REDACCIÓ10 Maig, 2016
Dia de dol per a totes les persones que rebutgem la violència i ens oposem al fet que cap ésser humà pateixi tortures, violències o acabi mort a mans d’un altre. Dia de dol per a tothom que creu d’alguna manera en la justícia, i no em refereixo aquí a l’aparell estatal que t’envia a presó si ets pobre i a casa si ets ric quan has provocat patiment en altra gent. Dia de dol per a qui pensa que les presons no arreglen res però només se’n lliura segons qui, que alhora sovint aplaudeix quan en fan de noves. Dia de dol que no s’acabarà a les 12 de la nit sinó que s’allargarà temps i temps, tot i que esperem que no tant com per no veure com s’acaba.
Jesús Jamal Rueda, Joel Navarro Agell, David Garcia Manzano, David Cruz Milla, Eduardo Gallardo Vicens i Ramón de Dios López han reconegut avui, davant del jutge José Luis Ramírez, ser responsables de l’”homicidi amb lesions agreujades” de Juan Andrés Benítez l’octubre del 2013 al barri del Raval de Barcelona. Marc Vargas Plana i Elisenda Gimeno Rabella han dit que van obstruir la justícia i van esborrar amb aigua la gran taca de sang producte de la pallissa que havia portat Juan Andrés a la mort. Per matar-lo, han estat condemnats a pagar 150.000 euros d’indemnització a la germana de Benítez, que pagarà el Departament d’Interior de la Generalitat, i hauran d’assistir a un curs de drets humans; a més, sis d’ells, durant set anys, no podran patrullar pel carrer. Surt molt barat matar algú a la Catalunya que es vol convertir en república, i tanta impunitat de qui va armat pels nostres carrers fa por, crea desconcert, malfiança i fàstics extrems. Surt tan barat que no entenc com és que no ens maten més, quan els vingui de gust, quan en tinguin ganes, quan els caiguem malament….
La “Directa” informa que “l’advocat de la defensa Josep Maria Fuster-Fabra –antic dirigent de Fuerza Nueva–, amb un somriure d’orella a orella, afirmava: “els agents en el fons no creuen que siguin culpables””… Com pot ser que això passi avui aquí i no ens faci mal l’estómac de veure com n’és de fàcil ser un criminal si treballes de segons què? L’únic que ha de passar és que qui provoqui la mort treballi de policia, un detall que m’havia deixat de dir fins ara, un detall sense importància si no fos que crec que és el determinant per no acabar a la presó en aquest cas.
L’acusació particular en representació de la germana de Benítez i l’Associació Catalana per a la Defensa dels Drets Humans (ACDDH) que ostenta l’acusació popular han arribat a un acord amb la Fiscalia i cas tancat. Aquells que el van matar faran el curset, deixaran de patrullar i tornem-hi que no ha estat res.
Com pot ser que la resta de policies d’aquest país no surtin en tromba al carrer a dir que no pot ser que quan qui mata és un d’ells no passi absolutament res? Com pot ser que la resta de ciutadans i ciutadanes no ens rebreguem de dolor en veure com que passi allò previsible no pot ser “normal”? Perquè no és normal ni ho ha de ser morir a mans de la policia. I no és ni pot ser “normal” que provocar la mort d’algú amb una pallissa (per sort va ser filmada, perquè sinó segur que ni tan sols hi hagués hagut cas) tingui com a condemna pràcticament no res.
El menyspreu per la vida humana i la impunitat quan qui mata és segons qui i qui mor és segons quin altre fa mal només de sentir-ne parlar. I aquesta impunitat tan gran destrossa tots els sistemes de valors que aquells que manen ens volen inculcar, totes les mentides en què ens volen fer creure.
Continuarem cridant justícia per a Juan Andrés!, igual que cridem justícia per a Pedro Álvarez! I un dia no llunyà la tindrem perquè la impunitat dels violents i dels que provoquen morts amb la seva violència s’ha d’acabar.
Jordi MARTÍ
Conseller de la CUP a l’Ajuntament de Tarragona
