REDACCIÓ3 Desembre, 2014
Després de la llevantada del passat cap de setmana, les platges estan pràcticament intransitables. La vora mar sembla, malauradament, un abocador de brossa, on és possible adonar-se de la poca consciència humana i de l’incivisme.
Aquest mati, uns ciutadans, com cada dia, han anat passejant per la platja d’El Miracle, a veure si trobaven la ‘Sirena’. En efecte, l’han trobat, després d’uns dies de temporal de llevant, asseguda entre la brossa que el mar havia ‘vomitat’ perquè li resulta prejudicial per la vida marina i a nosaltres ens fereix la vista i la sensibilitat.
La ‘Sirena’ només podia lluir la seva bellesa entre ampolles de plàstic i de vidre buides, taps, bidons d’oli, carcasses d’encenedors, sabatilles, bosses, trossos de plàstic, tetrabricks…
Amb aquest paisatge i escenari desoladors pot ser l’ésser humà està contribuint, a marxes forçades, al deteriorament d’uns dels béns més preuats que encara tenim i podem gaudir: l’oceà i la vida marina.
Si no frenem aquest sense sentit és més que probable que el problema sigui irremissible. Seria positiu i necessari que, entre tots, féssim una reflexió generalitzada i acurada sobre el nostre comportament i fer els possibles per evitar que la mar es converteixi en el nostre abocador. Hem de cercar solucions per a la “malaltia” del plàstic i prendre consciència que la mar és vida, un dret i un deure.
Avui la ‘Sirena’ ha estat asseguda contemplant les nostres misèries, pot ser si ens esforcem és possible aconseguir el miracle i fer que les nostres platges deixin de ser el nostre abocador aquàtic. Es tracta d’una qüestió d’actitud.
S. SEUMA/ A. RODRÍGUEZ
