REDACCIÓ9 Octubre, 2017
Els temps han canviat i això també va per les Cases Reials. Els seus membres, abans, eren del tot inaccessibles i intocables. Avui dia, tot això ha fet un gir.
Els monarques i les seves famílies són més propers als ciutadans, fins i tot s’ha trencat la tradició de casar-se amb algú amb títol nobiliari. A títol d’exemple, observem els casos del rei de Noruega amb Mette-Mari, Mary de Dinamarca, Matilde de Bèlgica, Maria Teresa de Luxemburg, Charlene de Mònaco, Máxima d’Holanda, Letícia d’Espanya, Daniel Westling de Suècia i la darrera incorporació, Kate la duquessa de Cambridge.
Segur que no us són desconeguts, ja que surten a la premsa rosa mostrant actituds i comportaments diferents dels que estàvem acostumats per part de la reialesa. Així doncs, perquè no hem de coincidir amb alguna família reial i saludar-la?
Són molts els sopars d’associacions benèfiques o empresarials en la que els monarques assisteixes per donar suport o per fer acte de presència. En aquestes ocasions normalment es fan unes recepcions privades amb els organitzadors per tal de conèixer al membre de la família reial que assisteix, però de vegades, al finalitzar l’àpat els assistents poden anar a saludar en un coffe break informal als reis.
Al Rei d’Espanya, ens podem adreçar dient-li majestat o senyor, en cas de la Reina d’Espanya, majestat o senyora, ambdues són correctes, però mai ens dirigirem a SSMM de vostè, és incorrecte. Si SSMM estan saludant donant la mà, esperarem que facin el gest, mai ens avançarem nosaltres primer.
Els senyors han d’inclinar lleugerament el cap abans de saludar i l’aixecaran en donar-li la mà mirant als ulls i les senyores també i farem una petita genuflexió (doblegar lleugerament la cama esquerra), però aquest gest ha de ser molt poc marcat.
Per moltes persones, aquest gest està desfasat i simplement saluden, però hem de dir què és correcte.
En el cas dels senyors també està acceptat duR la mà de la reina a prop dels llavis sense tocar-la; personalment per mi aquesta actitud, molt elegant tot s’ha de dir, ja és d’una altra època.
Mar TORIBIO
