REDACCIÓ20 Febrer, 2014
Laura CASAS és una de les veus més conegudes de Tarragona Ràdio. És una enamorada de la seva professió, la qual considera vocacional. No li agrada l’enveja existent entre companys i lamenta que alguns no es respectin. Confessa que va plorar arran dels acomiadaments registrats a l’emissora pública i desmenteix pressions polítiques, tot i aclarir que “sabem on treballem”.
Entrevista DM i RC
+Actual – Què és el Periodisme per a tu?
Laura Casas – Una manera de viure. A banda d’una filosofia de vida és una professió bonica i intensa. Una vocació.
+A – T’has sentit mai frustrada?
LC – Al començament penses una cosa i acaba sent una altra.
+A – Quines expectatives tenies?
LC – Abans era més fàcil canviar de mitjà. Avui dia, per la crisi, costa molt més.
+A – Què t’atrau més: tele, ràdio o premsa escrita?
LC – Em quedo amb la ràdio, però m’agradaria fer un tast de tele. És una assignatura pendent.
+A – Què opines de la polivalència en la professió?
LC – Per un costat és positiva perquè pots treballar en tots els camps periodístics, però és, clarament negatiu si es tracta d’una polivalència salvatge.
+A – Com està la professió a nivell d’ètica?
LC – Malauradament, continua havent-hi gent que se la salta.
(…)
+A – Dels polítics que has entrevistat quin ha estat el més complicat?
LC – Potser el socialista Xavier Sabaté, no per difícil però pel seu caràcter.
+A – Has hagut de corregir mai alguna notícia perquè una “font d’informació” t’ha enganyat?
LC – Sí. De tant en tant passa. Alguna vegada també ens equivoquem, fruit de la immediatesa.
+A – Els mitjans digitals han canviat el panorama periodístic. Què n’opines?
LC – És una manera de comunicar on impera la immediatesa i on hi ha també molts riscos.
+A – El periodisme és una professió molt tancada?
LC – Hi ha molts interessos, poders fàctics i com a gremi és tancat. Hi ha molta enveja i això ens porta a algunes situacions de precarietat. Entre nosaltres no ens respectem.
(Llegeix l’entrevista sencera a la revista +Actual, pàg.20)
