Arxius de prats | Diari La República Checa

REDACCIÓ21 Desembre, 2015

Josep Maria Prats, fins ara regidor del grup municipal de CiU, ha “escenificat” la ruptura anunciada pels mitjans durant el cap de setmana.
Albert Abelló i Cristina Guzmán defensaran les sigles de CDC i Prats, per la seva banda, les d’UDC.

Les causes, segons el democristià, han estat que en el moment de formar coalició es tenia un projecte polític de regeneració de la ciutat i des de fa un temps, “CDC ha mirat cap a un plantejament de país que no comparteixo i si no és pel país, tampoc és per Tarragona” i, per tant, “el projecte de ciutat varia. Tot i així, ha volgut deixar clar que no ha tingut cap problema amb els altres regidors del grup municipal.

També ha afirmat que Unió sempre ha apostat pel diàleg i “treballarem per crear un govern fort a la ciutat i estem disposats a ser el pont entre les forces polítiques de la ciutat”. Tanmateix, ha remarcat que això “no vol dir que tinguem ganes d’entrar al govern”.

Possibles pactes
Prats ha dit que escoltarà ofertes per pactar (negociar) amb aquells que “tinguin una mentalitat de govern, no anirem amb qualsevol”. Com a exemple, sense dir el nom (CUP), ha afegit que “no anirem amb partits que la seva obsessió és aixecar catifes, empaitar la corrupció i que aturen el funcionament de la ciutat” perquè “els polítics ens hem de dedicar a governar i no a xafardejar”.

El vot d’Unió a l’Ajuntament “pot ser molt important en vista de la composició del saló de plens”. Tot i així, el partit no sap si donarà suport al PSC per aprovar els pressupostos pel 2016.

Amb els que governen no trenquen per…
Davant les crítiques, Prats ha dit que cada grup decideix per si mateix, regint-se pel principi de subsidiarietat. Això vol dir que cadascú pren les seves pròpies decisions sense rebre ordres de Barcelona. Amb aquesta afirmació ha volgut deixar clar que el motiu de la ruptura “no va ser una trucada del Comitè de Govern”.

prats3 — UDC ha ‘donat’ la cara davant la premsa

Aquesta decisió ja “s’estava madurant des de feia temps” i es va prendre perquè no es podia treballar amb un partit que “va amb el pas canviat”. Divendres, per evitar que relacionessin la decisió amb els resultats del 20d, Prats va comunicar la decisió de trencament a Albert Abelló, portaveu de CiU al consistori.

UDC ha posat al dia al secretari de l’Ajuntament i estan esperant que aquest els digui els passos que han de seguir per trencar “d’immediat”.

Avui el comitè local “s’ha reunit per donar la cara i escenificar” el que divendres van mig negar davant la premsa, tant Prats com Martí Barberà -president de la Intercomarcal-, que ja ho sabia durant la roda de premsa que va convocar divendres. El candidat al Congrés va dir que “hi havia mala maror”.

Prats ha destacat que no va mentir a ningú i que “ens vam equivocar en la forma de comunicar-ho, suposo”.

Per concloure, el líder d’Unió a Tarragona ha dit que de cara a les eleccions municipals del 2019, Prats ha dit que es presentaran en solitari i que presentaran un gran projecte de ciutat.

Jonathan OCA
jonathan@larepublicacheca.com

REDACCIÓ14 Juny, 2015

La pregunta d’Unió Democràtica als seus militants sobre el full de ruta que han de seguir de cara al 27S ja té resposta. Després de la polèmica que va aixecar l’enrevessada pregunta, avui el ‘Sí’, amb un 50.9% dels vots, s’ha imposat al ‘No’ que defensava el sector sobiranista d’Unió amb el 46,19%.

El Cap local d'UDC a Tarragona, J.M Prats — El Cap local d’UDC a Tarragona, J.M Prats

En total han estat 1.351 vots a favor i 1.226 en contra. Hi ha hagut 47 vots en blanc i 30 nuls.

La participació final ‘de la consulta’ d’Unió ha estat del 64,81%, han votat 2.653 militants del s 4.000 que podien fer-ho.

Amb el ‘Sí’ com a guanyador, Unió seguirà el procés sobiranista però ha establert unes línies vermelles entre les quals hi destaca el diàleg amb l’Estat i la seguretat jurídica de tot el procés. El president d’UDC, Josep Antoni Duran i Lleida, va dir que si el resultat a la pregunta plantejada era negatiu dimitiria del seu càrrec. Els militants ja han votat i el resultat és positiu,

A casa nostra
Els resultats que ha obtingut la pregunta a Tarragona ciutat han estat de 93 vots amb el ‘Sí’, 61 que recolzaven el ‘NO’, 3 blancs, 1 nul. La participación ha estat del 61%.

Al camp de Tarragona també ha guanyat el ‘Sí’ a la pregunta d’UDC. Segons les dades de la lntercomarcal de Tarragona, hi ha hagut 172 ‘Sí’, 113 ‘No’, 5 vots en blanc i 1 nul.

