El vicepresident del Govern en funcions, Pere Aragonès, ha explicitat aquest dimecres el suport de l’executiu a l’aposta del Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre per impulsar l’hidrogen verd com a element clau de la transició energètica.
Després de reunir-se amb membres de la Plataforma Hidrogen Verd Catalunya Sud, que lidera la URV i que aglutina els principals agents institucionals i empresarials del territori, Aragonès ha manifestat que la demarcació reuneix “tots els requisits per poder ser la vall de l’hidrogen verd del sud d’Europa”.
El vicepresident ha afirmat que la capacitat d’especialització industrial, el potencial energètic i les aliances institucionals, dels agents socials i empresarials del territori fan que el projecte “encaixi perfectament” amb els objectius dels plans europeus de recuperació i de resiliència, amb el pla de reactivació econòmica del Govern.
Foto de família de l’acte a la Facultat de Química
Pere Aragonès ha assenyalat que aquest és un projecte transformador i estratègic pel conjunt del país, que ha de contribuir a l’objectiu de fer una Europa descarbonitzada. En aquest ha sentit, ha subratllat que caldrà afrontar una transició ecològica i un canvi energètic que transformaran els models productius i l’economia. Per això, ha convidat la societat a agafar el lideratge: “no podem anar al vagó de la cua, sinó que hem d’anar a la locomotora”, ha expressat.
Aragonès ha opinat que la proposta de la Plataforma Hidrogen Verd Catalunya Sud “reuneix totes les característiques” per poder optar al finançament de fons europeus vinculats al NextGeneration UE. Aragonès s’ha compromès a facilitar la implantació del projecte i a defensar-lo davant d’Europa i el govern de l’Estat.
La Ponència Ambiental del Departament de Territori i Sostenibilitat ha emès un informe desfavorable sobre la viabilitat de l’emplaçament del parc eòlic de Pontons per l’afectació a l’àliga cuabarrada, espècie protegida. La promotora Eòlica La Conca preveia la ubicació de nou aerogeneradors de fins a 200 metres d’altura a l’oest del municipi, amb una potència total instal·lada de 49,5 MW.
El projecte havia generat malestar i inquietud entre els veïns de nuclis i urbanitzacions properes que pertanyen als municipis d’Aiguamúrcia i Querol, a l’Alt Camp. Les entitats ecologistes Bosc Verd-EdC i SOS Penedès havien al·legat contra el parc i la línia elèctrica d’evacuació d’alta tensió fins a Vilafranca pel seu impacte ambiental.
En la resolució de la Ponència Ambiental a què ha tingut accés l’ACN, l’organisme assenyala que l’afectació a l’espècie protegida és un element determinant i “insalvable”. Així, recorda que l’àliga cuabarrada és una espècie altament vulnerable al risc de col·lisió amb els aerogeneradors i conductors aeris, i també al risc d’electrocució en línies elèctriques.
L’anàlisi de la localització estableix que set dels nou aerogeneradors previstos eren dins el nivell Kernel 95% i els altres dos dins el Kernel 99%, que és el paràmetre que defineix l’espai vital de les aus. D’acord amb els criteris establerts, són incompatibles els molins que quedin dins el Kernel 95%, que estan a menys de sis quilòmetres del sector de cria, mentre que els altres dos serien només compatibles amb mesures compensatòries.
La instal·lació preveia un parc amb una potència de 49,5 MW i aerogeneradors amb una altura de boixa de 118 metres i un diàmetre de rotor de 163 metres, amb la qual cosa la punta d’altura màxima seria de 199,5 metres. S’haurien ubicat a les zones de la Muntanya de Ferreres, el Puig Jugador, les Planes de Ferreres, el Collet de Mas Fonoll, el Puig de Mas Fonoll i les proximitats del Turó de Sant Joan.
La subestació es projectava també dins d’aquest municipi de l’Alt Penedès i la línia d’evacuació havia de recórrer altres municipis de la comarca com Torrelles de Foix, Sant Martí Sarroca, Pacs del Penedès, Vilafranca del Penedès i Olèrdola. Tot plegat, hauria comportat una inversió per contracte del parc eòlic de gairebé 68 milions d’euros.
L’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) ha enllestit tres actuacions d’adequació de lleres al Camp de Tarragona i Terres de l’Ebre arran dels danys provocats fa un any pel temporal Glòria.
