La ministra de Foment, Ana Pastor, ha estat l’encarregada d’inaugurar l’exposició d’arquitectura que acull l’edifici de la Subdelegació del Govern a Tarragona, anteriorment Govern Civil.
Tarragona és, per la Ministra, “una de les ciutats amb més història de món”. I per aquest motiu s’ha mostrat encantada de poder participar en la inauguració de l’exposició de les obres d’Alejandro de la Sota, arquitecte dels anys 50 i artífex de l’edifici governamental.
L’arquitecte Alejandro de la Sota Pastor, en el seu discurs, ha elogiat a Alejan dro de la Sota, del qual ha dit que “era un lluitador i en la seva època va trencar els estendards i va reinventar l’arquitectura moderna. Aquest edifici és una obra mestra.
Tot i les reticències que hi van haver en aquell moment, s’ha demostrat que aquest cub és una de les millors obres de l’arquitecte”.
També ha volgut recordar que “era un home culte a qui li agradava filar molt prim per poder arribar a tots els ciutadans amb les seves obres i que en temps difícils va aconseguir moltes coses”.
Aquesta exposició s’emmarca dins dels actes de commemoració del 50è aniversari de la construcció del govern civil a Tarragona.
La ministra popular ha estat acompanyada en tot moment per la delegada del govern espanyol a Catalunya, María de los Llanos de Luna, el subdelegat del Govern a Tarragona, Jordi Sierra i els fills de l’arquitecte Alejandro de la Sota, entre d’altres.
La recuperació de l’antic convent de Santa Anna d’Alcover (Alt Camp) com a equipament cultural ja és una realitat. Aquest dimarts a la tarda s’ha inaugurat l’espai, batejat com a ‘convent de les Arts’, amb la presència de la ministra Ana Pastor. El projecte va arrencar de forma decidida el 2008, després d’anys al calaix donada la seva envergadura. Una imatge de l’interior del convent (Foto. SC)
L’any següent rebia una aportació de l’1% cultural, que ha cobert la major part dels 4.089.000 euros d’inversió per recuperar aquest antic convent franciscà del segle XVI, situat als afores d’Alcover.
S’ha prioritzat la rehabilitació íntegra dels dos edificis que ocupen recinte, el convent pròpiament dit i l’església annexa, que estaven en estat molt ruïnós.
“Se’ns escapava de les mans, ha estat un somni fet realitat”. Així ha qualificat l’alcalde d’Alcover, Anton Ferré, la transformació que ha experimentat l’antic convent franciscà, un grandiós conjunt monumental que ara el municipi i la comarca en traurà rendiment com a equipament cultural.
El projecte va arrencar amb una primera fase per rehabilitar els edificis de l’església i l’espai del claustre -era la màxima prioritat del consistori, donat que els dos espais, que sumen 2.248 metres quadrats, amenaçaven “perill imminent de ruïna”. Pel que fa a la segona fase, inaugurada aquest dimarts, ha consistit en l’obertura del recinte a artistes i al públic en general. El batejat com ‘convent de les Arts’ vol esdevenir un centre cultural de referència al territori.
La nau de l’església, que no tenia ni sostre, amb la façana a mig ensorrar, i runa i brutícia acumulada a l’interior -fins i tot s’hi havia abandonat un vehicle-, s’ha transformat en un modern auditori i sala polivalent per a representacions culturals -música, teatre i dansa-, amb capacitat per a 300 persones. La ministra Ana Pastor ha estat a Alcover
Situat al nord d’Alcover, és un exemple únic d’antic convent de fora muralla al Camp de Tarragona. Declarat Bé Cultural d’Interès Nacional, el convent data de finals del segle XVI i principis del XVII.
Amb tot, ha tingut múltiples usos des que els monjos franciscans es van veure obligats a abandonar-lo amb la desamortització de 1835: des d’hospital de pobres a caserna de la guàrdia civil, passant per una fàbrica de teixits i, fins i tot, com a tancat per al bestiar.
L’any 1973 va quedar definitivament desocupat.
El convent, que també estava molt derruït, s’ha recuperat amb els seus dos pisos de galeries, així com altres zones annexes del convent.
L’Ajuntament, però, es mostra prudent en relació a la darrera i, possiblement, més ambiciosa fase: rehabilitar la resta de recinte com a residència per a artistes. “Un comitè d’experts hauria de valorar la viabilitat d’aquesta idea inicial i concretar-la per veure en què es pot acabar convertint”, ha afirmat l’alcalde.
