringit.

“El que fan els catalans és protestar. Això és el que fem. Som políticament exclosos de determinades decisions”, ha dit el lletrat, que ha assegurat que “el 20 de setembre era una protesta”, en relació als incidents a la Conselleria d’Economia amb una comissió judicial al seu interior que no podia sortir davant la massa de manifestants que es concentrava a l’exterior.

Van den Eynde ha volgut deixar clar que “aquesta causa atempta al dret a protestar” dels independentistes i alhora “criminalitza articles de premsa, webs, posar el paper en una urna, expressions, crits, càntics i concerts”.

I ha recordat que “el Tribunal Europeu de Dret Humans sí que permet parlar de la independència” d’una entitat sub estatal “en termes de poble oprimit lluita, resistència”.

 


REDACCIÓ12 Gener, 2016

carles_mundo
L’exsecretari de Comunicació serà conseller de Justícia

Almenys dos tarragonins podrien ocupar conselleries en el govern liderat pel gironí Carles Puigdemont

Oriol Junqueras, el futur vicepresident del govern de la Generalitat, pretén que Carles Mundó sigui el conseller de Justícia, Toni Comín de Salut i Dolors Bassa titular de Benestar, Treball i Família i Raül Romeva d’Afers Exteriors, Transparència i Relacions Institucionals.

El líder d’ERC ha lliurat la llista de les seves propostes en una reunió al Palau de la Generalitat amb Carles Puigdemont, que ha fet avui el traspàs amb el president sortint, Artur Mas.

A l’espera que s’acabi de confeccionar el Govern de CDC i ERC i que els nous consellers prenguin possessió dimecres, està confirmat que Junqueras serà vicepresident i conseller d’Economia i Hisenda.

lluis_salvado_erc
El tarragoní Lluis Salvadó

A l’espera que es tanquin els últims serrells que podrien fer variar alguns noms, el secretari general adjunt d’ERC, Lluís Salvadó, es perfila per a la cartera d’Agricultura.

També està previst que Neus Munté sigui la consellera de la Presidència i la portaveu del govern. El tarragoní Jordi Jané continuarà al capdevant d’Interior.

Josep Rull podria ocupar la cartera de Territori i Sostenibilitat, mentre que Santi Vila podria convertir-se en el conseller de Cultura. El nom de Meritxell Borràs és el que més sona per la conselleria d’Ensenyament.

Tot indica que el govern presidit per Carles Puigdemont tindrà 15 consellers.

 




RCPRESS no es fa responsable de les opinions expressades pels usuaris i col·laboradors. El contingut d’aquestes són a títol personal de l’autor

NOTA LEGAL   |   POLITICA DE PRIVACITAT I COOKIES


Newsletter