A Benissanet (Ribera d’Ebre) s’han invertit 174.000 euros per reparar una esllavissada i protegir el peu del talús amb escullera al riu Ebre, la qual cosa permet minimitzar el risc d’inundacions.
Al barranc de Matamoros de Roquetes (Baix Ebre) s’ha estabilitzat la llera amb malles transversals i els talussos amb escullera, i s’hi ha retirat sediments, en una actuació que ha costat 197.400 euros.
Finalment, l’ACA ha invertit 47.000 euros per desbrossar i retirar canya acumulada a la riera de Riudecols, on també s’ha redistribuït la grava que hi havia acumulada.
El Govern ha demanat a l’Estat la declaració d’emergència per poder reparar els danys que el temporal Filomena va causar al delta de l’Ebre. L’executiu ha aprovat aquest dimarts un acord amb el qual reitera la seva disposició a cofinançar aquestes actuacions en el marc d’un conveni de col·laboració. Unes tasques que passarien per la mobilització de 500.000 metres cúbics de sorra i el reforçament de la façana litoral davant els embats dels temporals.
El Govern, en aquest sentit, ha reiterat el seu compromís a treballar per mantenir la morfologia deltaica, “en la mesura del possible”, lluitant contra la regressió i posant sobre la taula solucions estructurals, “a mitjà termini”, basades en la mobilització dels sediments retinguts als pantans.
L’acord de Govern insta l’Estat a executar un seguit d’accions, “com a organisme competent en matèria de protecció de la costa i del litoral i de la planificació hidrològica en la conca de l’Ebre”. D’una banda, amb les mesures d’emergència “oportunes” per reforçar el litoral deltaic davant dels temporals.
En aquest context, l’Executiu reitera la seva “disposició” a “col·laborar en les actuacions planificades per l’Estat per a la protecció del Delta i per aportar recursos humans i econòmics suplementaris que permetin accelerar la resposta a l’actual situació d’emergència”. Demana, però, que el govern espanyol consensuï les actuacions per fer front a futurs temporals a partir de la signatura de l’esmentat conveni.
Paral·lelament, reclama també aprovar el Pla de protecció del delta de l’Ebre “amb la participació de la Generalitat i de la Taula de Consens” amb mesures estructurals. En aquest sentit, reclama també que es creia una “comissió mixta” entre les dues administracions i aquest organisme. La Generalitat també vol que el nou Pla Hidrològic de l’Ebre incorpori les garanties per “mantenir un cabal adequat” del riu en la seva desembocadura i mobilitzar sediments de la conca de l’Ebre, tal com han reclamat diverses entitats i el mateix Parlament.
L’Ajuntament de Tarragona va posar 28 sancions durant el 2020 per fer abocaments que suposen delictes mediambientals. Són multes que superen els 4.000 euros, als quals se’ls ha d’afegir el cost del servei de neteja municipal per arranjar l’espai malmès. Durant aquest gener ja s’han obert cinc expedients més.
L’any passat també es van posar 200 sancions per valor d’uns 300 euros per abocaments il·legals de menors dimensions a la via pública. El regidor de Neteja, Jordi Fortuny, ha explicat que la Guàrdia Urbana fa “vigilància intensiva” dels “punts negres” de la ciutat, fins i tot amb càmeres de seguretat, per enxampar els infractors, que acostumen a ser empreses i no pas particulars.
En les darreres setmanes els agents de medi ambient de la ciutat han detectat dos abocaments d’origen immobiliari. Fortuny ha concretat que els han fet persones que es dediquen al buidatge de pisos contractats per agències. El consistori ha multat les immobiliàries i alhora enviarà una carta a totes les companyies de la ciutat alertant-les de la situació i recordant-los que tenen a la seva disposició la deixalleria municipal.
El regidor Jordi Fortuny, davant els mitjans
La deixalleria també ha de jugar un paper important a partir de les pròximes setmanes, ja que el 4 de febrer està previst que entri en vigor l’ordenança que fixarà els preus públics per tal que les empreses hi puguin anar a llençar residus voluminosos.
Fortuny ha destacat la feina feta pels serveis de neteja, unitat de medi ambient i Guàrdia Urbana per investigar i localitzar els infractors. Des del mes passat un cop es neteja un abocament el consistori col·loca un cartell informatiu on es remarca que la zona es vigilarà amb càmeres de seguretat.