En l’acte inaugural, la ministra de Foment, Ana Pastor, ha afirmat que aquesta rehabilitació ajudarà a dinamitzar el municipi i la comarca, tot confessant que és dels projectes que més l’han impressionat al llarg de la seva carrera política.
Ballesteros i Fernández en una foto d’arxiu
El portaveu del PP a ‘Ajuntament de Tarragona ha fet arribar una carta al conseller de Territori, Santi Vila, censurant-lo per haver emprat , durant la presentació del nou servei de rodalies del Camp de Tarragona, l’expressió “bicapitalitat Reus-Tarragona”.
L’alcalde de Tarragona, en declaracions a larepublicacheca.com, ha tret ferro a la polémica, assegurant que “Reus és capital del Baix Camp i Tarragona la capital de la província, de la regió i de la comarca del tarragonès”. Per aquest motiu, entén que no hi ha cap mala intenció per utilitzar l’expressió “bicapìtalitat”.
En el parer de Josep Fèlix Ballesteros, el líder del PP a Tarragona hauria d’estar més preocupat amb d’altres qüestions.
“El que li devia fer por és no tenir cap influència al PP a Madrid”, ha dit el batlle, remarcant que Alejandro Fernández “estava contra el tercer fil i s’ha acabat fent” i hauria de demanar al govern central 8 milions pel Mercat Central, però, està clar que “no li fan cas”.
josep Andreu, alcalde de Montblanc
L’alcalde de Montblanc i diputat d’ERC per Tarragona al Parlament de Catalunya, Josep Andreu, qualifica d”’insuficient” les rodalies anunciades que s’activaran el 20 de març.
“Des d’ERC ens alegrem per les poblacions que estaran enllaçades en l’oferta presentada, sobretot pels usuaris entre Tarragona, Reus i el Vendrell, però exigim que això sigui l’inici d’una expansió posterior que faci arribar el servei a Valls i Montblanc, per un cantó, també al Priorat, per l’altre, i que hi hagi una planificació que doni un servei de similars característiques per als usuaris del sud de Cambrils”, ha manifestat Josep Andreu.
L’alcalde montblanquí remarca que el que s’ha presentat millora la connexió entre les dues ciutats més grans de la demarcació, però “els usuaris potencials d’aquest servei no en tindran prou”. Valls també es queixa
El president d’ERC a Valls, Òscar Peris, troba que “una ciutat de 25.000 habitants com Valls no pot quedar exclosa d’un servei de Rodalies, ja que això la condemna a quedar aïllada i amb un servei que ja és tercermundista”.
Òscar Peris recrimina que els actuals usuaris de Valls i voltants ja estan prou cremats perquè Valls té un pèssim servei de Mitja Distància cap a Barcelona (només dos trens al dia); això els força o bé a usar vehicle propi o bé a comprar bitllet de tren llançadora de l’estació de la Secuita cosa que no tothom s’ho pot permetre. “No és de rebut que a sobre ara a la població vallenca se li digui que tampoc hi haurà millora per arribar a Reus o a Tarragona en tren”.
La ministra de Foment, Ana Pastor, es va desplaçar a Reus per donar una bona notícia – el nou servei de rodalies del Camp de Tarragona – però no va tornar a Madrid sense sentir les crítiques d’alcalde de Torredembarra sobre l’estat deplorable de l’estació de trens d’aquella ciutat. L’alcalde Massagué parlant amb la ministra
Daniel Massagué va demanar a la ministra del PP que intercedís per a què Torredembarra tingui, definitivament, una nova estació.
Segons l’alcalde torrenc, Ana Pastor és coneixedora de la problemàtica i va mostrar-se interessada en cercar una solució.
Massagué va aprofitar l’oportunitat per lliurar una dossier amb fotografies que evidencien la degradació de l’estació, la brutícia i el mal estat dels seus equipaments.
La informació que l’edil torrenc va transmetre a la ministra contraria tot allò que el govern central propugna en relació a la millora de les estacions ferroviàries de l’estat.
REDACCIÓ19 Novembre, 2014
La ministra de Foment, Ana Pastor, ha estat l’encarregada d’inaugurar l’exposició d’arquitectura que acull l’edifici de la Subdelegació del Govern a Tarragona, anteriorment Govern Civil.
r que “era un home culte a qui li agradava filar molt prim per poder arribar a tots els ciutadans amb les seves obres i que en temps difícils va aconseguir moltes coses”.
