Arxius de "PERMETRAN ELS ALCALDABLES DEL PP QUE ES TANQUIN ELS REGISTRES CIVILS DELS SEUS POBLES?" | Diari La República Checa

Entenem per Drets Fonamentals (DDFF) els que afecten de manera més directa a la persona. Es troben bàsicament recollits en els articles 14 a 29 de la Constitució Espanyola (CE), i se’n poden destacar: el dret a la vida i a la integritat física, el dret a la propietat, a la llibertat i a la seguretat, a la dignitat, a la llibertat de pensament i consciència, a la lliure professió de religió, a la inviolabilitat del domicili, a la llibertat d’expressió i d’informació, llibertat d’associació i reunió, sindical, lliure accés a la justícia, dret al sufragi, etcètera.

Aquests drets constitucionals són imprescriptibles, inalienables, irrenunciables i universals, i com a tals, gaudeixen d’una especial protecció per part de Jutjats i Tribunals. Així, per exemple, existeix el recurs d’empara davant del Tribunal Constitucional, que s’interposa contra les violacions dels drets i llibertats dels articles 14 a 29 (i 30.2) CE, sempre que la violació del dret o llibertat provingui dels poders públics, o dels seus funcionaris o agents.

En l’ordre jurisdiccional social, i estrictament circumscrit a la matèria laboral, els tribunals ordinaris tenen competència pel coneixement de les vulneracions que puguin produir-se contra els DDFF dels treballadors. Així, l’anterior Llei de procediment laboral (LPL) regulava com a modalitat processal un procediment preferent i sumari per atendre les demandes de tutela dels drets de llibertat sindical i altres drets fonamentals i llibertats públiques de caràcter laboral, inclosa la prohibició de tractament discriminatori i l’assetjament.

Amb la reforma de la legislació ritual i publicació de la Llei Reguladora de la Jurisdicció social (LRJS) la modalitat processal ha passat a denominar-se “De la tutela dels drets fonamentals i llibertats públiques”, i queda ordenada en els articles 177 a 184 de dit cos legal. Amb aquesta sistematització del procés de tutela de DDFF s’aclareix l’objecte del mateix, quedant referit expressament al dret de llibertat sindical, dret de vaga, i altres drets fonamentals i llibertats públiques dels articles 14 a 29 CE, inclosa la prohibició de tractament discriminatori i l’assetjament, sempre que la pretensió se susciti en l’àmbit de les relacions jurídiques atribuïdes al coneixement de l’ordre jurisdiccional social o en connexió directa amb les mateixes (article 2 LRJS).

Tant la jurisprudència com la LRJS assenyalen com a fonament per plantejar l’acció de tutela de DDFF l’existència d’un “interès legítim” que es determina atenent a l’àmbit de la lesió que es denuncia. Així, si el dret de llibertat sindical o un altre dret fonamental afecta a un treballador concret, serà el propi treballador qui invocarà l’interès legítim i podrà interposar l’acció. Ara bé, també el sindicat al que pertanyi, o qualsevol altre que ostenti la condició de més representatiu, podran personar-se com a coadjuvants. La LRJS també reconeix la possibilitat d’actuar com a interessats a les Entitats públiques o privades amb finalitats de promoció i defensa dels interessos legítims afectats en els supòsits de discriminació.

En els supòsits que l’objecte de reclamació tingui assenyalada una modalitat processal concreta (com per exemple l’acomiadament) les demandes es tramitaran conforme a les regles d’aquella acció, amb al·legació del dret fonamental conculcat. En el mateix sentit, l’acció s’haurà d’interposar en el termini improrrogable de prescripció o caducitat previst per a les accions en que es manifesti la lesió del dret o llibertat que serveix de base a la pretensió al·legada.

Existeixen una sèrie d’especificitats en aquest tipus de procediments:

– Té caràcter urgent i preferent. Atès el seu objecte, es tracta d’un procediment preferent i sumari, la qual cosa es tradueix en la celeritat dels tràmits i la brevetat dels terminis, així com que no serà preceptiu l’intent de conciliació administrativa previ ni la interposició de reclamació administrativa prèvia.- Haurà de ser part sempre el Ministeri Fiscal, en defensa de l’interès general, amb la finalitat de vetllar per la reparació integral de les víctimes. No obstant, en moltíssimes ocasions la Fiscalia no es persona en la causa, sense que existeixi cap conseqüència.

– S’inverteix la càrrega de la prova, si bé la part actora ha d’aportar una prova indiciària (principi de prova o prova versemblant) de la lesió del dret. A diferència dels procediments ordinaris, en aquests correspon a la part demandant l’al·legació d’indicis d’una conducta empresarial lesiva dels DDFF i al demandat una justificació objectiva i raonable, suficientment provada, de les mesures adoptades i de la seva proporcionalitat. Aquesta distribució probatòria és molt beneficiosa per a la posició del treballador, sent suficient amb acreditar indicis perquè el tribunal ho tingui en compte si l’empresa no aconsegueix combatre els aportats indicis. A la pràctica, no obstant, el treballador restarà obligat a provar la certesa dels indicis.

L’estimació de la demanda comportarà la nul·litat de la conducta de la demandada, el restabliment del dret i la reparació del dany causat, sent compatible la indemnització amb la que pogués correspondre per l’acció concreta en que s’ha tramitat, com per exemple l’acomiadament. La LRJS distingeix dos grans conceptes indemnitzatoris:

– D’una banda, la indemnització de danys i perjudicis addicionals derivats de la vulneració. En aquest cas, caldrà indicar quina quantitat se sol·licita, especificar els danys i perjudicis i establir les circumstàncies rellevants per a la determinació de la indemnització sol·licitada;

– D’altra banda, la indemnització per dany moral unit a la vulneració del dret fonamental, que es calcularà de forma prudent en base a criteris objectius i que el jutge en tot cas tindrà la facultat de moderar. En aquest supòsit, el demandant no resta obligat a establir les circumstàncies rellevants per a la determinació de la indemnització, però el tribunal es pronunciarà sobre la quantia del dany moral quan la prova del seu import exacte resulti difícil o costosa.

Víctor CANALDA
Advocat especialista en Dret laboral i Professor del Màster d’Advocacia a la UOC
@VictorCanalda