Josep M. Prats, el cap local d’UDC a Tarragona, ha explicat a aquest diari que a Tarragona el resultat ha estat “d’un 60% a un 40% i per tant, aquí hem fet la feina, hem complert”. La valoració “és molt positiva, en primer lloc perquè un patit demani a la gent que vol fer és un exercici de democràcia que no fa ningú” . Ha afegit que el resultat ha estat ajustat però “finalment s’ha imposat el Sí”.

Duran i Lleida parlant amb Martí Barberà i Ramon Espadaler, a Tarragona — Duran i Lleida, Barberà i Espadaler, a Tarragona

El cap local no ha entrat a ‘endevinar’ la decisió de Duran i Lleida ja que ”és ell qui decidirà que farà, de moment el resultat ja el té”. No ha volgut acabar sense dir que “el problema el tenen els altres, no nosaltres. Quan tots s’asseguin a l’esquerra nosaltres en asseurem a un altre lloc i seguirem el que diu el full de ruta”.

La JNC vol que CiU es trenqui
La Joventut Nacionalista de Catalunya (JNC) ha fet pública aquest diumenge a la nit una carta oberta en la qual demana a CDCque es dissolgui la federació de CiU. La missiva s’ha fet pública després de saber-se la victòria del ‘sí’ a la consulta interna d’Unió. “El posicionament d’Unió xoca frontalment amb el programa del Govern de la Generalitat, del propi president i del preacord de full de ruta signat per CDC”, raonen les joventuts en el text.

La JNC fa una crida “a aquells militants que vulguin treballar pel país sense condicionants a què se sumin al projecte” de CDC. A més, anuncia que el secretari general de la JNC, Sergi Miquel, “no participarà” en les properes comissions executives de CiU.

REDACCIÓ26 Maig, 2015

Els resultats de les eleccions municipals han evidenciat que vivim en una societat polièdrica que ja no es conforma amb les polítiques d’aparador ni amb els projectes salvífics. Fa pocs anys el sociòleg polonès Zygmunt Bauman va introduir el concepte de “modernitat líquida” per descriure els trets més singulars que caracteritzen els nostres temps: la fragilitat de les relacions humanes i dels vincles que establim amb els altres, efímers i esborradissos en un context social en què els valors que predominen són l’individualisme i el benestar egocèntric.

En aquesta modernitat líquida tot canvia, res no és estable. Les seguretats ancestrals s’esborren. La inestabilitat del medi ens fa desconfiar dels referents; els conceptes, els valors, les fidelitats i l’experiència, que ens havíem avesat a utilitzar com a flotador, se’ns tornen perillosament insegurs; no hi podem confiar. Desproveïts del nostre sistema de seguretats ens aboquem a una nova dimensió de la llibertat.

La nova fragilitat interpel·la tota la societat i han de ser els seus dirigents els primers en reaccionar. Això exigeix humilitat, sentit de responsabilitat i, sobretot, diàleg. Els maximalismes els va aniquilar la darrere crisi que va sotragar els fonaments d’un món que es creia indestructible. És obvi que avancem per puntets, per episodis aïllats, i per aconseguir sumar voluntats ens cal diàleg. El papa Francesc ens diu que el diàleg no és allò que s’estableix amb la gent que t’aplaudeix per avançat, sinó amb aquells que sostenen punts de vista radicalment diferents als teus. Aquest és el sentit de diàleg.

La composició del saló de plens és l’exemple més clar que la ciutadania de Tarragona ens reclama que administrem la diversitat amb una radicalitat transversal. La ciutat té grans reptes pendents que exigeixen el compromís de tots. Els tarragonins no entendrien que els responsables de gestionar el seu Ajuntament es perdessin en discussions estèrils, allunyades dels veritables problemes amb els que han de conviure cada dia. És el moment de superar les velles estratègies polítiques i de substituir-les per una voluntat inqüestionable de sumar. Per fer-ho possible caldran renúncies, però els grans beneficiats en seran les tarragonines i tarragonins.

En la política del segle XXI els projectes individuals, per més messiànics que puguin semblar, estan abocats als fracàs i a quedar reduïts a deliris quimèrics. L’objectiu primordial de qualsevol dirigent ha de ser treballar per crear una societat més justa i equilibrada, cohesionada i orgullosa d’ella mateixa. Mai un projecte de futur, i més en aquests temps de fragmentació, pot construir-se posant en perill la cohesió social.

Tarragona necessita de l’esforç de tots per desencallar els temes inconclusos i per projectar un horitzó en què hi tinguin cabuda totes les voluntats. L’obligació dels consellers municipals és, amb generositat, superar els individualismes programàtics i compartir objectius amb clau tarragonina que estiguin despullats dels maximalismes que van protagonitzar la història del segle XX.

Josep Maria Prats Batet
Regidor d’Unió Democràtica de Catalunya a Tarragona

Arxius de prats | Diari La República Checa

xxx Partners

PRATS ‘ESCENIFICA’ EL TRENCAMENT AMB CDC A TARRAGONA

GUANYA EL ‘SÍ’ D’UDC I PROVOCA QUE LA JNC DEMANI LA DISSOLUCIÓ DE CiU

JOSEP MARIA PRATS: ‘No són temps de maximalismes’