“És una xacra que estem intentant arreglar. Ara ja estem fent cirurgia fina. Sabem qui són i com ho fan, i estem contents de certificar que no és la ciutadania particular, sinó una part industrial. Són pocs, però fan molt soroll i a vegades no són de Tarragona”, ha manifestat l’edil republicà.
La Xarxa de Rescat de Fauna Marina de la Generalitat ha obert aquest dimarts els dos nius de tortuga careta de la platja de la Pineda de Vila-seca, després que la nit de diumenge comencessin a néixer les primeres tortugues. L’objectiu és traslladar els ous viables per a la seva incubació artificial, i evitar riscos derivats de la baixada de la temperatura ambient, que podria acabar afectant negativament la posta.
S’han traslladat 55 ous dels dos nius: 25 del primer -que contenia 141 ous- i 30 del segon -que en tenia 74-. D’aquest segon niu ja s’havien traslladat catorze ous més inicialment quan es va reubicar el niu a la platja per evitar inundacions. D’aquests, la meitat es van enviar a la Fundació CRAM i l’altra al Centre de Recuperació d’Amfibis i Rèptils de Catalunya (CRARC), per diversificar l’estudi d’aquesta espècie.
Des de la nit de diumenge del primer niu han nascut 21 tortugues: nou durant la primera nit, dues més la nit passada, quatre que s’han trobat dins el niu i sis més que estaven sortint de l’ou. Tant les cries, que han nascut immadures -amb 55 dies d’incubació-, com els ous viables s’han traslladat a les instal·lacions de la Fundació CRAM per a la cria i incubació artificial, fins que els exemplars es puguin alliberar al mar.
Els dos nius corresponen a la mateixa tortuga careta, la Mascletà, la primera que torna a Catalunya per niar. Se sap perquè tenia col·locat un microxip identificatiu des del 2016, quan es va detectar per primer cop a la platja de Castelldefels. Des de la primera posta a mitjan juliol, el GEPEC ha coordinat gairebé 400 persones voluntàries que s’han apuntat, en torns de quatre hores, per custodiar els nius dia i nit.
La Ponència d’Energies Renovables del Departament de Territori i Sostenibilitat ha denegat en el termini d’un mes dues autoritzacions per construir un parc eòlic entre Sarral i les Piles. Es tracta dels anomenats parcs de Puig de Gaigs i Conca de Barberà IV, impulsats per les empreses Eòlica La Conca S.L., i DesarrollosEólicos Cuenca de Barberá S.L., respectivament.
Tot i que són dos projectes diferents, els aerogeneradors estaven previstos pràcticament en el mateix punt. D’altra banda, en la ponència del 24 d’agost es va aprovar la viabilitat de l’emplaçament de tres parcs més entre la Conca de Barberà i la Segarra, pas previ a la presentació del projecte d’autorització i a la declaració d’impacte ambiental.
El parc eòlic Puig de Gaigs preveia instal·lar nou aerogeneradors de 197 metres d’alçada i produir 40,5 megawatts (MW) d’energia entre els termes de Sarral, les Piles i Pontils. També hi havia la intenció de fer una subestació elèctrica transformadora, adaptar les carreteres i vials interiors i una línia elèctrica aèria d’alta tensió de 30 quilòmetres fins a Puigpelat (Alt Camp).
L’administració, en les conclusions de l’acord, reconeix que “la Conca de Barberà és una de les comarques catalanes amb més parcs eòlics construïts i també amb més sol·licituds per construir nous parcs”. “La manca d’una adequada planificació de l’energia eòlica en ser no vigents les Zones de Desenvolupament Prioritari (ZDP) ha provocat la presentació de gran quantitat de nous projectes per a construir nous parcs eòlics”, s’assenyala.
I continua: “La manca de marc estratègic fora de les zones incompatibles poden donar lloc a la massificació, als efectes acumulatius i sinèrgics, al solapament de diverses sol·licituds al mateix àmbit i a l’afecció a espais d’importància ecològica tot i no ser inclosos en zones protegides”.
Precisament el “solapament de diverses sol·licituds al mateix àmbit” és el que s’ha produït en aquest cas. El projecte de Puig de Gaigs es va presentar el 17 de febrer i la ponència va resoldre la petició el 27 de juliol. Paral·lelament, el 10 de juny es va iniciar el procediment pel parc Conca de Barberà IV, que es va denegar el 24 d’agost. En el cas de la segona proposta es volien construir sis aerogeneradors, per un total de 33,6 MW. La ubicació dels molins era pràcticament idèntica.
