27. Abril 2024

Arxius de Nazis | Diari La República Checa

REDACCIÓ11 Setembre, 2019

El Centre d’Estudis sobre Conflictes Socials (CECOS) de la Universitat Rovira i Virgili (URV) ha donat a conèixer 20 espanyols morts en camps de concentració alemanys dels quals no es tenia notícia. Les identitats es van localitzar en documents originals nazis que estaven dipositats en un arxiu. El CECOS els ha presentat al Ministeri de Justícia després que aquestes persones no constin en la relació publicada al Butlletí Oficial de l’Estat el 9 d’agost amb els noms de 4.427 espanyols morts a Mauthausen i a altres camps de concentració alemanys. El tràmit s’ha fet dins el termini d’al·legacions i de sol·licitud de correccions, un pas previ per fer la inscripció de les defuncions al Registre Civil central.

A més, els noms localitzats per la URV tampoc no consten en el llibre memorial dels espanyols deportats als camps nazis, publicat el 2006 per Benito Bermejo i Sandra Checa, i que continua sent la principal font d’informació sobre els gairebé 10.000 espanyols deportats a Alemanya.

Les vint persones localitzades van morir als camps de Neuengamme (Hamburg), Bergen Belsen (Baixa Saxònia), Buchenwald (Turíngia), Mittelbau Daura (Turíngia), Natzweiler (Alsàcia, França) i Stutthof (Gdansk, Polònia). Encara no se’n tenen gaires dades, però sí que se sap que dos eren nascuts a Barcelona, un a Tarragona i un a Súria (Bages)

La majoria eren exiliats de la Guerra Civil deportats des de França per motius polítics. Cinc van ser desterrats des de França i Bèlgica perquè eren jueus sefardites. Uns altres treballaven a Alemanya i van acabar als camps per diversos motius. La llista reprodueix sense pràcticament correccions els documents originals nazis i també inclou dos espanyols que van morir a l’hospital dies després de l’alliberament.

El CECOS reconeix la voluntat del govern espanyol d’honrar els deportats però entén que s’ha de basar en una recerca sòlida. “Els vint espanyols es van localitzar en un arxiu alemany, la qual cosa mostra el llarg camí que encara s’ha de recórrer fins a tenir la llista completa dels espanyols deportats”, assenyala l’ens en un comunicat.

D’altra banda, el centre posa de manifest que “se sap molt poc dels aproximadament 50.000 exiliats espanyols forçats a treballar per al Tercer Reich per tot Europa i el nord d’Àfrica, els quals són considerats oficialment per Alemanya perseguits polítics del nazisme, com els seus companys deportats als camps de concentració”.

Per tot això, el CECOS advoca per impulsar un gran projecte en què participin universitats, centres de recerca i arxius espanyols i europeus, per crear un cens dels més de 100.000 exiliats espanyols afectats per la II Guerra Mundial.

 


REDACCIÓ16 Abril, 2019

Més 400 persones han acomiadat aquest dimarts al tanatori de Móra la Nova, en una emotiva cerimònia, a Neus Català, una de les últimes supervivents espanyoles dels camps d’extermini nazis, morta dissabte passat als 103 anys.
Català, nascuda el 6 d’octubre de 1915 a Els Guiamets, va sobreviure a l’horror dels camps de concentració nazis i va dedicar tota la seva vida a lluitar contra el feixisme, com ha recordat la seva filla Margarita, que ha elogiat la “vitalitat” de la seva mare.

La filla de Neus Català durant la seva intervenció

A la cerimònia hi ha assistit una nodrida representació institucional encapçalada pel president de la Generalitat, Quim Torra, que ha assegurat que es “preservarà” la memòria d’aquesta històrica activista i que el seu exemple serà un motor “que ens donarà força i dignitat per a les nostres lluites de cada dia i per al gran combat per un món lliure i just “.

El president ha subratllat la necessitat d’aprofundir en el coneixement de la història i la preservació de la memòria dels pobles i ha remarcat que “solidaritat, antifeixisme i llibertat són tres lluites en una que tornen a ser avui més necessàries que mai”.

La segona autoritat de Catalunya, el president del Parlament, Roger Torrent, ha posat el focus en la “amenaça real” que suposa “la foscor del feixisme”, al qual cal “seguir combatent”. També han assistit al funeral el subdelegat del Govern a Tarragona, Joan Sabaté, i l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, que ha assenyalat que Català “enforteix el nostre compromís actiu perquè el feixisme no sigui possible mai més”.

El subdelegat del govern espanyol ha assistit al funeral

El polític Joan Josep Nuet, amic de la família, ha remarcat que “ens va ensenyar que a la trinxera antifeixista no se li pregunta a ningú d’on ve, sinó si és demòcrata”.

Desenes de persones han hagut de seguir la cerimònia des de l’exterior de la sala, plena de gom a gom, en què s’ha acomiadat a l’activista amb un fèretre cobert amb la bandera republicana i flors blanques i vermelles.

 


REDACCIÓ6 Març, 2019

Passejant pel carrer vaig passar per davant d’un centre social on hi figurava un cartell on s’hi podia llegir aquest escrit, “Podries ser un alcohòlic, el 90% no en sou conscients. Vine a les nostres sessions grupals”.

                                            Comencem…

Hola, sóc en Gustau.
Sóc supremacista, nazi, racista, xenòfob, català independentista, terrorista i sóc ETA.
Jo no era conscient de tot això.
Vull agrair a ciutadans, al partit popular, a Vox i part dels barons socialistes per fer-me obrir els ulls.

Vull donar també les gràcies a tots els mitjans, públics i privats, per la difusió d’aquests missatges (ràdios, premsa escrita en paper o digital i televisions), ja que m’ofenia per culpa meva, no era conscient de la meva realitat.

El Toni Albà ha fet, per mi, una piulada que no puc compartir i que jo no faria mai.
El gran ressò de la piulada ha estat per, de forma no literal i subtil, fer entendre que la líder de ciutadans, Inés Arrimadas, era una “prostituta”. TV3, Minoria Absoluta… tothom ha sortit a desmarcar-se d’aquestes declaracions i jo, que les emparo, no comparteixo, sota la llibertat d’expressió necessito compartir amb vosaltres unes petites reflexions.

Quan algú es refereix a fer la puta i la Ramoneta, definim a una persona dient que és una mala puta o diem que tal persona és molt puta es crea tant rebombori?

Molta gent pensa el que ha escrit el Toni Albà i estic segur que cap ho fa en el sentit literal del qual diuen és un dels oficis més antics del món i que desgraciadament en la majoria dels casos, com que no estava regulat, crea una explotació i degradació de les dones.

Els meus amics, entorn, família i jo mateix tenim o tinc de Nazi o terrorista el mateix que l’Arrimadas del que insinua l’Albà.

Espero doncs que aviat surtin els comunicats dels mitjans de comunicació, associacions en defensa de les minories, víctimes de terrorisme … dient que es desmarquen de les declaracions que constantment llegim, escoltem i veiem per televisió d’uns tertulians, líders polítics o periodistes que com diem els catalans i no han entès… Tal faràs, tal trobaràs.

Gustau VILELLAS
Criminòleg

@tavitu007


REDACCIÓ7 Gener, 2019
deportat-e1546855951335.jpg

L’homenatge fet als deportats dels nazis, a Manresa

Tarragona, tal com ja succeix a diferents municipis catalans, recordarà a 29 veïns deportats pels nazis a camps de concentració amb “Stolpersteine”, petites obres creades per l’artista alemany Gunter Demnig en memòria de víctimes del nazisme.

La regidoria de Patrimoni ha elaborat el cens de tarragonins deportats pels nazis en la Segona Guerra Mundial per sumar-se al Memorial Democràtic que impulsa les “Stolpersteine”.

Aquesta iniciativa consisteix en un petit monument que s’instal·la a la vorera, enfront de l’últim domicili on va viure una víctima del nacionalsocialisme, abans que l’arrestessin o deportessin, i ja sumen més de 60.000 en 1.800 ciutats d’una vintena de països.

Dels 29 deportats de Tarragona, 13 van ser assassinats en el camp de Mauthausen, 15 van ser alliberats per les tropes aliades i no es disposa de dades d’un.

L’Arxiu Històric de la Ciutat de Tarragona ha localitzat el domicili d’empadronament de deu assassinats a Mauthausen-Gusen, per dur a terme una primera fase d’instal·lació d’aquest memorial.