La Generalitat reconeix que aquests dos parcs i altres projectats a la zona se situen en “un àmbit ambientalment rellevant tot i no estar en zona protegida”, “amb un paisatge de gran valor i rellevància pel que fa a la connectivitat ecològica”. En el cas concret dels de Puig de Gaigs i Conca de Barberà IV, argumenta que els molins tindrien molt impacte paisatgístic i se situarien en una zona de pas per espècies migradores, com l’àliga cuabarrada, que es troba en perill d’extinció. L’indret també és a prop d’un espai inclòs a la Xarxa Natura 2000.
En declaracions a l’ACN, l’alcalde de Sarral, Jaume Fornés, explica que van presentar al·legacions perquè la línia aèria passava per la zona arqueològica de Montbrió de la Marca i també molt a prop de l’ermita dels Sants Metges de Sarral. També es mostra satisfet perquè aquests parcs no han tirat endavant i demana que, si es presenten més projectes, es faci una consulta perquè la població tingui l’última paraula. “A la Conca de Barberà produïm el 30% de tota l’energia eòlica”, sosté davant la massificació de projectes que estan apareixent en els darrers mesos.
El Port de Tarragona i la Universitat Rovira i Virgili (URV) han impulsat un projecte que pretén recuperar i restaurar la fauna i flora marina de la costa tarragonina, mitjançant la instal·lació de biòtops marins que ajudarà a recuperar diferents animals marins invertebrats i plantes característiques de la zona.
Com a exemple, aquest projecte té l’objectiu de recuperar les poblacions de cefalòpodes d’interès pesquer com la sèpia, el calamar i el pop i les fanerògames marines com la ‘Posidònia oceànica’, coneguda com l’alga de vidrers i la ‘Cymodocea nodosa’.
S’han escollit tres zones amb les condicions òptimes per instal·lar aquestes estructures i recuperar l’ecosistema. Aquestes ubicacions responen a una necessitat detectada en espais on les comunitats marines no estiguin plenament desenvolupades o hagin sofert problemes de degradació ambiental. La primera i segona ubicació es troben davant el dic de Llevant i la tercera se situarà a la Punta del Miracle.
Els materials emprats per a la fabricació dels biòtops són biodegradables i provenen d’elements reciclats, la qual cosa també contribueix a fomentar l’economia circular. A més, els biòtops estan dissenyats perquè es desintegrin en un marc temporal de tres a cinc anys, integrant-se a la sorra de la platja.
Els Agents Rurals han denunciat un grup d’excursionistes per haver acampat en una zona pròxima al Toll de l’Olla, a la localitat de Mont-ral, acusats també d’haver encès un foc en una zona prohibida i amb l’alt risc d’incendi que pateixen ara mateix les comarques del Camp de Tarragona.
Cal recordar que fa poques setmanes que les autoritats també van sancionar un altre grup d’excursionistes per haver encès un foc a la mateixa zona protegida.
En el marc del dispositiu especial de vigilància de les zones de bany, denunciem un grup de persones que estaven acampades i fent foc al Toll de l’Olla, al terme municipal de Mont-ral (Alt Camp).
⛔ Recorda que som en època d’alt risc d’incendi forestal, fer foc és prohibit! pic.twitter.com/WjmsNFt1YN
La realització de focs d’esbarjo no autoritzats en terreny forestal pot constituir infracció al Decret de Protecció d’Incendis i a la Llei Forestal de Catalunya.
Els Mossos d’Esquadra han denunciat dos homes per causar danys al Parc Natural dels Ports. Els denunciats van accedir al parc amb un tot terreny, un vehicle adaptat per a la pràctica de la conducció extrema.
Els ocupants del vehicle el van fer servir per arrencar la porta metàl·lica de grans dimensions d’una finca privada i la van arrossegar uns tres quilòmetres per una pista forestal fins que es va trencar completament. Durant el recorregut del vehicle, també van arrencar dos panells de senyalització del Parc.
Els danys superen els deu mil euros. Els denunciats tenen 19 i 21 anys i són veïns de Camarles i Tortosa. Els fets van passar la matinada del 26 de juliol. Hauran de comparèixer al jutjat de Tortosa quan siguin requerits.
REDACCIÓ27 Gener, 2021
